Justícia ambiental. Un vincle entre drets humans i medi ambient

1. Justícia ambiental. Un vincle entre drets humans i medi ambient UAB, 17 de Febrer 2010 Miquel Ortega Cerdà mortega@ent.cat

2. Índex Introducció Una mica d’història Teoria i exemples Justícia ambiental i responsabilitat social corporativa

3. Bibliografia CARTER, N. The politics of the environment. Cambridge University Press. 2008. BULLARD, R. The quest for environmental justice. Human Rights and the politics of pollution. Bullard, R. Bullard,R. San Francisco. Sierra Club Books. 2005. LIU, F. Environmental Justice Analysis. Theories, methods and practice. 1-367. London. Lewis Publishers. 2001. SCHLOSBERG, D. Defining environmental justice. Theories, movements and nature. 1-238. Oxford. Oxford University Press. 2007. ANAND, J. International Environmental Justice. A North-South Dimension. 1-149. Hampshire. Ashagate. Ethics and global politics. Lansford, T. and Hayden, P., 2004.

4. TRADICIONS ECOLOGISTES Moviment conservacionista Aliats: universitatstecnològiques, sectorsindustrials, administracióeuropea,etc. Aliats: desenvolupamentcomunitari, DDHH, etc. Similars: ecologismedels pobres, ecologisme popular,… Moviment per a la justícia ambiental Moviment per la ecoeficiència

5. Breu història 80s: Primers conflictes locals i protestes liderades per grups locals no ecologistes. Protesten per discriminació racial en la ubicació de les indústries més contaminants. Recolzament per part d’alguns grups religiosos (UCC- United Church of Christ) vinculats al moviment pels drets civils liderat (post Martin Luther King). Comtat de Warren, Nord Carolina, 1982. Abocador de Policlorat bifenil (PCB) proposat per l’Estat de Nord Carolina. Bloqueig de les carreteres. 500 persones arrestades incloent Walter E. Fauntroy – Congressista del Districte de Columbia I el Dr. Benjamin F. Chavis, Jr. Director Executiu de la Comissió de Justícia Racial de la UCC. Primers estudis nacionals vinculats a la distribució de les indústries més contaminants i abocadors: Toxic Wastes and Race in the United State (UCC).

6. Breu història Presentació a la premsa de l’informe “Toxic Wastes and Race in the United States.A National Report on the racial and socio-economical characteristics of communities with harzadous waste sites”

7. Breu història 90s: Extensió nacional dels moviments de justícia ambiental. Creació de la primera xarxa nacional de justícia ambiental (205 organitzacions a 35 estats). Els principis de la justícia ambiental Fixatsa la primera Cimera de Lideratge ambiental de la Gent de Color realitzada a l’Octubre 24-27 de 1991 a Washington DC.

8. Breu història Elsprincipis de la justíciaambiental ... 2. La justícia ambiental exigeix que les polítiques públiques es basin en el respecte mutu i justícia per tothom, i que no tingui cap forma de discriminació o biaix. 3. .... 4. La justícia ambiental fa una crida a la protecció universal enfront a les proves nuclears, l’extracció, producció i disposició final dels residus i verins tòxics o perillosos, així com les proves nuclears que amenacen els drets fonamentals a un aire, terra, aigua i menjar saludable.

9. Breu història Els principis de la justícia ambiental 5. La justícia ambiental afirma el dret fonamental a l’autodeterminació política, econòmica, cultural i ambiental per tothom. 6. La justícia ambiental exigeix el cessament de la producció de materials tòxics, residus perillosos i materials radioactius, i que tots els productors passats i presents siguin responsables enfront a tothom de la desintoxicació i la retenció dels productes als punts de producció. 7. La justícia ambiental demanda el dret a participar com iguals a tots els nivells de la pressa de decisions, incloent l’avaluació de necessitats, la planificació, la implementació, la posada en marxa i l’avaluació. 8. La justícia ambiental afirma el dret dels treballadors a un entorn saludable i segur, sense que es vegin obligats a escollir entre un entorn no saludable i l’atur. Igualment afirma el dret d’aquells que treballin a les llars a estar lliures de riscs ambientals.

10. Breu història Els principis de la justícia ambiental 9. La justícia ambiental protegeix els dret de les víctimes d’injustícies ambientals a rebre una compensació i reparació complerta dels danys produïts, així com a el dret a tenir una cobertura sanitària adient. 10. La justícia ambiental considera les accions d’injustícia ambiental governamentals com una violació del dret internacional, la Declaració Universal dels Drets Humans, i la Convenció de Nacions Unides de Genocidi. 11. La justícia ambiental ha de reconèixer una relació legal específica i particular de la Població Nativa amb el govern dels EEUU, mitjançant tractats, acords i convenis que imposin al govern dels EEUU la màxima obligació i responsabilitat d’afirmar la sobirania i l’autodeterminació de les poblacions indígenes les terres de les quals l’Estat ocupa i té com a dipositari.

11. Breu història Els principis de la justícia ambiental 12. .... 13. La justícia ambiental fa una crida al compliment estricte dels principis del consentiment informat, i a la interrupció de l’experimentació de procediments mèdics, reproductius i de vacunacions amb les persones de color. 14. La justícia ambiental s’oposa a les activitats destructives de les corporacions multinacionals. 15. La justícia ambiental s’oposa a les ocupacions militars, així com a la repressió i explotació de les terres, gents i cultures, i d’altres formes de vida. 16. La justícia ambiental fa una crida a una educació de les generacions presents i futures que faci èmfasi les temàtiques socials i ambientals, i que estigui basada en les nostres experiències i en la consideració de la nostra diversitat cultural. 17. ...

12. Breu història 90s: Pressió política i primeres mesures adoptades per l’administració pública dels EEUU. Creació de l’“Oficina de Justícia Ambiental” (92), el Consell Assessor de Justícia Ambiental (93) i signatura de l’Odre 12898 “Accions federals per assolir la justícia ambiental a les poblacions minoritàries i de baixa renda”. Carta al “grup dels 10”

13. Finals dels 90s i primers anys del segle XXI: Internalització del moviment de justícia ambiental. Extensió del concepte de justícia ambiental. Copenhague, 2009. Cimera de canvi climàtic

15. Grup juvenil de Tijuana per la justícia ambiental actius a la campanya “Campaña fronteriza para la justicia ambiental”

16. Protestes a Xile. Presentació d’un informe de racisme ambiental al Comitè d’eliminació de la discriminació Racial – CEDR de l’ONU. Agost 2009.

17. Rede Brasileira de Justiça ambiental. http://www.justicaambiental.org.br/ • Grup de treball de racisme ambiental: Mapa de conflictes causats per racisme ambiental al Brasil. 2007 • Grup de treball de productes químics. • Relatoria de drets humans i medi ambient. • Temes: mineria, químics, forestal, etc.

18. Les dimensions de la justícia ambiental i la seva relació amb els DDHH

19. Dimensions de la justícia ambiental ASPECTES DISTRIBUTIUS CAPACITATS RECONEIXEMENT PARTICIPACIÓ JUSTICIA AMBIENTAL

20. Aspectes distributius de la justícia ambiental www.oilwatch.org • Cap grup de població ha d’utilitzar una quantitat desproporcionada de recursos naturals, posant en risc la capacitat d’utilitzar-los per part d’altres grups de població. • Cap grup de població ha de ser discriminat en l’accés als serveis i béns ambientals. • Cap grup de població, incloent les diferents races i grups socioeconòmics, ha de patir un nivell desproporcionat d’impactes ambientals negatius degut a l’existència d’activitats econòmiques, polítiques locals, i la execució o no-execució de polítiques i programes d’acció públics.

21. Aspectesdistributius de la justícia ambiental • PESCANOVA A XILE (1983-act) • Model pesca i aqüicultura per a l’exportació (lluç+salmó) • ¿Com distribuir les quotes pesqueres entre pesca industrial i artesanal? (2003) ¿Com evitar la sobreexplotació? • ¿Com evitar conflictes laborals, socials i ambientals associats al model pesquer d’exportació? • Puerto Chacabuco (abocaments) • Puerto Aysen (conflictes laborals)

22. Dimensions de la justícia ambiental ASPECTES DISTRIBUTIUS RECONEIXEMENT • Reconeixement com actor afectat • Reconeixement diferències culturals. Ex: enclavaments sagrats – Uwas, Indis Americans i incineradores, etc…. • Però també … actors del nort (societat civil) als mecanismes d’internacionalització econòmica. EX: CESCE, EPAs, etc. JUSTICIA AMBIENTAL

23. Actúa en España y en Uruguay. Donde tiene 160.000 hectáreas de eucaliptos y exporta más de 600.000 m3 anuales • Quiso fabricar una planta en M’Bopicuá (Fray Bentos) en 2006 con capacidad de tratamiento para 500.000 toneladas anuales para exportación • Conflicto Uruguayo-Argentino Distribución de impactos (papelera + ecucaliptus + reconocimiento)

24. Dimensions de la justícia ambiental ASPECTES DISTRIBUTIUS CAPACITATS RECONEIXEMENT JUSTICIA AMBIENTAL

25. Aspectesdistributius i de capacitats de la justícia ambiental • TERRA, AIGUA I PESCA… el dret a l’alimentació • “Derecho a la alimentación: el derecho a tener acceso, de manera regular, permanente y libre, sea directament, sea mediante compra en dinero, a una alimentación cuantitativa y cualitativamente adecuada y suficiente, que corresponda a las tradiciones culturales de la población a que pertenence el consumidor y que garantice una vida psíquica, física, individual y colectiva, libre de angustias, satisfactoria y digna” latifundi pesca www.pescarroba.net

26. Dimensions de la justícia ambiental ASPECTES DISTRIBUTIUS CAPACITATS RECONEIXEMENT PARTICIPACIÓ JUSTICIA AMBIENTAL

27. VIETNAM INDIA XINA

28. Porten els acords voluntaris a la justícia ambiental?

29. Introducció La funció dels acords voluntaris a la nova governança Exemples: “la gestió forestal global” i “la gestió ambiental dels crèdits i les assegurances” Conclusions

30. Introducció Source: Midttun,A. 2008. Global governance and the interface with business: new institutions, processes and partnerships. Partnered governance: aligning corporate responsibility and public policy in the global economy. Corporate Governance, Vol. 8, Num. 4, pp. 406-418.

31. Introducció Aproximació empresa a empresa Compromisos voluntaris - JUSTÍCIA AMBIENTAL Aproximació sectorial Aproximació des de la governança Com es relaciona la RSC amb la justícia ambiental a través del desenvolupament i el canvi de les polítiques i les institucions públiques? Ens estan portant els acords voluntaris cap a la justícia ambiental?

32. Acords voluntaris i la nova governança ambiental Autoritats privades Autoritats públiques Autoritats supra-nacionals Empreses ONGs etc ESTAT Ex: EU, UNEP Autoritats infra-estatals Ex: Ciutats, CCAA Transferència de l’autoritat (poder+legitimitat) en temes ambientals dels estats a d’altres actors

33. Acords voluntaris i la nova governança ambiental Gestió forestal, biodiversitat, biocombustibles, pesca, minería, etc. Els objectius ambientals i els mètodes per assolir-los són part d’un procediment negociat, ja no els defineixen únicament els Estats Creació de noves aliances i institucions públiques, privades i públic-privades: taules rodones, partenariats, consells sectorials, acords empreses-ONGs, etc. Creació d’un nou conjunt d’eines de governament: estàndards ambientals privats voluntaris, guies voluntàries, certificacions ambientals, eco-etiquetes, etc.

34. Acords voluntaris i la nova governança ambiental

35. RSC i la nova governança ambiental Dimensió interna (autogovern): Millora de la posició del mercat, “disminució “del risc de marca, millora de la gestió interna, etc. RSC • Dimensió externa (governança pública): • Reforça la legitimitat moral de les empreses I del sector empresarial • Millora la capacitat de negociació del sector empresarial a les temàtiques socials I ambientals • Incrementa la influència a les decisions públiques Quina és la funció de la RSC en aquesta nova governança ambiental?

36. RSC i la nova governança ambiental La legitimitat en obtinguda mitjançant la RSC en ocasions és utilitzada per a: • Promoure l’auto-regulació, disminuint l’acció directa de l’administració pública (regulació) • Portar a terme processos de “modulació de la regulació”, es a dir facilitant el desplaçament del punt d’atenció de la regulació de temes conflictius des de la perspectiva empresarial a temes ambientals que també aportin avantatges competitius • La relació entre RSC i la regulació ambietal és complexa i dinàmica. PERILL DE SOBRESIMPLIFICACIÓ

37. Gestió forestal • 80s:Campanya per part d’ONGs contra la tala il·legal al bosc tropical. Pressió a les institucions públiques i a les empreses (empreses forestals i distribuïdors) per que actuïn • Final dels 80: Procés doble fonamentat en L’AUTORITAT ESTATAL: regulatòria (convenció forestal) i voluntària (EU i ITTO) • Inicidels 90: fracàsdels dos intents • 93. Resposta al bloqueig: Les ONGs ambientals lideren la creació del Forest StewardshipCouncil (FSC), que és un sistema voluntari i privat de certificació. S’incorporen grans distribuïdors (IKEA, Home Depot, B&Q, etc.)

38. Gestió forestal • La pressió sobre els Estats per a establir un sistema regulatori global decreix. • Els Estats canvien la seva funció: ara són actors de mercat I promotors de les certifiacions privades voluntàries. • 90s:Promoció de molts sistemes nacionals de certificació privada per part dels productors de fusta (més de 90). • Final dels 90s: Pan European forest CertificationCouncil(PEFC) – Programme for theEndorsement of Forest certification. • Objectiu: reconeixement mutu dels sistemes nacionals que competeixen amb FSC. • Des dels 90s i durant els primers anys del segle XXI hi ha hagut un boom de certificació voluntària liderada per les estratègies de RSC

39. Gestió forestal • A l’any 2007. Més del 7.6% de la superfície forestal estava certificada (UNECE-FAO) • És aquest cas un exemple exitòs d’aproximació voluntària liderada per la RSC? Source: Forest products annual market review 2006-2007. UNECE-FAO.

40. Gestió forestal • Límits de l’aproximació voluntària liderada per la RSC sota la perspectiva de JA. • 1. Distribució desigual de la certificació= drets desiguals de la població que viu o requereix dels boscos • 80% de la superfície certificada FSC està a Europa o Nord Amèrica • 84% de tota la certificació està a l'hemisferi Nord • Només un 3,6% de propietat comunal Source: Forest products annual market review 2006-2007. UNECE-FAO.

41. Gestió forestal • Límits de l’aproximació voluntària liderada per la RSC sota la perspectiva de JA. • 2. La RSC no fa una “diferenciació” entre els sistemes privats de certificació: FSC and PEFC. • … pero la FSC és la única amb alguns aspectes globals de “standards de comportament”, amb principis que podrien ajudar a promoure la Justícia Ambiental (per exemple els drets dels indígenes). • Si no hi ha diferenciació = no es poden garantir drets iguals

42. Gestió ambiental dels crèdits privats i de les assegurances • A L’ACTUALITAT • No hi ha cap regulació a escala global de compliment obligatori en relació a la incorporació de variables ambientals als crèdits privats i les assegurances • Hi ha alguns processos voluntaris en marxa … que són els que analitzarem sota la perspectiva de justícia ambiental

43. Gestió ambiental dels crèdits privats i de les assegurances • 1992. UNEP Statementby Financial Institutions on theEnvironment and SustainableDevelopment. 160 entitats financeres participen a l’actualitat a la UNEPFI • 1998. World Bank. Guides for environmental management in thefinancial sector… PerformanceStandards • 00s. Campanyes d’ONGs al sector bancari. • 2003. Principis d’Equador. 60 entitats financeres, responsables del 71% del crèdit a les economies emergents. • 2003. Principis de Collevecchio. Perspectiva externa, no són un sistema de certificació. Creació de BankTrack (monitorizació, denúncia, exigències, etc.).

44. Gestió ambiental dels crèdits privats i de les assegurances • Límits de l’aproximació voluntària liderada per la RSC sota la perspectiva de Justícia Ambiental • No hi ha hagut cap millora significativa en la gestió del risc en funció de les variables ambientals als bancs europeus. S’ha fet una millor identificació però no hi ha hagut canvis significatius en els costos o el sistema de control en funció dels riscs ambientals. • Si volem que els drets dels ciutadans siguin protegits adequadament calen millores significatives a tota la gestió del risc per tal d’assolir una millora en la distribució dels beneficis i impactes.

45. Gestió ambiental dels crèdits privats i de les assegurances • Límits de l’aproximació voluntària liderada per la RSC sota la perspectiva de Justícia Ambiental • BankTrack denuncia manca de transparència. • Violació dels drets processuals. • BankTrack denuncia que els bancs que han signat els principis d’Equador continuen recolzant projectes d’alt impacte ambiental I social. • Violacions dels drets vinculats a les capacitats. • Els principis d’Equador no fan una cobertura adient dels drets humans.

46. Conclusions • Algunes idees relacionades amb l’exemple de gestió forestal: • RSC no ha assolit millores significatives en termes de justícia ambiental • Hi ha una distribució desigual dels impactes de la RSC: és la regulació local la que impulsa l’èxit o el fracàs en termes de justícia ambiental no els acords voluntaris. • L’existència de diferents sistemes de certificació en paral·lel pot portar a una decreixent “capacitat de promoure la JA” • El lideratge per part de les ONGs pot portar a una manca de flexibilitat: qui promourà els canvis polítics si no s’assoleixen els resultats adients en termes de JA?

47. Conclusions • Algunes idees relacionades amb l’exemple d’assegurances i banca: • La RSC no ha assolit resultats significatius en termes de JA • La participació externa de la ONGs als acords voluntaris ajuda a incrementar la pressió a les empreses i és més flexible.

48. Conclusions globals • La RSC té dificultats per assolir marcs que garanteixin la JA • La RSC ha de ser interpretada com una nova manera de governança, no només com un conjunt d’activitats individuals. Dóna legitimitat a les empreses al debat públic sobre responsabilitats • La creixent legitimitat de les empreses requereix una millora en el marc de transparència I regulació de les actuacions de les empreses transnacionals en el marc de la governança. Cal anar més enllà en la legislació dels lobbys, la corrupció I la transparència.

49. Conclusions generals • L’actual regulació/desregulació afavoreix l’impuls dels mecanismes de RSC, però no és prou ambiciós per establir marcs de responsabilitat ambiental suficients. • Impulsar millores al sistema de responsabilitat internacional de les empreses continua essent imprescindible per assolir un marc de justícia ambiental.

50. Gràcies per la vostra atenció Miquel Ortega Cerdà mortega@ent.cat www.ent.cat