1 / 1

LA NOSTRA GALÀXIA

La gran desconeguda L'estudi del moviment de la nostra Galàxia indica que la major part de la matèria continguda en ella no pot ser detectada amb telescopis: matèria fosca . La seva composició encara no es sap amb exactitud, però ha de ser molt diferent de la matèria ordinària que tots coneixem.

gzifa
Télécharger la présentation

LA NOSTRA GALÀXIA

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. La gran desconeguda L'estudi del moviment de la nostra Galàxia indica que la major part de la matèria continguda en ella no pot ser detectada amb telescopis: matèria fosca. La seva composició encara no es sap amb exactitud, però ha de ser molt diferent de la matèria ordinària que tots coneixem. ? LA NOSTRA GALÀXIA Departament d’Astronomia i Meteorologia (Universitat de Barcelona) La vida de les estrelles La vida d’una estrella pot durar des de pocs milions d’anys, fins a desenes de milers de milions d’anys. El Sol té actualment una edat de 4500 milions d’anys, aproximadament la meitat de la seva vida. Si distribuïm les estrelles en un diagrama que tingui com a eix horitzontal la temperatura de l’estrella i com a eix vertical la seva lluminositat observarem que tendeixen a concentrar-se en determinades zones. Aquest diagrama, anomenat diagrama de Herzsprung-Russell, permet determinar diversos paràmetres físics de les estrelles, com poden ser la seva edat i la seva massa. A mesura que una estrella evoluciona, la seva posició en el diagrama HR també va variant. El destí final de l’estrella dependrà de la seva massa. La Via Làctia i el seu contingut La Via Làctia és una galàxia espiral barrada amb un diàmetre d'uns 12.000 anys llum, que conté entre 200 i 400 milers de milions d’estrelles. El nostre Sol es troba a uns 28.000 anys llum del seu centre, en l'anomenat braç d'Orió, i gira entorn del nucli galàctic tot fent una volta completa cada 240 milions d'anys. Però les galàxies són molt més que l’acumulació d’estrelles: Sagitari A: El senyor obscur Cap al centre galàctic s'ha detectat una intensa emissió en ràdio, que podria procedir d'un forat negre supermassiu. Al voltant d'aquest giren estrelles groguenques i relativament velles. Núvols foscos: La matèria prima A més d'estrelles, al disc galàctic trobem núvolsde gas i pols, que amb les condicions adequades poden donar lloc a noves estrelles. Espècies exòtiques Planetes, nanes marrons i altres curiositats també formen part de la Galàxia. Població I: La llar d'infants Les estrelles dels braços espirals són joves i riques en metalls, i giren en òrbites circulars en el pla del disc galàctic. Moltes estan agrupades en cúmuls oberts. Població II: Els iaios de la Galàxia L'halo està format per estrelles velles i pobres en metalls, tant aïllades com fent part dels anomenats cúmuls globulars. A diferència del disc, aquestes estrelles tenen òrbites excèntriques que molt a sovint creuen el pla galàctic. A quina distància es troben les estrelles? La forma clàssica de mesurar la distància a les estrelles és amb la seva paral·laxi. La paral·laxi és l’angle que sembla desplaçar-se l’estrella, mesurat en referència a estrelles més llunyanes, quan l’observem des de dos punts oposats de l’òrbita de la Terra. La primera paral·laxi d’una estrella no es va aconseguir mesurar fins l’any 1838. Es tractava de l’estrella 61 Cyg, que es troba a 11.3 anys llum. Va trigar-se tant en determinar la primera paral·laxi perquè dur a terme aquestes mesures és extremadament difícil: les estrelles es troben a distàncies molt grans, que fan que els angles que subtendeixen els seus moviments siguin molt petits. Això passa perquè l’atmosfera terrestre introdueix una limitació en la nostra capacitat de resoldre angles, de tal manera que des de la Terra només és possible mesurar unes poques paral·laxis estel·lars (les més properes). Per aquesta raó,en l’actualitat les mesures per conèixer la distància a la que es troben les estrelles es realitzen des de l’espai. Fons: Whirpool Galaxy (M51), cortesia de The Hubble Heritage Project 1 any-llum (a.l) = 9.46 · 1016 metres 1 parsec (pc) = 3.26 anys-llum 1 Megaparsec (Mpc) = 106 pc

More Related