Educació crítica i transformadora

1. Educació crítica i transformadora Neus Garriga Bosch Entrepobles luadecores@yahoo.es Font d’informació Ed. En valors.- Enric Prats. EpD

2. Esquema 1.- Educació transformadora en temps de crisis 2.- Educació crítica per a la transformació: 2.1.- Definició 2.2.- Necessitats, objectius 2.3. Dimensions de l’educació crítica i transformadora: Sensibilització, Educació, Investigació i Incidència Política. 2.4.- Activitats d’educació transformadora dins l’aula: treballem-ho des del currículum a nivell de continguts, procediments i valors. 3.- Reflexions Finals

3. Esquema 1.- Educació transformadora en temps de crisis (1a. sessió) 2.- Educació crítica per a la transformació: (1a. sessió) 2.1.- Definició 2.2.- Necessitats, objectius 2.3. Dimensions de l’educació crítica i transformadora: Sensibilització, Educació, Investigació i Incidència Política. 2.4.- Activitats d’educació transformadora dins l’aula: treballem-ho des del currículum a nivell de continguts, procediments i valors. 3.- Gestió de projectes en Educació Crítica (2a. i 3a sessió) • 3.1- Planificació • 3.2.- Execució • 3.3.- Avaluació 4.- Reflexions Finals

4. Un mon globalitzat en el Nord

9. Un mon globalitzat • Sistema neoliberal, capitalista, globalitzador • Procés de alienació, pèrdua de les diferents cosmovisions del món, identitat personal i col·lectiva pròpia • Es fomenta - imposa sols una manera de veure el ”desenvolupament humà”, una forma de cobrir les necessitats humanes essencials • Guerres, Terrorisme, narcotràfic, tràfic de... • Calentament Global, explotació del planeta, mineria, hidroelèctriques, maquiles,..... • Biogasolina (etanol) • Processos Migratoris • Estem generant fam, del cos, de la ment, de les emocions, de la vida…

10. Un mon globalitzat en el Sud

15. En un marc de Crisis Global • Per “crisi global” entenem, la suma i interrelació de fenòmens com: • - les recurrents crisis alimentàries, • - la crisi energètica (esgotament del petroli barat), • - el canvi climàtic, • - la crisi econòmica, • - l’esgotament dels ecosistemes i els bens naturals (territoris) • la crisi històricament més profunda de la cura personal i la reproducció de la vida (que fins ara han reposat quasi exclusivament en el treball “no econòmic” de les dones). • Aquesta/es crisi/s reclama/en canvis socials, polítics, econòmics, tecnològics, culturals i de valors, per tal de fer sostenible la societat humana actual, i sobre tot, la immediatament futura.

16. Reptes actuals de la cooperació i l’Educació crítica i trasnformadora Aquest context marca una nova situació objectiva i subjectiva, que fa més necessari que mai oferir elements d’informació, anàlisi, reflexió, comprensió i re-acció ciutadanes. La funció de les organitzacions de cooperació ens posa en una situació relativament “privilegiada”, que ens permet analitzar els fenòmens des de diferents realitats i tenir una visió del seu abast global. El que passa a casa nostra ens ajuda a entendre el que passa al Sud i a l’inrevés. Però pensem que aquest “privilegi” també ens dóna la oportunitat i la responsabilitat de retornar-lo a la nostra comunitat.

17. Reptes actuals de la cooperació i l’Educació crítica i trasnformadora I aquests reptes, encara que es manifestin de formes relativament diferents, impliquen tant als països industrialitzats, com als països empobrits. I, sobre tot, afecten també a les relacions entre ambdues parts. És crisi global doncs, tant per l’ampli ventall d’aspectes afectats, com pel seu abast i interrelació planetaris. Molt més si tenim en compte el buit clamorós d’explicació de les causes i repercussions d’aquests fenòmens, tant per part dels mitjans de comunicació massius, com per part de les institucions públiques.

18. En el marc de la crisis global Aquest buit amenaça a estimular tendències socials de desconnexió cognitiva i afectiva entre la realitat propera i la global, retorn de l’etnocentrisme, la xenofòbia..., és a dir, fenòmens d’insolidaritat. I, en paral·lel, una deriva a la baixa de les polítiques públiques de cooperació, tant en qualitat (més prioritat als interessos comercials i polítics del Nord, (principis de la Declaració de Paris), com en quantitat. Particular atenció mereix a casa nostra el perill d’una davallada de la cooperació local (valors afegits de la nostra cooperació).

19. Cap a la transformació social Fòrum Social Mundial en moviment “El model econòmic basat en el creixement infinit, l'ús indiscriminat dels recursos naturals, la privatització dels béns comuns — l'aigua, l'aire, la biodiversitat —, el consum com a definidor d'un mode de ser basat en l'obsessió per tenir i en un estil de vida alimentat per l'abandonament prematur dels objectes indiferentment personals és tan injust com insostenible i els seus perills per a la supervivència de la humanitat aviat seran irreversibles”. Boaventura de Sousa (7 de Febrer del 2010)

20. Cap a la transformació social Pensant alternatives, entre la crisi europea i el Yasuní “Avui dia enfrontem una crisi internacional multifacètica: immobiliària, financera, per cert econòmica en termes amplis, però a la vegada ambiental, energètica, alimentària, ideològica… Estem davant una crisi multifacètica i a la vegada sincronitzada amb diverses fases que ara comencen a colpejar a Europa amb el tema del deute extern. Europa viu ara circumstàncies molt semblants a les llatinoamericanes. Fins i tot amb fenòmens similars en les dues regions”. • Entrevista amb Alberto Acosta, ex–president de l’Assemblea Constituent d’Equador (6 agost 2010)

21. Cap a la transformació social Ara sí, un altre món és possible “Ara sí és possible, per la “tensió humana” que produeix aquesta crisi – econòmica, mediambiental, alimentària, energètica, democràtica, ètica…- de tal manera que representa una extraordinària oportunitat per convertir en acció la sorpresa i indignació sentida pels qui reclamaven inútilment uns fons raonables per eradicar la fam o la SIDA, i han vist com s'obrien les comportes d'immensos dipòsits per al rescat “”de les mateixes institucions que, amb cobdícia i irresponsabilitat, ens van portar a aquesta situació”. Federico Mayor Zaragoza (El País, 27.07/09)

22. Cap a la transformació social El subjecte ha de construir la seva realitat a través de les circumstàncies que generen l'esdevenir quotidià. Aquest coneixement que l'individu construeix li permeten reflexionar i analitzar el món en que viu, però no per a adaptar-se a ell, sinó per a transformar-lo.” Paulo Freire.

23. Solidaritat com necessitat El món té un límits (ecològics, demogràfics, d’ escassedat de recursos, etc.) Solidaritat com a campanya Obtenir una resposta immediata davant una situació d’emergència. Solidaritat com a espectacle Apropiada pel mercat i convertida en article de consum. Solidaritat com a trobada Significa no quedar-se indiferent davant del dolor i la injusticia,i pensa i viure d’una altre manera; reconèixer l’altre, escoltar-lo Solidaritat com a cooperació Ha fet possible l’ajuda a països empobrits, però perilla quan respon a lògiques i patrons del Nord. Font: Luis A Aranguren

24. Models d’educació en valors construïts • els valors són ponts de connexió entre les persones i els grups • la societat adopta els valors que necessita • els valors són construïts, depenent de les circumstàncies històriques, socials... • el consens és la darrerar autoritat en la definició dels valors • educació com a construcció racional i autònoma en interacció social

25. quin és l’enfàsis de l’educació? Enfàsis en els continguts Enfàsis en els resultats Enfàsis en el procés

26. Consideracions prèvies: quin és el contingut de l’educació? Enfàsis en els continguts Pedagogia exògena Funció educativa: Transmissió de Coneixements Funció persona que rep l’educació: com a objecte Funció persona que educa: ensenyar Tipus relació: Autoritària - Paternalista Participació mínima Creativitat i capacitat crítica bloquejada Concepció negativa dels errors – premis i càstigs Recursos: Reforç de la transmissió (repetició) Valor: Obediència Funció política: acatament - obediència Maneig conflictes: reprimit Objectiu final: aprendre

27. Consideracions prèvies: quin és el contingut de l’educació? Enfàsis en els resultats Pedagogia exògena Funció educativa: Tècniques - Conductes Funció persona que rep l’educació: com a objecte Funció persona que educa: instruir Tipus relació: Autoritària - Paternalista Pseudo-participació Creativitat i capacitat crítica bloquejada Concepció negativa dels errors – estímuls i recompenses Recursos: Tecnologia educativa (entrenar – fer) Valor: lucre i utilitarisme Funció política: adaptació Objectiu final: fer Maneig conflictes: defugir

28. Quin és el contingut de l’educació? Educació Emancipatòria Enfàsis en el procès Pedagogia endógena Funció educativa: Reflexió - Acció Funció de qui rep l’educació: com a subjecte Funció persona que educa: facilitar - animar Tipus relació: Autogestionaria Participació màxima Creativitat i capacitat crítica altament estimulada Concepció positiva dels errors – camí i recerca Recursos: Generadora (pensar –creativa) Valor: Solidaritat i cooperació Funció política: acció – reflexió – transformació (llibertat) Objectiu final: Pensar Maneig conflictes: Assumir

29. Pilars de l’Educació Emancipatoria (Crítica i transformadora) Pilars de l’Educació Emancipatoria L'educació popular s'assenta sobre tres pilars: 1.- construcció col·lectiva del coneixement 2.- educació contextualitzada 3.- intencionalitat política emancipadora Cap a a una transformació de la realitat

30. Educació per al desenvolupament com a módel d’Educació Emancipatòria • Necessitat de l’ED • Els nous reptes de la situació actual de crisis requereix actuacions decidides i propostes de canvi (crisis financera, alimentaria, dels Recursos naturals, canvi climàtic,…) • de quina manera ens afecta aquest model des d’una visió Sud-Nord-Sud. • Objectius de l’ED • Identificar les situacions de desequilibri en les relacions Nord-Sud - Sensibilització • Comprendre el resultat de la intervenció humana que ha generat els desequilibris - Educació • Fomentar una actitud de canvi en el model de relacions a escala mundial – Incidència política/Canvi Social • Continguts específics d’ED i relació amb l’Educació en Valors • Revisió de les categories Nord i Sud • Revisió de la nostra “distància” amb els altres • Increment de les competències: emocional, cognitiva i social

31. Mapes Nord-Sud Límit entre el Nord i el Sud al 1975 Font: Rémy KNAFDU (dir.) Géographie. L'organization de l'espace mondial. Belin, 1995, p. 45

32. Mapes Nord-Sud Límit entre el Nord i el Sud al 1995 Font: Rémy KNAFDU (dir.) Géographie. L'organization de l'espace mondial. Belin, 1995, p. 45

33. Mapes Nord-Sud un altre Nord-Sud

34. Un altre Nord-Sud

35. ¿Brecha digital o brecha social? Fuente: http://www.ipligence.com/worldmap/worldmap2.jpg

36. Distància amb els ‘altres’: entre 500 i 1.000 km alçada:2.800km París Berna Burdeus Madrid Alguer Sevilla Tunísia Alger

37. Distància amb els ‘altres’: entre 1.500 i 3.000 km alçada:11.800km Oslo Reykjavik Moscou Mar Caspi Berlín Istambul El Caire Tenerife Marràqueix tròpic - Sahra (sud d’Algèria) Tombuctú Dakar

38. Distància amb els ‘altres’: entre 3.500 i 7.000 alçada:20.000km Chicago Samarcanda Miami Puerto Rico Qatar La Meca Riu Congo

39. Distància amb els ‘altres’: entre 3.500 i 7.000 Chicago Samarcanda Miami Puerto Rico Qatar La Meca Riu Congo

40. Definició d’EPD Definició EPD Procés que, a través del coneixement i l’anàlisi crític de la realitat, genera reflexions, actituds i accionscrítiques en les persones i les fa subjectes responsables i actives (compromeses), a fi de consolidar una societat civil, tant al Nord com al Sud, compromesa amb la solidaritat ... i amb la transformació de les estructures i les relacions injustes. FCONGD-Comissió de’Educació, “L’Educació per al desenvolupament: una estratègia impresecindible” Novembre 2007.

41. En resum, EPD implica… • Procés educatiu: no accions puntuals • Cultura de solidaritat recíproca: Visió Nord-Sud; Sud-Nord-> intercanvi de idees, metodologies; creacióde xarxes; • Treball localen un contextglobal • Tasca a nivell intel.lectual(cognitiva), d’habilitats(actituds), iètic(valors) • Tasca política: treballar i actuar vers la transformaciód’estructures injustes.

42. Dimensions de l’EPD Sensibilització Formació Canvi Social Avançar en la consciència de la construcció d’un projecte comú de transformació social a través de l’organització de les persones. “El segle de la gent”.

43. Definició d’EPD Dimensions de l’EPD Sensibilització Educació Investigació Incidència política Dimensions de l’EPD

44. Sensibilització La sensibilització persegueix l'aproximació a una determinada realitat i la creació de l'empatia necessària per a la motivació de la solidaritat i la necessària implicació participativa. Campanyes, xerrades, jornades,…

45. Educació L'educació implica la creació d'estratègies actives dirigides al coneixement i la comprensió de les causes, les formes i les relacions que es donen en els conflictes socials: Comprensió problemes per a l’acció Metodologia participativa Propostes educatives definides: tallers, seminaris, cursos…

46. Investigació Anàlisi en profunditat Metodologia d’investigació –acció participativa Informes, documents, documentals

47. Incidència política i mobilització social La incidència social i política és el moment de l'acció social amb finalitat transformadora: Analitza i influeix en punts agenda desenvolupament i decisions polítiques Aliances i xarxa entre ONGD y moviments socials Mobilitzacions socials, recollida de signatures, protestes, denúncia públ., manifestos,…

48. Incidència política i mobilització social Analitza i influeix en punts agenda desenvolupament i decisions polítiques Aliances i xarxa entre ONGD y moviments socials Mobilitzacions socials, recollida de signatures, protestes, denúncia públ., manifestos

49. Incidència “Movilizarse aquí y ahora y con los medios de aquí y ahora. Y sin plan en el futuro, el plan se encuentra trabajando, militando, cuestionando, pensando. Lo que es importante en esta palabra ‘otro mundo es posible’, no es el futuro es el movimiento” Sami Nair. • “Existen dos superpotencias: la político-militar- económica y el “enjambre mundial” (multitud que se mueve con coherencia, objetivos. Sociedad civil. Movimiento social.) Ignacio Ramonet.

50. Quines nocions i coneixements? • canvi climàtic • igualtat de gènere • pluralitat cultural • medi ambient • convivència intergeneracional • pau i estabilitat • Soberania alimentaria-consum responsable • drets humans • Sobirania Alimentaria • ciutadania global