290 likes | 700 Vues
EL RETARD MENTAL. Berta Requena, Bat2J Anna Martí, Bat2B Psicologia. ÍNDEX. Descripció del trastorn · Tipus · Símptomes Epidemiologia Comorbiditat · Etiologia Gènesi, manteniment Tractament psicològic. ÍNDEX. Tractament psiquiàtric · Tractament farmacològic
E N D
EL RETARD MENTAL Berta Requena, Bat2J Anna Martí, Bat2B Psicologia
ÍNDEX • Descripció del trastorn · Tipus · Símptomes • Epidemiologia • Comorbiditat · Etiologia • Gènesi, manteniment • Tractament psicològic
ÍNDEX • Tractament psiquiàtric · Tractament farmacològic • Anàlisi d’un cas • Conclusions
DESCRIPCIÓ DEL TRASTORN El retard mental és una discapacitat que es caracteritza per: • Limitacions en el funcionament intel·lectual. • Limitacions en la conducta adaptativa expressada en les habilitats adaptatives conceptuals, socials i pràctiques. Aquesta discapacitat s’origina abans dels 18 anys ja que fins aquest moment es duu a terme l’anomenat període de desenvolupament de l’individu.
TIPUS • Retard Mental Lleu . CI 50-55 a 70 • Suposa el 85% de tots els retards mentals. • Considerats com "educables". • Solen passar inadvertits en els primers anys de vida ja que el seu aspecte físic sol ser normal. • Pot haver-hi algun tipus de retard psicomotriu. • Capacitat per desenvolupar els hàbits bàsics com alimentació, vestit, control esfínters, etc. • Poden comunicar-se fent ús del llenguatge tant oralment com per escrit. • Amb els adequats suports poden arribar a la Formació Professional o fins i tot a Secundària. • Tossuts, amb voluntat escassa i fàcilment manejables i influenciats per altres persones. • Prefereixen relacionar-se amb persones de menor edat als que poden dominar. • Els adults poden manejar-se amb certa independència, treballant en diferents oficis amb bon rendiment en les tasques manuals.
B) Retard Mental Moderat . CI 35-40 a 50-55 • Representen el 10%. • Poden presentar un aspecte físic "normal". • Poden arribar a adquirir hàbits elementals que els permetin certa independència. • Poden expressar-se verbalment i difícilment per escrit. • Problemes amb pronunciació. • Capacitat intel·lectual intuïtiva i pràctica. • Escassa capacitat per comprendre els significats i establir relacions entre els elements apresos. • Educables a través de programes educatius especials. E • Els agrada reclamar l'atenció de l'adult • Capacitats d'expressió verbal minvades. • Dependència afectiva extrema o comportament desobedient i provocador i agressiu amb les figures de referència.
C) Retard Mental Greu . CI 20-25 a 35-40 • Suposen un 3-4%. • Major afectació en totes les àrees: somàtica, neurològica o sensorial. • Adquireixen mecanismes motors elementals. • Aprenentatge d'hàbits personals molt lent i limitat, necessiten sempre ajuda i supervisió. • Els que es comuniquen verbalment ho fan amb poques paraules o frases elementals amb defectuosa pronunciació. • Poden adquirir alguns coneixements simples i concrets de les seves dades personals, familiars o objectes personals d'ús habitual. • Agressivitat per la seva falta de raonament, arribant a les autolesions. • Són freqüents els trastorns d'hàbits motors (balanceig). • Han d'acudir a centres d'educació especial on poden arribar a un nivell molt bàsic d'aprenentatge preescolar.
D) Retard Mental Profund . CI 20- 25 • Representen només l'1 o 2% del total dels diagnosticats com a retard mental. • Important afectació motriu. • Hi ha dos tipus: A) Tipus Vegetatiu: corresponent a la fase senso-motora. Sempre necessitarà assistència i cures mèdiques. B) Tipus Educable: Pot assolir algunes funcions elementals motores i viso-espacials, sense desenvolupar el llenguatge però sí la capacitat d’expressar-se amb algun crit o so. Pot arribar a comprendre ordres molt simples.
SÍMPTOMES • Memòria: dificultat per recordar expressions, no és capaç de parlar i utilitzar-les quan les necessita. • Problemes de percepció: defecte visual o auditiu. • Problemes emocionals: problemes emocionals que li impedeixen comportar-se com és esperat quan està amb els altres. Com a conseqüència de la tensió a casa, per sentiment de fracàs, o quan ha estat sobre protegit per la família i sent por d’estar en un lloc estrany o amb persones desconegudes. • Durant els tres primers mesos:- No empeny els peus contra les mans.- Boca avall no és capaç d’aixecar i sostenir el cap.- No dóna petades amb ambdós peus.- No es calma quan plora i se’l agafa.- No riu ni emet sons.- No reconeix la mare.- No presenta alegria.- No respon ni busca amb la mirada d’on prové el soroll
E. Als sis mesos:- No s’asseu. - No estén els braços perquè l’agafin a coll.- No és capaç de beure d’un got amb ajuda.- Balbuceja davant la presència de persones. • A l’any:- No gateja bé i no s’asseu sol.- No camina.- No es molesta si li treuen les joguines.- No expressa carinyo. - No diu adéu ni nega amb el moviment de cap.
G. Als dos anys:-No camina sol. - No puja i baixa escales amb ajuda. - No coneix les parts principals del cos. - No controla l’orina. - No juga amb altres nens ni atén a la narració de contes. - No usa frases clares de 4 o més paraules. Entre els tres i sis anys: - Roman passiu i/o aïllat. - No parla bé. - No comprèn totes les ordres o instruccions, no presta atenció. - No aprèn el mateix que els seus companys. - Té dificultats per comprendre la noció del temps ( ahir - avui-demà)
EPIDEMIOLOGIA • L’Organització Mundial de la Salut estima que un 3% de les persones de les poblacions industrialitzades està afectada de retard mental. • L'home té un 20% més de casos de retard mental en comparació amb la dona.
COMORBIDITAT CONDUCTUALS • Trastorn de dèficit d'atenció amb hiperactivitat: Les persones que ho pateixen presenten un moviment corporal constant, són incapaços de mantenir l'atenció durant el discurs oral i tenen dificultats per a concentrar-se en el treball. • Autisme:És un trastorn del desenvolupament cognoscitiu, es manifesta des de la infantesa i es caracteritza per la soledat. Dificultats en les relacions socials i l'expressió de l'empatia, presentant problemes en la comunicació verbal i no verbal. • Depressió:Malaltia mental caracteritzada per una alteració de l'estat d'ànim del pacient amb la tristesa com a símptoma principal.
Conductes obsessives: L'obsessió és una idea, paraula o imatge persistent que s’imposa amb independència de la voluntat, només amb dificultat pot ésser desarrelada de la ment. • Ansietat: Reacció instintiva d'autoprotecció davant d'una situació de perill; estimula el nostre organisme impulsant la nostra capacitat d'esforç per lluitar o fugir. Quan l'ansietat ens bloqueja, som davant d'una ansietat patològica. • Trastorns de conducta: Alteració del comportament, sovint es diagnostica durant la infantesa. Es caracteritza per un comportament antisocial. • Agressivitat: Tendència de la personalitat caracteritzada per l'ús de la violència o el desig d'exercir-la..
NO CONDUCTUALS • Epilèpsia:Síndrome cerebral crònica de causes diverses, caracteritzada per crisis recurrents degudes a una descàrrega excessiva d'impulsos nerviosos per les neurones cerebrals. • Trastorns del moviment: Malaltia neuro degenerativa d'origen desconegut. Sol aparèixer en persones d'edat avançada, produeix una alteració progressiva d’una àrea del cervell provocant una disminució de la dopamina. • Trastorns del son: Són un ampli grup de patiments que afecten el desenvolupament habitual del cicle del son. Alguns poden ser molt greus i interferir amb el funcionament físic, mental i emocional de l'individu.
ETIOLOGIA FACTORS AMBIENTALS • Absència de factors o situacions estimulants. • Falta d'atenció a la salut adequada, mala nutrició. • Educació inadequada. FACTORS GENÈTICSEl retard mental pot ser causat per anomalies genètiques, el síndrome de Down, el qual es deu a una anormalitat autosòmica (cromosoma no sexual).
CAUSES PRENATALS • Mals formacions cranianes/ cerebrals. • Anomalies cromosòmiques. • Infeccions intrauterines. • Insuficiència placentària. • Malalties metabòliques. • Trastorns dels carbohidrats (galactosèmia). • Trastorns Hormonals CAUSES PERINATALS : des de la setmana 28 de gestació fins aproximadament 7 dies després del part. • Asfixia • Infeccions • Hemorràgies CAUSES POST NATALS • Traumatisme del SNC. • Infeccions del SNC. • Episodis d'anòxia ( disminució o manca d’oxigen respirable )
MALALTIES METABÒLIQUES • Problemesde la degradació o eliminació d'algunes substàncies químiques del cos. • Durant l'embaràs les infeccions. • Durant l'embaràs el consum d'alcohol o d’altres drogues.
TRACTAMENT PSICOLÒGIC • Pla integral d’intervenció personalitzada que obeeixi a les necessitats del nen i la seva família. • Inserir el nen en programes d’estimulació primerenca, amb un tractament educatiu per prevenir els riscos de patir retard o discapacitat. • Augmentar els diferents aprenentatges. • Estimulació de les àrees: motora, cognitiva, llenguatge,personal i social. • Diagnòstic i orientació a càrrec d'un equip. • Beneficiós per la col·laboració dels pares. • Els que pateixen la malaltia són més realistes i conscients de la deficiència. • Assessorament continuat a les famílies per establir i consolidar els hàbits adients i reduir o eliminar aquelles conductes no desitjades.
TRACTAMENT PSIQUIÀTRIC • La medicina no posseeix els mitjans per guarir a un RM. • Dissenyar un programa terapèutic integral que tracti de frenar els diversos factors. • Tractament biològic: psicofarmacologia. • Teràpia psicològica: tècniques conductuals individuals i grupals. • Terapèutica recreativa: ludoteràpia, esport, activitats artístiques. • Pedagogia terapèutica: durant el període escolar. • Formació tècnica: tallers protegits. • Programes educatius a la família i la societat. • Organització de serveis especialitzats.
TRACTAMENT FARMACOLÒGIC • Persones amb RM i trastorns mentals associats, diagnòstics poc precisos, sense objectius clars, tractats amb polifarmàcia i falta de control periòdic. • Durada indefinida en alguns casos, amb pèrdua de l'objectiu terapèutic inicial on existeixen efectes secundaris. • L'elecció del compost psicotròpic s’ha de basar, en el perfil simptomàtic individual i en la seguretat, tolerància i en variables farmacocinètiques. • Liti útil per disminuir l'agressió i les conductes d'acte lesió en pacients amb RM. • La carbamazepina i l'àcid valpròic són eficaços en alguns casos de conducta auto agressiva. • Antipsicòtics tradicionals, última elecció pels seus efectes, la pèrdua de memòria o dificultats de concentració, que agreugen la discapacitat.
Benzodiazepines l’ús hauria de ser restringit, pels seus efectes sobre la memòria en el seu ús perllongat o el desenvolupament de tolerància i dependència i per ser utilitzada en una població on és mes freqüent que es presenti l'efecte d’agressivitat. • En l'ansietat i insomni les recomanacions són l'ús de benzodiazepines i neurolèptics sedants.
ANÀLISI D’UN CAS • Carles, nen de 12 anys, cursava 6è de primària quan li van detectar la deficiència mental. • Problemes al llegir i dificultats per a escriure i seguir el ritme de treball dels seus companys de classe. • Dificultats a l’hora de relacionar-se amb els altres. Preferia relacionar-se amb nens més petits que ell. • Amb tot un seguit de proves de competència intel·lectual, de lectoescriptura i proves de capacitat cognitiva, li detectaren un retard mental lleu.
CONCLUSIONS • Els nens amb retard mental poden gaudir d'una vida plena ja que els programes d'intervenció precoç ajuden a aquests nens a adquirir habilitats bàsiques per cuidar de si mateixos. • Segons la gravetat del seu retard mental, els adults poden viure sols, amb companys o en llars col·lectives amb lleugera supervisió, segons el grau d'ajuda que requereixin. • Es pot presentar la malaltia mental en els primers anys de vida o bé aparèixer en etapes posteriors. • L’augment dels trastorns mentals és degut a un conjunt de factors biològic, psicològics i socials.
CONCLUSIONS • Excepte les persones que pateixen un RM lleu, la resta han de ser recolzats i en algunes ocasions guiats per altres persones. • En molts casos no s’ha de tenir únicament el retard mental en si que es pateix sinó que també s’ha de tenir en compte totes aquelles simptomatologies associades a la malalta que es manifestin alhora. • Els tractament ja siguin psicològics, psiquiàtrics o farmacològics són individuals.