El descobriment d'Amèrica

1. Daniel Martínez Arias 4º ESO A El descobrimentd'Amèrica

2. Avenç de la ciència,l’afavoriment dels descobriments geogràfics 1.

3. INSTRUMENTS DE NAVEGACIÓ • Perquè l'expansió ibèrica es veiés coronada per l'èxit no bastava amb el millorament dels vaixells, sinó que també calia integrar coneixements acumulats a través dels segles i saber utilitzar nous instruments de navegació com la brúixola, el sextant, la sonda i l’astrolabi. • Brúixola: instrument que serveix per determinar qualsevol direcció de la superfície terrestre per mitjà d'una agulla imantada que sempre assenyala els pols magnètics Nord-Sud. • Sextant: instrument que permet mesurar angles entre dos objectes tals com dos punts d'una costa o un astre -tradicionalment el Sol- i l'horitzó. Coneixent l'elevació del Sol i l'hora del dia es pot determinar la latitud a la qual es troba l'observador. Aquesta determinació s'efectua amb bastant precisió mitjançant càlculs matemàtics senzills d'aplicar. • Astrolabi: instrument de navegació, que mesurava l'altura del sol o de l'estrella polar, depenent si era de dia o de nit, i mitjançant una sèrie de càlculs els mariners podien saber la latitud a la qual es trobaven. Astrolabi Brúixola Sextant

4. NOUS TIPUS DE VAIXELLS • La nau caravel·la: embarcació de vela, lleugera, alta i llarga fins a 30 m, estreta que contava amb tres mastelers sobre una sola coberta i un castell elevat en la proa i altre en la popa. • El galeó: embarcació de vela utilitzada des de mitjans del segle XV. Consistia en un bajel gran, d'alt brodo que es movia per l'acció del vent. Va ser una derivació de la carraca però combinada amb la velocitat de la caravel·la. • La carraca: eren navilis grans i robusts, rodons, d'alt brodo, de veles, especialitzats en el transport de grans càrregues en travessies llargues, aptes per al comerç entre Flandès i el Mediterrani, i posteriorment per a travessar l'Atlàntic. Nau caravel·la

5. CONEIXEMENT DELS VENTS • Vents alisis: els velers que salpaven d’Europa només podien arribar a Amèrica si aprofitaven els vents alisis, que, cap al sud, prop de l’arxipèlag de les Canàries, bufen d’est a oest. D’Amèrica a Europa només en podien tornar aprofitant el corrent del Golf i els contraalisis, que bufen més al nord i d’oest a est. • Vents monsons: El massís de l’Himàlaia determina el règim de vents de l’oceà Índic, els vents monsons. Els monsons, contràriament als alisis, no són vents constants, sinó que presenten una variabilitat estacional. A l’estiu, els monsons bufen de sud a nord, perquè l’aire situat sobre el continent és més calent que el que hi ha damunt de l’oceà. A l’hivern, els monsons bufen de nord a sud, perquè la mar conserva l’escalfor i l’aire és més calent que el que hi ha sobre el continent. Vents monsons Vents alisis

6. Altres viatges, antecedents 2.

7. ELS PRIMERS GRANS NAVEGANTS • Els primers grans navegants van ser els portuguesos, protegits pels seus reis i pel príncep Enric el Navegant (1394-1460). En l'empresa descobridora van contar amb avenços tècnics com la caravel·la (un tipus d'embarcació adequat per a la navegació atlàntica), la brúixola, el astrolabi, els atlas i els portolans (col·leccions de plànols de ports). • Els principals navegants portuguesos van ser: • Bartolomé Díaz (h. 1450-1500), que va arribar el cap de Bona Esperanza, en l'extrem meridional d'Àfrica (1488). • Vasco da Gamma (h. 1469-1524), que va arribar fins a Calicut, en la costa occidental de la Índia (1498). • Fernando de Magallanes (1480-1521), que va trobar el pas marítim entre l'Atlàntic i el Pacífic per l'estret que duu el seu nom (1520). Va morir a Filipines, i la circunnavegació de la Terra va ser completada pel guipuscoà Juan Sebastián Elcano (1476-1526). Fernando de Magallanes

8. BARTOLOMÉ DÍAZ • VIATGE AL SUR D’ÀFRICA: En 1486, el Rei Juan II de Portugal va sol·licitar a Díaz perquè recorregués Àfrica pel sud i trobar el país del mític rei cristià Presti Juan, del com es tenien notícies molt recents de Joo Alfonso dóna Aveiro i el rei desitjava entaular relacions amistoses amb aquest regne. A Díaz li va prendre deu mesos per a preparar aquesta expedició i va partir de Lisboa a la fi de juliol o començaments d'agost de 1487, amb dues caravel·les armades de 50 tones i un vaixell de provisions. Addicionalment acompanyaven dos homes i quatre dones de raça negra, que servirien d'intèrprets als nadius per a explicar l'objectiu de l'expedició. Va navegar primer cap a la desembocadura del riu Congo, d'aquí va recórrer la costa africana d'Angola i Namíbia i va arribar A Walbisbaai (Walvis Bay). A la fi de desembre de 1487 arriba a un lloc prop de la desembocadura del riu Aurenja i erigeix una columna de pedres i flama al lloc Angra dos Voltas. Es va allunyar de la costa i va ser arrossegat per una tempesta durant el mes de gener de 1488, passant de llarg pel cap que actualment es denomina Cap de Bona Esperança cap al sud, sense arribar a veure'l. Al calmar-se la tempesta es va dirigir a l’est, però al no veure terra va decidir anar cap al nord i va arribar A Mosselbaai (Mossel Bay) el 3 de febrer de 1488, que la va nombrar Bahia dos Vaqueiros (Badia dels Vaquers). Ja es trobava en l'última escala per a endinsar-se a l'Oceà Índic quan els mariners que ho acompanyaven es van rebel·lar i van forçar a Díaz que regressés a Portugal, a causa de l'escassesa de provisions i les naus estaven bastant deteriorades per la tempesta.

9. VASCO DA GAMMA • EL SEU PRIMER VIATGE: Manel I l'Afortunat li va encomanar la missió de trobar terres cristianes a l’est. El rei, com molts europeus, creia que l'Índia era el regne cristià llegendari de Presti Juan. També volia tenir accés als mercats comercials d'Orient. Vasco da Gamma va ampliar l'exploració de la ruta marítima de la seva precursor Bartolomé Diaz, que va anar el primer a envoltar el cap de Bona Esperança en 1488, culminant amb una generació de l'exploració marítima portuguesa fomentada per l'escola nàutica d'Enrique el Navegant. El viatge de da Gamma establiria una ruta per mar des d'Europa a la Índia que permetria comerç amb l'Orient Llunyà, sense l'ús de les rutes costoses i insegures de caravanes pel camí de seda, d'Orient Mig i Àsia central… Manuel I de Portugal li va confiar el comandament de la flota amb la intenció de vorejar la costa africana, passar el cap de Bona Esperanza, a la recerca de la Índia, amb 150 homes (pescadors i soldats) distribuïts en quatre petits bucs: - San Gabriel, construït especialment per a aquest viatge i comandada pel propi Vasco da Gamma. - San Rafael, també construït per a aquest viatge i comandada per Paulo da Gamma, germà del capità major. - Berrio, rebatejat com San Miguel (si bé va seguir sent conegut pel seu primer nom), comandado per Nicolau Coelho. - Un petit buc per al transport de subministraments, que va ser incendiat posteriorment en la costa oriental africana, i que va ser encomanat per Gonzalo Nunes. Abans del 16 de desembre, la flota havia passat el riu blanc, Sud-àfrica on Diaz havia donat volta enrere. El 2 de març de 1498, la flota va arribar A Moçambic, després de sofrir fortes temporals i de tenir Vasco da Gamma que sufocar, amb mà de ferro, una revolta de la tripulació. El 17 d'abril de 1498 albirava Calicut (actual Kozhikode), descobrint el camí marítim per a la Índia. Arribant a la Índia el 20 de maig de 1498.

10. FERNANDO DE MAGALLANES • VIATGE AL VOLTANT DEL MÓN: Urpa de Sanlúcar de Barrameda el 20 de setembre de 1519, en una expedició composta per les naus Trinitat, nau capitana al comandament de Magallanes; Victoria; San Antonio; Concepción i Santiago. Després de recalar en les Canàries, van passar enfront de les illes de Cap Verd i a les costes de Sierra Leone, tocant les terra del que avui és Rio de Janeiro. Van seguir cap al sud, passant enfront del Rio de la Plata, i van arribar a la Badia San Julián, que van explorar a la recerca d'un possible pas. Magallanes, en vista de l'arribada d'hivern, va decidir recalar allí fins a l'arribada de la primavera. Una vegada acabades aquestes minucioses etapes van aconseguir sortir del "laberint" cap a l'oceà Pacífic, al que bateja amb tal nom (que romandria, fent oblidar l'anterior de mar del Sud) degut al fet que en el seu camí no es creua amb cap tempestat. Per fi en, al març de 1521 va trobar una illa en la qual els navegants van aprofitar per a descansar i recollir queviures. Aviat acudirien a aquella illa nombrosos indígenes amb regals per a aquests nous "visitants". En les Moluques, Magallanes i els seus van descobrir que havien arribat a l'Extrem Orient, complint el projecte de Cristóbal Colón. Magallanes va morir en una contesa amb una tribu de Filipines, pel que Juan Sebastián Elcano va prendre el comandament de l'expedició. L'expedició va arribar només amb la Victòria de retorn a Espanya al juliol de 1522. En total, dos-cents setze homes van morir durant el viatge, i només divuit, entre ells Elcano, van poder sobreviure.

11. CRISTOBAL COLÓN, BIOGRAFIA, VIATGES... 3.

12. CRISTOBAL COLÓN BIOGRAFIA Descubridor d'Amèrica (Gènova?, 1451 -Valladolid, 1506). L'origen d'aquest navegant, probablement italià, està embolicat en el misteri per obra d'ell mateix i del seu primer biògraf, el seu fill Hernando. Sembla ser que Cristóbal Colón va començar com artesà i comerciant modest i que va prendre contacte amb el mar a través de la navegació de cabotaje amb fins mercantils. En 1476 va naufragar la flota genovesa en la qual viatjava, al ser atacada per corsarios francesos prop del cap de San Vicente (Portugal); des de llavors Colón es va establir a Lisboa com agent comercial de la casa Centurione, per a la qual va realitzar viatges a Madeira, Guinea, Anglaterra i fins i tot Islàndia (1477). Després es va dedicar a fer mapes i a adquirir una formació autodidacta: va aprendre les llengües clàssiques que li van permetre llegir els tractats geogràfics antics (prenent coneixement de la idea de la esfericidad de la Terra, defensada per Aristòtil); i va començar a prendre contacte amb els grans geógrafos de l'època (com el florentinoToscanelli). Dels uns i els altres li va venir a Cristóbal Colón la idea que la Terra era esfèrica i que la costa oriental d'Àsia podia arribar-se a fàcilment navegant cap a l'oest (ja que una sèrie de càlculs erronis li havien fet subestimar el perímetre del Globus i suposar, per tant, que Japó es trobava a 2.400 milles marines de Canàries, aproximadament la situació de les Antilles). Mariners portuguesos versats en la navegació atlàntica li van informar segurament de l'existència d'illes que permetien fer escala en la navegació transoceànica; i fins i tot és possible que, com asseguren teories menys contrastades, tingués notícia de l'existència de terres per explorar a l'altre costat de l'Oceà, procedents de marins portuguesos o nòrdics (o dels papers del seu propi sogre, colonitzador de Madeira). Amb tot això, Colón va concebre el seu projecte d'obrir una ruta naval cap a Àsia per l'oest, basat en l'encertada hipòtesi que la Terra era rodona i en el doble error de suposar-la més petita del que és i ignorar l'existència del continent americà, que s'interposava en la ruta projectada. L'interès econòmic del projecte era indubtable en aquella època, ja que el comerç europeu amb Extrem Orient era extremadament lucratiu, basat en la importació de especias i productes de luxe; aquest comerç es realitzava per terra a través d'Orient Mig, controlat pels àrabs; els portuguesos duien anys intentant obrir una ruta marítima a la Índia vorejant la costa africana (empresa que culminaria Vasco da Gamma en 1498).

13. CRISTOBAL COLÓN ERRORS Colón va creure haver confirmat alguns càlculs medievals del diàmetre de la Terra amb les seves observacions. En una nota marginal (núm. 490) a la seva còpia del Imago Mundi, va escriure el següent: "Nota que sovint navegant de Lisboa cap al sud de Guinea jo he observat amb cura el trajecte que fan els capitans i els marins; i de seguida he pres l'altura del Sol amb el quadrant i altres instruments en diversos sentits, i he trobat que ella concordava amb les dades de Alfragán, a saber, que a cada grau corresponen 56 2/3 milles; per això cal prestar fe a aquests càlculs; es pot, doncs, dir que el circuit de la Terra sota el cercle equinoccial és de 20.400 milles. És tal com ho havien establert el mestre, mèdic i astrólogo José Vicinho i diversos altres que van ser enviats expressament per a això pel Serenísimo Rei de Portugal". Altres notes al marge repeteixen la xifra de 56,66 milles per al grau.

14. CRISTOBAL COLÓN VIATGES PRIMER VIATGE

15. CRISTOBAL COLÓN VIATGES SEGON VIATGE

16. CRISTOBAL COLÓN VIATGES TERCER VIATGE

17. CRISTOBAL COLÓN VIATGES QUART VIATGE

18. CRISTOBAL COLÓN NOUS PRODUCTES • S'interessen pel desenvolupament de l'agricultura a Amèrica t els castellans són els artífexs d'un intens intercanvi de plantes i animals entre Europa i Amèrica. Animals com el cavall, ovella, cabra, gallines, porcs duts d'Europa a Amèrica, i el gall dindi portat d'Amèrica a Europa. Plantes com el blat, ordi, arròs, cafè, cotó portats d'Europa cap a a Amèrica. I tabac, cacao, patata, blat de moro, tomàquet, quinina d'Amèrica a Europa. Gràcies a la aclimatación a Amèrica de molts d'aquests cultius augmenta enormement la producció, com per exemple la de l'arròs, de sucre i cafè. Les conseqüències d'això a Europa són l'augment de la demanda per la baixada dels preus, i passen a ser béns de consum popular. Canvien els hàbits de consum. PATATA CACAU TABAC

19. LA COLONITZACIÓ: LES LLEIS D'ÍNDIES 4.

20. LES LLEIS D’ÍNDIES Les Lleis d'Índies (o Lleis Noves) són un seguit de lleis, promulgades el 20 de novembre de 1542 per Carles I d'Espanya amb l'objectiu de prohibir el sistema de l'Encomienda, i tots els abusos derivats d'aquest, així com definir els impostos que els colons havien de pagar al rei. Des de començaments del segle XVI van començar a sentir-se denúncies contra els abusos que patien els indis de l'Amèrica recentment conquerida. Les Lleis de Burgos (1512-1513) van intentar prevenir aquests abusos amb la creació de l'encomienda. Aquesta figura jurídica tenia tres grans objectius: • Respectar la condició dels indígenes com a súbdits lliures del rei d'Espanya (no esclaus). • Evangelitzar els indígenes, tasca que corresponia al cap de l'encomienda. • Explotar els territoris conquerits mitjançant el treball dels indis, que estaven obligats a treballar-hi. Tot i que el propòsit semblava bo, el resultat no ho va ser. Simplement va legalitzar la situació anterior, on l'indi estava obligat a ser un esclau. Durant el regnat de Carles I d'Espanya, el debat es va revifar, i aquest, mogut per la campanya que estava realitzant el frare dominic Bartolomé de las Casas, va revisar la legislació colonial. El principal objectiu de Las Casas era abolir l'encomienda, perquè considerava que era denigrant pels indis, atès que els forçava a abandonar el seu medi natural i instalar-se a les encomiendas. El 20 de novembre de 1542, Carles I d'Espanya logra el seu objectiu i promulga les Lleis d'Indies, que recordaven solemnement la prohibició d'esclavitzar els indis, així com l'abolició de les encomiendas, que deixaven de ser hereditàries, i havien de desaparèixer al morir els encomenderos de l'època. BARTOLOMÉ DE LAS CASAS

21. Altres descobridors 5.

22. FRANCISCO PIZARRO Conquistador espanyol. Fill natural del capità Gonzalo Pizarro, des de molt jove va participar en les guerres locals entre senyorius i va acompanyar al seu pare en les guerres d'Itàlia. En 1502, va embarcar en la flota que duia a les Índies a Nicolás de Ovando, el nou governador de L'Espanyola. Home inquiet i de fort caràcter, no va assolir adaptar-se a la vida sedentària del colonitzador, raó per la qual va decidir participar en l'expedició d'Alonso de Ojeda que va explorar Amèrica Central (1510) i després en la de Basc Núñez de Balboa que va descobrir l'oceà Pacífic (1513). Entre 1519 i 1523, no obstant això, es va instal·lar en la ciutat de Panamà, de la qual va anar regidor, ordinari i alcalde, el que li va permetre enriquir-se. Coneixedor de les remors que parlaven de l'existència de grans riqueses en l'Imperi Inca, va decidir unir la fortuna que havia pastat amb la de Diego de Almagro para finançar dues expedicions de conquesta (1524-1525 i 1526-1528), que es van saldar amb sengles fracassos. A causa de les penalitats sofertes en el segon intent, Pizarro es va retirar a la illa del Gall amb dotze homes, mentre Almagro anava a Panamà a la recerca de reforços. Els «tretze de la fama» van aprofitar per a explorar part de la costa oest d'Amèrica del Sud, regió que van denominar Perú, tal vegada per la proximitat del rio Virú, i van tenir constància de l'existència d'una gran civilització. No obstant això, davant la negativa del governador de Panamà a concedir més homes a Almagro, en 1529 Pizarro va viatjar a Espanya a fi d'exposar els seus plans al rei Carlos I, qui, en les capitulacions de Toledo (26 de juliol de 1529), ho va nomenar governador, capità general i avançat de les noves terres, designació real aquesta que va provocar el recel i la frustració de Almagro. De retorn a Panamà (1530), Pizarro va preparar una nova expedició de conquesta, i al gener de 1531 va embarcar amb un contingent de 180 homes i 37 cavalls cap a Perú.

23. HERNÁN CORTÉS Conquistador espanyol de Mèxic (Medellín, Badajoz, 1485 - Castilleja de la Costa, Sevilla, 1547). Procedent d'una família de gentilhomes d'Extremadura, Hernán Cortés va estudiar breument en la Universitat de Salamanca. En 1504 va passar a les Índies recién descobertes per Colón i es va establir com escribano i terrateniente en L'Espanyola (Santo Domingo). Va participar en l'expedició a Cuba de 1511 com secretari del governador Diego Velázquez, amb qui va emparentar al casar-se amb la seva cunyada i que li va nomenar alcalde de la nova ciutat de Santiago. En 1518 Diego Velázquez va confiar a Hernán Cortés el comandament d'una expedició a Yucatán; no obstant això, el governador desconfiava de Cortés, a qui ja havia empresonat en una ocasió acusat de conspiració, i va decidir rellevar-li de l'encàrrec abans de partir. Advertit Cortés, va accelerar la partida i es va fer a la mar abans de rebre la notificació (1519). Amb onze vaixells, uns sis-cents homes, 16 cavalls i 14 peces d'artilleria, Hernán Cortés va navegar des de Santiago a Cozumel i Tabasco; allí va derrotar als mayas i va rebre -entre altres regals- a la índia donya Marina, que li serviria com amant, consellera i intèrpret durant tota la campanya. Desobeint ordres expresses del governador Velázquez, va fundar en la costa del golf de Mèxic la ciutat de Vila Rica de la Veracruz. Allí va tenir notícies de l'existència de l'imperi asteca en l'interior, el capital del qual es deia que guardava grans tresors, i es va afanyar a la seva conquesta. Per a evitar la temptació de regressar que amenaçava a molts dels seus homes davant l'evident inferioritat numèrica, Hernán Cortés va enfonsar les seves naus en Veracruz. Va assolir l'aliança d'alguns pobles indígenes sotmesos als asteques, com els toltecas i tlaxcaltecas.

24. Enhorabona, Has fet un treball molt bó i m’ha agradat molt. A millorar errors ortogràfics, exemple les abreviatures dels ordinals(1r,2n…); tens molt bé els avenços tècnics i les lleis d’Índies.La part dels descobridors podria estar més resumit en guions amb les idees principals. La qualificació és Excel.lent 9,5