Lírica iàmbica i: origen, caracterització formal i temàtica - PowerPoint PPT Presentation

g neres literaris grecs poesia i teatre n.
Download
Skip this Video
Loading SlideShow in 5 Seconds..
Lírica iàmbica i: origen, caracterització formal i temàtica PowerPoint Presentation
Download Presentation
Lírica iàmbica i: origen, caracterització formal i temàtica

play fullscreen
1 / 29
Lírica iàmbica i: origen, caracterització formal i temàtica
145 Views
Download Presentation
khalil
Download Presentation

Lírica iàmbica i: origen, caracterització formal i temàtica

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - E N D - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
Presentation Transcript

  1. Gèneresliterarisgrecs: Poesia i Teatre. Lírica iàmbica i: origen, caracterització formal i temàtica

  2. Carles Miralles “El yambo”: relación con el lobo • El lobo avanza insidioso, con asechanzas por los caminos torcidos, como recuerda Píndaro en un poema en que se ha referido, desde lejos, a las censuras de Arquíloco y ha presentado a este poeta yámbico “cebado de palabras pesadas de odio”. Teories sobre l’origen del iambe

  3. El mito de Perséfone: origen mitológico del género. ¿Cómo hizo reirYambe a Deméter? La otra versión de Yambe La historia de Arquíloco Duelo de rivales

  4. El yambo no es sólo su metro. Relación con la elegía: el mito de Élege. Conclusiones

  5. Yambo-elegía: • S. VII pero se siguen recitando o cantando hasta finales de la Antigüedad (En el yambo, particularmente, el trímetro yámbico y el coliambo en la poesía didáctica y la fábula). • La flauta: los orígenes en Asia Menor. • El tipo de metro: el uso del verso estíquico (el trímetro yámbico, el tetrámetro trocaico cataléctico, el coliambo) ya de pequeñas estrofas de dos versos, los dísticos elegíacos y los epodos yámbicos (además de elementos yámbicos tienen elementos dactílicos). • SON GÉNEROS POPULARES. Temes i metres

  6. Temática variada: sátira, relato sobre temas privados y públicos en que el autor se ve envuelto, reflexiones y consideraciones sobre los dioses y la vida humana, la exhortación en la guerra, temas simposíacos y eróticos, temas políticos y partidistas, y el epigrama funerario y dedicatorio: el anónimo de las inscripciones y el literario de los poetas. Procede de fiestas populares, orgiásticas, unidas a cultos agrarios.

  7. Conclusiones: • Tipos de verso: Trímetro yámbico, Coliambo, Tetrámetro trocaico (cataléctico). • El yambo: la antesala de la comedia. • Acerca de este género.

  8. Naix a Paros. ProblemesambLicambes (es denota també en la seualitaratura). Es presenta anti-homèricperquèpensa que un veritable guerrer és aquell que lluita valentament però quan no té altra sortida escapa per salvar la vida i poder de nou lluitar. Té una visió realista de la vida. Les seues poesies denoten la temàtica de la moderació, de l’esforç. Era la seua filosofia. arquíloc

  9. Crítictaxatiu. Respectuós i lloador de la divinitat, dóna exemple i diu que la gent ha de fer el mateix perquè ens protegeix i ajuda en la vida. Influència i transmissió complicades. Es denota, sobretot, en la comèdia política.

  10. El nou poeta. Elegia. Fr.1. εἰμὶ  δ᾽ ἐγὼθεράπωνμὲνἘνυαλίοιοἄνακτος καὶΜουσέωνἐρατὸνδῶρονἐπιστάμενος, Sóc un servent, jo, de Eniali, senyor de la guerra, i un expert en el do de las Muses amable. • Expressió de les circumstàncies personals i no d’un passat gloriós. Arch., Fr.2 ἐνδορὶμένμοιμᾶζαμεμαγμένη, ἐνδορὶ δ᾽ οἶνος Ἰσμαρικός· πίνω δ᾽ ἐνδορὶκεκλιμένος. Em guanye els trossos de pa amb la llança, i el vi d’Ismar amb la llança, i bec recolzat en la llança. • Inestabilitat de la naturalesa humana. Iambe de Arch., Fr. 130 τοῖςθεοῖς †τ᾽ εἰθεῖάπαντα· πολλάκιςμὲνἐκκακῶν ἄνδραςὀρθοῦσινμελαίνηικειμένουςἐπὶχθονί, πολλάκις δ᾽ ἀνατρέπουσικαὶμάλ᾽ εὖβεβηκότας ὑπτίους, κείνοις <δ᾽> ἔπειταπολλὰγίνεταικακά, καὶβίουχρήμηιπλανᾶταικαὶνόουπαρήορος.   Confia’t als déus en tot: ells, de vegades, a qui roman en el sòl obscur, l’alcen i lliuren de l’infortuni, i en canvi, altres ataquen i al de més ferm seient el fan caure d’esquenes; mals sense conte segueixen, i l’home camina perdut, faltant-li el suport, enutjat l’ànim. textos

  11. Naix al voltant del 640 aC a Atenes. • Com a home polític: • Context anterior que van comportar la necessitat de la moderaciósoloniana. • Reformes revolucionàries que afavorien un sector arunat: elsjornalers. • Decliupolíticfront a Pisístrat. Soló

  12. Home poètic • Soló,en les seues elegies, expressa el seu conjunt d'idees polítiques. Els seus versos han arribat fins al nostre dies de manera fragmentària, a partir de cites d'autors antics com Aristòtil, Demòstenes, Teofrast, DiògenesLaerci, Diodor Sícul i Plutarc. • Segons Plutarc, Soló va començar a escriure poesia com a passatemps, i en un to més popular que filosòfic. • El seu estil elegíac poder haver-se causa de la influència de Tirteu, tot i que es va introduir en altres gèneres lírics com el troqueu i el iambe, de to més vital i directe.

  13. El paper del legislador com a àrbitre. Fr. 5 a 7. 5.δήμωι μὲνγὰρἔδωκατόσονγέραςὅσσονἐπαρκεῖν,   τιμῆςοὔτ᾽ ἀφελὼνοὔτ᾽ ἐπορεξάμενος· οἳ δ᾽ εἶχονδύναμινκαὶχρήμασινἦσανἀγητοί,   καὶτοῖςἐφρασάμηνμηδὲνἀεικὲςἔχειν· ἔστην δ᾽ ἀμφιβαλὼνκρατερὸνσάκοςἀμφοτέροισι,   νικᾶν δ᾽ οὐκεἴασ᾽ οὐδετέρουςἀδίκως. 6  δῆμος δ᾽ ὧδ᾽ ἂνἄριστασὺνἡγεμόνεσσινἕποιτο,   μήτελίηνἀνεθεὶςμήτεβιαζόμενος·   τίκτειγὰρκόροςὕβριν, ὅτανπολὺςὄλβοςἕπηται ἀνθρώποιςὁπόσοιςμὴνόοςἄρτιοςἦι. 7  ἔργμασι (γὰρ) ἐνμεγάλοιςπᾶσινἁδεῖνχαλεπόν, Perquè és veritat que al poble li vaig donar privilegis molts, sense que res els llevara de la seua dignitat ni ampliar-ne; i, en quant a la gent influent, i que era notada per rica, vaig cuidar també de aquests, a fi d’evitar-los maltractaments; i alçant un escut al meu voltant, aguantí als dos bàndols, i no li vaig deixar guanyar sense justícia a ningú. Com millor obeeix el poble als seus caps, és quan no va molt solt, sense que es sentaapretat; ja que de la fartesa naix l’abús, tan prompte disposa de moltes riqueses l’home incapaç d’ajustar-se-les. Costa, en allò que importa, agradar-los a tots.  textos

  14. LA PRÀCTICA DEL SEXE • Coneixien totes les posturespossibles de l’amor • Predileccionsfísiques • Postures SEXE A L’ÈPOCA DE LA LÍRICA ARCAICA

  15. MASTURBACIÓ I FEL·LACIÓ • Pràctica ben considerada • Cínics • Masturbació femenina. Consolador • Llucià • Fellatio

  16. LES PERVERSIONS I TABÚS • Transvestisme • Exhibicionisme • Bestialisme • Necrofília • Incest

  17. ELS ANTICONCEPTIUS • Tipusd’amuletsanticonceptius. • Soràd’Efes. Propostes de remeisanticonceptius. • Formes d’avortar.

  18. EL SEXE PAGAT • La prostitució sagrada • Relació prostitució amb els temples. • Origen. • Temples. • Afrodita, patrona.

  19. Les putes humils • Impostos • Prostíbuls • Tipus de prostitutes • Clients • Consideració de les prostitutes per partdelshomes • Cost del serve

  20. Relació sexual lèsbica

  21. Masturbació femenina

  22. El missioner

  23. Orgia delssàtirs

  24. Orgia

  25. Perversiózoofílica

  26. Penetració anal

  27. Santuariambfal·lus enormes

  28. http://www.youtube.com/watch?v=9qK9kwMpLuU http://www.venalmundoclasico.com/literatura/arquiloco.pdf videografia

  29. ADRADOS, F.R. Líricos griegos. Elegíacos y yambógrafos arcaicos., Madrid: Alma Mater, 1956. • ESLAVA GALÁN, J. (1997): Amor y sexo en la Antigua Grecia; Ed. Temas de Hoy, Madrid. • LÓPEZ FÉREZ, J. A. ed., Historia de la literatura griega, Madrid 1988. • MIRALLES, C. “El Yambo”, Madrid: Estudios clásicos 90 pp.11-25 • SAFO ET ALII (2006): Lírica. Poemas corales y monódicos; Ed. Gredos, Madrid. • Bibliografía citada en la bibliografía utilizada: • Pellizer, E. Favoled’identità. Favole di paura, Roma, s.a. • Píndaro II 55-56. Citado en Miralles, C. “El Yambo”, Madrid: Estudios clásicos 90. bibliografia