1 / 31

Definir els objectius i els estils d’entrenament dels entrenadors .

PAPER DEL TÈCNIC EN L’ENTRENAMENT DE L’ESPORTISTA I/O EQUIP. Definir els objectius i els estils d’entrenament dels entrenadors . La importància de saber guanyar i perdre . La detecció d’errors més freqüents dels entrenadors .

flower
Télécharger la présentation

Definir els objectius i els estils d’entrenament dels entrenadors .

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. PAPER DEL TÈCNIC EN L’ENTRENAMENT DE L’ESPORTISTA I/O EQUIP Definir elsobjectius i elsestilsd’entrenamentdelsentrenadors. La importància de saber guanyar i perdre. La detecciód’errorsmésfreqüentsdelsentrenadors. Recomanacionspel bon funcionament del procésd’ensenyança -aprenentatge que realitzenelsentrenadorsalsseusesportistes.

  2. Definir elsobjectius i elsestils d’entrenamentdelsentrenadors. Elsobjectiusd’entrenament. Una de les dues decisions més importants que ha de prendre l’entrenador és la de determinar els objectius que persegueix: • Tenir un esportista o equip guanyador (competitiu) 2.Divertir-se, igual que els seus esportistes. 3.Ajudar alsesportistes a realitzar-se, física, psicológica, i socialment.

  3. Elsobjectiusd’entrenament. Quin d’aquests objectius és el més important? Com a entrenador potser creus que tots tres són importants, però si n’haguéssim d’escollir un, per quin d’ells t’inclinaries? La majoria d’entrenadors creuen que guanyar és el menys important i que el desenvolupament i la realització de l’esportista és la seva principal preocupació. Comparteixes aquesta opinió? Reflexa realment com entrenes?

  4. Elsobjectiusd’entrenament. ACTIVITAT (1ª part): Has de posar en els requadres blancs: -La millor -La pitjor -Una “x” en el concepte no escollit VALORACIÓ: suma els punts -La millor = 3 punts -La pitjor = 1 punt -Una “x” = 2 punts

  5. Elsestilsd’entrenament. ACTIVITAT (2ª part):

  6. Definir elsobjectius i elsestils d’entrenamentdelsentrenadors. Elsestilsd’entrenament. La segona decisió més important que hauràs de prendre és sobre el teu estil d’entrenament. Aquest determinarà quines habilitats i estratègies hauràs d’ensenyar, com t’organitzaràs per la pràctica i la competició, quins mètodes adoptaràs per imposar disciplina als teus esportistes, i el que té més importància: quin paper permetràs desenvolupar als teus esportistes quan hagin de prendre decisions?

  7. 3.1.1.2. Els estils d’entrenament. • L’estil autoritari Hem classificat els estils d’entrenament en tres: 2.L’estil submís. 3.L’estil cooperatiu • L’estil autoritari L’entrenadorpren totes les decisions, perquèposseeixelsconeixementsi l’experièncianecessària. La missió de l’esportistaés la d’acomplir totes les ordres de l’entrenador. Elsentrenadors que adopten aquest estil impedeixen que elsesportistesgaudeixinplenamentdelsal·licients de l’esport.

  8. Elsestilsd’entrenament. L’estilsubmís L’entrenadorsubmíss’absténtantcompotde prendredecisions. És limita a llençar la pilota i passarl’estona el millorpossible: • No dóna gairebé instruccions. • Exerceix una escassa influència sobre els jugadors. • Resol els problemes de disciplina només quan és • absolutament necessari. Nosaltres t’animem a que no adoptis aquest estil.

  9. Elsestilsd’entrenament. L’estilCooperatiu Elsentrenadors que seleccionen aquest estil comparteixenambelsesportistes la presa de decisions. Amb aquest estil es formen esportistes amb l’estructura i les regles que possibiliten que ells mateixos adquireixin la capacitat d’establir les seves pròpies metes i aprendre a esforçar-se per aconseguir-les. Però, quinsinconvenients té? Requereixméshabilitatd’autocontrol per part de l’entrenador, i han d’individualitzarmoltmés l’entrenament que en elsdemésestils.

  10. Elsestilsd’entrenament. CONCLUSIÓ És com si un agafés una pastilla de sabó, ja que si l’ apretes molt fort la destrossaràs amb les mans (estil autoritari), i si no l’agafes amb la suficient fermesa se t’escaparà de les mans (estil submís). Una pressió ferma però al mateix temps suau és el que fa falta (estil cooperatiu).

  11. La importànciade saber guanyar i perdre. Saber perdre Ésimportantassumir que una vegada que la competició ha finalitzatja no hi ha res a fer, i el primer que caldriaferés felicitar el rival (per molt injusta que enshagisemblat la derrota), atès que aquestamateixasituació es pot donar a la inversa en altrescompeticions, i de la mateixa manera ensagradaria ser respectats i felicitats.

  12. Saber perdre Evitar que continuïendavantqualsevolmanifestació de protesta agressiva, Ésfonamental que l´entrenadorsàpigatransmetreaquestsvalorstantalsentrenamentscomalspartits, i que sigui el primer a donar aquestaimatged´esportivitat, perquè… … ellserà el mirall al que es miraran elsesportistes, i aquestesconductesseraninterioritzadescom a part del seuaprenentatgeesportiu i personal.

  13. La importància de saber guanyar i perdre. Saber Guanyar L´estat d´eufòria que es genera després d´una victòria fa que, de vegades, ens comportem amb una actitud desagradable pels esportistes rivals, deixant de banda d´aquesta manera la veritable essència de l´esport: el desenvolupament personal i esportiu de l’esportista. Davant d’una victòria, el primer que hauríem de fer és felicitar l´esforç del contrari, animant-los si cal, sense caure mai en l´error de la provocació.

  14. Saber Guanyar Elsmodels de l´esportprofessional no són el millorexemple a seguir per a aquestsjoves. A vegadess´arriben a celebrar més les derrotes de l´equipcontrari que les victòriespròpies. Hemd´evitartotsaquestsaspectes(sobretot a l´esport d´ iniciació) per no caure en elserrors ara mencionats, que fan que es perdil´esperit de l´esporen general. Com? una manera seria planificar estratègies d´ensenyament als entrenaments sobre l’esportivitat.

  15. 1– Definir l´esportivitat en el context de què es tracti. Hem d´analitzar en concret quines són les conductes esportives i antisportives més freqüents al nostre esport i discutir-les. 2– Reforçar i estimular alsentrenaments les conductesesportives. És bo, davant del grup, aplaudir les conductes esportives, com ara aturar el joc quan un jugador es lesiona, i castigar les conductes antisportives de la mateixa manera. 3– Fer dinàmiques de grup als entrenaments Així, a més de fomentar la participació i la comunicació de tots els membres de l´equip, s´aconsegueixen transmetre els valors morals de l´esportivitat. 4– Reforçar el jugador que hagi mostrat una actitud més esportiva als entrenaments i partits. Al final de temporada, amb algun premi simbòlic, per exemple, «el premi taronja» al jugador més esportiu. Estratègies per promoure l´esportivitat als entrenaments

  16. Principals errors de l’entrenador (sobretot enl´iniciació esportiva) 1– Orientació cap al resultat i la victòria. Principalserrades de l’entrenador 2– Manca de respecte, per part de molts entrenadors, cap als àrbitres d´aquestes categories (manca d’esportivitat). 3– Imitació per part d´alguns entrenadors de models professionals de l´esport. 4– Manca de planificació adequada i adaptada dels entrenaments. 5– Manca d´interès a conèixer les necessitats i les motivacions bàsiques de cada jugador. 6– Manca de prou comunicació amb els jugadors i amb els pares. 7– Tracte preferencial respecte a alguns jugadors en funció de les seves aptituds, i no pas de les seves actituds. 8– Èmfasi a donar massa instruccions tècniques i tàctiques als temps morts i els descansos dels partits

  17. 1- Quanelsesportistesestiguinfentbé les coses, dona´lsmoltselogis i estímulssincers. 2- Desenvolupar expectatives realistes, adequades a l´edat i el nivell de les capacitats de l’esportista. D´aquesta manera serà més fàcil per a l´entrenador fer elogis sincers. 3- Recompensar l´esforç i les bonesactitudstantcom el resultat. 4- Recompensar la tècnica correcta, i no solament el resultat. 5- Aprofitar els recursos materials disponibles per disenyar gran quantitat d’activitats. 6- Modificar les regles i les activitats per elevar al màxim l’acció i la participació. 7- A l´hora de donar instruccions tècniques o corregir errors, mira d´utilitzar l´enfocament “sandvitx” . 8- Crear un entorn que redueixi la por a intentar noves habilitats. 9- Ser entusiasta i predicar amb l´exemple. 10- Comparteix les tevesexperiènciesambaltresentrenadors i agafa’n noves idees que puguisaprofitar. 11- Informa’t de les causes per les quals els esportistes abandonen el teu equip en finalitzar la temporada. 12- Reuneix-te periòdicament amb els pares, aclareix-los el teu rol, intercanvia informació i recull informació i preocupacions de cadascun d’ells. 13- Abans de començar la temporada, deixa clar des del principi els objectius esportius i socials de l´escola o el club esportiu particular, tant als jugadors com als pares. Recomanacionspelsentrenadors

  18. El paper de l’entrenador en l’estat psicològicideal del seuequip o esportista: la comunicació i la motivació. En l’entrenament del factor psicològic d’un equip hi ha dos aspectes fonamentals en els que l’entrenador hauria d’incidir, per tal de crear un clima que afavoreixi la implicació i la participació de tots els membres de l’equip en els objectius a aconseguir. Ha d’ intentar crear un clima ideal d’aprenentatge i de rendiment mitjançant una bona comunicació i motivació de tots els membres de l’equip. De la motivació ja n’hem parlat en punts anteriors (variables psicològiques que incideixen en el rendiment).

  19. La comunicació Els coneixements de l’entrenador tenen molt poca utilitat si no és capaç de transmitir-los als seus esportistes. Per tant... (...) l’ art d’ ensenyar no té que veure tant amb el que un sap, sino en com ho transmet. Al final el que importa en la comunicació no és el que l’entrenador vol dir, sino allò que l’esportista entèn…. …però a més, l’entrenador necessita escoltar i comprendre als seus esportistes. Per conectar amb els esportistes, l’entrenador haurà de millorar les seves habilitats comunicatives, per exemple el seu llenguatge corporal ( gestos, expresions, etc.).

  20. Tipologiad’entrenadorssegons la sevacomunicació. N’hi ha identificades 8 tipologies d’entrenadors depenent de les seves facultats comunicatives:

  21. 1)L’entrenador pretenciós: Els esportistes no capten el seu missatge perquè normalment aquest és negatiu i, a més, no respecta les seves opinions. Incapaç d’admetre una errada, no aconsegueix el respecte dels seus esportistes perquè ell no tampoc els respecta. Com? Aquest respecte no es pot exigir sinó que s’ha de guanyar… Escoltant i respectant les opinions dels seus esportistes (Encercla el número que millor et descriu) Tens credibilitat entre els teus esportistes? 1 2 3 4 5 Molt baixa Molt alta

  22. 2)L’entrenador derrotista: La major part de les seves paraules i accions són negatives, i fins i tot hostils. Critica freqüentment els seus esportistes, els crea dubtes i destrueix la seva autoconfiança. No acostuma a elogiar l’esportista, i quan ho fa aquest quede eclipsat per altres comentaris negatius. Ets preferentment possitiu/va en els missatges que transmets? 1 2 3 4 5 Negatiu/va Possitiu/va

  23. 3)L’entrenador jutge: Avalua constantment els seus esportistes, en comptes de donar instruccions. Quan s’equivoquen no els facilita informació per corregir l’errada, sinó que els sanciona amb bronques. Quan els esportistes ho fan bé, els aplaudeix però no sap com instruir-los per aconseguir alts nivells d’habilitat. Proporciones una alta informació per corregir les errades dels teus esportistes? 1 2 3 4 5 Alt en judici Alt en informació

  24. 4)L’entrenador voluble: Mai se sap el que dirà: avui és una cosa però demà en serà una altra. No és coherent el que predique amb el que fa: diu als esportistes que no discuteixin amb l’àrbit, però ell ho fa constantment. Ets coherent en la teva comunicació? 1 2 3 4 5 Incoherent Coherent

  25. 5)L’entrenador xerraire: Es trobe sempre tant ocupat parlant, cridant, instruint…., que mai te temps per escoltar els seus esportistes. Mai es pare a pensar que als seus esportistes els podria agradar opinar alguna cosa, enlloc de tenir que escoltar sempre. Et consideres un entrenador/a bon oient/a? 1 2 3 4 5 Dolent/a Molt bo/na

  26. 6)L’entrenador insensible: Mai demostra les seves emocions: no somriu, no plora, no mostra gestos de disgut ni tampoc de gratitud envers els seus esportistes. Simplement no hi ha manera d’endevinar allò que pensa (nul-la capacitat de comunicació no verbal). Ets capaç de comunicar-te no verbalmet amb els teus esportistes? 1 2 3 4 5 Dolent/a Molt bo/na

  27. 7)L’entrenador “sabelotodo”: És incapaç de transmetre alguna cosa a un nivell que els seus esportistes puguin entendre. Els parla com si fóssin catedràtics o donant tantes voltes sobre el mateix que aquests queden desorientats. És incapaç de demostrar els secrets de l’esport d’una manera lògica de manera que esl esportistes ho puguin captar. Ets capaç de donar instruccions i demostracions clares? 1 2 3 4 5 Dolent/a Molt bo/na

  28. 8)L’entrenador “lisonjero”: No entèn com funcionen els principis del reforçament. Encara quan, molt sovint, prodigue elogis o “lisonjas” als seus esportistes, reforça el comportament erroni en el moment menys apropiat. Quan s’enfronte a una mala conducta, o bé la deixa passar sense comentaris, o bé es passa amb excessiva duresa amb l’infractor. Comprèns els principis del reforçament? 1 2 3 4 5 Poc hàbil Molt hàbil

  29. Suma ara les 8 puntuacions i escriu aquí la puntuació total ______. En quina categoria et trobes? 36-40 Premi llengua daurada. Estàs destinat a tenir èxit. 31-35 Premi llengua platejada. Ets bo però podries ser millor. 26-30 Premi llengua de bronce. Correcte però però encara pots millorar molt. 21-25 Premi llengua de cuïr. Adjudicat a tots aquells que freqüentment fiquen la pota. 8-20 Premi “Bozal”. Porta’l fins que milloris Si no has sigut galardonat amb el premi LLENGUA DAURADA, aquestes consideracions poden ajudar-te a desenvolupar les teves facultats de comunicació:

  30. 1– Conèixer l’estil propi de comunicació. 2– Conèixer les característiques dels jugadors. 3– Comunicar-se de forma directa i positiva, construint missatges clars, concrets i concisos. 4– Evitar les situacions de conflicte, sabent escoltar i facilitant l’expressió dels jugadors. 5– Comunicar-se sempre amb tots els jugadors, corregint en comptes de recriminar o atacar. 6– Dir les coses de manera immediata i utiltzant la comunicació no verbal (ser expressiu). 7– Parlar el mateix llenguatge dels jugadors (no utilitzar paraules molt técniques o científiques). 8– Reforçar el que es vol dir mitjançant la repetició ( 2 o 3 repeticions). Directriusper donar missatges i instruccionsd’una manera efectiva

  31. Jocs Preesportius De lluita De cooperacióGransJocs Bàsquet Atletisme Gimnàstica Equip Natura Sala Judo Taekwondo Expressió Comunicació Ritme Relaxació Gestual Verb al Percepció Control

More Related