Geografia Política Protoespanyola

1. El Castell del Segura sempre queda situat al centre peninsular geogràfic. Geogràficament, diferents autors, el situen al que seria el Madrid actual. Mirant els portolans podem pensar que l’emperador Carles I aconsellà, al seu fill Felip I, que establís una nova plaça al centre peninsular atès que cada cop que surt Toledo, els cartògrafs, el representen envoltat pel meandre del riu Tajo amb la sortida i l’entrada orientada cap a Portugal; probablement, aquesta situació geogràfica d’aïllament va influir a l’hora de no establir-hi la cort per part dels Hasburg.

2. Per tal de millorar la comprensió del fil argumental de l’article, que consta de més d’un centenar de diapositives d’imatge i de text, podeu descarregar-vos els capítols setmanals al vostre ordinador, i obrint-los amb el Power Point refer l’article sencer. Geografia Política Protoespanyola Marques de domini territorial als atlas i portolans geopolítics peninsulars del segle XV al XVII. 5ª part El curiós paper geogràfic del Castell del Segura Jordi Grau i Bartomeu

3. 1421 - Francesco de Cesanis, Museo Correr, (Fondo Cicogna), Venezia. Portolà de la Sereníssima República de Venècia amb les seves colònies mercantils a la mediterrània. Estan representades amb banderes de diferents colors (vermell, grog, blanc, i amb lleons o amb àligues), en funció del grau d’aliança i d’intercanvi comercial que tenien amb la metròpoli, tal i com ens ho explica l’especialista Júlia Boadle a la següent diapositiva.

5. Review: Venice and the Islamic world 828-1797 Metropolitan Museum of Art New York by: Julia Boadle On a portolan dating from 1421, drawn up by the Venetian Francesco de Cesanis, the principal trading centres are picked out in red lettering, while smaller settlements are noted in black, and a number of red, green, black and brown lines criss-crossing the map indicate the major and minor wind directions. However what is most notable is the colourful array of flags indicating the allegiance of the major ports: the biggest and brightest being that of Venice (bright red with a golden winged lion), while a smaller, similar flag flies over Zara, indicating Venetian rule over this part of the Dalmatian coast. Also evident are the flags of Trebizond in the Black Sea (gold with a red eagle), Alexandria (white with red stripes) and Tripoli (white with a black lion).

6. La bandera amb ell lleó venecià a Zara, en italià, o Zadar, en croata, indiquen el paper que la metròpoli veneciana va jugar a la costa dàlmata. Banderes de St Jordi sobre fons blanc a Gènova, blanca sobre fons vermell al Piemont i Groga sobre fons vermell a la Constantinopla dels Paleòlegs.

7. L’estret contacte comercial que Venècia tingué amb el països d’orient mitjà, durant segles, l’influenciaren i li acabaren donant una identitat híbrida entre orient i occident. Això es fa palès a la tradició arquitectònica. Edificis barreja d’art gòtic amb motius islàmics com ornament vegetals, arcs musulmans i delicats relleus. Les cúpules de la Basílica de San Marcos o a la forma del Palau Ducal estan fortament influenciats per l’art bizantí i musulmà.

8. Bandera de Trebisonda al mar negre, daurada amb una àliga vermella i Alexandria blanca amb estries, banderes grogues i una amb un lleó vermell, de colònies mercantils venezianes, que l’especialista no esmenta a la costa Nord d’Anatòlia

9. Trobem una bandera blanca (el color transparent indica un baix grau d’intercanvi comercial) sobre Trípoli amb un lleó. Una bandera groga, color que indica un grau més intens d’intercanvi comercial amb un lleó venecià a Màlaga. El pavelló quarterat, de fons transparent a Sevilla, sempre que el mapa no hagi estat manipulat a posteriori, cal interpretar-ho com una bandera de sobirania castellana lleonesa. Banderes dels diferents regnes magribins

10. Encara trobem la bandera provençal amb la creu de Sant Jordi a Narbona. El 1421. Lluís XI anexionara Provença a França el 1486. Tot i la senyera monobarrada Montpeller ja no formava del patrimoni dels comtes reis. Senyeres tribarrades a Barcelona i València.

11. Montpeller va esdevenir una possessió dels reis catalans mitjançant el casament de Pere el Catòlic amb Maria de Montpeller el 1204. El Rei Jaume I hi va néixer el 1208. El 1349 Jaume III de Mallorca va vendre la senyoria de Montpeller al rei francès Felip el Bell per recaptar fons per a la seva lluita amb en Pere III el Cerimoniós. Torre de la Babòta

12. 1413. Mecià de Viladesters, portolà mediterrani. Bibliothèque Nacional de France.

13. 1413? Mecià de Viladesters, portolà mediterrani. Bibliothèque Nacional de France. Disposició habitual: Pavelló barceloní, coronada valenciana, quarteradas amb els quarters enfosquits, en blau fosc o negre, a Castell Segura i Sevilla, Lisboa i Santiago Compostel·la. Mallorca ratllada i quarterada amb castells. Enfosquides Narbona i Orà. Dibuixades amb llapis les catedrals castellanes. Representació vinyeta Toledo envoltat pel riu Tajo.

14. Castell de Segura de La Sierra Vista parcial del castell del Segura, frontera nord del regne de Granada. Fortificació que veiem al mapes unint el naixement del rius Guadalquivir i Segura. La seva vinyeta sempre queda situada al centre peninsular geogràfic. Fins i tot , hom pot pensar que l’emperador Carles I s’inspirà en els portolans per aconsellar, al seu fill Felip I, que establís una nova gran plaça al centre peninsular atès que cada cop que surt Toledo, els cartògrafs, el representen envoltat pel meandre del riu Tajo amb la sortida i l’entrada orientada cap a Portugal; probablement aquesta situació geogràfica d’aïllament va influir a l’hora de no establir-hi la cort.

16. Pavelló barceloní, coronada valenciana, quarterades amb els quarters enfosquits en blau fosc o negre a Castell Segura (ampliació) Senyera a Pamplona?? I bandera sobre baiona esborrada. No hi ha concordança històrica entre la datació del mapa 1413 i la unió dinàstica de Navarra i la corona catalana sota la figura d’en Joan II el 1425 desprès de la guerra civil navarresa entre els partidaris d’en Joan II (agramuntesos), i el seu fill Carles Príncep de Viana (beamontesos) a Aibar, on Carles fou derrotat, fet presoner i desheretat. Escut de la toisó d’en Joan II amb les armes de Navarra i Aragó

17. 1413? Mecià de Viladesters, portolà mediterrani. Bibliothèque Nacional de France. Les grans illes mediterrànies acolorides amb el color daurat. Senyera amb creu de Jerusalem a Xipre. Montpeller barrada i amb punt.

18. 1380. Guillem Soler. Biblioteca Nacional de France. No disposem del portolà. La macroestructura iconogràfica sembla la que hem vist fins ara.

19. 1320-25??? Pietro Vesconte. Biblioteca Británica. Senyeres a Montpeller, Barcelona i València. Quarterada amb el lleons (sobre un fons molt més blanc que la resta del mapa) i castells a Sevilla. La bandera sobre Granada té el contingut completament esborrat.

20. Despeñaperros Vistes panoràmiques de La Sierra de Jaén. Probablement l’escarpada i abrupte orografia de les falles va fer inexpugnable el regne de Granada des de la cara nord que delimitava amb Castella.

21. 1496 Arnaldus Domenech (Arnau Domènec). National Maritime Museum. En Domènec fou deixeble del gran mestre Pere Russell que treballà a mallorca del 1447 al 1468. Arnalduss domenech dizipolus petri Rossel composuit anch cartam in Ciutate Neapoli anno dnj MCCCCLXXXXVI

23. 1486. Arnaldus Domenech. National Maritime Museum 1486. Arnaldus Domenech. National Maritime Museum. Banderes portugueses a Porto i Lisboa, i Senyeres a Barcelona, València i Mallorca. Gran vinyeta focal a Granada i Castell del Segura. Pavelló quarterat blaugrana al Castell del Segura i a Sevilla. La manca de representació vexil·lològica (ni castellana, ni catalana) de les banderes, la desaparició d’algunes de les línies d’emmarcament, els colors dels pals del comtes reis daurats sobreposats al fons roig, i el quarters blaus de Sevilla emblanquinats fan sospitar que el portolà ha estat retocat. Vinyetes del Castell del Segura i de Granada encimellades dalt les muntanyes.

24. Ronda fou una de les ciutats, encimellades sobre les muntanyes del Regne Nazarí de Granada, que primer caigué sota l’exèrcit d’en Ferran II el 1485.

25. 1578 Mateo Prunes. Portolà amb senyeres a Barcelona, Mallorca i Granada. Museo Correr, Venezia. Pavelló quarterat a Sevilla amb lleons i torres?

26. Salón del Almirante. Real Alcázar de Sevilla. Salón del Almirante. Real Alcázar de Sevilla. (sic) “La Virgen de los Mareantes o de los Navegantes es el centro del retablo de la capilla de la Casa de Contratación de Sevilla, hoy en el Alcázar hispalense. Debió de pintarse entre 1531-1536. La identificación de los personajes acogidos al manto de la Virgen es muy discutida. Todos ellos son retratos”. www.quintocentenario.us.es/.../creacionCasa.jsp

27. (sic) “La identificación de los personajes acogidos al manto de la Virgen es muy discutida. Son todos ellos retratos y con gran probabilidad de varones ilustres del Descubrimiento, y tal vez de la conquista de las Indias. Se ha creído que los arrodillados a la derecha de la Virgen son: Fernando el Católico, en primer término, y el obispo Fonseca y el canónigo Sancho de Matienzo, en segundo plano; y los de su izquierda, Cristobal Colón, el inmediato a la Virgen, y tres de los cuatro pilotos que asistieron a la Junta de Burgos ¿?: Américo, Yáñez Pinzón y Juan de la Cosa o Solís. En realidad no hay fundamento suficiente para proponer esas identificaciones y algunas son inadmisibles”. www.quintocentenario.us.es/.../creacionCasa.jsp

28. (sic) “Es de destacar el impresionante retablo pictórico de la Virgen de los Navegantes o Mareantes obra de Alejo Fernandez de 1535 En los laterales tenemos a San Telmo; San Sebastian, San Juan y Santiago Matamoros ( algo en la actualidad politicamente incorrecto ). Cobijados por el manto de la Virgen diferentes personajes del descubrimiento y conquista de las Americas, como Cristobal Colon, Americo Vespucio Juan de la Cosa” www.galeon.com/juliodominguez/2005b/alcu.html

29. La Verge dels Navegants, Alcazar Hispaliense (1535) Santiago Matamoros!! Us heu fixat en la bandera que porta el cavaller: és una creu de St Jordi no una creu de Santiago. Si ampliem les banderes dels vaixells trobem senyeres bibarrades, tribarrades i sextabarrades a la Galera.

30. 1535. Jacobus Russus. Fundación March Severa. Pavelló barceloni i senyera a Tortosa. Quarterades a València i a Castell del Segura amb pals i quarters amb 3 pals escapçats amb una senyera bibarrada ( Podrien ser castells amb 3 torres però és inversemblant a València ). Banderes portugueses amb 5 quines a Lisboa, Porto i petxina del pelegrí a Compostel·la. Vinyetes de la Catedral Compostel·la, Castell de Segura i Granada.

31. 1485. Pedro Reinel. Archives Depertamentales de La Gironde. Senyeres a Nàpols, Barcelona i València, gallardet vermell a Cordova?. Bandera portuguesa a Lisboa.

32. http://www.historiasiglo20.org/HE/5b.htm A la següent diapositiva trobareu el que posa a la majoria de webs castellanes sobre les repercusions de la conquista de Granada. Fixeu-vos: 1) que sempre esmenten la Reina Isabel per davant del seu marit; 2) que la guerra fue clave para desarrollar el sistema fiscal i la capacitat militar del estado castellano moderno. (Que no havien quedat que España ja estava unida?,quantes banderes i ciutats castellanes que tradueixin aquesta capacitat militar anem veient als mapes?; 3) asegurar el flanco mediterráneo ... de qui? De Castella? 4) finalment crec que amb la profecia s’han quedat curts..., no esmenten América, però és que els hi costa tant admetre el paper d’en Ferran II en la gènesi del Imperio Español del Siglo de Oro!

33. http://www.historiasiglo20.org/HE/5b.htm (Sic) “La conquista de Granada iniciada por los reyes catolicos Isabel y Fernando fue clave para desarrollar el sistema fiscal y la capacidad militar castellana y significó un momento clave en la forja del estado castellano moderno (...) Por otro lado, la guerra de Granada fue una contienda en la que participaron, militar y financieramente, aunque de manera desigual, castellanos y aragoneses, constituyendo la primera gran empresa común de la nueva monarquía. En la política internacional, la conquista del último reducto político de Al-Andalus significó asegurar el flanco mediterráneo de la Monarquía ante el empuje turco que en 1480 había atacado Otranto, en el sur de Italia; asimismo, la toma de Granada dejó a los Reyes Católicos las manos libres para encarar con fuerza los otros frentes de su política exterior (...) Francia en el Rosellón, Italia... (...) 1486, en pleno desarrollo de las operaciones militares, Rodrigo Ponce de León, marqués de Cádiz, hacía pública una profecía anónima que aseveraba que Fernando conquistaría no sólo Granada, sino también Africa hasta Etiopía, Jerusalén, Roma, las tierras de los turcos... hasta constituir un imperio universal”.

34. Otranto, Castello Aragonese El castell actual d’Otranto fou fet construir entre el 1485-98 desprès de la destrucció d’una fortalesa anterior i de l’ocupació turca de la ciutat. De planta octogonal irregular amb fossar i tres torres cilíndriques rabassudes com les que trobarem a Salses i a d’altres fortaleses de l’inici de la pólvora construïdes per Ferran II

35. L’agost de 1480 Mechmèt Pascià, al capdavant d’un poderós estol turc, llança un pluja d’artilleria contra les defenses de la primera fortalesa d’Otranto. El turcs desembarcaren el 15 d’agost presentant batalla terrestre. El lloctinent del rei Alfons V, Juli Antoni Acquaviva, valent i traçut espadaler fou decapitat d’un cop de simitarra. Segons la llegenda el “Cavaliere senza testa” continuà batallant i sembrant la morts entre els turcs”... Otranto in Lecce , Castello aragonesi. Lecce’s flag and map

36. The Castle of Otranto inspirada en la llegenda del cavaller d’Acquaviva és considerada la primera novel·la de Terror. Feta el 1764 per Horace Walpole inicià un nou gènere literari anomenat literatura gòtica amb castells embruixats, ànimes condemnades, terribles monstres, tempestes i nits inacabables.., que esdevindrà molt popular a Anglaterra. A partir del 1800 es barrejarà amb el romanticisme. El 1818 Mary Wollstone Craft Shelley (1797-1851) publica Frankenstein o El Modern Prometeu, obra que tracta sobre com un jove estudiant de medicina...