1 / 5

3. John Stuart Mill (1806-1873) 3.2 El problema de l’ésser humà: l’ésser humà progressiu

Pàgina 354. 3. John Stuart Mill (1806-1873) 3.2 El problema de l’ésser humà: l’ésser humà progressiu. La seva concepció de l’ésser humà combina elements de dos grans moviments culturals : La il·lustració : raó, perfeccionament i progrés.

claus
Télécharger la présentation

3. John Stuart Mill (1806-1873) 3.2 El problema de l’ésser humà: l’ésser humà progressiu

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. Pàgina 354 3. John Stuart Mill (1806-1873)3.2 El problema de l’ésser humà: l’ésser humà progressiu • La seva concepció de l’ésser humà combina elements de dos grans moviments culturals: • La il·lustració: raó, perfeccionament i progrés. • El romanticisme: sentiments, individualitat i originalitat. • Com ho porta a terme?: • La principal diferència amb la resta dels animals és la possessió d’unes facultats superiors: el seu desenvolupament i exercici possibiliten: la consecució de la felicitat (utilitarisme eudemonista), • Com també el seu propi perfeccionament: idea de l’esser humà com a ésser progressiu. Per influència de Humboldt, aquest procés de perfeccionament s’ha d’orientar al desenvolupament de la pròpia individualitat, per a la qual cosa es necessiten dos requisits, que hi hagi: • Llibertat, que és un dels elements indispensables pel desenvolupament humà i el benestar col·lectiu (liberalisme utilitarista), i • Varietat de situacions. • Ara, això ha de ser possible per a tothom en virtut de la consideració de la igual dignitat humana: Tot individu ha de tenir la possibilitat de perfeccionar-se a si mateix i desenvolupar la seva pròpia individualitat de manera que pugui aconseguir el seu propi camí cap a la felicitat. Per a fer-lo possible s’hauran de portar a terme les reformes econòmiques i polítiques que siguin necessàries (liberalisme social). Text pàgina 354 Text pàgina 354

  2. Pàgina 355 3. John Stuart Mill (1806-1873)3.3 El problema de la moral: l' utilitarisme eudemonista • El problema de la moral: la necessitat d’un criteri moral • Defensa del principi d’utilitat o de la màxima felicitat com a criteri per: • Distingir el bé del mal, saber què cal fer per obrar correctament (dimensió ètica). • Elaborar les lleis, decidir les accions de govern o crear les institucions polítiques (dimensió política). • Objectiu: l’exposició detallada, clara i precisa d’aquest principi, per tal de: • Posar-lo en valor. • Eliminar-ne les objeccions i les interpretacions errònies. • Què és l' utilitarisme? • En què consisteix el principi d’utilitat? • Enunciació del principi: • És una ètica: • Eudemonista: en identificar bé amb felicitat. • Hedonista: en identificar felicitat amb la consecució del plaer o la reducció del dolor. Text pàgina 356 • “Tota acció és bona en la mesura que tendeix a promoure la felicitat (la màxima felicitat per al màxim de persones)”

  3. Pàgina 357 3. John Stuart Mill (1806-1873)3.3 El problema de la moral: l' utilitarisme eudemonista • No és una moral de porcs: en el plaer podem distingir a més de quantitat, la qualitat • 1a interpretació errònia: que identifica el plaer amb els plaers més grollers (animals). • Resposta: els plaers d’un animal no satisfan el concepte de felicitat que és possible en l’ésser humà. • Argumentació: l’ésser humà posseeix unes facultats superiors, específicament humanes (fonament antropològic) l’exercici de les quals proporciona un plaer qualitativament superior i més valuós (que el merament sensual resultat de l’exercici dels apetits animals). • Quines són aquestes facultats?: • Conclusió: per tant, • Podem distingir en el plaers entre la quantitat i la qualitat. • Els plaers de l‘ intel·lecte són qualitativament més valuosos que els plaers corporals. • I, a més, són menys costosos, més duradors i segurs. Text pàgina 357

  4. Pàgina 358 3. John Stuart Mill (1806-1873)3.3 El problema de la moral: l' utilitarisme eudemonista • Quina prova tenim que això és realment així? (que uns plaers són més valuosos que els altres) Empirisme: Preguntem Quin plaer és més desitjable? , a les persones que: • Han experimentat els dos tipus de plaers i hi estan familiaritzats, • Són capaços d’apreciar-los, • Més possibilitats d’experimentació han tingut, • Més habituats estan a l’autoobservació i la reflexió. • Si responen guiats per la pròpia experiència i no pas per qualsevol idea preconcebuda diran que: el mode de vida basat en l'exercici de les facultats superiors és més valuós. • El fonament d’aquesta elecció és l’experiència i el sentit de la dignitat que tot ésser humà té en certa manera i proporció amb les seves facultats superiors.

  5. Pàgina 358 3. John Stuart Mill (1806-1873)3.3 El problema de la moral: l' utilitarisme eudemonista Argumentaran que: • No es canviarien per un que no sap gaudir-ne o un animal amb tots els plaers satisfets,ja que coneix la diferència entre: • Acontentament: satisfacció de les necessitats corporals → plaers sensuals. • Felicitat: satisfacció de les necessitats intel·lectuals → plaers intel·lectuals. • Ni canviarien la seva intel·ligència per l' ignorància, ja que: • Aquesta opció no menyscaba la seva felicitat (és a dir, que en iguals condicions sigui menys feliç que un ignorant), ja que: • El saber li permet conèixer: • Els límits i les possibilitats de la felicitat en el món que viu, • Els mitjans millors per aconseguir-la, • La manera millor de suportar les seves imperfeccions. Text pàgina 358 José Vidal González Barredo

More Related