Amentit • Deesa de la necropolis • Una de las formes de Hathor
Anethet • Grec: Anat • Filla de Ra i dona de Set • Orige Sirio-Palestì • Deesa de la guerra protectora del rei • Protectora del cavall i carro de guerra.
Anket • Grec: Anukis • Filla de Ra • Deitat de l’ aigua • A época mes tardía deesa de la lujuria • Cuida la inundació
Bastet • Grec: Bastis, Diana • Deesa desde la II dinastía • Mare del rei • Al seu nom porta un frasc d’ ungüent potser utilitzat a ofrenes
Protegeix a Ra eliminant a la • serp Apofis. • Mite de la Deesa llunyana • que Marxà a Nubia on • s’ encoleritzà, prenent la • forma de l’ull de Ra. • Al seu honor: Festa de la • embriaguez • Es criaven gats als seus • temples, aquestos eren sagrats. • A la seua mort, • eren momificats.
Heket • Grec: Hecate • Ajuda al sobirà a ascendir al cel. • La que ajuda a respirar • Una de les comadrones divines
Involucrada a la resurrecció d’ Osiris • Apareix als “ivoris mágics” destinats a protegir la llar
Hathor • Grec: Afrodita • El seu nom significa; “La casa de Horus” • Orige en antiga deesa mare, convertida en deesa celestial. Segons textos de les piramides. • Vinculada al sicómoro
Creadora de l’Univers, feia creixer • les plantes a desitg de Reneutet. • Hathor es la“Deesa Daurada”la deesa • Del amor, la alegria, la dança, • “Senyora de Mammisis” per tant la • Protectora de mares i fills. • En la variant funeraria, es la dama • d’Occident,“La que està a la Muntanya • Occidental”, acollix al difunt al caure • la nit.
Egipci: Ast Dona d’ Osiris i mare d’ Horus Una de les mes importants, fou venerada al mon Romà Es la magia, fidelitat i la gran mare Mite junt Osiris on mitifica l’amor matrimonial i maternal. Present als textos de les piramides. Deesa Primordial de Tebas Isis
El Mite Osírìac representa la • personificació de l’ordre politic, • representa els beneficis del amor • familiar. • Es feia acompanyar per 7 escorpins que li servíen de defensa i l’ajudaven a protegir al jove Horus
Neftis • Egipci: Nebet-Het • El su nom significa “senyora de la casa” • Germana de Isis i dona de Set • Deesa protectora dels recipients Canopos
Deesa dels difunts, sovint les vendes de les momies eren anomenades “Cabell de Neftis” • Ajuda a Isis en la reçerca d’Osiris en contra del seu home Set
Uadyet • Grec: Uto, Uraios • Significa “La verda”, identificada amb els teixits d’aquest color • Representa la corona del Nord, ull esquerre de Ra. Pot estar acompanyada de la deesa buitre Nejbet(la corona del Sur) aquesta unio la solien portar els reis al seu nom, coneguent-se com “Nebty”
Actuant de defensa sol escupir Foc per la boca. • Originariament representaba el creiximent, entrà al • panteo donada la abundancia de serps al riu Nil • Als temps del rei Ajenaton, encara perviu al panteo
Sothis • Egipci: Sopdte, Sepedet • Forma part de la tradicio astral • Guiaba al monarca per el mes enllà i al unirse a ella, donaven a llum a l’estel del matì
Es el astre que anùncia l’arribada de l’any nou, mes o menys 19 de Juliol. Cuan apareix al cel es celebra l’ arribada de l’any, es el fenomen conegut com; Horto Heliaco de Sothis. Sol coincidir amb el primer dia del primer mes de inundacio. • Es sol identificar amb les bones collites enfatitzant el seu aspecte fèrtil i agrìcola. Es una deesa del temps. • Es sol adorar a tot paratge que puga tindre un sostre astronòmic; tomba de Seti I. O llocs on s’adoraba a Isis. Sobretot a la cerimónia d’any nou.
MAAT • Apareix a la V dinastia i es identificada amb Ra i Osiris. • Personifica l’ordre còsmic, justìcia, veritat i estabilitat. Es doncs una deitat basada en una idea abstracta.
Aquest equilibri es veu amenaçat per el mal, element necesari per a que aquest be existisca. • Molts deus apareixen sota el signe de Maat • Maat apareix en la “Sala de les dos veritats o Sala de la Pesada Ànima”, com contrapes a la balança on es pesarà el cor del difunt per determinar si mereix la vida eterna. • Patrona dels jutges, asistida per Thot.
Nut • Grec: Rhea • Potser fora una antiga deesa mare, representa l’univers físic. • Es la dama de Heliopolis • Sota l’aspecte funerari fa renaixer als difunts
Deesa del cel nocturn y diurn • A ella se li encomanaven els difunts, sol estar representada a la tapa dels sarcofags, el seu home Geb abaix introduïnt al difunt en un microcosmos que simbolitza l’unio dels dos esposos. • El amteix ocorre amb el sostre i sol de la tomba
