Disseny de la persistència JDBC

Disseny de la persistència JDBC Toni Navarrete Enginyeria del Software II – UPF 2003

Què és JDBC? • JDBC és un middleware que permet la nostra aplicació Java connectar i accedir d’una forma estandaritzada a qualsevol base de dades relacional (que disposi d’un driver JDBC) • JDBC és present al J2SDK (des de JDK 1.1). Paquets: • java.sql • javax.sql • El codi és independent del gestor que utilitzem • Portable • Escalable

JDBC: 4 tipus de drivers • Hi ha quatre tipus de drivers JDBC • Tipus 1: JDBC-ODBC bridge + ODBC driver • Tipus 2: Native-API partly-Java driver • converteix les crides de JDBC a crides de l’API pròpia del SGBD • Tipus 3: JDBC-Net pure Java driver • Converteix les crides JDBC a un protoco de xarxa independent del SGBD, que després és traduït al protocol del SGBD per un servidor • Tipus 4: Native-protocol pure Java driver • Converteix les crides JDBC directament al protocol de xarxa usat pel SGBD • El codi dels nostres programes són independents del tipus de driver (quasi)

JDBC: Establint la connexió • La primera cosa que cal fer és establir una connexió amb el SGBC que volem utilitzar. Això inclou dues etapes • 1. Carregar el driver • 2. Realitzar la connexió • Carregar el driver • Instrucció: • Class.forName(“nom_driver”); O • Class.forName(“nom_driver”).newInstance(); • La documentació del driver ens dirà quin nom hem de posar-hi. Per exemple, el driver que fa el bridge JDBC-ODBC (inclòs en el J2SDK): • Class.forName("sun.jdbc.odbc.JdbcOdbcDriver"); • Això ho registra automàticament en el DriverManager i ja podem crear-hi connexions • Les classes del driver han d’estar al classpath

JDBC: Connections • Establir la connexió • Una vegada tenim registrar el driver corresponent (a l’objecte DriverManager), ja podem crear la connexió amb el SGBD • Objecte Connection. Exemple: • Connection con = DriverManager.getConnection(url, “usuari", “password"); • Exemple: String url = "jdbc:odbc:miBD"; Connection con = DriverManager.getConnection(url, “usuari", “password"); • La documentació del driver dirà com es forma la URL

JDBC: Statements • Un objecte Statement és el que envia sentències SQL al SGBD Statement stmt = con.createStatement(); • Sobre un statement podem: • executar consultes • amb el mètode executeQuery • executar operacions de modificació (insert, delete, update) • Amb el mètode executeUpdate

JDBC: ResultSets • Els resultats després d’executar una consulta són un conjunt de files que es guarden a un objecte de la classe ResultSet • Per exemple • ResultSet rs = stmt.executeQuery("SELECT codi, nom FROM alumne"); • Un ResultSet té una sèrie de mètodes per recòrrer-lo fila a fila i per recuperar els valors dels camps d’una fila

JDBC: manegant els ResultSet • Exemple: String query = "SELECT codi, nom FROM alumne"; ResultSet rs = stmt.executeQuery(query); while (rs.next()) { int codi = rs.getInt(“codi"); String nom = rs.getString(“nom"); System.out.println(codi + ": " + nom); } • Mètodes per recórrer el ResultSet: first() ens situa a la primera fila del ResultSet next() avança a la següent fila isFirst() retorna un boolean isLast() retorna un boolean • Mètodes per recuperar el valor del camp d’una fila: getString(“nom_camp”) o getString(1) Les columnes numerades des de 1 getFloat(“nom_camp”) o getFloat(1) getInt(“nom_camp”) o getInt(1) ...

Avantatges i inconvenients de JDBC • Dóna accés a SQL • Usa el model relacional de SQL • No l’orientat a objectes de Java • Procedurar en llo d’OO • El processament de dades es fa mitjançant SQL i no Java • Les operacions són expressades en relació a taules, files i columnes • SQL no està realment estandaritzat, amb la qual cosa la portabilitat no sempre és real • Procedural instead of object-oriented

Un exemple d’aplicació amb JDBC import java.sql.*; public class ExempleJDBC { public recuperaAlumnes() { try { Class.forName("com.mysql.jdbc.Driver"); //Nom del driver de MySQL (MySQL Connector/J) //Class.forName("oracle.jdbc.driver.OracleDriver"); //Nom del driver d'Oracle } catch(java.lang.ClassNotFoundException e) { System.err.print("ClassNotFoundException: "); System.err.println(e.getMessage()); } String url = "jdbc:mysql://host:3306/nomBD“; //cadena de connexió per al driver de MySQL (si el port és el 3306 no cal posar-ho) //String url = "jdbc:oracle:thin:@host:1521:nomBD"; //cadena de connexió per al driver “thin” d’Oracle try { Connection con = DriverManager.getConnection(url, "user", "password"); //definim la connexió //Connection con = DriverManager.getConnection(url, "", ""); //si no es fa autentificat Statement stmt = con.createStatement(); // creem un statement sobre la connexió String myquery = "SELECT codi,nom from alumnes"; ResultSet rs = stmt.executeQuery(myquery);//executem la consulta " SELECT codi,nom from alumnes " while (rs.next()) // recorrem el recordset, fila a fila i anem afegint les "persones" al vector { int codi = rs.getInt(“codi"); String nom = rs.getString("nom"); System.out.println(codi +": " + nom); } rs.close(); // tanquem el recordset stmt.close();// tanquem el statement con.close();// tanquem el recordset } catch(Exception ex) { System.err.println("Exception: " + ex.getMessage()); } } ...}

I en una aplicació web? • Utilitzarem servlets i JSPs (Java Server Pages) • S’executen en un motor de servlets (servlet-engine), també anomenat contenidor web (web-container)

Arquitectura d’un servidor web Exemple: Apache web server

Arquitectura d’un motor de servlets o contenidor web Exemple: Tomcat, Oracle IAS (Internet Application Server)

Servlets • Un servlet és una classe Java que implementa la interface Servlet, o bé extén les classes abstractes GenericServlet o HttpServlet (el més habitual) que ja implementen aquesta interface • HttpServlet té suport per a manegar peticions HTTP de tipus Get, Post, ..., amb els mètodes doGet o doPost • De forma genèria es pot utilitzar el mètode service • Els paràmentres d’aquests mètodes (en el cas de HttpServlet) són: • HttpServletRequest: conté els arguments que es passen mitjançant formularis. També, si n’hi ha, paràmetres de sessió • HttpServletResponse: l’utilitzarem per escriure la resposta que el servlet retorna (li hem de dir el content-type) • HttpServlet també té dos mètodes per manegar el cicle de vida del servlet: init i destroy • HttpServlet també té altres dos mètodes que no se solen sobreescriure: getServletInfo i getServletConfig

Exemple de servlet simple public class HolaServlet extends HttpServlet { /** * gestiona les peticions GET */ public void doGet (HttpServletRequest request, HttpServletResponse response) throws ServletException, IOException { // cal posar el content type abans d’escriure la pàgina response.setContentType("text/html"); // i ara ja podem escriure al PrintWriter PrintWriter out = response.getWriter(); out.println("<HTML><HEAD><TITLE>"); out.println(“Exemple de servlet simple”); out.println("</TITLE></HEAD><BODY>"); out.println(“<H1>Hola, soc un servlet</H1>"); out.println("</BODY></HTML>"); out.close(); } }

Exemple de servlet simple import javax.servlet.*; import javax.servlet.http.*; public class ExempleServlet extends HttpServlet { /** Inicialització del servlet */ public void init(ServletConfig config) throws ServletException { super.init(config); } /** Destrucció del servlet. */ public void destroy() { } /** Processa peticions (es crida des de doGet i doPost. Escriu la pàgina que s'ha de retornar */ protected void processRequest(HttpServletRequest request, HttpServletResponse response) throws ServletException, java.io.IOException { response.setContentType("text/html"); java.io.PrintWriter out = response.getWriter(); out.println("<html>"); out.println("<head>"); out.println("<title>Exemple de servlet simple</title>"); out.println("</head>"); out.println("<body>"); out.println("Hola, soc un servlet que respon a peticions GET i POST"); out.println("</body>"); out.println("</html>"); out.close(); } /** s'executa quan es rep una petició GET */ protected void doGet(HttpServletRequest request, HttpServletResponse response) throws ServletException, java.io.IOException { processRequest(request, response); } /** s'executa quan es rep una petició POST */ protected void doPost(HttpServletRequest request, HttpServletResponse response) throws ServletException, java.io.IOException { processRequest(request, response); } }

Un exemple de JSP <HTML> <BODY> <H1> <% out.println(“Hola, soc un JSP"); %> </H1> </BODY> </HTML> • Tot el que hi hagi entre <% i %> és codi Java • Hi ha objectes built-in (ja existents sense haver de declarar-los). Entre d’altres: • out • request • response • Compilació de JSPs

Un altre exemple de JSP No cal posar-ho, és l’opció per defecte. Si fos XML seria “text/xml” <%@ page contentType="text/html"%> <HTML> <BODY> <% java.util.Calendar dataActual = new java.util.GregorianCalendar(); int mes = dataActual.get(dataActual.MONTH)+1; //comencen en 0 int dia = dataActual.get(dataActual.DAY_OF_MONTH); int any = dataActual.get(dataActual.YEAR); int hora = dataActual.get(dataActual.HOUR_OF_DAY); %> La data actual és <% out.println(dia); %> / <% out.println(mes); %> / <% out.println(any); %> <BR><B><% if (hora<14) out.println("Bon dia!"); else if (hora<20) out.println("Bona tarda!"); else out.println("Bon vespre!"); %></B> </BODY> </HTML>

Un exemple de JSP amb declaració de mètodes • Amb <%! ... %> també podem declarar mètodes i variables d’instància que podrà ser accedida des de qualsevol mètode <HTML> <BODY> <%! public String diguesHola() { return “Hola, soc un JSP"; } %> <B><% =diguesHola() %></B> </BODY> </HTML>

Estructura d’una aplicació webWeb ARchives (WARs) • Per a que una aplicació amb JSPs, servlets i altres classes pugui ser executada a qualsevol motor de servlets, es va definir WAR • Estructura de directoris concreta i fitxer de descripció web.xml • / (arrel) on es posen els documents HTML i JSP • /WEB-INF • web.xml (descripció) • /classes: servlets, altres classes,... (els .class) • /lib: paquets jar necessaris • Es poden crear subdirectoris específics tant en l’arrel com al directori de les classes (WEB-INF/classes) • Generació del WAR: • J2EE porta una eina (packager) per empaquetar i generar el WAR • També es pot fer amb jar si tenim l’estructura adequada: • jar cvf archiveName.war ... • ant • Eines IDE (com NetBeans, SunOne,...)

Passant dades entre peticions • HTTP no treballa amb connexions permanents (no orientat a sessió) • Com passem dades d’un servlet (o JSP) a un altre? • Un servlet pot manegar paràmetres de formulari o URL amb un objecte HttpServletRequest (objecte built-in request en els JSP), que té el mètode: • getParameter(“nom_parametre") • Exemple: HttpServletRequest request; String nom = (String)request.getParameter(“nomUsuari”); • Camps ocults: problemes de seguretat

Passant dades entre peticions: sessions • Es pot crear un objecte de sessió • Funciona com a una cookie (que no normalment no es guarda en disc) • L’objecte de sessió es crea amb • HttpSession session = request.getSession(); • Quan es crea la sessió, el motor de servlets envia al navegador la cookie contenint un ID de sessió • El client (navegador) és qui guarda els paràmetres que cal mantenir al llarg de la sessió, per exemple el “login”. Utilitza els mètodes de HttpSession: • void setAttribute(String name, Object value); • Exemple: session.setAttribute(“login”,”toni”); • Object getAttribute(String name); • Exemple: String s = getAttribute(“login”); • void removeAttribute(String name, Object value); • El client després envia l’objecte de sessió de nou al servidor quan fa qualsevol petició • Els JSPs tenen l’objecte built-in session

Forçar crear una sessió nova • Si no es diu el contrari, s’utilitza la sessió ja creada • Per fer una de nova: HttpSession antigaSessio = request.getSession(false); // false indica que recuperi la sessió si n’hi havia // però que no en crei una nova sessió si no n’existia cap if (antigaSessio != null) antigaSessio.invalidate(); HttpSession session = request.getSession(true);

Integrant JDBC i JSP/Servlets • Dins del servlet (doGet o doPost) o del JSP (entre <% i %>) es poden incloure crides JDBC per recuperar dades de la BD i a partir dels resultats generar la pàgina de resultats • En un JSP s’utilitza la directiva page (que hem vist abans per declarar el content-type) també per importar llibreries. Exemple: <%@ page import=“java.sql.*”> <%@ page import=“java.util.*”> O <%@ page import=“java.sql.*, java.util.*”> • Les classes del driver JDBC han d’estar en el classpath del motor de servlets (no en en client)

Integrant JDBC i JSP/Servlet. Exemple <%@ page import="java.sql.*" %> <html> <body> <h1>Llista d'alumnes</h1> <% Class.forName("com.mysql.jdbc.Driver").newInstance(); String url = "jdbc:mysql://localhost/test"; Connection con = DriverManager.getConnection(url, "", ""); //definim la connexió Statement stmt = con.createStatement(); // creem un statement sobre la connxió String mysql = "SELECT codi,nom from alumnes"; ResultSet rs = stmt.executeQuery(mysql); //executem la consulta while (rs.next()) // recorrem el recordset, fila a fila i anem afegint les "persones" al vector { int codi = rs.getInt("codi"); String nom = rs.getString("nom"); %> Codi: <B><% out.print(codi); %></B>; Nom: <B><% out.print(nom);%></B><BR> <% } rs.close(); // tanquem el recordset stmt.close(); // tanquem el statement con.close(); // tanquem el recordset %> </body> </html>

PERILL! • És molt habitual que s’acabin barrejant totes les capes en un únic JSP (o servlet) i que l’arquitectura del sistema quedi com una xarxa immanegable de JSPs que fan cadascú una funció específica • Desenvolupament funcional, no OO • Solució: MVC i arquitectura en capes

Paradigma Model-View-Controller (MVC) • Podem veure qualsevol sistema amb una divisió en 3 àrees: • Controlador (controller), que manega l’entrada que canvia el sistema • Exemple: el volant • Model, que són les dades o el model del sistema • Exemple: el motor, suspensió, transmissió,... • Vista (view), que és la presentació de les dades, ja sigui de forma textual, gràfica... • Exemple: el comptaquilòmetres, indicadors lluminosos... • MVC és típic en desenvolupaments GUI • També una aplicació web: • Un servlet recull les dades necessàries típicament des d’un formulari (controller) • Hi ha una sèrie de classes que fan una sèrie d’operacions, normalment amb una BD (model) • El resultat es mostra mitjançant altre servlet o JSP (view)

Arquitectura • Arquitectura basada en capes • Capa de presentació • Capa de “negoci” • Capa de dades • Arquitectura de les aplicacions • D’una capa • De dues capes • De tres capes • “Mitja capa” (exemple: 2,5 capes)

Arquitectura d’una capa Browser Capa de presentació Capa de negoci Capa de dades File system Web server

Arquitectura de dues capes Browser HTTP Capa de presentació Capa de negoci Web server+CGI Capa de dades File system Base de dades

Arquitectura de tres capes Browser HTTP Capa de presentació Web server CORBA/RMI/... Capa de negoci Application server JDBC Capa de dades File system Base de dades

Arquitectura de dues capes i mitja Browser JavaScript HTML dinàmic Capa de presentació Capa de presentació HTTP Web server+servlet engine JDBC File system Capa de dades

Factors de determinació d’arquitectures de dues o tres capes Complexitat de l’aplicació Mantenibilitat Aplicacions de 3 capes Aplicacions de 2 capes Pressió de la planificació Experiència de l’equip de desenvolupament

Millores a JDBCJDBC 2.0 i posteriors • ResultSets scrollables i updatables • PreparedStatements • Transaccions • Nivells d’aillament • Pool de connexions • Datastores i registre JNDI • Exemple: DBCP per Tomcat

ResultSets scrollables i updatables • Els ResultSets scrollable permeten un accés directe (no seqüencial) a les files d’un ResultSet • Els ResultSets updatable permeten fer modificacions sobre la BD, no amb sentències SQL (insert, update o delete) sinó amb uns mètodes de ResultSet • A l’hora de crear un statement des d’una connexió es poden utilitzar dos arguments: Statement stmt = con.createStatement( ResultSet.TYPE_SCROLL_SENSITIVE, ResultSet.CONCUR_READ_ONLY); ResultSet srs = stmt.executeQuery("SELECT id1, nom1 FROM t1"); • El primer és una de tres constants (definides a ResultSet) per indicar el tipus d’objecte ResultSet que es generarà quan s’executi una consulta. • TYPE_FORWARD_ONLY • TYPE_SCROLL_INSENSITIVE • TYPE_SCROLL_SENSITIVE • El segon és una de dues constants (definides a ResultSet) per indicar si l’objecte ResultSet que es genera és modificable o de només lectura: • CONCUR_READ_ONLY • CONCUR_UPDATABLE . • Valors per defecte: TYPE_FORWARD_ONLY i CONCUR_READ_ONLY

ResultSets scrollables i updatables • Els ResultSet de tipus TYPE_SCROLL_INSENSITIVE i TYPE_SCROLL_SENSITIVE permeten accedir a posicions concretes del ResultSet (mentre que el TYPE_FORWARD_ONLY només es pot recórrer sequencialment) • TYPE_SCROLL_INSENSITIVE no reflecteix els canvis que poden haver al ResultSet mentre és obert, mentre que TYPE_SCROLL_SENSITIVE sí • Example: srs.absolute(4); // cursor is on the fourth row srs.relative(-3); // cursor is on the first row srs.relative(2); // cursor is on the third row • Quatre mètodes addicionals permeten verificar si el cursos és a una determinada posició: isFirst , isLast , isBeforeFirst , isAfterLast • Amb els mètodes updateInt, updateString,..., es poden fer canvis en el ResultSet (si s’ha declarat CONCUR_UPDATABLE) i després d’executar el mètode updateRow es modifiquen directament a la taula

ResultSets scrollables i updatablesExemple de modificació de fila Connection con = DriverManager.getConnection("jdbc:mysql://localhost/test"); Statement stmt = con.createStatement( ResultSet.TYPE_SCROLL_SENSITIVE, ResultSet.CONCUR_UPDATABLE); ResultSet uprs = stmt.executeQuery(“Select codi,nom,edat from alumnes”); uprs.last(); uprs.updateString(“nom", “Pep”); uprs.updateInt(“edat”,19); uprs.updateRow();

ResultSets scrollables i updatablesInserció i esborrat d’una fila • També es poden inserir i eliminar files directament des del RecordSet: uprs.moveToInsertRow(); uprs.updateInt(“codi”,27); uprs.updateString(“nom", “Pep”); uprs.updateInt(“edat”,19); uprs.insertRow(); uprs.absolute(4); uprs.deleteRow();

Prepared Statements • Si s’ha d’executar la mateixa sentència SQL moltes vegades, podem reduir el temps d’execució utilitzant un objecte PreparedStatement en lloc del Statement • La principal característica d’un objecte PreparedStatement és que ja se li dóna un SQL quan és creat • Aquesta sentència SQL té variables de binding a les quals es donaran valors concrets abans d’executar • Així s’estalvia a l’intèrpret SQL del SGBD haver de parsejar cada cop la mateixa sentència, només ho fa un cop i la guarda • Example: PreparedStatement updateAlus = con.prepareStatement(“UPDATE alumnes SET nom = ? WHERE id = ? "); updateAlus.setString(1, “Anna"); updateAlus.setInt(2, 3); updateSales.executeUpdate();

Prepared Statements (en un bucle)Exemple ... PreparedStatement updateAlus; String updateString = "update ALUMNES set nom = ? where codi = ?"; updateAlus = con.prepareStatement(updateString); int [] codis = {3, 5,8,12}; String [] noms = {“Pep", "Joana“,”Núria”,”Anna”}; int len = codis.length; for(int i = 0; i < len; i++) { updateAlus.setString(1, noms[i]); updateAlus.setInt(2, codis[i]); updateAlus.executeUpdate(); }

Transaccions (desactivar autocommit) • Per defecte, cada sentència SQL quan és executada prova un commit • Per definir una transacció podem desactivar això i especificar quan volem que es faci el commit • Exemple: con.setAutoCommit(false); PreparedStatement updateAlus; String updateString = "update ALUMNES set nom = ? where codi = ?"; updateAlus = con.prepareStatement(updateString); int [] codis = {3, 5,8,12}; String [] noms = {“Pep", "Joana“,”Núria”,”Anna”}; int len = codis.length; for(int i = 0; i < len; i++) { updateAlus.setString(1, noms[i]); updateAlus.setInt(2, codis[i]); updateAlus.executeUpdate(); } con.commit(); con.setAutoCommit(true);

Transaccions (rollback) • En cas de què es produeixi una excepció, cal fer un rollback per desfer totes les sentències que ja s’haguessin executat • Exemple (continuant l’anterior) } catch(SQLException ex) { System.err.println("SQLException: " + ex.getMessage()); if (con != null) { try { System.err.print("Transaction is being "); System.err.println("rolled back"); con.rollback(); } catch(SQLException excep) { System.err.print("SQLException: "); System.err.println(excep.getMessage()); } } }

Transaccions (tipus de nivells de aïllament) • La classe Connection té el mètode: public void setTransactionIsolation(int level) throws SQLException • Aquest mètode permet canviar el nivell d’aïllament de les transaccions, sempre que el SGBD el soporti. Aquests nivells estan especificats per les següents constants • Aquest mètode no pot ser cridat al mig d’una transacció static int TRANSACTION_NONE Indica que el SGBD no soporta transaccions static int TRANSACTION_READ_UNCOMMITTED Poden ocórrer “dirty reads”, “non-repeatable reads” i “phantom reads” static int TRANSACTION_READ_COMMITTED Evita que es produeixin “dirty-reads”. Un dirty-read passa quan una transacció modifica una fila i aquesta és llegida poer una altra transacció abans que s’hagi fet el commit. Si després es produís un rollback en la primera transacció, la segona tindria una dada errònia. Resumint, no permet llegir d’una fila que s’ha modificat fins que no es fa el commit • Continua ...

Transaccions (tipus de nivells de aïllament) • ... continua static int TRANSACTION_REPEATABLE_READ Evita també les “non-repeatable reads”. Això passa quan una transacció llegeix una fila, una segona l’altera i la primera torna a llegir-la, obtenint un valor diferent- static int TRANSACTION_SERIALIZABLE Evita totes: “dirty reads”, “non-repeatable reads” i “phantom reads”. Un “phantom read” es produeix quan una transacció llegeix totes les files que satisfan una condició where i una segona transacció inserta una nova fila que satisfà aquesta condició where. Si la primera transacció re-llegeix es trobarà amb aquesta “fila fantasma” que abans no existia

JDBC: Connection pooling • Una de les operacions més costoses és establir la connexió amb la base de dades • Solució: utilització d’un pool de connexions • Es generen un conjunt de connexions • Quan una connexió demana una connexió se li assigna una que ja existeix al pool • Si no n’hi ha disponibles, s’espera un cert temps • Un cop que s’ha utilitzat una connexió no es destrueix, queda al pool (cal tancar-la expressament!) • Una implementació d’un pool simple a pool_simple.zip • Amb una pila • Si quan s’ha de fer una connexió el pool està buit, se’n crea una de nova. Si no, se’n treu una del pool • Problemes d’aquesta implementació: el pool creix sense límit

JDBC: Connection pooling • JDBC va incorporar una forma estandaritzada per definir un pool de forma transparent: és el servidor d’aplicacions qui ho manega i no el programador • Cal utilitzar JNDI i definir un DataSource • JNDI ("Java Naming Directory Interface") és una especificació que permet localitzar informació en diferents directoris distribuïts • Tomcat ho implementa amb el paquet DBCP (DataBase Connection Pool) • Cal baixar el jar i copiar-lo al directori $CATALINA_HOME/common/lib/ on $CATALINA_HOME és el directori base on Tomcat està instal·lat

JDBC: Connection pooling • El codi de l’aplicació gairebé no canvia • Per obtenir la connexió no es fa a partir del DriverManager sinó d’un DataSource Context init = new InitialContext(); Context ctx = (Context) init.lookup("java:comp/env"); //els datasources sempre estan definits a comp/env DataSource ds = (DataSource)ctx.lookup("jdbc/poolBD"); if (ds != null) Connection conn = ds.getConnection(); /* serà Tomcat qui s’encarregarà d’assignar una connexió * del pool, de forma transparent pel nostre codi */ • Cal tancar sempre la connexió!! Moltes vegades s’afegeix al try principal: try { ... } finally { if (conn != null) conn.close(); }

JDBC: Connection pooling • En el fitxer web.xml de l’aplicació cal dir que s’utilitzarà el recurs poolDB, que és un DataSource: <web-app> <description>MySQL Test App</description> <resource-ref> <description>DB Connection</description> <res-ref-name>jdbc/poolBD</res-ref-name> <res-type>javax.sql.DataSource</res-type> <res-auth>Container</res-auth> </resource-ref> </web-app>

JDBC: Connection pooling • A més, cal definir el recurs poolDB. Es fa quan es defineix el context en el fitxer server.xml de Tomcat: <Context path="/poolTest" docBase="poolTest" debug="5" reloadable="true" crossContext="true"> <Logger className="org.apache.catalina.logger.FileLogger" prefix="localhost_DBTest_log." suffix=".txt" timestamp="true"/> <Resource name="jdbc/poolBD" auth="Container" type="javax.sql.DataSource"/> <ResourceParams name="jdbc/poolBD"> <parameter> <name>factory</name> <value>org.apache.commons.dbcp.BasicDataSourceFactory</value> </parameter>  <parameter> <name>maxActive</name> <value>100</value> </parameter> • Continua ...

JDBC: Connection pooling • ... continua  <parameter> <name>maxIdle</name> <value>30</value> </parameter>  <parameter> <name>maxWait</name> <value>10000</value> </parameter>  <parameter> <name>driverClassName</name> <value>com.mysql.jdbc.Driver</value> </parameter>  <parameter> <name>url</name> <value>jdbc:mysql://localhost:3306/test</value> </parameter> </ResourceParams> </Context>

Disseny de la persistència JDBC