ALTAR DE ZEUS A PÈRGAM

1. ALTAR DE ZEUS A PÈRGAM Altar de Zeus s. II a.C. Pergamonmuseum de Berlin

2. ALTAR DE ZEUS A PÈRGAM • NOM: Altar de Zeus aPèrgam • ARQUITECTE: desconegut • CRONOLOGIA: 180 aC-160 aC • LOCALITZACIÓ GEOGRÀFIACA: Originàriament a Pèrgam, avui Bergama a Turquia. • LOCALITZACIÓACTUAL: Pergamonmuseum de Berlín (Alemanya) M.B.

3. Pèrgam, urb important de l’època hel.lenística, situada a 30 km de la costa d’Anatòlia, davant de l’illa de Lesbos, en un lloc elevat i de relleu complicat que obliga a crear una ciutat sobreposada en tres nivells units per terrasses i escales Altar de Zeus M.B.

4. L’Altar de Zeus fou erigit sobre una terrassa de l’Acròpolis de Pèrgam, al sud del temple d’Atenea, que es troba a un nivell inferior. A Pèrgam només en queden els fonaments

5. CONTEXT HISTÒRIC • Pèrgam es constituí com a regne independent a partir del segle III aC. • El seu primer rei va ser Atal I (241-197 aC), qui va plantejar la ciutat com un centre de cultura i va iniciar algunes de les construccions que es definirien en els regnats dels seus successors, Èumenes II i Atal II. • Durant l’època atàlida, l’economia de Pèrgam va prosperar i la ciutat va esdevenir un centre cultural tan ric i pròsper que fou anomenada pels historiadors «L’Atenes del món hel·lenístic». • A tall d’exemple, la biblioteca de Pèrgam, amb 200.000 manuscrits, va arribar a ser la més important del món, després de la d’Alexandria. • El rei Èumenes II va fer aixecar aquest altar a Pèrgam, la capital del seu regne, per commemorar les seves victòries sobre una tribu celta, (els gàlates) a les batalles de Pont i Bitínia, l’any 183 aC. Fou construït després de la Pau d’Apamea, que consolidà el poder dels atàlides sobre els enemics gàlates. • El regne de Pèrgam es convertí aviat en el nou referent de la llibertat de les polis gregues, a l’estil d’Atenes en l’època clàssica. • Amb aquesta mentalitat, els reis de^Pèrgam es van dedicar a engrandir la ciutat, construir noves muralles, ampliar el regne i cridar a la capital als millors artistes del moment per a què augmentessin la fam i el prestigi del regne. .

6. ELEMENTS CONSTRUCTIUS • MATERIALS: marbre • SISTEMA CONSTRUCTIU: arquitravat • ELEMENTS DE SUPORT: columnes jòniques sustenten una coberta plana; • el podi suporta el conjunt de l’altar • FAÇANA: La principal la formen els braços en U i l’escalinata .

7. ESTRUCTURA Columnata jònica fris pòdium escalinata L’edifici te forma d’una gran sala rectangular envoltada de pòrtics de columnes jòniques (un interior i un exterior) i dues ales laterals que s’avancen per emmarcar una escala monumental d’accés .

8. Les dimensions són: 36,44 m als costats est i oest; 34,29 als costats nord sud. L’altar segueix un esquema que ja tenia precedents, però les mesures són inusuals, així com la disposició dels elements: enlloc de tenir una columnata elevada i un fris baix i decorat, té un enorme podi esculpit i una columnata de poca alçària. ALTAR ESCALINATA Avui dia només se’n conserva la façana, al museu de Berlín .

9. ELEMENTS DECORATIUS • Excel·lent exemple d’unió d’arquitectura i escultura. • Un fris exterior envolta el pòdium, amb 120 metres de relleus de 2,3 m d’alçada que recórre tot el sòcol del pòrtic. • Aquest fris d’alts relleus, d’una grandària superior a la natural, va ser fet per un col·lectiu de més de quaranta escultors procedents de diferents ciutats com Pèrgam, Atenes, Tralles, Rodas... (Dionisíades, Melànip, Orestes, Menècrates, Teòrret...). Aconseguiren un estil unitari que acostuma a denominar-se «SEGONA ESCOLA PERGAMÈNICA». M.B.

10. PROGRAMA ICONOGRÀFIC PART NORD DE L’ ESCALINATA: Les divinitats del mar, Oceà, Anfitrite i el seu fill Tritó, apareixen amb els vestits mullats i enganxats al cos. Nereu és presentat amb aletes i escames sobre el cap. FRIS EXTERIOR (GENERAL): El programa iconogràfic és la representació còsmica de la lluita dels déus (l’ordre) contra els gegants (el caos)i la victòria de Zeus i Atena sobre els seus enemics. (Gigantomàquia). Domina un sentiment de ferocitat, ritme serpentejant, cares de mirada visionària i boques anhelants. GIGANTOMÀQUIAexplica com en els orígens del cosmos, el déu Cronos va castrar Urà i la seva sang va caure sobre Gea (la Terra). D’aquesta unió van néixer els gegants., uns éssers monstruosos que van enfrontar-se amb els déus de l’Olimp en una guerra: la Gigantomàquia. La seva força era descomunal i així ho indica el fet que, per arribar a l’Olimp, van sobrepassar dues serralades. Fins i tot la mare, Gea els va ajudar per venjar-se de Zeus, qui havia desterrat els primers fills de Gea al Tàrtar, un lloc de turment i sofriment. Però res, ni la seva força, ni l’ajuda de Gea, fou suficient per vèncer als déus. .

11. PROGRAMA ICONOGRÀFIC • ESCENES DEL FRIS EXTERIOR (PART EST): Artemisa, deessa de la cacera, apareix aixafant el cos mort d’un gegant, mentre el seu gos mossega mortalment la nuca d’un altre gegant que es defensa, traient-li un ull a l’animal. • ESCENES DEL FRIS EXTERIOR (PART NORD): Una deessa no identificada porta un recipient decorat amb serps. El sosté amb la mà esquerra amb intenció de llançar-lo contra un gegant. • FRIS INTERIOR: Té 1,57 m d’alçada i 79 m de llargada. El tema representat és la història de Tèlef, el fill d’Hèracles i el mític fundador de Pèrgam. • Segueix una composició a la manera alexandrina, buscant la perspectiva i utilitzant elements paisatgístics (roques, arbres, animals, arquitectures...) • El sentit de l’espai i l’il·lusionisme compositiu mostren una relació molt estreta amb la pintura de l’època. • El relat segueix la vida mítica de l’heroi en forma de crònica històrica, és un relat senzill i purament descriptiu. • COBERTA: Al sostre de la columnata també hi havia acroteris representant diverses figures: déus, centaures grifs i cavalls .

12. “La batalla esclata amb terrible violència. Els titans maldestres es veuen aclaparats pels déus triomfants, i miren cap amunt amb angoixa i dolor”. PROGRAMA ICONOGRÀFIC Escultures en alts relleus que semblen desenganxar-se del fons. Els músculs prominents i els plecs de les robes transmeten sensació de poderosa energia. Destaquen els efectes dramàtics, expressats amb força

13. Columnata jònica El déu del mar Tritó, fill de Posidó, amb la seva mare Anfitrite, lluita contra els Gegants. Tritó te el torç humà amb ales, cos de peix i potes davanteres de cavall fris M.B.

14. zeus gegants M.B. Fris oriental Zeus lluitant contre els gegants

15. Zeus lluitant contra tres gegants alhora. El poderós cos de Zeus queda al descobert en lliscar-li la roba de les espatlles Els gegants porten ales o cames de serp, o simplement humans Gegant que intenta aixecar-se sobre les cames de serp, per continuar la lluita Gegant, assegut i de perfil Gegant que es desploma ferit, sobre els genolls M.B.

16. Atenea Victòria Alada que corona a Atenea Alcineu Gea Atenea, estira els cabells del gegant Alcineu, amb la finalitat que no toqui terra, ja que si hi toca es torna invencible La mare del gegant Gea (Terra), amb llastimosa expressió en els ulls suplica a Atenea que perdoni la vida al seu fill M.B.

17. Els personatges semblen presa del furor, atacats d’histèria col·lectiva. Tot és moviment exacerbat, brusc... Els vestits són representats com si fossin sacsejats per vents huracanats M.B.

18. Les clares diagonals que marquen els cossos, el ritme frenètic i nerviós del gegant que contrasta amb la figura tensa d’Atenea i el contrast d’entre els plecs de la roba i el gegant són un clar exponent de l nova estàtica hel.lenística. M.B.

19. El gegant amb ales , mira a la deesa amb ulls engoixats, amb expresió de dolor i dramatisme M.B.

20. Gea , la deesa Terra, mare dels gegants, surt de la terra i amb llastimosa expressió en els ulls suplica a Atenea que perdoni la vida del seu fill M.B.

21. FUNCIÓ I SIGNIFICAT • Aquesta obra té una doble funció: es alhora una obra religiosa i propagandística, que exalta el llinatge dels atàlides, vinculant-lo a dés i herois. • L’altar es feia servir per al culte i servia de recordatori i d’agraïment a Zeus. • El rei de la dinastia atàlidaEumenes II va fer aixecar aquest monument a l’any 180 a.C a Pèrgam, capital del regne, per commemorar les victòries d’Àtal I, el seu pare. No fou acabat fins al 159a.C. Ja en temps d’Àtal II. • Es vol associar la victòria del poble atàlida (identificat amb el déus) sobre els bàrbars gàlates (identificats amb els gegants). • El tema del fris no és casual: permetia fer una extrapolació de la narració de la gigantomàquia a la realitat del regne: el rei de Pèrgam tenia el seu model en el poderós Zeus, mentre que Atena era la seva protectora i li concedia la victòria.. El fris volia donar a entendre que, igual com els déus havien vençut els brutals gegants, els atàlides també havien triomfat sobre la bàrbàrie dels invasors. • L’altar també és un símbol de la pretensió dels reis de Pèrgam de proclamar-se hereus culturals de l’Atenes clàssica. .

22. FUNCIÓ I SIGNIFICAT • Durant el períodehel·lenístic, elsedificistendeixen a la monumentalitat. • Aquestés un altar, un edifici de cultereligiós, habitual a l’antigaGrècia. També es potconcebrecom un gran monumentescultòric. • Elsaltars, que antigaments’aixecavendavantdels temples, durantaquestperíode es converteixen en construccionsindependents, destinadesalssacrificis. • Elsaltarsmonumentalsdedicats a un déu proliferen en aquestperíode. Va ser tant una moda com una necessitat , en relacióamb les noves tendènciesfilosòfiques, especilamentl’estoïcisme. • Segons la filosofiadelsestoics, el foc era l’element principal que organitzava i combinavaambelsaltreselements. El déu creador es representavacom a foc i, d’acordambaquesta idea, el déugrec que méss’aproximava a la idea del déu creador era Zeus, déu del foc i del llamp. Per tant, era lògic que en honor a Zeus s’alcés, no un temple, sinó un grandiós altar de sacrificis . .

23. ESTIL • Es tracta d’una de les obres culminants de l’hel.lenisme i la més important de l’escola de Pèrgam, que destaca per la tendència al monumentalisme i pel patetisme en escultura. • L’edifici ja no està basat en l’escala humana, l’harmonia i la proporció, busca trencar amb els cànons clàssics, busca la monumentaliat • Les escultures d’aquest altar aconseguiren crear un estil que s’anomena de la “segona escola pergàmica” i que va coincidir amb el regnat d’Eumenes II.

24. TRASCENDÈNCIA DE L’OBRA • L’altar va tenir gran repercussió en la seva època, però sobretot posteriorment, ja en època romana, en què August s’hi va inspirar per al seu Altar de la Pau. L’Ara Pacis Augustae”. • Les escultures del fris interior de l’altar tenien el fons amb paisatges, cosa que després retrobarem a la “Columna Trajana” i que servirà de referent durant el Renaixement per donar el sentit de perspectiva. • Un cop descobert i portat a Alemanya, va ser utilitzat per a la propaganda nazi, pels seus valors clàssics i per confrontació amb l’art d'avantguarda que ells consideraven degenerat. .