Continguts (1a)

1. Continguts (1a) • Distinció Seguretat Social/Sistemes de Pensions • Seguretat Social pública o privada. • Models de Seguretat Social Pública • Tipus de Prestacions • Models de finançament

2. Continguts (1b) • Model seguit a Espanya • Problemes amb què es troba el model español. • Reformes Pactes de Toledo I i II • Reaccions dels agents

3. Distinció (2) • Seguretat Social • Sistemes de Pensions

4. Seguretat Social pública o privada. Arguments (3) • Equitat • Paternalisme • Eficiència (externalitats estalvi i free-riding)

5. Models de Seguretat Social Pública (4) • Model Bismarkià: la cobertura de les prestacions només és per aquells que contribueixen a finançar el sistema • Model Universal: tots els individus reben la cobertura independentment de la seva contribució.

6. Tipus de Prestacions (5a) • Prestacions contributives: • Atur i Ajuda Familiar • Pensions jubilació, orfandat, viudetat, invalidesa. • Incapacitat laboral transitòria • Invalidesa provisional i permanent • Prestacions no contributives: • Pensions • Invalidesa

7. Tipus de Prestacions (5f) • Programes de Substitució de Rendes: funcionen com si fos una assegurança. L’individu entrega una part del seu sou a canvi de que si perd la feina se’l compensi. • Programes de Reducció de Pobresa: són programes que pretenen garantir un nivell de renda mínim als individus, independentment de si han contribuit o no.

8. Finançament (6) • Impostos (Pressupostos Generals de l’Estat) • Cotitzacions de la Seguretat Social (en realitat impostos sobre el treball) • Pel que fa a les pensions (de jubilació) trobem: • Sistema de Repart (transferències. Intergeneracionals) • Sistema de Capitalització

9. Model seguit a Espanya (7a) • Originàriament model bismarkià • Posteriorment ha passat a ser un model mixte. Determinades cobertures són universals i d’altres només són per qui contribueix. • El finançament és mixte Impostos i C.S.S • El sistema de pensions correspon a un sistema de repart. • Les C.S.S són obligatòries i depenen del nivell de renda. (Esmentar règims, que determinen les prestacions i les cotitzacions)

10. Model seguit a Espanya (7b) Règims de Cotitzacions i Prestacions • Règim General de la Seguridad Social • Régims Especials • Règim Especial Agrari • Treballadors per Compte Aliena o Autònoms • Empleats a la Llar • Minería del Carbó • Treballadors del Mar

11. Problemes amb què es troba el model español.(8a) • En els darrers anys s’ha posat en dubte la sostenibilitat del sistema de pensions. • El problema està bàsicament: • Les previsions sobre el nombre de cotitzants i de pensionistes mostren una descompensació envers els segons (evolució població) • El sistema de protecció social ha augmentat les cobertures (quant a prestacions, quantia i persones) i això ha fet augmentar la despesa.

12. Evolució Pensions Contributives.(8b)

13. Evolució Pensions no Contributives.(8c)

14. Evolució Pensions en euros (8d)

15. Nombre d’afiliats (8e)

16. Problemes amb què es troba el model español.(8f) • Evolució negativa atur (22% a 1995) tot i que actualment ha millorat) • Taxes d’activitat molt baixes (sobretot de les dones) • Important pes economia submergida. • Desigualtat prestacions entre els diferents Règims. • Diferències substancials pensions noves (81.000) antigues (65.000)

17. Problemes del model espanyol (8g) • El sistema de finançament del model. Fins el moment gran part es finançava (pensions contributives i no contributives) amb les Cotitzacions S.S., tot i que la situació s’ha anat invertint. • El model de finançament de les pensions és un sistema de repart. Això és, que amb les cotitzacions d’avui es paguen les jubilacions d’avui. Per això les previsions són que les aportacions siguin insuficients.

18. Propostes de reforma (9) • Donada la precarietat del model espanyol, s’han anat proposant diferents reformes, la major part d’elles recollides als Pactes de Toledo I i II, amb el suport de tots els partits polítics. • Les propostes de reduir les pensions o d’incrementar les aportacions no són políticament viables per no qüestionar el model de benestar i per la possible incidència negativa sobre l’economia

19. Pactes de Toledo I i II (10a) • Alternativament s’ha optat per: • Separar el finançament dels serveis de la S.S.(Sanitat i prestacions no contributives es finançaran bàsicament amb impostos de l’Estat) • Modificació regla de càlcul de les pensions (es passa a tenir en compte els 8 darrers anys als darrers 15) per reforçar el caràcter contributiu del sistema • Modificació fórmules de càlcul de les cotitzacions (ampliació de la base) • S’endureixen les condicions de jubilació anticipada i es busca incrementar l’edat de jubilació efectiva (de 62 anys als 65).

20. Pactes de Toledo I i II (10b) • Incentius -fiscals- a perllongar la vida activa dels que ho vulguin p.e: permetent la simultaneitat de la pensió amb altres ingressos. • Homogeneització (Integració) dels diferents règims (bases i prestacions) • Revalorització automàtica pensions, per a garantir el poder adquisitiu • Baixada bases de càlcul nivells més baixos i millora prestacions més baixes: millora equitat del sistema • Foment de l’estalvi privat, a través dels incentius fiscals als plans de pensions. • Exigència equilibri del sistema de Pensions: Constitució d’un Fons de Reserva a partir del superàvit de la SS.

21. Reaccions dels agents (11a) • Les males perspectives del sistema han provocat que els treballadors amb recursos hagin buscat fonts complementàries de finançament de la seva jubilació. L’Estat també ha incentivat l’estalvi a llarg termini, afavorint que els agents no utilitzin l’estalvi fins després de la jubilació. • El risc d’aquest estalvi (col.locat majoritàriament en Fons Mixtes o de Renda Variable) és relativament grant. • L’evolució del patrimoni familiar a Espanya mostra com ha baixat el pes dels actius reals i ha augmentat els dels actius financers bàsicament en Borsa, en Fons d’Inversió i en Plans de Pensions

22. Reaccions (12b) • La reacció que han tingut els agents: • pot incrementar les diferències entre col.lectius • pot portar a una mala planificació de l’estalvi futur (un excés per part dels agents) • Aquestes problemes han portat a plantejar (no des del Govern) una alternativa d’un sistema mixte de pensions públiques i privades obligatori i gestionat per el Sector Públic, però no res no diu que la gestió fos més eficient que la que resultaria d’una gestió privada (l’eficiència en la gestió depèn considerablement de la capacitat de cobrir-se dels riscos, però la valoració dels mateixos és molt diferent d’un a altre gestor).

23. Reaccions (12c) • Molt important, i desconegut, és quin ha estat l’impacte d’aquestes reformes sobre l’estalvi individual i agregat de l’economia. Això depèn: • de l’aversió al risc dels agents • de les expectatives de rendes futures del sistema (públic o privat) • de la situació dels mercats financers (valoració de les participacions en Fons de Pensions i altres) • dels avantatges fiscals que s’ofereixen (més que dels rendiments futurs esperats)