Alex García Jordi Prat

1. ¿Adónde han ido todos los delincuentes de NY? Freakonomics Alex García Jordi Prat

2. Index • Biografia Steven D. Levitt Stephen J. Dubner • Resum del capítol 4 • Relació entre: Capítol 4 i La desviació

3. Steven D. Levitt • Economista nord-americà. Actualment professor d’economia en la universitat de Chicago i coeditor de la revista econòmica Journal of political Economy.Time el va nombrar una de les persones més influents del món. • Va estudiar a la Academia de St.Paul i a la Summit School. En el 1989 es va gradua por la Universitat de Harvard, y en 1996 va rebre el doctorat del Institut Tecnològic de Massachusetts. En 2003 va ser premiat amb la medalla John Bates Clark, que atorga cada dos anys la American Economic Association al economista nord-americà més prometedor de menys de 40 anys de edat. En 2005, Steven Levitt va publicar, juntament amb Stephen J. Dubner, el seu primer llibre: Freakonomics.

4. Stephen J. Dubner • Va néixer en una zona rural de Nova York, siguen el últim de vuit germans. La seva primera publicació va ser al Highilights for children. • Va rebre una beca per estudiar el l’Appalachian state university de Carolina del nord,on es va gradua al 1984 .En aquesta universitat va formar part de la banda"The Right Profile," que va firmar por Arista Records. L’any 1988, es va retirar de la música, enfocant les seves habilitats per escriure. Va ser després al estudiar un magisteri en escriptura en la Universitat de Columbia (1990), on també va ser professor del departament de anglés.

5. Resum capítol 4 Ens comença introduïnt en el capítol amb la situació política, econòmica i social de Rumanía, ja que aquest país havia patit una forta dictadura a càrrec de Ceausescu, el dictador pretenia enfortir rápidament Rumanía incrementant la seva població, això va fer que es il·legalitzes l’abort. Tot i que sembla que no té cap relació entre la història de l’abort a Rumanía i la història del crim els Estats Units en la década dels noranta, si que la té i d’una manera important, ja que la història de Rumanía representa la imatge inversa de la història del crim els Estats Units.

6. Resum capítol 4 Ens comença introduïnt en el capítol amb la situació política, econòmica i social de Rumanía, ja que aquest país havia patit una forta dictadura a càrrec de Ceausescu, el dictador pretenia enfortir rapidament Rumanía incrementant la seva població, això va fer que es ilegal·litzes l’abort. Els incentius de Ceausescu van produir l’efecte desitjat, un any després de la prohibició de l’abort, la tassa de natalitat rumana s’havia duplicat.Comparats amb els nens rumans nascuts un any abans, la generació de nens nascut després de la prohibició de l’abort obtindrian pitjors resultats en casi totes les formes calculables:calificacions escolars, menys èxit en el món laboral i també més probabilitats de convertir-se en criminals. Tot i que sembla que no té cap relació entre la història de l’abort a Rumanía i la història del crim els Estats Units en la década dels noranta, si que la té i d’una manera important, ja que la història de Rumanía representa la imatge inversa de la història del crim els Estats Units.

7. Resum capítol 4 El punt en el que conicideixen aquestes dues històries es troba en aquell día de Nadal del 1989, en el que Nicolai Ceausescu va aprendre de la manera més dura -un tret al cap- que la seva prohibició del abort tenia consequencies molt més profundes del que creia. En aquella època el crim els Estats Units es trobava en el seu punt més alt.En els quince anys anteriors, el crim violent havia augmentat en un 80%. Quan el índex de criminalitat va començar a descendre, ho va fer tant rápid que va sorprendre a tothom. Els criminòlegs, policíes, economistas, polítics i demés experts va elaborar una serie de hipótesis per explicar la caiguda del crim: -Estrategias policials innovadores -Major confianza en les presons -Canvis en el mercat del crack i altres drogues -Envelliment de la polbació -Mesures més estrictes de control d’armas

8. Resum capítol 4 -Fortaleza de l’economia -Augment del número d’efectius policials Tot seguit s’explica el grau d’importància d’aquestes hipòtesis en el descens de la criminalitat. En els cas de la fortaleza de l’economia, Levitt ens diu que no té cap relació, ja que els únics delictes que es poden relacionar amb l’auge de l’economia són els delictes amb motivació econòmica, i en la dècada dels norants els homicidis van descendre a un ritme major que qualsevol altre tipos de crim, cosa que no té cap relació amb l’auge de l’economia. Un altre hipòtesi vinculada amb el descens de la criminalitat és la major confianza en les presons.L’encarcelament dels presos és un dels punts claus en el descens, ja que explica aproximadament un terç del descens.

9. Resum capítol 4 Això ens porta cap a dues explicaciones relacionades: - Major número d’efectius policials - Estrategias policials innovadores Amb relació a la primera, en la década dels noranta el número d’efectius policials per cápita els Estats Units es va incrementar en un 14%.Així va provocar un descens del crim del 10% en els noranta, cosa que van aprofitar molts polítics a l’hora de fer campanyes, ja que donava seguretat a la població.

10. Resum capítol 4 Amb relació a la segona proposta, tot i les innovacions que va aportar Bratton(el cap de la polícia de New York), el que realment va ajudar a la ciutat al descens del crim, va ser la hipòtesis comentada anteriorment, ja que quan l’alcalde Giuliani va contractar a Bratton també va augmentar el número de policies, això reafirma la hipòtesis de que part del mèrit del descens del crim és per l’augment de efectius policials. Per tant, podem dir que les innovacions ideades per Bratton, van proporcionar un nou esperit a les forçes policials, però és terriblement escasa l’evidencia de que l’estrategia de Bratton fos la clau com tots els mitjans del moment sostenien.

11. Resum capítol 4 • - Mesures més estrictes de control d’armas. • Aquesta hipòtesi es mes bé improbable, ja que parlen de les lleis de limitacions d’armes. En principi sembla una bona idea, disminuir la venda d’armes, revisió dels antecedents d’aquella persona, augment del preu de les armes , un període d’espera per obtenir-les...Però si aprofundim en aquesta hipòtesi veiem que aquestes mesures, en especial la Llei Brady, no serveixen , ja que , les que es crearia un mercat negre, encara més important del que és ara i on els preus serien més baixos, de les armes que ja estan circulant.També parla de la llei de re adquisició , que tractava de comprar les armes de la gent, que tampoc va tenir èxit ,ja que les que compraven eren normalment relíquies i antigalles

12. Resum capítol 4 • -Canvis en el mercat del crack i altres drogues • En aquesta hipòtesi parlen que durant 1988 durant, l’època de l’auge del crack a nova York, un 25% dels homicidis eran causats per el crack. Aquesta violència va començar a disminuir al 1991, la qual cosa va fer pensar a la gent una disminució del consum d’aquesta droga a NY, però no es així ja que el 6% dels hospitalitzats per drogoaddicció són de Crack davant el 5% de l'heroïna. La raó verdadera perquè disminuís va ser el descens del preu d’aquesta droga fen que no valgues la pena arriscar la vida per pocs diners.

13. Resum capítol 4 El últim parell d’explicacions al descens del crim fan referencia a dos tendències demogràfiques.La primera es l’envelliment de la població. Com els Estats Units havien patit un fort increment entre la població de la tercera edat, era el que feia d’aquesta hipòtesis una de les més possibles. A més estatdísticament els anciants tenen la cinquena part de probabilitats de ser detingut que el adolescent mitjà.Això s’argumentava dient que quan una persona envelleix se suavitza el caràcter. Aquest increment en el número de persones grans te relació amb la reducció del crim.Però un estudi que van fer revela que l’envelliment de la població no va contribuir a reduïr el crim en la década dels noranta, ja que el canvi demogràfic és un procés molt lent i subtil.

14. Resum capítol 4 • La hipòtesis certa , i que no va ser nombrada per els medis de comunicació va ser la legalització de l’avort. • Aquesta hipòtesi es recolzada amb la historia del dictador de Romania Ceaucescu que prohibeix l’avort fent així que la delinqüència augmenti ja que les mares que no podien avortar , repudiaven al nen , i criant-lo en un ambient hostil.Continua parlant de NY que en el 1828 es va fer el mateix, prohibir l’avort. Desprès es va anar liberalitzen aparti del 1970 i als 80 ja era completament legal.Es pot veure notablement quan als 70 va augmentar significativament l’avort i als finals dels 80 i 90 va disminuir considerablement l'índex de criminalitat .

15. Desviació social • Començarem amb la definició de el terme “Desviació Social”. És la conducta que trenca mínim una norma sigui quina sigui, àmpliament compartida per la societat, des de la forma de vestir , fins la delinqüència. • Hi ha 3 tipus de normes que la societat comparteix, són les següents: • Usos Social: -Usos socials NO Normativa , no son ni vinculants ni obligatoris(mig diada...) -Usos Normatius, la societat las considera vinculants(urbanitat...) • Normes morals, regles de conductes relacionades amb idees del bé i el mal. • Normes Jurídiques: normes escrites per una autoritat de compliment obligatori, i la desviació comporta una sacio establerta.

16. Relació El tema del llibre i l’ estudiat a classe es relacionen amb la desviació social. Aquests “desviat” en el llibre són delinqüents. Aquests són relacionats per el llibre amb la teoria de l’ avort la qual parla de que amb la llei afavor de l’avort la delinqüència a llarg termini baixa considerablement. Això es causat per el fet de que la gent que normalment vol avortar, són persones que no volen tenir el seu fill. El llibre explica que normalment sinó se li atorga el permís d’avort, la família descuida aquest nen, i normalment aquests fills no desitjats creixen en ambients desfavorables. Totes aquestes causes tenen com a conseqüència un delinqüent en potència. Hi ha un estudi ,fet per la Rockefeller Comission, que parla sobre la teoria de l’avort amb la delinqüència. En aquest estudi van seguir a 188 dones, de Gotteborg (Suècia) que van demanar el permís per avortar però els hi van denegar i van veure amb comparació amb fills desitjats propers als no-desitjats, que aquests últims tenien més probabilitats de delinquir que els desitjats.