José Miguel Quiñones Ruiz 14-Juny-2006.

1. José Miguel Quiñones Ruiz 14-Juny-2006.

2. INDEX • Creació de l’ EEES • Anàlisi de la situació actual de la FNB • Pla de millores i adaptació a l’ EEES • Estudi sobre implicació del PAS en el procés de canvi • Conclusions

3. CREACIÓ DE L’ EEES

4. CREACIÓ DE L’ EEES

5. EL ESPAI EUROPEU D’EDUCACIÓ SUPERIOR (EEES) • La gestió del coneixement, l’ aprenentatge continu i el desenvolupament de competències i habilitats són actualment factors estratègics del creixement de la competitivitat a Europa

6. OBJECTIUS DECLARACIÓ DE BOLONIA • Harmonitzar (no homogeneïtzar) l’educació superior • Promocionar la mobilitat d’estudiants, professors i PAS en tot l’àmbit europeu • Adoptar un sistema transparent i comparable de titulacions • Adoptar un sistema comú de còmputs de crèdits • Afavorir l’ocupació en el mercat laboral europeu • Promocionar la dimensió europea en l’educació superior i la seva competitivitat en relació amb altres sistemes (EUA, Asiàtics, )

7. NORMATIVES PROMULGADES • Llei 6/2001 LOU • Articulo 87 -De la integració en el EEES“En el ámbito de sus respectivas competencias el Gobierno, las Comunidades Autonomas y las Universidades adoptaran las medidas necessarias para la plena integració del sistema español en el espacio europeo de enseñanza superior” RD. 1044/2003- del SET RD. 1125/2003- d’ Establiment dels crèdits ECTS RD. 55/2005 dels títols de Grau RD. 56/2005 dels títols de Postgrau Manquen el catàleg i les directrius

8. ELEMENTS MÉS RELLEVANTS DE L’ EEES

9. EL SISTEMA EUROPEU DE CRÈDITS (ECTS) • Definició ECTS: “Unidad de medida del haber académico que representa la cantidad de trabajo del estudiante para cumplir los objetivos del programa de estudios y que se obtiene por la superación de cada una de las materias que integran los planes de estudios de las diversas enseñanzas conducentes a la obtención de títulos universitarios de carácter oficial”.(RD. 1125 de ECTS) • Avantatge: Facilita el reconeixement d’estudis realitzats en diferent països o institucions

10. ELS CRÈDITS ECTS • 1 Crèdit actual = 10 hores de docència. • Un curs acadèmic actual = +/- 75 crèdits (750 hores de docència). • 1 crèdit europeu= 25-30 hores de treball de l’estudiant. • Un curs acadèmics en l’ EEES són 60 crèdits ECTS. • Un curs acadèmic = 36-40 setmanes = 1500-1800 hores de l’estudiant (a temps complet). • ACTIVITATS PRESENCIALS: classes teòriques i pràctiques, laboratori, seminaris, treballs, realització d’ exàmens, .... • ACTIVITATS NO PRESENCIALS: estudi individual, recerca d’informació, temps dedicat per preparar treballs i els exàmens, ....

11. EL SUPLEMENT EUROPEU AL TÍTOL (SET) • Es un document que s’acompanya al títol • Ofereix informació sobre: • El titulat • El nivell de la titulació • Els continguts i resultats obtinguts • La funció de la titulació • Informació addicional

12. ESTRUCTURA DELS ENSENYAMENTS UNIVERSITARIS • 1r.nivell: GRAU Entre 180 i 240 crèdits ECTS Títol de Grau • 2n. Nivell: POSTGRAU Títol de Màster (entre 60 i 120 crèdits ECTS) Títols de Doctor (tesi doctoral)

13. L’ ACREDITACIÓ I AVALUACIÓ DE LA QUALITAT (II) • Totes les titulacions hauran de ser acreditades • S’haurà d’adoptar nous sistemes d’indicadors de qualitat associats al desenvolupament dels estudis • S’hauran d’adequar els procediments i l’organització als sistemes d’acreditació • S’haurà de fer un seguiment més adequat de la docència i l’aprenentatge i lligar-lo amb plans de millora.

14. CANVIS EN EL PARADIGMA DOCENT • Canvi en el procés d’aprenentatge • Nou paradigma de formació al llarg de la vida • Als nou plans, els continguts teòrics es complementaran amb altres competències i habilitats

15. IMPLICACIONS MÉS IMPORTANTS EN LA GESTIÓ UNIVERSITÀRIA • Augment de dotacions i reordenacions d’espais • Nou disseny de l’oferta dels estudis • Increment de la dedicació docent del professorat • Formació i informació dels canvis a tot el personal • Reducció d’alumnes per grup • Foment del treball en equip per implantar sistemes de Millora contínua • Intensificar les relacions amb l’entorn • Internacionalització i mobilitat • Captació d’alumnes i difusió dels estudis • Desenvolupament instruments d’avaluació i assegurament de la Qualitat

16. IMPLICACIONS MÉS IMPORTANTS EN LA GESTIÓ UNIVERSITÀRIA • EL GRAN REPTE ÉS CREAR UNA UNIVERSITAT MÉS MODERNA, COMPETENT I COMPETITIVA

17. ESTUDI I ANÀLISI DE LA SITUACIÓ ACTUAL DE LA FNB • Recursos humans i materials • Oferta/Demanda/Matrícula • Rendiment del sistema • Inserció laboral • INPUT (Entrada estudiants) • OUTPUT (Sortida titulats)

18. Compta a recursos de professorat, malgrat que un 50 % no es permanent Compta amb PAS adequat i qualificat RÀTIOS: RECURSOS HUMANS

19. RECURSOS MATERIALS • Laboratoris • Taller Mecànic • Aules informàtiques • Centre de Càlcul • Biblioteca • Campus digital i recursos telemàtics

20. ANÀLISI DEMANDA/OFERTA/MATRÍCULA

21. EFICIÈNCIA DEL SISTEMA Fase selectiva

22. DURADA DEL ESTUDIS

23. INSERCIÓ LABORAL

24. INSERCIÓ LABORAL • Bona inserció laboral dels titulats: • 70% dels titulats de Màquines Navals i ET Naval treballa en el sector • 70% dels titulats de Nàutica treballa en el sector • Es necessitaran fins el 2015 a prop de 27.000 oficials de la Marina Mercant

25. RESULTATS DE L’ANÀLISI • Nivell adequat de O/D/M • Recursos humans i materials que s’hauran de dotar, reordenar i/o adequar • Baix rendiment i durada dels estudis elevada • Bona inserció laboral • Baix nivell d’intercanvi d’estudiants • Sistema de Qualitat implantat

26. RESULTATS DE L’ANÀLISI ES DESPRÉN QUE S’HAURÀ D’INCIDIR EN EL RENDIMENT ACADÈMIC: • Motivació dels estudiants • Millora de l’absentisme • Estudi sobre l’avaluació de les assignatures amb més baix rendiment. • Estudi de quadrimestre cero. • S’hauria d’incrementar la mobilitat

27. PLA DE MILLORA • Procés de millora continua • Anàlisi DAFO • DIAGNOSI • Propostes àrees de millora • Pla d’accions de millora

28. RESUM ÀREES DE MILLORA

29. PLA DE MILLORA (I) • Es presenta en un quadre on consta: • Àrea de Millora • Les accions de millora • Les tasques que s’han de realitzar • Els responsables • Temps • Indicador de seguiment • Beneficis esperats

30. PLA DE MILLORA (II)

31. IMPLICACIÓ DEL PAS EN EL PROCÉS DE CANVI DE L’ EEES (I) • És el professorat el gran artífex i protagonista del procés de transformacions de l’ EEES . • Si no es produeix aquest canvi, els esforços seran inútils i en va. • Baixa participació en el procés per part de col·lectius diferents a PAS vinculats amb la gestió acadèmica. • És indispensable incloure al PAS en el plans de formació sobre l’ EEES

32. IMPLICACIÓ DEL PAS EN EL PROCÉS DE CANVI DE L’ EEES (II) • Adequació de plantilles actuals als nous reptes, • Noves funcions i necessitats, • Augment de coordinació i avaluació de la gestió, • La revisió de procediments i adaptació dels recursos, les infraestructures i els serveis • Mantenir la formació relacionada amb l’ EEES . • Formació en idiomes, principalment en anglès

33. IMPLICACIÓ DEL PAS EN EL PROCÉS DE CANVI DE L’ EEES (III) • Potenciar la mobilitat, per aconseguir experiències amb altres entitats • Nous procediments de la gestió dels nous màsters. • Cal superar la teoria i passar a les accions concretes, a risc d’equivocar-se. • Seria convenient organitzar grups de millora

34. CONCLUSIÓ FINAL • La universitat evoluciona molt ràpidament. Aquesta evolució implica gran canvis en totes les unitats i serveis, així com de les persones què la formen. • Alhora, es fa necessària la col·laboració entre elles, si volen aconseguir viure els canvis sense entrebancs. • És necessari oferir uns serveis de qualitat als usuaris i a la societat en general. • La participació de tots els actors implicats en la activitat universitària és gairebé imprescindible.

35. CONCLUSIÓ FINAL • La dita: L’ EEES ÉS COSA DE TOTS És fa necessari ara més que mai