Còmic: expressió i comunicació

1. Còmic: expressió i comunicació Rosa Aparicio Beltran. Professora del CRP Ciutat de L’Hospitalet de Llobregat

2. Els valors didàctics del còmic Rosa Aparicio Beltran. Professora del CRP Ciutat de L’Hospitalet de Llobregat

3. Característiques didàctiques del mitjà • Art de comunicaciói expressió. • Estructura narrativa complexa. • Sinònims: historieta – còmic – tebeo. Rosa Aparicio Beltran. Professora del CRP Ciutat de L’Hospitalet de Llobregat

4. Valors didàctics per afavorir les competències de l'alumnat. • Motivació i entreteniment • Creativitat i l'expressivitat. • Bagatge cultural audiovisual. • Simplicitat dels materials. • Per tot això, val la pena utilitzar aquest recurs al llarg de l'escolaritat, programant unitats didàctiques que recullin tots els elements del llenguatge i la tècnica del mitjà. Rosa Aparicio Beltran. Professora del CRP Ciutat de L’Hospitalet de Llobregat

5. Valors didàctics per afavorir les competències de l'alumnat. La interdisciplinareitat Will Eisner.El cómic y el arte secuencial: Rosa Aparicio Beltran. Professora del CRP Ciutat de L’Hospitalet de Llobregat

6. Valors didàctics per afavorir les competències de l'alumnat. • El gust per la lectura i les habilitats lingúístiques • Ascendència lectora voluntària. • S'espera dels lectors la fàcil comprensió de la combinació imatge i paraula. • Doble vessant: percepció estètica i recreació intel·lectual. • La lectura com a suport documental per a la realització de les historietes. • Afavoridor de l'adquisició de l'ortografia, del lèxic i de les estructures morfo-sintàctiques, a través de l'elaboració dels textos. Rosa Aparicio Beltran. Professora del CRP Ciutat de L’Hospitalet de Llobregat

7. Valors didàctics per afavorir les competències de l'alumnat. Valors psicològics Potencia l'estructura lògica del pensament, a través de la seqüenciació de les imatges. Pot ajudar a expressar conflictes, aportant un valor terapèutic. Sociabilitat Fomenta el treball i l'esperit d'equip. Afavoreix el coneixement de l’entorn i de l'actualitat. Rosa Aparicio Beltran. Professora del CRP Ciutat de L’Hospitalet de Llobregat

8. Valors didàctics per afavorir les competències de l'alumnat. Observació i documentació La facultat d'observar. L’observació i iconicitat. La percepció de l'entorn: selectiva i pràctica. La correcció i la eficàcia. L’originalitat i la destresa. Lafiguració mental, la memòria i l'habilitat manual.    Rosa Aparicio Beltran. Professora del CRP Ciutat de L’Hospitalet de Llobregat

9. Valors didàctics per afavorir les competències de l'alumnat. • Elsarxius documentals d'imatges • Fotografies, pintures, gravats... • Fotografies: expressions facials i posturals, objectes, paisatge, arquitectura... • Il·lustracions i vinyetes amb recursos expressius: onomatopeies, metàfores visuals i símbols gràfics, línies cinètiques... • Fonts diverses: retallar de revistes, de tebeos deteriorats, catàlegs..., o fotocopiar-les. • Classificació de les imatges per temes, en fitxes numerades i guardades en carpetes, capses o qualsevol altre contenidor. Cal actualitzar-los. • Funció: d'orientació i ofertade recursos. • No es tracta de dir: "això no està ben dibuixat“, sinó : "aneu a l'arxiu, busqueu la foto, la vinyeta o la pintura que us calgui i rectifiqueu o recomenceu el vostre dibuix". Rosa Aparicio Beltran. Professora del CRP Ciutat de L’Hospitalet de Llobregat

10. Valors didàctics per afavorir les competències de l'alumnat. Elsarxius documentals d'imatges Internet és una font inesgotable d’imatges: cercadors amb un menú d’imatges i llocs web amb bancs d’imatges. http://www.xtec.cat/fadults/minerva/minerva-online/a11.htm http://recursos.cnice.mec.es/bancoimagenes4/ http://www.sciencephoto.com/index.html http://www.nationalgeographic.com/coloringbook/archive/ Rosa Aparicio Beltran. Professora del CRP Ciutat de L’Hospitalet de Llobregat

11. Valors didàctics per afavorir les competències de l'alumnat. La comicoteca Font important d’informació de la biblioteca escolar,. Comicoteca a l'aula. Préstec àgil dels àlbums, tebeos i revistes. Ampliació del fons documental. Rosa Aparicio Beltran. Professora del CRP Ciutat de L’Hospitalet de Llobregat

12. Valors didàctics per afavorir les competències de l'alumnat. Bilbioteques i llibreries especialitzades Les biblioteques municipals tenen comicoteca i algunes estan especialitzades en el còmic, com la Biblioteca Central Tecla Sala de L’Hospitalet de Llobregat. Les biblioteques universitàries de les facultats relacionades amb activitats artístiques i audiovisuals. Les llibreries especialitzades. Les grans superfícies. Als quioscos trobem, sobretot, manga i còmics de superherois. A Internet trobem llibreries especialitzades on podem comprar en línia. Rosa Aparicio Beltran. Professora del CRP Ciutat de L’Hospitalet de Llobregat

13. Valors didàctics per afavorir les competències de l'alumnat. L'ambientació de l'aula L'ambientació de les parets de l'aula i del centre afavoreix l’observació i la retenció conceptual. - plans i angulacions. - globus. - abecedarisdiversos. - vinyetes riques en línies cinètiques. - vinyetes riques en metàfores visuals. - cos humà (home-dona): esquelet, encaix, musculatura, vestuari... - expressions facials i posturals. - onomatopeies en diverses llengües. Tot i la conveniència d'incidir en l'observació i la documentació, s'ha d'anar en compte de no escapçar les dots creadores de l'alumnat. Rosa Aparicio Beltran. Professora del CRP Ciutat de L’Hospitalet de Llobregat

14. Orientacions metodològiques L'estudi del còmic es pot abordar des de qualsevol aspecte de la seva estructura, tenint en compte l'estructura completa. Educació primària Eix transversal de l'educació audiovisual: unitats didàctiques interdisciplinàries. Unitats didàctiques en la programació de les àrees, com un racó específic, en un projecte, o bé en un taller d'educació visual i plàstica i/o llengua. Competències relacionades amb la creació plàstica a l'àrea d'educació visual i plàstica i lingüístiques i comunicatives, de producció de textos, estructura narrativa, gèneres...,a l'àrea de llengües. Suport documental en qualsevol àrea: còmics instructius per explicar un exercici o les normes d'un esport a l'àrea d'educació física; còmics històrics a l'àrea de ciències socials; còmics que exemplifiquin procediments o mecanismes a matemàtiques o de ciències... Rosa Aparicio Beltran. Professora del CRP Ciutat de L’Hospitalet de Llobregat

15. Orientacions metodològiques Educació secundària obligatòria Currículum de l'eix transversal de l'educació audiovisual. Crèdit variable de còmic a l’àrea d'educació visual i plàstica o de llengua o un crèdit interdisciplinari. Crèdit variable Documentació teòrica del crèdit i documentació gràfica. Dossier personal de l’alumnat. Reforç en els currículums de l'àrea d'educació visual i plàstica: estudi del color, perspectiva, composició... i de l'àrea de llengües: tipologia textual, comprensió lectora... Suport per a desenvolupar conceptes i procediments i suport documental a qualsevol àrea. Rosa Aparicio Beltran. Professora del CRP Ciutat de L’Hospitalet de Llobregat

16. Relació amb altres llenguatges i mitjans de comunicació: la literatura i el llenguatge escrit Rosa Aparicio Beltran. Professora del CRP Ciutat de L’Hospitalet de Llobregat

17. Inclusió El còmic forma part del llenguatge general de la narrativa. Generació És fill d'altres llenguatges: la il·lustració, la caricatura i la literatura il·lustrada. Convergència Té parentius horitzontals amb la pintura, la fotografia i l'art gràfic Manté àrees expressives en comú amb la poesia, la música, el teatre i el cinema. Adequació El còmic intenta reproduir en el seu interior el llenguatge del cinema per utilitzar les seves possibilitats expressives. Relacions del llenguatge del còmic amb d'altres llenguatges artístics Rosa Aparicio Beltran. Professora del CRP Ciutat de L’Hospitalet de Llobregat

18. El còmic comparteix amb la literatura: • Els textos narratius. • Els diàlegs i els monòlegs. • Els signes convencionals. • El tractament d’alguns aspectes del temps narratiu: accions paralel·les, flasch-back, etc. Paral·lelisme entre el llenguatge escrit i el llenguatge del còmic: Manuel Reyes Rosa Aparicio Beltran. Professora del CRP Ciutat de L’Hospitalet de Llobregat

19. L'estructura narrativa i els recursos verbals Rosa Aparicio Beltran. Professora del CRP Ciutat de L’Hospitalet de Llobregat

20. Estructura narrativa Veus individuals. L’historietista dibuixa, parteix del no res, del contacte entre el llapis i la fulla en blanc. No hi ha selecció sinò creació. L’autor té una major presència en la seva obra que sorgeix del seu giny i la seva habilitat gràfica. Rosa Aparicio Beltran. Professora del CRP Ciutat de L’Hospitalet de Llobregat

21. Estructura narrativa El còmic es basa en la percepció visual. Elements definitoris: ·        la iconografia visual. ·        tota la gamma dels estils pictòrics (des del realisme a la caricatura). ·        els símbols. ·        l'idioma. Vocabulari iconogràfic. Icona: imatge que representa a una persona, lloc, cosa o idea. • Les icones del còmic poden ser: • Dibuixos • Símbols. • Signes del llenguatge, la ciència i la comunicació. Rosa Aparicio Beltran. Professora del CRP Ciutat de L’Hospitalet de Llobregat

22. Estructura narrativa El contingut dels còmics el podem dividir en ICÒNIC i VERBAL • Contingut icònic • formes, les grandàries i línies demarcatòries de la vinyeta. • planificació i angulació. • moviment: codi cinètic. • personatges i gestualitat: expressions facials, postures i gestos del cos. • metàfores visuals. • formes del globus. • retol·lació expressiva dels textos. Rosa Aparicio Beltran. Professora del CRP Ciutat de L’Hospitalet de Llobregat

23. Contingut verbal • Text narratiu, de suport o de reforç: • Cartutxos. Textos de relleu que adapten o modifiquen el ritme temporal. • Cartel·les. Textos d'anclatge que aclareixen l'acció. • Text dialogal o monologal. És el que s'escriu dins els globus. També pot aparéixer sense globus. • Onomatopeies. Poden escriure's dins el globus, tot i que acostumen a escriure's fora. Les metàfores visuals, tot i ser elements de contingut icònic tenen una base verbal. El tractament dels elements de contingut verbal, sempre és icònic. Rosa Aparicio Beltran. Professora del CRP Ciutat de L’Hospitalet de Llobregat

24. Els textos i el símbols gràfics Rosa Aparicio Beltran. Professora del CRP Ciutat de L’Hospitalet de Llobregat

25. Paraules: essència del pensament Les paraules més que qualsevol símbol visual tenen el poder de descriure el món invisible de les emocions i els sentiments. No tenen la immediata càrrega emocional que susciten els dibuixos, però aconsegueixen un efecte gradualment acumulatiu. Juntes són la bomba! Mostrar i contar Els infants quan s’expressen fan servir paraules i imatges. Llegeixen llibres d’imatges. Quan ens fem grans se suposa que hem de llegir llibres només amb text. Les paraules i les imatges juntes s’han considerat, al llarg del segle XX, un entreteniment, una cosa mediocre o simplista. Rosa Aparicio Beltran. Professora del CRP Ciutat de L’Hospitalet de Llobregat

26. Relació paraula-dibuix El divorci paraula-imatge comença en el mateix moment del naixement de l’art i va augmentant fins el segle XX. Els primers dibuixos van ser abstractes i van anar evolucionant cap a la figuració. Les primeres paraules escrites eren dibuixos estilitzats basats en la realitat que van acabar fent-se abstractes. El naixement de l’escriptura no va agradar tothom: alguns creien que faria perdre la memòria a la humanitat. Paraules i imatges van seguir un camí invers. Esquema de una tabla pictográfica sumeria (3100 a.C). Aquestes primeres mostres d'art mostraven i contaven al mateix temps, tal i com fa el còmic. Rosa Aparicio Beltran. Professora del CRP Ciutat de L’Hospitalet de Llobregat

27. Relació paraula-dibuix • El naixement de la imprempta va suposar un pas endavant per la paraula escrita. • Fins aleshores les paraules i les imatges coexistien, sobretot en els manuscrits il·lustrats. • Quan es combinaven, com a les auques, no es barrejaven. • A principis del segle XIX, la pintura i l’escriptura s’havien separat del tot: • PINTURA: representava el món visible, la semblança, el referent, la llum, el color. • LITERATURA: representava el món invisible, els sentiments, les emocions, l’espiritualitat, la filosofia. Rosa Aparicio Beltran. Professora del CRP Ciutat de L’Hospitalet de Llobregat

28. Relació paraula-dibuix Durant el segle XIX i, sobretot, al segle XX es produeix un canvi d’orientació. IMATGES L’impressionisme és la culminació de l’antic art realista: l’anàlisi final de la llum i el color. A partir d’aquest moviment, l’abstracció va gaudir d’un retorn apoteòsic: cubistes, dadaïstes, futuristes... La pintura adquireix significats simbòlics, cal·ligràfics. PARAULES La poesia adopta un estil més col·loquial. La prosa tendeix al realisme i al naturalisme. IMATGES i PARAULES Apareixen artistes que tracten de la ironia de les paraules i les imatges, com Magritte quan dibuixava una pipa i escrivia al costat: ceci n'est pas une pipe (això no és una pipa). Rosa Aparicio Beltran. Professora del CRP Ciutat de L’Hospitalet de Llobregat

29. CULTURA POPULAR Les paraules i les imatges ja feia temps que convivien, sense la pretensió de ser un art "elevat". Rodolphe Töpffer, considerat el pare del còmic modern, crea combinacions de paraules i dibuixos. "Vous avez créé le genre et vous n'avez pas encore vu le dernier de vos imitateurs." Carta de J.-J. Dubochet a Rodolphe Töpffer, 1 juliol de 1845 Rosa Aparicio Beltran. Professora del CRP Ciutat de L’Hospitalet de Llobregat

30. Rosa Aparicio Beltran. Professora del CRP Ciutat de L’Hospitalet de Llobregat

31. Combinació interdependent • Mique Beltran. Las aventuras de Cleopatra. • Revista "Cairo" Paraules i dibuixos transmeten una idea que per separat no aconseguirien fer intel·ligible al lector. És la combinació més corrent. Aquestes combinacions no sempre estan equilibrades, s'inclinen cap un lloc o cap a l'altre. Normalment, quan més es digui amb paraules, més lliure és la imatge d'explorar pel seu compte i viceversa. Rosa Aparicio Beltran. Professora del CRP Ciutat de L’Hospitalet de Llobregat

32. El text narratiu • Text verbal que no està emés per cap personatge. Ésuna veu en off i,normalment, es requadra en uns límits concrets. • Se l'anomena, cartutx, didascàlia o cartel·la. • Els cartutxos són càpsules que s'inserten en la vinyeta o entre dues vinyetes consecutives. • Compleixen la funció d'aclarir o explicar el contingut de la imatge o de l'acció, facilitar la continuïtat narrativa o reproduir el comentari del narrador. • Funcions dels cartutxos: •  anunciar la continuació d'un episodi. • comentar alguna cosa per implicar la complicitat amb el lector. • resumir l'acció. • enunciar algun interrogant per a futurs episodis o per a les vinyetes posteriors. • especificar una localització. • descriure el lloc on transcorrerà l'acció. Rosa Aparicio Beltran. Professora del CRP Ciutat de L’Hospitalet de Llobregat

33. El text narratiu Textos de relleu. Aclareixen les adaptacions o modificacions del ritme temporal i plantegen accions paral·leles: "mentres tant...", o successives: "a l'altra banda de la ciutat...".  Mique Beltran. Las aventuras de Cleopatra. Revista "Cairo" Textos d'anclatge. Redueixen la indeterminació informativa. Quan una imatge pot provocar desorientació, el text d'anclatge l'aclareix. Rosa Aparicio Beltran. Professora del CRP Ciutat de L’Hospitalet de Llobregat

34. El text del diàleg: els globus Una mica d’història Línies o parèntesis. Filactèries de la pintura medieval. Paraules que surten de la boca dels personatges, sense cap limitació gràfica. Els dibuixants satírics anglesos ho van perpetuar.  Will Eisner. Cómic y arte secuencial.Norma Editorial. (Frisos maies) Richard F. Outcault, en l’obra Yellow Kid, va ser el primer en utilitzar-los, tal i com els coneixem, actualment. El nen groc portava les locucions escrites a la samarreta, però els personatges secundaris usaven globus, com el lloro, que va ser el primer. Al 1900, a Amèrica, els utilitzen la majoria de dibuixants. A Europa s’usen durant molt de les historietes mudes, o les vinyetes sobre blocs de text, com a les auques. Rosa Aparicio Beltran. Professora del CRP Ciutat de L’Hospitalet de Llobregat

35. El text del diàleg: els globus Will Eisner diu que el globus és un invent desesperat que emmarca la paraula i que captura i fa visible un element eteri com és el so. Juntament amb la vinyeta, és la icona més emprada, complexa i versàtil. Contenidor de les expressions verbals. Incrementa el significat. Transmet el to de la narració. ENCANTADA DE CONEIXÈR-VOS Les formes dels globus són variades i capricioses i cada dia se n'inventen de noves. Suport a la producció lingüística i a la producció imaginària dels personatges. Parts dels globus:silueta, delta i contingut. Rosa Aparicio Beltran. Professora del CRP Ciutat de L’Hospitalet de Llobregat

36. El text del diàleg: els globus • A part del text, poden contenir: • onomatopeies. • un missatge icònic. • metàfores visuals i símbols gràfics. Això es dóna molt en el còmic infantil, degut a una mena d'autocensura que evita les paraules malsonants. L'ordre de lectura Els globus formen la línia de lectura que segueix l’ull del lector. Es llegeixen seguint la tradició lectora occidental: esquerra/dreta, dalt/baix. En el manga és al revés. Rosa Aparicio Beltran. Professora del CRP Ciutat de L’Hospitalet de Llobregat

37. Consells pràctics per a realitzar els globus S’had’escriure primer el text i després fer la forma que s’hagi escollit. Es pot fer servir una pauta, a llapis, que s’ha d’esborrar després. El text ha de ser breu, ha de sintetitzar les idees en un mínim de paraules. * El text no ha de ser narratiu. El text s’escriu en majúscula, amb lletra de pal, per a facilitar la lectura. L’interliniat ha de ser sempre igual. Cal evitar que les paraules es toquin entre sí o que toquin el límit del globus. No fer un globus molt gran per a un text molt petit i viceversa. El text ha de centrar-se en el globus, deixant al voltant un espai blanc igualat. Per a destacar paraules o frases, es pot fer servir la retolació expressiva. Rosa Aparicio Beltran. Professora del CRP Ciutat de L’Hospitalet de Llobregat

38. Consells pràctics per a realitzar els globus • L'ènfasi es soluciona utilitzant la lletra negreta, que també serveix per destacar les paraules clau d'una locució. • S'ha d'evitar separar paraules mitjançant guions. • Tallar una frase per la meitat i seguir-la a la vinyeta següent no és adequat, pot dificultar el seguiment de l'acció, doncs entre vinyetes sempre hi ha un lapsus de temps. • No és convenient fer servir 3 o 4 vinyetes amb el discurs del mateix personatge: perjudica el seguiment de l'acció. • Will Eisner opina que no s'han de posar més de 30 paraules en un globus. Si la locució és molt llarga, es pot retallar el text per a situar-lo en un segon o un tercer globus. De fet, però, hi ha autors que inclouen en els globus textos molt més llargs. Per a l'alumnat, que està aprenent, la norma de les 30 paraules pot funcionar. Rosa Aparicio Beltran. Professora del CRP Ciutat de L’Hospitalet de Llobregat

39. El text del monòleg Es produeix quan el personatge parla en veu alta (parla sol) o pensa. Monòleg interior. Normalment es representa amb un globus de pensament. També es pot col·locar en globus sense delta. Sol·liloqui o monòleg.S'utilitzen globus convencionals. En molts monòlegs, la funció de la paraula és accentuar el to èpic de l'acció, donant un sentit afegit a imatges que ja el tenen per si soles. Rosa Aparicio Beltran. Professora del CRP Ciutat de L’Hospitalet de Llobregat

40. L'absència de text Les historietes sense textno tenen text narratiu o dialogal però contenen altres elements narratius. L'argument d'aquestes historietes és senzill. Les vinyetes representen, sobretot, accions que s’esdevenen en períodes curts de temps. Normalment, són vinyetes petites que representen plans de detall, on l'acció o l'expressió del personatge és molt significativa. Les imatges sense paraules semblen representar una forma més primitiva de narració, però exigeixen certa sofisticació per part del lector, que, de vegades, s'ha d'inventar el diàleg. Rosa Aparicio Beltran. Professora del CRP Ciutat de L’Hospitalet de Llobregat

41. L'absència de text • No vol dir absència de guió, sinó un tipus de guió en què el text es substitueix per d'altres recursosexpressius que donen ritme a les accions: •  onomatopeies. • metàfores visuals. • canvis d'escenari per comunicar la ubicació. • ritme ràpid de l'acció que fa que el lector s'imagini el diàleg. •  imatges molt familiars. • elements per marcar el pas del temps: la lluna, els rellotges... •  expressions facials en primers plans. •  gesticulació exagerada, com si fos una pantomima. •  tractament del segon pla més com a decorat que com a part integrant de la narració. •  línies cinètiques. • Juaco Vizcuete. Diario del resentido. Ediciones La Cúpula. Rosa Aparicio Beltran. Professora del CRP Ciutat de L’Hospitalet de Llobregat

42. Les onomatopeies Paraules que descriuen o suggereixen acústicament l'objecte o l'acció que signifiquen. Reprodueixen certs sons o sorolls de la realitat, transcrivint-los. Utilització habitual en el llenguatge oral i menys en l'escrit. Molta utilització d’onomatopeies, sustantius i verbs fonosimbòlics. Tractament gràfic privilegiat: gran vistositat, grandària i relleu plàstic. De vegades, no ha estat possible eliminar-les en les traduccions de còmics exportats dels Estats Units, que ha estat el país hegemònic. La riquesa onomatopeica de la llengua anglesa també ha afavorit que s'hagin universalitzat i fosilitzat les onomatopeies d'origen anglès.  Carlos Giménez Juaco Vizuete. Diario del resentido. Ediciones La Cúpula. Rosa Aparicio Beltran. Professora del CRP Ciutat de L’Hospitalet de Llobregat

43. Les onomatopeies La qualitat dels sons ens ajuda a construir i interpretar les onomatopeies.  Si algú s'ofega diu: GLU, GLU. La G és una consonant velar que es produeix en el mateix lloc on ens empassem l'aigua.  Si volem representar el vent fem servir consonants fricatives /f/, /s/, /z/. Si les pronunciem a poc a poc observem que produeixen aire que s'escapa entre els llavis. Rosa Aparicio Beltran. Professora del CRP Ciutat de L’Hospitalet de Llobregat

44. Les onomatopeies Són una font inesgotable d'expressió i creació, tant que és impossible establir-ne una llista, mínimament exhaustiva, doncs se'n poden inventar constantment. Una classificació possible Rosa Aparicio Beltran. Professora del CRP Ciutat de L’Hospitalet de Llobregat

45. Les onomatopeies Els sorolls violents tenen gran importància constructiva en el còmic. Els grans sons són espectaculars: crits, l'estrèpit dels xocs, els impactes dels cops..., esdeveniments de breu durada i de gran intensitat. Participen de les característiques del llenguatge verbal i del llenguatge icònic. Formen part del dibuix i s'escriuen amb gran diversitat de lletres. Moltes vegades, se solen acompanyar de símbols gràfics. Poden arribar a ocupar vinyetes senceres. Rosa Aparicio Beltran. Professora del CRP Ciutat de L’Hospitalet de Llobregat

46. Les onomatopeies Les onomatopeies van irrompre en la cultura de masses, éssent utilitzades per pintors del moviment pop-art dels anys 60, com ara Roy Lichtenstein (1923), pintor nordamericà, inspirat en la civilització industrial urbana. Rosa Aparicio Beltran. Professora del CRP Ciutat de L’Hospitalet de Llobregat

47. Les metàfores visuals i els símbols gràfics Una metàfora és una figura literària que consisteix en anomenar una cosa amb el nom d'una altra a causa de la semblança entre les dues.És una figura retòrica molt comuna en la poesia. Les perles de la seva boca = dents En el còmic, les metàfores visuals són dibuixos que expressen estats d'ànim, vivències o situacions en què es troben els personatges. Contribueixen a l'economia de l'espai, doncs poden explicar coses que si s'haguessin de dibuixar ocuparien molt d'espai. Les expressions malsonants, de seguida, es van substituir per símbols que inclouen des de l'emissió de gripaus i serps (ja presents en la Bíblia i en la iconografia cristiana) fins a calaveres, raigs, armes, creus gammades… Tradueixen, gràficament, la contundència de les paraulotes i els juraments. S'han fet servir molt en els còmics infantils, per una qüestió de censura que evita l'expressió directa dels insults i els renecs. Rosa Aparicio Beltran. Professora del CRP Ciutat de L’Hospitalet de Llobregat

48. Les metàfores visuals i els símbols gràfics La majoria de les metàfores visuals són traduccions icòniques d'expressions verbals comunes, com ara: dormir com un tronc, treure foc pels queixals, veure les estrelles… Rosa Aparicio Beltran. Professora del CRP Ciutat de L’Hospitalet de Llobregat

49. Les metàfores visuals i els símbols gràfics Hi ha trobem formes molt estereotipades de metàfores visuals, per a representar objectes, vivències i estats d'ànim:l’amor, el dolor, el terror... En aquestes famílies d'estereotips resideix una de les condicions que han fet dels còmics un llenguatge universal. Rosa Aparicio Beltran. Professora del CRP Ciutat de L’Hospitalet de Llobregat

50. La retolació expressiva • El diversos tipus de retolat són una prova de la pugna constant del còmic per captar l'essència del so. • El retolat, tractat gràficament i al servei de la història: • Aporta connotacions decisives pel sentit del text: ús de majúscules, minúscules, subratllats, estils cal·ligràfics... • Funciona com una extensió de la imatge • Proporciona un pont narratiu i la insinuació del so. • Reflexa la naturalesa i l'emoció de la paraula. • Reforça el tema, el temps atmosfèric, els efectes expressius: terror, ràbia... Rosa Aparicio Beltran. Professora del CRP Ciutat de L’Hospitalet de Llobregat