La negociació col·lectiva Estructura i continguts

1. La negociació col·lectiva Estructura i continguts Acció sindical sectorial Acció sindical general Bartomeu Compte Secretari general de CCOO de Girona Olot, 4 de febrer de 2011

2. Acció sindical sectorial – Acció sindical general • Introducció • Canvis en l’entorn econòmic en el qual actua la negociació col·lectiva • Incidència dels canvis en la negociació col·lectiva • Possibles respostes del sindicalisme confederal • Impacte dels canvis en l’organització del sindicat

3. Introducció • Canvis en l’entorn econòmic en el qual actua la negociació col·lectiva • Incidència dels canvis en la negociació col·lectiva • Possibles respostes del sindicalisme confederal • Impacte dels canvis en l’organització del sindicat

4. INTRODUCCIÓ • La NC és un dels signes d'identitat, una de les raons d’existir del sindicalisme. • “Sense contracte no hi ha sindicat”, diuen els companys italians. • La NC és una institució central de les relacions laborals. • Paper clau en la defensa dels drets i en la configuració de l’empresa i de l'economia. • Crisi d’utilitat i de legitimitat de la negociació col·lectiva.

5. Introducció • Canvis en l’entorn econòmic en el qual actua la negociació col·lectiva • Incidència dels canvis en la negociació col·lectiva • Possibles respostes del sindicalisme confederal • Impacte dels canvis en l’organització del sindicat

6. CANVIS EN L’ENTORN ECONÒMIC EN EL QUAL ACTUA LA NEGOCIACIÓ COL·LECTIVA • De l’empresa integrada a l’empresa en xarxa. • Un nou paradigma: l’externalització de riscos. • Canvis en el conflicte social. De la lluita pel salari a la conquesta del poder adquisitiu. • De la competitivitat de costos a l'eficiència econòmica i social. • Canvi en el rol de sindicats i partits. • Transformació i diversificació de l’espai polític territorial en el qual es dóna el conflicte social. • Estat de les autonomies. Descentralització versus globalització.

7. 1. De l’empresa integrada a l’empresa en xarxa • Del control de la producció al control del mercat i el producte final. • De la producció integrada a la producció en xarxa. • De l’empresa amb plantilla única a l’empresa en xarxa amb diversitat de plantilles. • De l’homogeneïtat de condicions de treball a la diversitat de convenis a l’empresa en xarxa.

9. 2. Un nou paradigma. L’externalització de riscos. Ruptura de la solidaritat • Empreses centrals externalitzen costos a empreses perifèriques. • Treballadors centrals externalitzen riscos a treballadors perifèrics. • Diferències de gènere, d’origen, d'edat i de formació. • La principal externalització de riscos és intergeneracional: • Dobles escales salarials. • Polítiques de seguretat social.

10. 3. Canvis en el conflicte social • De la lluita a l’empresa a la lluita a l’empresa i a la societat. • De la lluita pel salari a la disputa pel poder adquisitiu. • La centralitat del conflicte social se situa en les polítiques fiscals i de distribució de la despesa pública. • L’Estat representa el 40% del PIB (el 50% en alguns països). • Distribució de la riquesa generada pel creixement econòmic d’aquests anys: • Menor participació dels salaris en la renda nacional. • Increment dels excedents empresarials. • Increment major dels tributs en la renda nacional.

11. 4. Nou model econòmic. De la competitivitat de costos a l'eficiència econòmica i social • El model de competitivitat fonamentat en la reducció de costos laborals és obsolet. • Els costos laborals signifiquen, cada cop més, un menor percentatge en relació amb els costos globals. • Importància que per a la competitivitat aporten les polítiques públiques i les institucions socials. • Canvi de paradigma. De la competitivitat de costos a l'eficiència econòmica i social.

12. 5. Canvi de rol de sindicats i partits • La distribució de funcions entre sindicats i partits s’ha esmicolat. • En aquest procés hi ha contribuït el canvi de partits de classe a partits interclassistes. • La identitat ideològica ha deixat de ser el factor de configuració dels partits. • El sindicalisme independent.

13. 6. Transformació i diversificació de l’espai polític territorial en el qual es produeix el conflicte social • En els segles XIX i XX, els estats nacionals tenen un paper central, exclusiu, en la regulació econòmica i en les relacions laborals. • L’Estat nacional és a Europa l’espai natural del conflicte social i del sindicalisme. • La globalització provoca una diversificació d’espais polítics i territorials en els quals s’expressa el conflicte social. • L’Estat nacional ha de compartir la seva condició amb altres espais: • Espais globals d’abast mundial per als mercats de capitals. • Espais globals com la UE per a la política monetària.

14. 7. L’Estat de les autonomies. Descentralització versus globalització • En paral·lel a la globalització, descentralització política de l’Estat Nació. • De la sobirania exclusiva de l’Estat nacional a les sobiranies compartides. • El mercat globalitzat adquireix una forta capacitat de regulació econòmica i de desregulació política (exemple: la immigració).

15. Introducció • Canvis en l’entorn econòmic en el qual actua la negociació col·lectiva • Incidència dels canvis en la negociació col·lectiva • Possibles respostes del sindicalisme confederal • Impacte dels canvis en l’organització del sindicat

16. INCIDÈNCIA DELS CANVIS EN LA NEGOCIACIÓ COL·LECTIVA • Limitacions a la funció de la negociació col·lectiva. • Pèrdua d'incidència real de la negociació col·lectiva. • Dificultats del paper de la negociació col·lectiva com a instrument de solidaritat.

17. Limitacions de la funció reguladora dela negociació col·lectiva • La NC, directament, afecta només una part dels costos, els costos laborals, que perden pes en els costos globals. • La producció en xarxa treu capacitat d’intervenció de la NC a l’organització del treball (exemple: empreses perifèriques). • Dificultats de la NC per exercir la seva funció normativa.

18. Pèrdua d’incidència real de la negociació col·lectiva • La incorporació de nous sectorseconòmics amplia el nombre de treballadors/es sense cobertura de la NC. • La seva incorporació a la NC es fa en condicions mínimes, fent minvar la capacitat d’incidència real. • L’externalització de la producció que propicien les noves tecnologies incentiva formes de treball excloses de la NC (TRADE o teletreball). • Increment de la individualització de les relacions de treball, especialment el salari. • La rapidesa dels canvis tecnològics crea problemes d’adaptació als àmbits de negociació (exemples: missatgeria i ara telemàrqueting). • El fort dinamisme d’alguns sectors situa les condicions de treball al marge de la NC (exemple: construcció a l’època de l’expansió).

19. Dificultats de la negociació col·lectiva com a instrument de solidaritat • La descentralització productiva propicia: • L’aparició d'espais de negociacióautàrquics. • La fuga empresarial d'àmbits contractuals més protegits. • Estratègies empresarials de dúmping negociador.

20. Introducció • Canvis en l’entorn econòmic en el qual actua la negociació col·lectiva • Incidència dels canvis en la negociació col·lectiva • Possibles respostes del sindicalisme confederal • Impacte dels canvis en l’organització del sindicat

21. POSSIBLES RESPOSTES DEL SINDICALISME CONFEDERAL • De la regulació normativa a la gestió flexible de les relacions laborals. • Del conveni col·lectiu normatiu a la NC àmplia. • De la disputa del salari a la disputa del poder adquisitiu. • Personalització de la NC. • Del sindicat que disputa costos laborals al sindicat que intervé en el conjunt dels costos. • Negociació col·lectiva sectorial. Negociació col·lectiva general. • Paper de la concertació social.

22. De la regulació normativa a la gestió pactada de la flexibilitat • Limitar la capacitat normativa dels convenis a allò que pugui romandre en el temps i tenir aplicació universal. • Incrementar les funcions del conveni col·lectiu com a espai de gestió pactada de la flexibilitat de les condicions de treball. • Potenciar els espais de gestió paritària dels convenis col·lectius com a instrument per mantenir vincles compartits i espais de solidaritat entre treballadors/es.

23. Del conveni col·lectiu normatiu a la negociació col·lectiva oberta • Les regles institucionals de la negociació col·lectiva “erga omnes” suposen un marc normatiu necessàriament rígid. • Necessitat de mantenir aquest marc per aspectes clau com la ultraactivitat dels convenis. • Necessitat d’abordar mecanismes i formes més flexibles de negociació. • Aquests mecanismes de negociació no requereixen, necessàriament, la forma dels convenis col·lectius normatius.

24. Incorporar elements de personalització a la negociació col·lectiva • La NC de manera despersonalitzada i clònica. • Els treballadors/es i les empreses demanden un espai de personalització de les condicions de treball. • Si la NC no obre espais a la personalització, la pressió empresarial impulsa la individualització. La flexibilitat de rostre humà requereix incorporar elements de disponibilitat personal de les condicions de treball. • La personalització pot ser un mecanisme per canalitzar realitats culturals i religioses diverses.

25. De la lluita pel salari a la disputa del poder adquisitiu • A la UE el salari es manté com un element central, però no exclusiu del nostre poder adquisitiu. • El mateix salari comporta un poder adquisitiu distint en funció del model social i del nivell de les prestacions socials. • El sistema educatiu, la formació, el sistema de salut, la protecció social, els serveis socials i les polítiques de mobilitat són determinants per a la disputa del poder adquisitiu dels salaris. • Molts d’aquests factors són determinants també per al nivell de competitivitat de les empreses i l'economia.

26. Del sindicat que disputa costos laborals al que incideix en el conjunt dels costos • El sindicat ha d’ampliar l’horitzó de negociació al conjunt dels costos. • Aquest és l’espai de l’acció sindical, de la negociació col·lectiva general. • A CCOO tenim una bona experiència de negociació col·lectiva general o de concertació social: • De manera brillant a la Seguretat Social. • Ho estem provant a les polítiques d’ocupació. • Ens costa molt a les polítiques industrials. • Estem obrint pas a les polítiques socials. • Tenim un repte important en matèria d'infraestructures. • Cada vegada és més important el nostre paper d’interlocutor en temes de mobilitat.

27. Reconeixement de la negociació col·lectiva general • Cal consolidar aquest espai d’intervenció com un vertader espai de NC general. • La NC general ha de tenir un reconeixement legal, sense capacitat normativa, però sí caràcter d’obligació entre les parts. • La NC general ha de diferenciar-se d’altres funcions de sindicats i patronals com el diàleg social o la representació institucional. • Cal una reforma legal que impulsi un marc legislatiu de suport a aquesta funció social, desenvolupant l’art. 7 de la CE.

28. Introducció • Canvis en l’entorn econòmic en el qual actua la negociació col·lectiva • Incidència dels canvis en la negociació col·lectiva • Possibles respostes del sindicalisme confederal • Impacte dels canvis en l’organització del sindicat

29. IMPACTE DELS CANVIS EN L'ORGANITZACIÓ DEL SINDICAT • El nostre repte és com continuar exercint la nostra missió d’organitzar els treballadors/es per exercir la funció de defensa dels seus drets, cohesió social i solidaritat. • És imprescindible reforçar la nostra forma de ser i el funcionament general que s’organitza confederalment. • La cooperació i la flexibilitat organitzativa poden ser dos grans principis.

30. Un escenari organitzatiu per al segle XXI • Durant el segle XIX i XX el sindicat ha passat d’estar organitzat: • En sindicats d’ofici primer. Estructures organitzatives diverses en una mateixa empresa. • Sindicats únics d’empresa, després. • Federacions de sector, en funció de l’activitat, seguint criteris fordistes. • Confederacions nacionals que agrupen federacions de sector i confederacions o unions territorials. • Podria ser el segle XXI el d’una organització més flexible, més cooperadora? • És possible el trànsit d’un sindicat d’organitzacions al sindicat de xarxes?

31. Gràcies per la vostra atenció