Sobre l’origen dels valors morals.

1. Pàgina 402 2. La crítica de la tradició occidental: la filosofia del martell2.3. El problema de la moral: la crítica de la moral judeocristiana • Sobre l’origen dels valors morals. Tesi: Tot sistema de valors és una jerarquia velada dels instints que dominen la vida. Segons dominen instints plens o dèbils podem diferenciar dos tipus de morals: De manera que, el rang d’una moral (el seu valor) es defineix pel seu grau de veritat, és a dir, per la manera com s’ajusta a l’essència de la vida (la voluntat de poder). • Però que entén Nietzsche aquí per vida? L’impuls o força expansiva i invasiva de la naturalesa (voluntat de poder) que tendeix a la seva pròpia multiplicació a costa de l’aniquilació dels seus recursos de vida i dels seus competidors.

2. Pàgina 402 2. La crítica de la tradició occidental: la filosofia del martell2.3. El problema de la moral: la crítica de la moral judeocristiana • «Bo i dolent»: el sentit original dels valors morals. • Originalment estava vinculat a dues formes d’estar al món, de viure. • La virtut significava força (força vital, no força física, poder econòmic o militar) entesa com a capacitat de viure amb totes les conseqüències, acceptant la vida com a joc tràgic (incloent-t’hi també el que és terrible i problemàtic) (un tipus d’individu intuïtiu i dionisíac). • Més enllà del bé i del mal, en la seva consideració actual, originalment significaven: • Hi ha una altra diferència: a qui té el poder de retornar el bé pel bé, o el mal per mal i ho fa, se l’anomena “bo”, a l’impotent, “dolent”.

3. Pàgina 403 2. La crítica de la tradició occidental: la filosofia del martell2.3. El problema de la moral: la crítica de la moral judeocristiana • La moral dels senyors i la moral dels esclaus. • Aquestes dues maneres de ser al món generen dues morals, dos sistemes de valors:

4. Pàgina 403 2. La crítica de la tradició occidental: la filosofia del martell2.3. El problema de la moral: la crítica de la moral judeocristiana • «Bo i pervers»: La inversió dels valors judeocristians. • Quin és l’origen de la moral judeocristiana? • Per què hi apareix invertit el sentit original dels valors morals? • Tesi: La història de la cultura occidental és el progressiu ascens dels valors de la moral dels esclaus: ha estat la rebel·lió dels esclaus en la moral (una malaltia de la vida). • Genealogia:

5. Pàgina 404 2. La crítica de la tradició occidental: la filosofia del martell2.3. El problema de la moral: la crítica de la moral judeocristiana • Com s’ha produït aquesta rebel·lió dels esclaus en la moral? • L’origen de la moral es presenta com a una lluita per aconseguir el poder. • Entre els senyors (valors del cos) i el sacerdots (que s’inventen l’esperit). • Qui són els sacerdots? Una degeneració, primer, i una antítesi, després de la casta guerrera (dels senyors). Són senyors desposseïts, que esdevindran el prototip de la moral d’esclaus. • La seva debilitat genera ressentiment, desig de venjança contra el que és superior. • Lideren la lluita pel poder de la moral i mobilitzen contra els senyors a tots els dèbils, malalts i fracassats (que veuen en aquells un perill per a la seva pròpia existència). • El judaismecrea un ideal oposat que es consumarà amb el cristianisme. • Representa el geni del rancor: esdevé creador i engendra nous valors: un ideal oposat a la moral dels senyors (que inverteix els seus valors). • Com ho fan?: presenten la situació dels esclaus com quelcom positiu: aconsegueixen que les seves misèries apareguin com a virtuts. • Així es produeix la inversió: • Les qualitats del fort i vital (el “bo”) ara es consideren atributs del “malvat”. • Les qualitats del malat i dèbil (el “dolent”) ara es consideren atributs del “bo”. • Segons Nietzsche el que és autènticament “malvat” és el ressentiment i la impotència dels sacerdots (per viure la vida dels senyors).

6. Pàgina 404 2. La crítica de la tradició occidental: la filosofia del martell2.3. El problema de la moral: la crítica de la moral judeocristiana • El cristianisme, que hereta la transvaloració feta pels jueus, no és la religió de l’amor sinó que és la religió de l’odi més profund contra els bons (els nobles, poderosos, veraços). • La il·lustració manté els valors religiosos secularitzats però intactes . • Podria aparèixer com una superació dels valors religiosos cristians però els manté intactes secularitzats. • Lluny d’una exaltació vital substitueix Déu per la Raó: el Progrés, la Humanitat i l’Estat són les noves veritats que esclavitzen a l’ésser humà. • Conclusió. • Al final del camí els forts han estat vençuts per la massa, pels dèbils. • Per això, cal retornar a la situació original: transvalorar tots els valors cristians. Text Pàgina 405 José Vidal González Barredo