Download
1 / 41
E N D
L’Alemanya nazi (1933-1939)
Adolf Hitler, excombatent de la I Guerra Mundial va iniciar la seua carrera política amb 30 anys, en un petit grup extremista, antisistema, anticapitalista, agressiu i racista, que el 1920 va fer públic el seu programa i es va denominar Partit Nacionalsocialista dels Treballadors (NSDAP)
El 1921 Hitler es va posar al capdavant del partit, va multiplicar les seues accions de propaganda i el va dotar d’un caràcter violent amb la creació d’uns esquadrons militars, les seccions d’assalt (SA). També va adoptar un seguit d’emblemes semblants als del feixisme italià (camisa bruna, creu gammada, salutació a la romana)
El 1923 va protagonitzar el putsch de Munic contra la República de Weimar en resposta a la invasió francobelga del Ruhr
Per aquest fet va ser detingut i condemnat a sis anys de presó que van quedar reduïts a sis mesos. Va saber utilitzar el judici com a plataforma publicitària i, en sortir de la presó, va començar a fer xerrades i discursos per tota Alemanya fins esdevindre un personatge conegut.
El partit entre 1924 I 1929Durant tots aquests anys Hitler va recòrrer cadascun dels racons d'Alemanya donant xerrades, parlant del llibre que havia escrit a la presó “Mein Kampf” i explicant les idees bàsiques del NSDAP
El 1925 va arribar a crear la seua pròpia milícia, les SS i reorganitzà el partit per a concentrar tots els poders en el líder. També es decidia el programa per “destruir la democràcia des de dins”
Per què el NSDAP va rebre tant de suport? 1.- Trenquem el Tractat de Versalles 2.- Treball, pa i llibertat 3.- Fora el comunisme 4.- Garantia de preus a la pagesia 5.- Cal recuperar l'orgull nacional 6.- Els jueus, la modernitat, les influències estrangeres, els intel·lectuals, etc. són els culpables de la degradació del poble alemany 7.- Divisió i disputes de la resta de partits
La difícil conjuntura política i econòmica va fer que en gener de 1933 Hitler fos nomenat canceller. Les forces conservadores, alarmades per la influència comunista, van preferir donar el poder als nazis. El Führer va jurar la Constitució, però la seua intenció era convertir la República en un Estat autoritari.(Bolxevisme sense màscares)
La construcció de l’Estat autoritari va començar el mateix any 1933. El 27 de febrer es va produir l’incendi del Reichstag, del qual van ser falsament inculpats els comunistes. L’atemptat va servir d’excusa per suspendre les llibertats individuals, suprimir el control judicial sobre les detencions i restablir la pena de mort.
Per a l’Estat nazi, la societat alemanya havia de tenir una total cohesió racial i també havia de presentar una absoluta unitat ideològica. Per garantir la normalització de la cultura en un sentit racista i nacionalista es va crear el Ministeri de Propaganda, que va ser confiat a Josef Goebbels.
La família de Goebbels representava l’ideal de família alemanya ària i nazi. Magda Goebbels feia el paper de primera dama del règim, dona model que oferí tots els seus fills al Führer.
La propaganda fou un dels puntals clau del règim (Treballadors! Trieu ser combatent pel front de Hitler!)
Educació - Futur -Adoctrinament - Adoració al Führer -Sacrifici, disciplina i obediència -Organitzacions juvenils
Les dones -KKK -Matrimoni -Polítiques natalistes -Rol familiar -Senzillesa i austeritat
Autarquia econòmica -Dirigisme estatal -Obres públiques -Indústria de substitució -Indústria d'armament -Empitjoren les condicions laborals
Lebensraum -Expansionisme -Pangermanisme -Detonant
La qüestió que va assolir una magnitud major va ser la persecució dels jueus. La política antijueva va passar per diferents fases, la més dramàtica de les quals va ser l’anomenada Nit dels Vidres Trencats, en què es van destruir més de 7.000 comerços, es van incendiar les sinagogues i una multitud de jueus van ser assassinats.
Els jueus van ser obligats a abandonar les seues residències i a viure en ghettos
Els jueus eren sovint ridiculitzats per a la distracció dels nazis
Aquesta política antisemita desembocà en els camps de concentració
Encara no s’han pogut donar xifres exactes per a l’Holocaust, però es calcula que més de sis milions de jueus van perdre la vida després d’incomptables patiments. A banda dels jueus, comunistes, homosexuals, gitans, ... en definitiva, qualsevol persona diferent a alló que establien els paràmetres del règim, va córrer la mateixa sort. Actualment es senten veus negant l’existència de l’Holocaust. El dia 19 d’abril de 2007 la Unió Europea va aprovar una llei per la qual s’estableixen responsabilitats penals a tots aquells que neguen l’Holocaust nazi i als que propugnen qualsevol teoria o idea de caràcter racista
La UE acuerda castigar como delito la incitación al racismo y la xenofobia La decisión establece penas de entre uno y tres años de prisión. La Unión Europea (UE) ha logrado hoy un acuerdo para que la incitación al racismo y la xenofobia sean delito en todos los países comunitarios, aunque con garantías para aquellos donde la libertad de expresión permite esas manifestaciones. El acuerdo del Consejo de Ministros de Justicia e Interior incluye la reserva provisional de media docena de países, algunos de los cuales necesitan la confirmación de sus Parlamentos o Gobiernos. Los ministros de Justicia de la UE han adoptado una decisión marco que establece penas de entre uno y tres años de prisión para las incitaciones a la violencia contra grupos por su origen étnico o nacional, así como para la negación de los crímenes contra la Humanidad o los genocidios reconocidos por tribunales internacionales. Ello supone la inclusión del Holocausto y los crímenes nazis, y la principal discusión de hoy ha radicado en que Polonia, Estonia y Lituania querían que se englobara también a los crímenes estalinistas. Los ministros han intentado por largo tiempo vencer esta oposición, en la que finalmente Lituania se ha quedado sola, y finalmente se ha acordado incluir una declaración que señala que esta decisión marco "no cubre" los crímenes cometidos por regímenes totalitarios, a pesar de lo cual "el Consejo deplora todos estos crímenes". El ministro español de Justicia, Mariano Fernández Bermejo, ha explicado que los países bálticos "tienen razón" en su deseo de "ver reflejado su sufrimiento", pero ha señalado que ese objetivo "se salía de los márgenes de la decisión" acordada hoy.
