EVOLUCIÓ DE LA INFLACIÓ A CATALUNYA I A ESPANYA 1995-2004

1. Generalitat de Catalunya EVOLUCIÓ DE LA INFLACIÓ A CATALUNYA I A ESPANYA 1995-2004 Informe tècnic Febrer 2005

2. Generalitat de Catalunya CONSIDERACIONS PRÈVIES • OBJECTE DE L’ESTUDI Evolució de l’IPC a Catalunya i Espanya Anàlisi dels diversos factors que contribueixen a explicar la tendència seguida per l’IPC i el diferencial entre Catalunya i Espanya • PERÍODE 1995-2004

3. Generalitat de Catalunya ELS DIVERSOS INDICADORS DE PREUS • Existeix un sensible diferencial amb la zona euro, tant en el cas de Catalunya com en el d’Espanya, en els diversos indicadors de preus. • El diferencial que s’observa en termes d’IPC entre Catalunya i Espanya no es reprodueix en tots els indicadors. • Tot i que el diferencial en IPC no és la millor manera de mesurar la competitivitat, l’evolució d’aquest diferencial hi està relacionat.

4. Generalitat de Catalunya DIFERENCIAL D’INFLACIÓ • La inflació a Catalunya i a Espanya ha estat permanentment per sobre de la de la zona euro. • Catalunya enregistra, en mitjana, un diferencial d’1,3 punts respecte de la zona euro en el període considerat.

5. Generalitat de Catalunya INFLACIÓ A CATALUNYA I ESPANYA • De mitjana, el diferencial d’inflació ha estat de 0,3 punts anuals • El diferencial en termes d’inflació subjacent és també de 0,3 punts

6. Generalitat de Catalunya LES AGRUPACIONS AMB MÉS DIFERENCIAL • L’alimentació no elaborada i els serveis són els grups més inflacionistes. • El diferencial és positiu en tots els grups considerats. • L’alimentació no elaborada (tot i el seu comportament més volàtil) i els béns industrials són els grups amb un diferencial més elevat.

7. Generalitat de Catalunya DIFERENCIAL PER GRUPS DE DESPESA • La major part dels grups de despesa tenen un diferencial positiu. • Les desviacions més grans corresponen al vestit i calçat, lleure i cultura, parament de la llar i ensenyament.

8. Generalitat de Catalunya TRES GRUPS EXPLIQUEN EL GROS DEL DIFERENCIAL • Cultura, alimentació i habitatge expliquen gairebé el 60% del diferencial d’inflació. • Altres despeses, ensenyament i vestit hi aporten més d’un 30%. • Parament de la llar i medicina expliquen gairebé el 10% restant.

9. Generalitat de Catalunya diferencial % Lleure i cultura Habitatge Alimentació Objectes recreatius 0,881 5,7 Lleure 0,526 4,8 diferencial % Carn de vacum 1,215 4,8 Altres carns 0,600 6,0 diferencial % Habitatge lloguer 0,825 12,9 DETALL DELS GRUPS A NIVELL DE RÚBRIQUES • Dins d’aquests grups de major contribució, es poden destacar algunes rúbriques especialment inflacionistes

10. Generalitat de Catalunya FACTORS EXPLICATIUS

11. Generalitat de Catalunya DEMANDA: PRESSIÓ DEL TURISME • Política monetària expansiva aplicada pel BCE. • Model de creixement basat en el dinamisme del consum privat. • Els baixos tipus d’interès han impulsat a l’alça l’endeutament de les famílies. • Pressió de la demanda externa. Forta expansió de les exportacions de béns i de serveis. Dinamisme del turisme.

12. Generalitat de Catalunya OFERTA: LA FORMACIÓ DE PREUS • Els costos externs El deflactor de les importacions ha introduït un fre a les tensions inflacionistes, tot i que en un grau menor a Catalunya que a Espanya.

13. La contribució dels costos laborals unitaris al deflactor del PIB es xifra entorn del 50%. El seu creixement ha estat del 2,7%, per sota del deflactor. El 35% del deflactor del PIB s’explica per l’evolució dels marges. Els marges per unitat produïda han crescut un 3,8%, per sobre del deflactor. El 15% restant correspon al component impositiu. El seu creixement ha estat d’un 5,2% en aquest període. Generalitat de Catalunya OFERTA: LA FORMACIÓ DE PREUS • Els costos interns

14. Generalitat de Catalunya Contribució al deflactor del VAB . 1995 - 02 Manufactures 4,5 3,5 2,5 1,5 0,5 -0,5 Catalunya Espanya Costos laborals unitaris Excedent per unitat produïda DIFERÈNCIES SECTORIALS RELLEVANTS • Mentre que a les manufactures els marges resten tensions inflacionistes, en els serveis tenen una contribució positiva significativa.

15. Generalitat de Catalunya ELS PREUS A LES MANUFACTURES • Els costos laborals unitaris han tingut una contribució positiva al deflactor, malgrat que creixen menys a Catalunya que a Espanya. • millor comportament de la productivitat (tot i que feble) respecte al conjunt d’Espanya i evolució equivalent de la remuneració per ocupat. • Els marges empresarials s’han comprimit, però en un grau menor a les manufactures catalanes

16. Generalitat de Catalunya DETALL SECTORIAL. MANUFACTURES • No es detecten diferències significatives entre Catalunya i Espanya en la fase de producció i, en tot cas, hi ha hagut una sensible contenció dels marges.

17. Generalitat de Catalunya ELS PREUS ALS SERVEIS • El deflactor del VAB dels serveis a Catalunya ha crescut lleugerament per sobre del conjunt d’Espanya. • Els marges han exercit una pressió inflacionista, més intensa en el cas de Catalunya. • Els costos laborals unitaris mantenen una contribució positiva, sense diferències remarcables entre les dues àrees.

18. Generalitat de Catalunya DETALL SECTORIAL. SERVEIS • Exceptuant l’hostaleria i la intermediació financera, s’enregistra un diferencial positiu en la contribució de l’excedent empresarial a la inflació.

19. Generalitat de Catalunya CONCLUSIONS • Catalunya té un diferencial d’inflació respecte a la zona euro d’1,3 punts • El diferencial d’inflació a Catalunya respecte del conjunt d’Espanya, tot i que petit, és persistent i generalitzat • tres dècimes de mitjana entre 1995 i 2004. • Els serveis mostren més tensions inflacionistes que els béns. • El diferencial, però, és més elevat en els béns • una part d’aquest s’explica pel procés de distribució: marges comercials i de transport. *********** • El patró de creixement econòmic (impulsat per la política monetària), el fort creixement de l’endeutament i les tensions en el sector de l’habitatge són factors que han tingut una clara influència en el creixement dels preus.

20. Generalitat de Catalunya CONCLUSIONS (Cont.) • La major pressió de la demanda externa a Catalunya, fonamentalment el turisme, és un primer element diferencial. • L’efecte moderador del preu de les importacions ha estat menor a Catalunya • diferències en la composició de les importacions (productes i origen geogràfic). *********** • En analitzar els costos interns cal fer una clara distinció entre manufactures i serveis • El deflactor del VAB dels serveis és més del doble que el de les manufactures (3,9% enfront d’1,5%)

21. Generalitat de Catalunya CONCLUSIONS (Cont.) • Raons de la major inflació en la producció de serveis • major creixement dels costos laborals unitaris als serveis • Creixement salarial equivalent (negociació col·lectiva) • Dificultats per augmentar la productivitat • creixement dels marges per unitat produïda (contrasta amb la contenció registrada al sector manufacturer) • Afavorit per la insuficient exposició a la competència • exterior (comú a la resta d’economies) • interior (necessitat d’aprofundiment en reformes estructurals) • Trets específics de l’economia catalana Les activitats de comerç i reparacions, immobiliàries i serveis a les empreses, i sanitat i ensenyament de mercat són les que mostren un major comportament inflacionista en la fase de producció respecte a Espanya. En totes elles els marges han tingut una evolució més alcista quer al conjunt d’Espanya.