1 / 16

TEMA 1 – ESTRUCTURA ATÒMICA

TEMA 1 – ESTRUCTURA ATÒMICA. 1.0. INTRODUCCIÓ HISTÒRICA 1.1. NOMBRES QUÀNTICS 1.2. ORBITALS 1.3. CONFIGURACIONS ELECTRÒNIQUES 1.4. TAULA PERIÒDICA. 1.0. INTRODUCCIÓ HISTÒRICA. SITUACIÓ A PRINCIPIS DEL SEGLE XX:. Totes les lleis físiques establertes, però… Alguns fenòmens sense explicar.

velika
Télécharger la présentation

TEMA 1 – ESTRUCTURA ATÒMICA

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript

  1. TEMA 1 – ESTRUCTURA ATÒMICA 1.0. INTRODUCCIÓ HISTÒRICA 1.1. NOMBRES QUÀNTICS 1.2. ORBITALS 1.3. CONFIGURACIONS ELECTRÒNIQUES 1.4. TAULA PERIÒDICA

  2. 1.0. INTRODUCCIÓ HISTÒRICA SITUACIÓ A PRINCIPIS DEL SEGLE XX: • Totes les lleis físiques establertes, però… • Alguns fenòmens sense explicar Radiació del cos negre: Comportament real: Comportament teòric: Espectre diferent al calculat per les lleis conegudes

  3. 1.0. INTRODUCCIÓ HISTÒRICA M. Planck (1900): Intentant explicar radiació del cos negre: llum no contínua, si no en petits “paquets” Paquet = quanto = foton Energia de cada quanto: E=h·n Max Planck (1858-1947) h: constant de planck h=6,62·10-34 J·s Premi Nobel Física 1927

  4. 1.0. INTRODUCCIÓ HISTÒRICA Implicacions en el model de la llum: - La majoria dels fenòmens de la llum  onda - La llum quantitzada  corpuscle  Naturalesa dual de la llum: onda-corpuscle

  5. 1.0. INTRODUCCIÓ HISTÒRICA Efecte fotoelèctric: Llum incident sobre metall por fer que aquest emeti electrons - n ha de ser major que una n llindar, (no serveix augmentar l’I) - Per damunt de la n llindar, el nombre d’electrons depèn de l’I - L’energia cinètica dels electrons emesos depèn de la n Explicat per Einstein amb el model de llum quantitzada Planck i Einstein

  6. 1.0. INTRODUCCIÓ HISTÒRICA Confirmació naturalesa dual de la llum: Efecte Compton (1923) Arthur H. Compton (1892-1962) Premi Nobel Física 1927

  7. 1.0. INTRODUCCIÓ HISTÒRICA La matèria també té naturalesa ondulatòria? Teoria de la relativitat: E=m·c2 Característic de corpuscles Característic d’ones Albert Einstein (1878-1962) Premi Nobel Física 1921

  8. 1.0. INTRODUCCIÓ HISTÒRICA MECÀNICA QUÀNTICA O ONDULATÒRIA de Broglie (1924) va proposar que tots els objectes tenen propietats ondulatòries: m·c = h /  L. de Broglie (1892-1987) Premi Nobel Física 1929 Eq. Einstein: E = mc2 Eq. Planck: E = h  i com: mc2= h mc=h/c, mc=h/

  9. 1.0. INTRODUCCIÓ HISTÒRICA Naturalesa ondulatoria de la matèria: mc=h/ Característic de corpuscles Característic d’ones • Tot cos té una ona associada. Si m és gran, l és petita • la naturalesa ondulatòria de la matèria tan sols és apreciable per masses petites (p. e. la de l’electró)

  10. 1.0. INTRODUCCIÓ HISTÒRICA Ratificació hipòtesis de de Broglie: Difracció d’electrons (1927) Sir G. P. Thompson (1892-1975) Premi Nobel Física 1937

  11. 1.0. INTRODUCCIÓ HISTÒRICA La qualtització afecta també als electrons? Model atòmic de Bohr (1913) Les òrbites dels electrons no son qualsevol, si no que tenen uns radiïs determinats, “quantitzats”. Niels Bohr (1885-1962) Premi Nobel Física 1922

  12. 1.0. INTRODUCCIÓ HISTÒRICA Aplicació de les lleis ondulatòries als electrons Equació de Schödinger (1926) Basada en postulats (raonables, no demostrables) H · =E ·  H: Operador hamiltonià (Energia cinètica + potencial) : Funció d’ona E: Energia Erwin Schrödinger (1887-1961) Premi Nobel Física 1933

  13. 1.0. INTRODUCCIÓ HISTÒRICA EQUACIÓ DE SCHRÖDINGER • (x,y,z) és una funció de les coordenades. • Cada  correspon a un ORBITAL (la regió de l’espai on es troba un electró). •  NO descriu la localització exacta de l’electró. • 2 és proporcional a la probabilitat de trobar l’electró en un punt de l’espai.

  14. 1.0. INTRODUCCIÓ HISTÒRICA PRINCIPI D’INCERTESA "The more precisely the POSITION is determined,the less precisely the MOMENTUM is known" W. Heisenberg (1901-1976) Premi Nobel Física 1932

  15. 1911 • Walther Nernst, Marcel Brillouin, Ernest Solvay, Hendrik Lorentz, Emil Warburg, Jean Baptiste Perrin, Wilhelm Wien, Marie Curie, and Henri Poincaré. • Robert Goldschmidt, Max Planck, Heinrich Rubens, Arnold Sommerfeld, Frederick Lindemann, Maurice de Broglie, Martin Knudsen, Friedrich Hasenöhrl, Georges Hostelet, Edouard Herzen, James Hopwood Jeans, Ernest Rutherford, Heike Kamerlingh Onnes, Albert Einstein, and Paul Langevin.

  16. 1922 * Auguste Piccard, Émile Henriot, Paul Ehrenfest, Édouard Herzen, Théophile de Donder, Erwin Schrödinger, Jules-Émile Verschaffelt, Wolfgang Pauli, Werner Heisenberg, Ralph Howard Fowler, Léon Brillouin. * Peter Debye, Martin Knudsen, William Lawrence Bragg, Hendrik Anthony Kramers, Paul Dirac, Arthur Compton, Louis de Broglie, Max Born, Niels Bohr, * Irving Langmuir, Max Planck, Marie Curie, Hendrik Lorentz, Albert Einstein, Paul Langevin, Charles Eugène Guye, Charles Thomson Rees Wilson, Owen Willans Richardson

More Related