1 / 75

PROGRAMES D’ACTIVITAT FÍSICA PER A MILLORAR LA HIPERTENSIÓ

PROGRAMES D’ACTIVITAT FÍSICA PER A MILLORAR LA HIPERTENSIÓ. Diputació de Barcelona Dissabtes 20 i 27 d’octubre Dra. Elena Tort Llicenciada en Medicina i Cirurgia Especialista en Medicina de l’Esport. ÍNDEX. FISIOLOGIA SISTEMA ARTERIAL HIPERTENSIÓ ARTERIAL ACTIVITAT FÍSICA EN HIPERTENSOS.

candie
Télécharger la présentation

PROGRAMES D’ACTIVITAT FÍSICA PER A MILLORAR LA HIPERTENSIÓ

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. PROGRAMES D’ACTIVITAT FÍSICA PER A MILLORAR LA HIPERTENSIÓ Diputació de Barcelona Dissabtes 20 i 27 d’octubre Dra. Elena Tort Llicenciada en Medicina i Cirurgia Especialista en Medicina de l’Esport

  2. ÍNDEX • FISIOLOGIA SISTEMA ARTERIAL • HIPERTENSIÓ ARTERIAL • ACTIVITAT FÍSICA EN HIPERTENSOS

  3. RESUM FISIOLOGIA

  4. El cor • El cor és un òrgan muscular que té com a tasca impulsar la sang per distribuir-la pels teixits • Té 4 cavitats: 2 aurícules i 2 ventricles. La separació entre A-V és a través de les vàlvules auriculoventriculars que impedeixen el reflux de sang durant la sístole.

  5. FUNCIONAMENT COR sístole diàstole

  6. Sistema circulatori Té una gran capacitat per adaptar-se a les necessitats de l’organisme

  7. SISTEMA ARTERIAL El sistema arterial consisteix en una sèrie de vasos ramificats que van des de les artèries grans com l’aorta i la pulmonar, passant per les de mitja i petit diàmetre i arterioles fins als capil·lars Les artèries es classifiquen en elàstiqueso musculars. L’aorta i les grans artèries tenen parets gruixudes, la túnica mitja, també gruixuda, està formada per capes concèntriques de teixit elàstic. Les artèries de menys diàmetre i les arterioles, presenten una quantitat proporcionalment major de múscul llis, això permet modificacions del radi arterial molt precises Sistema arterial

  8. SISTEMA VENÓS:Les venes tenen parets fines però amb cèls.musculars que els permeten augmentar o disminuir el cabal. Com són poc consistents , les parets es col·lapsen si estan buides, però també poden dilatar-se molt i augmentar el seu volum actuant coma reservori sanguini. CAPIL·LARS:La seva paret només té endoteli, una sola capa de cels.planes envoltada per una membrana basal. És permeable i permet l’intercanvi a través dels porus.

  9. QUÈ ÉS LA TENSIÓ ARTERIAL? • És la pressió que exerceix el cor sobre les artèries per a conduir la sang als diferents òrgans del cos. La tensió arterial màxima correspon a la contracció i la mínima a la relaxació. • La TA mitja ens indica la pressió amb que la sang arriba als teixits, és la força efectiva que condueix la sang PAM= (2PAD+PAS)/3

  10. Fisiologia TA i sistema circulatori • La tensió arterial depèn de la despesa cardíaca i de la RVP (determinada pel diàmetre arterioles) • La despesa cardíaca és el volum de sang expulsat cada minut per cada ventricle= VS*FC. Sol ser un 5-6l/min. • La tensió s’ha de mantenir dins un rang que permeti un flux sanguini als teixits adient per a les seves necessitats • El flux sanguini dependrà de • Diferència pressió entre els extrems vas • Resistència que ofereixi el vas: Depèn de la viscositat, de la longitud i del radi.

  11. Tipus regulació • Local: El teixit autoregula el seu flux sanguini segons les necessitats • Curt plaç: si disminueix aport O2, les cèls. alliberen substàncies VD • Llarg plaç: canvi en el nº i diàmetre vasos • Central. Busca un repartiment equilibrat de flux als òrgans, per tant busca que la TA es mantingui • Curt plaç • Mig llarg plaç

  12. Regulació central curt plaç • Són mecanismes d’inici molt ràpid. • Hi participen els centres motors bulbars i els centres superiors • Actuen per l’activació de diferents receptors sensorials. • Barorreceptors (sensibles a pressió. estan a parets grans artèries). Si aug TA fan VD sistema perifèric i dism.FC i contractilitat • Quimiorreceptors (sensibles a disminució oxigen.Estan a caròtides i troncs aòrtics).Estimulen centre VC • Receptors estirament:Detecten canvis de pressió per modificacions volum. • Receptors centre vasomotor

  13. Regulació central mig i curt plaç • Bàsicament es controla el volum sanguini • Mecanismes: • Desplaçament volum líquid als capil·lars :Augmenta el filtrat i així disminueix volum vascular • Relaxació vasos • Sistema renina-angiotensina

  14. Substancies vasoconstrictores a)Noradrenalina i adrenalina b)Angiotensina II c) Vasopresina o ADH d) Endotelines Substàncies VD: Òxid nítric Factor hiperpolaritzant endotelial Bradicinina Histamina Prostaglandines Pèptid auricular natriurètic Control nerviós: És a través del SN simpàtic Acció sobre els receptors del cor augmentant la freqüència i la contractilitat del cor Acció sobre les cels.musculars llises augmentant les RVP (per contracció fibra muscular) Acció sobre l’eix renina-angiotensina El Sn parasimpàtic (ACh)disminueix la FC i la contractilitat pq afavoreix la lliberació subst.VD a les cels.endotelials Control humoral flux sanguini

  15. Adaptacions arterials • El sist.arterial té capacitat d’adaptar i distribuir el volum de sang que rep: • A la sístole les grans arteries(st aorta) emmagatzemen 60% del VS. Així no arriben grans volums a les arteries distals de forma pulsàtil que les podria fer malbé • A la diàstole es reparteix aquest 60% per la recuperació elàstica de las paret de les artèries, així es garanteix un flux sanguini capil·lar constant. • En exercici dinàmic • augmenta el GC per augment de la FC, del VS i de la contractilitat miocàrdica • Augmenta el flux sang. Als musc.actius per VC local i disminueix als musc.inactius i vísceres per VC. Per tant aug la TAS i es manté la TAD • En exercici isomètric: els músculs comprimeixen les artèries que irriguen els músculs actius per tant disminueix el flux sang. Per a compensar-ho, augmenta el GC i l’activitat simpàtica. Augmenta la Tas i la TAd

  16. Canvis TA edat • Amb l’edat les artèries tenen menys capacitat elàstica, per tant s’emmagatzema menys sang a la diàstole, així augmenta la Tas,més fricció a la paret arterial, flux més pulsàtil, La TAD augmenta per l’augment gruix paret+Vc

  17. HIPERTENSIÓ ARTERIAL entrem en matèria.....

  18. QUÈ ÉS LA HIPERTENSIÓ ARTERIAL? • És l’elevació continuada de les xifres de pressió arterial (PA), tant la sistòIica com la diastòlica. Una persona és hipertensa quan té repetidament una PA igual o per sobre de 140 i/o 90 mmHg. La retenció de líquids i/o les obstruccions a les artèries fan que augmenti la tensió arterial. • Tenir HTA incrementa el risc de patir una malaltia del cor, del ronyó,del cervell i dels vasos arterials

  19. CAUSES HIPERTENSIÓ ARTERIAL

  20. EPIDEMIOLOGIA • Afecta al voltant del 20 % de la població adulta. Aquest percentatge augmenta amb l’edat. L’HTA es dóna tant en els homes com en les dones però, a partir de la menopausa, és més freqüent en les dones. • A Espanya, la seva prevalença en adults majors de 18 anys és de aproximadament un 35% i arriba al 40% en edats mitges i al 68% en els majors de 60 anys

  21. Classificació Hipertensió arterial • Segons la causa • Essencial o primària (90% dels casos) • Secundària: • Farmacològica • Renalvascular • Endocrina • Coartació aorta... • Segons la gravetat

  22. CLASSIFICACIÓ HIPERTENSIÓ ARTERIAL

  23. COM S’HA DE MESURAR? • Hi ha tres formes d’estudiar la tensió arterial: • “Convencional”: a la consulta • MAPA: monitorització ambulatòria PA 24h (tècnica més perfeccionada) • AMPA: automesura domiciliària PA • La tècnica de mesura manual és posar l’esfigmomanòmetre de mercuri obstruint l’ artèria braquial amb un manegot i auscultant els sorolls de Korotkoff

  24. Consideracions al fer la mesura • Pacient • Relaxació física • Relaxació mental • Evitar tabac,cafè,.. • Considerar “alerta” • Aparell • Tipus • Manegot adient • Tècnica • Col·locació manegot • Tècnica correcta • Nº mesures

  25. Variabilitat en la mesura • Factors externs: Tªambiental, activitat prèvia a la mesura, estat emocional, lloc on es mesura • Variabilitat observador (metge, infermera, pacient,...) • Sd.Bata Blanca: Reacció d’alerta davant la presa de la TA.

  26. AMPA: RECOMANACIONS • Fer servir un aparell de qualitat • Revisar l’aparell un cop a l’any • Condicions correctes per a la mesura • Prendre pel matí i nit, 2-3 cops • No prendre-la només “mals dies”, normalment 1 cop setmana • Portar un registre • Portar registre al CAP

  27. PROTOCOL DIAGNÒSTIC HTA

  28. Estudi pacient HTA • Descartar que sigui secundària: • Valorar antecedents personals • Antecedents familiars • Determinar si hi ha malalties associades • Valoració hàbits saludables • Determinació factors externs HTA (estrès,..) • Fàrmacs i substàncies que augmenten la TA: • ACO • Alcohol • Regalèssia • Gingseng • AINes, clucocorticoids • Antidepressius • Hormones tiroïdals • Descongestionants ....

  29. EXPLORACIÓ FÍSICA • Pes, talla, IMC, perímetre cintura (homes >102, dones >88) • Morfologia: distribució del greix • Exploració cardiovascular: polsos, auscultació,.. • Exploració abdominal • Si DM, mirar fons d’ull • Anàlisi sang i orina • ECG • Ecocardio (no sempre) • MAPA, AMPA

  30. FACTORS DE RISC cardiovascular • Tabaquisme o fumador fins fa 1 any • HDL>35 • Hipercolesterolèmia • IMC elevat • Sedentarisme • DM • >60a • Home o dona post menopàusica • Antecedents familiars. • Resposta hipertensiva a l’exercici

  31. QUINS SÍMPTOMES DÓNA? • No acostuma a donar símptomes, com a molt pot donar mal de cap,ansietat, hemorràgia nassal,.... • Si no es controla la TA pot afectar al sistema vascular: • Afectació renal • Hipertròfia miocàrdica que pot provocar isquèmia, Insuficiència cardíaca per “excés de treball” • Hemorràgies cerebrals. • Afectació vista • Claudicació intermitent per afectació circulació cames.

  32. SÍNDROME METABÒLICA • Es donen tres de les següents condicions: • Obesitat abdominal. • Trastorn de els greixos en sang (colesterol HDL baix i augment de TAG). • Alteració del control de la glucosa (hiperglucèmia). • Augment de la pressió arterial. • S’ associa a un augment de 5 vegades en la prevalença de DM II i de 2-3 cops la malaltia CV • Els hipertensos amb síndrome metabòlica tenen un risc cardiovascular quasi el doble del que tenen els hipertensos sense ell. • Hi ha predisposició genètica però no es sol manifestar si no hi ha obesitat abdominal o sedentarisme

  33. TRACTAMENT • FARMACOLÒGIC • MODIFICACIÓ HÀBITS

  34. MEDICACIÓ • -Diürètics tiazídics • - Betablocadors • - Calciantagonistes • - IECA • - ARA-2

  35. Canvis estil vida • Si IMC >27s’han de perdre mínim 4kg • Reduir consum alcohol:>30/gr dia homes i <20g/dia dones • Activitat física moderada mínim 30 min dies intensitat 60-80% • Reduir ingesta sal a <6gr/dia (més efectiu si >60ª i/o HTA severa i/o raça negra) • Ingesta dietètica potassi >2g/dia • Dieta rica en fruita, vegetals, làctics desnatats i reducció greixos totals i saturats. • Supressió hàbit tabàquic

  36. ALIMENTACIÓ • Dieta rica en fibra i pobre en greixos saturats (fruita, verdura, llegums, peix,...) • Dieta hiposòdica • Disminuir consum alcohol

  37. Dieta Hiposòdica: Consells • Només la sal comú (ClNa) té efecte hipertensor • El paladar humà no detecta fins el 20% de reducció de la sal. • Els aliments processats solen portar major quantitat de sal. Evitar els aliments precuinats, incloent-hi pastilles per al brou, patates fregides de bossa, salses comercials i condiments • Evitar els embotits i les conserves • Evitar les salaons i encurtits (olives, anxoves, bacallà, cogombrets, fumats....) • Evitar l’ús de sal en el procés de cocció dels aliments. • Es pot tolerar un ús discret del saler a la taula, però és més recomanable l’ús d’herbes aromàtiques (orenga, alfàbrega, etc.) A l’hora de cuinar: • Utilitzar coccions que no rebaixin el gust dels aliments, com ara cuinar al vapor, a la planxa o fent estofats • • Les sopes amb més varietat de verdures guanyen en sabor • • En el cas de bullir la verdura, cal posar-hi poca aigua i deixar-les bullir el temps just (15-20 minuts) • • Les patates bullides amb pell son més saboroses • Emprar olis perfumats amb all, orenga, farigola, bitxo i altre

  38. Aliments rics en potassi • Llet • Cireres • Enciam • Bledes • Pastanaga • Col • Api • Panses • Patates • Espinacs • Plàtan • Faves • Mongetes • Peix • Aus

  39. ACTIVITAT FÍSICA i HIPERTENSIÓ ARTERIAL

  40. Efectes Af sobre TA • Tant a curt termini com a llarg termini però hi ha influència genètica • Afecta als normotensos i als hipertensos per a aquests en major grau • Són per mecanismes • Neurohumorals: menys influència del simpàtic • Vasculars : Augment del diàmetre i major distensibilitat • Adaptacions estructurals

More Related