1 / 8

Marta Colomer Bolló Mestra de l’Aula Hospitalària de l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona.

Taula Rodona 3 Salut Mental i Educació: Esculls i reptes de futur, des de l’experiència dels programes actualment en funcionament. Marta Colomer Bolló Mestra de l’Aula Hospitalària de l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona.

nerita
Télécharger la présentation

Marta Colomer Bolló Mestra de l’Aula Hospitalària de l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona.

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. Taula Rodona 3 Salut Mental i Educació: Esculls i reptes de futur, des de l’experiència dels programes actualment en funcionament. Marta Colomer Bolló Mestra de l’Aula Hospitalària de l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona.

  2. L’Escola dins la Unitat de Salut Mental de l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona Són àmbits educatius en els quals els docents donen suport i afavoreixen la continuïtat dels estudis als infants i joves hospitalitzats que, a causa de la malaltia, no poden seguir assistint al seu centre educatiu. Què són les aules hospitalàries? Dret a l’atenció educativa dels infants i adolescents malalts

  3. L’Escola dins la Unitat de Salut Mental de l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona Objectius: • Garantir la continuïtat dels aprenentatges escolars. • Planificar el procés educatiu de l’alumne elaborant, amb els mestres dels centres educatius de cada alumne, els Plans Individualitzats partint de les programacions del propi centre on està matriculat l’alumne. • Establir contactes freqüents amb els docents del centre educatiu per tal de seguir les mateixes pautes de treball i vetllar conjuntament perquè l’alumne no perdi la il·lusió per aprendre. • Fer de nexe d’unió entre els dos àmbits educatius: l’escola hospitalària i l’escola d'origen. • Oferir a l’alumnat un marc físic on poder atendre les necessitats emocionals, afectives, cognitives i de relació amb els altres.

  4. L’Escola dins la Unitat de Salut Mental de l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona Grups Heterogenis La metodologia que s’emprarà haurà de reunir les següents característiques: - Afavorir l’activitat de l’infant per tal d’estimular la capacitat cognoscitiva. - Descobrir de manera autònoma per tal de construir nous aprenentatges que siguin significatius. - Potenciar la memòria comprensiva com a base de nous aprenentatges. - Donar una funcionalitat als coneixements ja adquirits per a l’adquisició de nous aprenentatges. - Ha de respectar les diferències per no convertir-les en desigualtats. Ha de tenir en compte el nen/a com a ésser individual (ritme maduratiu i cognitiu), i com a ésser social (finalitat social del procés educatiu per poder integrar-se en el si d’una comunitat). - L’atenció serà la més normalitzada possible, utilitzant els recursos més funcionals i propers a la realitat educativa del seu centre d’origen. Flexibilitat en possibles metodologies basades en el treball per parelles o en petit grup, centres d’interès i suport individualitzat. L’Escola: un espai on compartir. Experiències i aprenentatges.

  5. Importància del treball multidisciplinari i la transversalitat Intervenció conjunta. • L’actuació que es durà a terme no serà mai una atenció puntual, sinó global i implicant a tots els professionals. • La intervenció educativa s’iniciarà un cop el referent que segueix l’alumne ho creguin convenient. I el seguiment i l’avaluació de les diferents intervencions educatives amb els diferents alumnes es posaran en comú en les reunions setmanals on hi intervenen els diferents professionals. • Inclusió de la mestra en les reunions clíniques, juntament amb altres professionals que intervenen en el dia a dia amb els alumnes. • Coneixement del grup de nens i joves amb el què ha de treballar cada dia. Participació amb les famílies. • Durant l’estada de l’infant o jove a l’hospital es mantenen i fomenten les relacions de cooperació i participació de la família amb el mestre de l’escola hospitalària, perquè es considera part responsable i activa del procés educatiu.

  6. Treball en xarxa i realitat. Reptes Treball en xarxa

  7. Treball en xarxa i realitat. Realitat • El retorn a la seva escola. Quan un alumne ha de retornar al seu centre escolar d'origen, sovint ens trobem amb l’angoixa i patiment del seu responsable: “Com acollir a l’alumne a la tornada al seu centre escolar?, Com preparar al grup-classe?, Què es fa davant una sospita de recaiguda?, ...” S’ha d’intentar assessorar al professorat per tal que es senti segur i amb eines per a poder donar resposta a tot allò que l’alumne necessitarà un cop tingui l’alta de l’Hospital. Importància de la sensibilització, empatia i assertivitat. • La incorporació a un recurs nou. En ocasions, després de l' ingrés es valora, de manera conjunta, que l’alumne continuï els seus estudis en un centre educatiu diferent del què prové.

More Related