ELI Escala de Llenguatge Infantil

1. ELIEscala de Llenguatge Infantil Carla Tena Roca Javi Sos Rubio Diagnòstic en Educació 2007/08

2. Algunes dades… • Autors: - Cristobal Saborit Mallol - Juan Pedro Julian Marzà (SPE C-04 – Castelló, 2005) • FINALITAT: Conèixer l’evolució del llenguatge infantil en els nivells escolars (Infantil 3anys, 4 anys i 5 anys) • La prova la passa el mestre/a d’Audició i Llenguatge (AL) • Informatització de les dades • Proves disponibles en castellà i valencià

3. Fonologia. Morfologia. Semàntica Sintaxi Pragmàtica Lectoescriptura Memòria Cognició • L’escala ELI avalua aspectes bàsics del llenguatge: • Objectius: (Els mateixos que planteja Myers (1978) • Detectar. • Diagnosticar. • Identificar necessitats. • Controlar els canvis de la intervenció. • Ser una eina d’inventigació

4. L’infomació es complementa mitjançant els protocols següents: - Anamnesi. - Respiració. - Òrgans fonoarticulatoris. - Informació prèvia del tutor. - Escala evolutiva. - Autorització paterna. - Examen d’audició. - Examen neurològic, foniàtric, neurofisiològic, neuroimatge… - Mostra de llenguatge espontani (s’enregistra per poder fer la transcripció i fer l’anàlisi). Una vegada realitzada l’avaluació podem fer l’informe logopèdic Model d’informe (PROGRAMA INFORMÀTIC)

5. DESCRIPCIÓ DE L’ESCALA 1 VOCABULARI COMPRENSIU 2 VOCABULARI EXPRESSIU 3 REPETICIÓ DE DÍGITS 4 REPETICIÓ DE FRASES 5 MEMÒRIA D’UN CONTE 6 PRAGMÀTICA 7 FLUÏDESA LÈXICA 8 ESCALA D’ARTICULACIÓ 9 (Opcional) INTEL·LIGÈNCIA NO VERBAL (Matrius K-BIT) 10 (Opcional) NIVELL LECTOESCRIPTURA

6. 1 VOCABULARI COMPRENSIU • Llàmines amb 5 dibuixos d’un determinat • camp semàntic. • El xiquet ha d’assenyalarel dibuix que se li • demana 5 alternatives. • 30 llàmines de dificultat creixent. • (de camps semàntic més concrets a abstractes) Nivell de coneixement de lèxic i vocabulari receptiu

7. 2 VOCABULARI EXPRESSIU • Consta de 30 dibuixos, dels quals ha de dir • el nom. • Nivell de dificultat creixent • (paraules del context pròxim – més dificultat) Accés al lèxic, vocabulari expressiu, riquesa semàntica i informació

8. 3 REPETICIÓ DE DÍGITS • Es demana a l’alumne que repetesca els • números que li anem dient • Seqüència creixent de dígits. Memòria de repetició immediata, memòria seqüencial auditiva, memòria de treball i bucle fonoarticulatori

9. 4 REPETICIÓ DE FRASES • Es demana a l’alumne que repetesca després de • nosaltres les frases que anem dient. • Augmenten la longitud de manera progressiva. • Es tracta de mesurar la (LMF) • Longitud mitjana de la frase Memòria auditiva a curt termini, nivell gramatical I nivell morfosintàctic

10. 5 MEMÒRIA D’UN CONTE • Li contem un conte a l’alumne, acompanyant • amb llàmines • Després li demanem que ens diga què recorda • de la història (sense el suport de les llàmines) • Anotem 1 punt per cada paraula en negreta que • ens diga. Comprensió oral, comprensió narrativa, Memòria a curt termini i record narratiu.

11. 6 PRAGMÀTICA • S’estudia l’ús del llenguatge en diferents situacions • comunicatives. • - Comprensiva: Fem gestos que de vagades van acompanyats • de la frase corresponent i de vegades no. • L’alumne ens ha de dir si és correcte o no. • Expressiva. (Preguntem a l’alumne sobre salutacions, metàfores • , etc) Mesura aspectes de comprensió i expressió i aspectes cognitius.

12. 7 FLUÏDESA LÈXICA • Durant 1 minut l’alumne ha de dir paraules que pertangen • a 2 camps semàntics d’ús freqüent en el seu context • familiar i escolar • Animals (més concret) • Jocs-joguets (més abstracte) Mesura accés al lèxic, vocabulari expressiu, nivell d’informació, fluïdesa verbal, flexibilitat cognitiva

13. 8 ESCALA D’ARTICULACIÓ • Es demana a l’alumne que diga el nom de manera • espontània i dirigida. • Es tracta d’una prova tradicional per avaluar les • dificultats en l’adquisició de fonemes. • Mesura la pronúncia i les dificultats en les paraules que • continguen els fonemes a estudiar en posició inicial, • mitjana o final. • Aplicació informàtica (resultats) Mesura nivell d’articulació, capacitat d’imitació de fonemes. Permet situar l’edat d’articulació del xiquet en relació amb el grup normatiu

14. 9 (Opcional) INTEL·LIGÈNCIA NO VERBAL (Matrius K-BIT) • S’aplica la prova de matrius del K-BIT de Kaufman • editada per Tea (1990) • Matrius: sèries en les quals cal continuar unes figures o • dibuixos. - Mesura l’aptitud per a resoldre analogies amb estímuls visuals - Ens permet conèixer el nivell d’intel·ligència fluïda

15. 10 (Opcional) NIVELL LECTOESCRIPTURA • Partint de les teories sobre l’aprenentatge del llenguatge • escrit en els xiquets. A.Teberosky (1992) • Prova que permet conèixer l’etapa en la qual es troba • S’hi demana que escriga el nom dels dibuixos… • … frase curta. Taula de valoració de mostres (indica el nivell)

16. Valoració iinterpretació de resultats Podem fer-ho de 2 formes: • Contrastant cada valor en la taula corresponent • per a vore en quina edat està el xiquet en cada apartat. • Aplicació informàtica. • Itroduïm la PD i en dóna el Nivell (En anys i mesos) • i la PC.

17. Avantatges • Prova que dóna molta informació d’una manera molt ràpida. • Adaptada a la nostra llengua: valencià. • Aplicació informàtica (Facilita interpretació de dades i percentils) • Dóna resultats en anys i mesos. (Dades més més útils i clarificadores que un percentil)

18. Inconvenients • Com que s’ha de passar la prova a l’inici i al final de curs, l’alumnat acaba aprenent-se les respostes de les proves.