1 / 21

EVOLUCIÓ DE LA INFLACIÓ A CATALUNYA I A ESPANYA 1995-2004

Generalitat de Catalunya. EVOLUCIÓ DE LA INFLACIÓ A CATALUNYA I A ESPANYA 1995-2004. Informe tècnic Febrer 2005. Generalitat de Catalunya. CONSIDERACIONS PRÈVIES. OBJECTE DE L’ESTUDI Evolució de l’IPC a Catalunya i Espanya

talasi
Télécharger la présentation

EVOLUCIÓ DE LA INFLACIÓ A CATALUNYA I A ESPANYA 1995-2004

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. Generalitat de Catalunya EVOLUCIÓ DE LA INFLACIÓ A CATALUNYA I A ESPANYA 1995-2004 Informe tècnic Febrer 2005

  2. Generalitat de Catalunya CONSIDERACIONS PRÈVIES • OBJECTE DE L’ESTUDI Evolució de l’IPC a Catalunya i Espanya Anàlisi dels diversos factors que contribueixen a explicar la tendència seguida per l’IPC i el diferencial entre Catalunya i Espanya • PERÍODE 1995-2004

  3. Generalitat de Catalunya ELS DIVERSOS INDICADORS DE PREUS • Existeix un sensible diferencial amb la zona euro, tant en el cas de Catalunya com en el d’Espanya, en els diversos indicadors de preus. • El diferencial que s’observa en termes d’IPC entre Catalunya i Espanya no es reprodueix en tots els indicadors. • Tot i que el diferencial en IPC no és la millor manera de mesurar la competitivitat, l’evolució d’aquest diferencial hi està relacionat.

  4. Generalitat de Catalunya DIFERENCIAL D’INFLACIÓ • La inflació a Catalunya i a Espanya ha estat permanentment per sobre de la de la zona euro. • Catalunya enregistra, en mitjana, un diferencial d’1,3 punts respecte de la zona euro en el període considerat.

  5. Generalitat de Catalunya INFLACIÓ A CATALUNYA I ESPANYA • De mitjana, el diferencial d’inflació ha estat de 0,3 punts anuals • El diferencial en termes d’inflació subjacent és també de 0,3 punts

  6. Generalitat de Catalunya LES AGRUPACIONS AMB MÉS DIFERENCIAL • L’alimentació no elaborada i els serveis són els grups més inflacionistes. • El diferencial és positiu en tots els grups considerats. • L’alimentació no elaborada (tot i el seu comportament més volàtil) i els béns industrials són els grups amb un diferencial més elevat.

  7. Generalitat de Catalunya DIFERENCIAL PER GRUPS DE DESPESA • La major part dels grups de despesa tenen un diferencial positiu. • Les desviacions més grans corresponen al vestit i calçat, lleure i cultura, parament de la llar i ensenyament.

  8. Generalitat de Catalunya TRES GRUPS EXPLIQUEN EL GROS DEL DIFERENCIAL • Cultura, alimentació i habitatge expliquen gairebé el 60% del diferencial d’inflació. • Altres despeses, ensenyament i vestit hi aporten més d’un 30%. • Parament de la llar i medicina expliquen gairebé el 10% restant.

  9. Generalitat de Catalunya diferencial % Lleure i cultura Habitatge Alimentació Objectes recreatius 0,881 5,7 Lleure 0,526 4,8 diferencial % Carn de vacum 1,215 4,8 Altres carns 0,600 6,0 diferencial % Habitatge lloguer 0,825 12,9 DETALL DELS GRUPS A NIVELL DE RÚBRIQUES • Dins d’aquests grups de major contribució, es poden destacar algunes rúbriques especialment inflacionistes

  10. Generalitat de Catalunya FACTORS EXPLICATIUS

  11. Generalitat de Catalunya DEMANDA: PRESSIÓ DEL TURISME • Política monetària expansiva aplicada pel BCE. • Model de creixement basat en el dinamisme del consum privat. • Els baixos tipus d’interès han impulsat a l’alça l’endeutament de les famílies. • Pressió de la demanda externa. Forta expansió de les exportacions de béns i de serveis. Dinamisme del turisme.

  12. Generalitat de Catalunya OFERTA: LA FORMACIÓ DE PREUS • Els costos externs El deflactor de les importacions ha introduït un fre a les tensions inflacionistes, tot i que en un grau menor a Catalunya que a Espanya.

  13. La contribució dels costos laborals unitaris al deflactor del PIB es xifra entorn del 50%. El seu creixement ha estat del 2,7%, per sota del deflactor. El 35% del deflactor del PIB s’explica per l’evolució dels marges. Els marges per unitat produïda han crescut un 3,8%, per sobre del deflactor. El 15% restant correspon al component impositiu. El seu creixement ha estat d’un 5,2% en aquest període. Generalitat de Catalunya OFERTA: LA FORMACIÓ DE PREUS • Els costos interns

  14. Generalitat de Catalunya Contribució al deflactor del VAB . 1995 - 02 Manufactures 4,5 3,5 2,5 1,5 0,5 -0,5 Catalunya Espanya Costos laborals unitaris Excedent per unitat produïda DIFERÈNCIES SECTORIALS RELLEVANTS • Mentre que a les manufactures els marges resten tensions inflacionistes, en els serveis tenen una contribució positiva significativa.

  15. Generalitat de Catalunya ELS PREUS A LES MANUFACTURES • Els costos laborals unitaris han tingut una contribució positiva al deflactor, malgrat que creixen menys a Catalunya que a Espanya. • millor comportament de la productivitat (tot i que feble) respecte al conjunt d’Espanya i evolució equivalent de la remuneració per ocupat. • Els marges empresarials s’han comprimit, però en un grau menor a les manufactures catalanes

  16. Generalitat de Catalunya DETALL SECTORIAL. MANUFACTURES • No es detecten diferències significatives entre Catalunya i Espanya en la fase de producció i, en tot cas, hi ha hagut una sensible contenció dels marges.

  17. Generalitat de Catalunya ELS PREUS ALS SERVEIS • El deflactor del VAB dels serveis a Catalunya ha crescut lleugerament per sobre del conjunt d’Espanya. • Els marges han exercit una pressió inflacionista, més intensa en el cas de Catalunya. • Els costos laborals unitaris mantenen una contribució positiva, sense diferències remarcables entre les dues àrees.

  18. Generalitat de Catalunya DETALL SECTORIAL. SERVEIS • Exceptuant l’hostaleria i la intermediació financera, s’enregistra un diferencial positiu en la contribució de l’excedent empresarial a la inflació.

  19. Generalitat de Catalunya CONCLUSIONS • Catalunya té un diferencial d’inflació respecte a la zona euro d’1,3 punts • El diferencial d’inflació a Catalunya respecte del conjunt d’Espanya, tot i que petit, és persistent i generalitzat • tres dècimes de mitjana entre 1995 i 2004. • Els serveis mostren més tensions inflacionistes que els béns. • El diferencial, però, és més elevat en els béns • una part d’aquest s’explica pel procés de distribució: marges comercials i de transport. *********** • El patró de creixement econòmic (impulsat per la política monetària), el fort creixement de l’endeutament i les tensions en el sector de l’habitatge són factors que han tingut una clara influència en el creixement dels preus.

  20. Generalitat de Catalunya CONCLUSIONS (Cont.) • La major pressió de la demanda externa a Catalunya, fonamentalment el turisme, és un primer element diferencial. • L’efecte moderador del preu de les importacions ha estat menor a Catalunya • diferències en la composició de les importacions (productes i origen geogràfic). *********** • En analitzar els costos interns cal fer una clara distinció entre manufactures i serveis • El deflactor del VAB dels serveis és més del doble que el de les manufactures (3,9% enfront d’1,5%)

  21. Generalitat de Catalunya CONCLUSIONS (Cont.) • Raons de la major inflació en la producció de serveis • major creixement dels costos laborals unitaris als serveis • Creixement salarial equivalent (negociació col·lectiva) • Dificultats per augmentar la productivitat • creixement dels marges per unitat produïda (contrasta amb la contenció registrada al sector manufacturer) • Afavorit per la insuficient exposició a la competència • exterior (comú a la resta d’economies) • interior (necessitat d’aprofundiment en reformes estructurals) • Trets específics de l’economia catalana Les activitats de comerç i reparacions, immobiliàries i serveis a les empreses, i sanitat i ensenyament de mercat són les que mostren un major comportament inflacionista en la fase de producció respecte a Espanya. En totes elles els marges han tingut una evolució més alcista quer al conjunt d’Espanya.

More Related