1 / 79

TRASTORNS DE LA CONDUCTA ALIMENTARIA. L’OBESITAT . Una perspectiva biopsicosocial.

TRASTORNS DE LA CONDUCTA ALIMENTARIA. L’OBESITAT . Una perspectiva biopsicosocial. David Subirà . Psicòleg clínic. TRANSTORNS DE L’ALIMENTACIÓ. GENERALITATS:. En part hi ha una responsabilitat cultural : - Èmfasi del món occidental per “ estar prim “

niveditha
Télécharger la présentation

TRASTORNS DE LA CONDUCTA ALIMENTARIA. L’OBESITAT . Una perspectiva biopsicosocial.

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. TRASTORNS DE LA CONDUCTA ALIMENTARIA.L’OBESITAT.Una perspectiva biopsicosocial. David Subirà. Psicòleg clínic.

  2. TRANSTORNS DE L’ALIMENTACIÓ.GENERALITATS: • En parthi ha una responsabilitat cultural: • - Èmfasi del món occidental per “ estar prim “ • - Preocupació per la imatge corporal. • Es important que qualsevolprofessional de la salut, coneguiquè ha defer-seamb un trastorn de l’alimentació. • - No nomésl’especialista. • Dinsdelsanomenatstrastorns de l’alimentaciópodem definir: • - Obesitat • - Anorèxia nerviosa • - Bulímia nerviosa • - Vigorèxia.

  3. OBESITAT.DEFINICIONS: • NO EXISTEIXENCRITERISDSM PER L’OBESITAT. • UNA PERSONA OBESA SERÀAQUELLA QUE EL SEU PES SUPERI EL 20% DEL PES STÀNDAR. • - EN RELACIÓ AL SEXE, L’ALÇADA I L’ESTRUCTURA CORPORAL. • CLASSIFICACIÓ D’0BESITAT DE STUNKARD: • - LLEU 20-40 % DE SOBREPÉS. • - MODERADA DEL 41-100 % DE SOBREPÉS. • - GREU MÉS D’UN 100 % DE SOBREPÉS. • - AQUESTACLASSIFICACIÓÉS ÚTIL I SERVEIX PER ENFOCAR EL TRACTAMENT.

  4. OBESITATEPIDEMIOLOGIA. • ES MÉS FREQÜENT ENTRE DONES QUE NO ENTRE HOMES. • LA PREVALÈNCIAAUGMENTAAMBL’EDAT: • - ENTRE ELS 24 ANYS I ELS 64 AUGMENTA DOS O TRES VEGADES LA PREVALÈNCIA. • ÉS MÉS HABITUAL EN LES CLASSESBAIXES QUE EN LES BENESTANTS. • - LES DONES DE CLASSE HUMIL ÉSSISVEGADES MÉS PROBABLE QUE SIGUIN OBESES EN RELACIÓ A LES DE CLASSE MÉS BENESTANT.

  5. ETIOLOGIA DE L’OBESITAT: • A. TEORIES REGULADORES • - La conducta alimentàriadepén de diferentssenyalscorporals: • - Termostàtics: (mecanismesreguladorshipotalàmics de la temperatura) • - Glucostàtics, aminostàtics i lipostàtics. • - Es interessant la “ teoria del puntfix“: • - Cada subjecte té un puntfixdeterminatbiològicament. • - Si el pes està per sota augmenta la ingesta. • - Aixòes el que fa difícil perdre pes, malgrat la pressió social favorable.

  6. - la conducta alimentàriaestà controlada per: • - La ingesta: pelnucli lateral del hipotàlem. • - La sacietat: pelnucliventrimedial. • B. CAUSES ORGÀNIQUESVERDADERESD’OBESITAT ( SÖNPOCFREQUENTS ) • - Lesions a l’hipotàlem, hipotiroidisme, algun síndrome genèticmoltpocfreqüent. • C. FACTORSGENÈTICS. • - El fet familiar de l’obesitatsuggereix una responsabilitatgenètica. • - Si tots dos pares son obesos: el risc en el fillésd’un 80%. • - Si noméshoés un: el risc es limita a un 40% • - Si els dos pares pes normal: el riscésd’un 10%.

  7. D. FALTA D’ACTIVITAT FÍSICA. • - augmenta la tendència a l’obesitat. • - Redueix el consumcalòric, disminueix el metabolisme basal. • E. FACTORSPSICOLÒGICS. • - L’ansietat o la depressiófreqüentmentaugmenten la gana. • - Augmental’ingestael no disposar de recursos per controlar la “ tensió “ • F. FACTORSEDUCATIUS. • - Hi ha molts obesos que ignoren la riquesacalòrica o desconeixenmínimsreferencials de tipusdietètic. • - No coneixenelsprincipisbàsicsd’una bona dieta.

  8. CARACTERÍSTIQUES CLÍNIQUES DE L’OBESITAT. • A. INICI. • - Les moderada i greus’inicien en l’infancia o adolescencia. • - Lalleupot iniciar-se gradualmentambl’edat: • - desprèsd’unatransició vital important. • - ésmoltfreqüentdesprès de l’augment de pes degut a l’embaràs. • B. PATRONSD’ALIMENTACIÓ. • - Molts obesos no saben reconéixerquan “ estanplens”. • - Els falten mecanismesapropiats per deixar de menjar.

  9. Mengenen excéssobretot si hi ha disponibilitat de menjar. • Algunstenenbulímies i mengendesmesuradament. • Altrestenenl’anorèxia matinal ambhiperfàgia per la nit i insomni ( Síndrome del BanquetNocturn ). • Molts obesos tenen una mala apreciació del seucosreforçat per la moda social actual. • C. PROBLEMESMÈDICS. • Els obesos jovestenen una morbiditat 12 vegades superior a la que presenten els que no ho son.

  10. D. PROBLEMES DE TIPUS EMOCIONAL. • - La depressió i l’ansietat son elssímptomesmésfreqüents. • - La depressiómajorésmésfreqüent en els obesos greus. • Elsobesos emocionalment inestables experimenten ansietat i depressióquansegueixen una dieta.

  11. TRACTAMENT DE L’OBESITAT.ASPECTES GENERALS: • El tractament de l’obesitat no ha de ser unidireccional sinócombinat, multidisciplinar i integrador. • Seguir un control perllongat del pes. • Es necessari: • - Educació nutricional, dieta i programa d’exercicis ( per totselspacients ). • - La teràpia de conducta i una dieta baixa en caloriespot ser particularment útil. • - El tractamentpsicoterapèutic en els casos en els que estiguiindicat.

  12. El programa de reducció de pes s’enfocarà desde l’inici al voltant de dos problemes: • - 1. Moltspacients es desmotiven si no perden pes de forma dramàtica desde l’inici o bé si aquests’enlenteixdesprès o s’estabilitza. • - 2. Moltspacientstendeixen a guanyar pes desprèsd’haverperdutgràcies a una dieta ambèxit. • Ésmoltimportantfer un control de pes sempre i que siguimoltperllongat.

  13. MODIFICACIÓ DE LA CONDUCTA.Tractament de l’obesitat. • Informe detallat de la ingesta del subjectedurant una setmana. • - Alimentsingerits, la quantitat i el lloc de la ingesta • (gent, lloc, nivell de soroll, tipusd’estimuls, etc.) • - Antecedentsalimentaris (emocionals-afectius, i de conducta). • - Conseqüències de cada ingesta (sentiments i conducta). • Es dissenyaràdesprés un plà que intentarà: • - Eliminaraquellessituacions que augmenten la ingesta. • - Estimular allò que no provoca una gran ingesta d’aliments.

  14. - Establir recompenses realistes. • - que el pacientrealment les desitgi. • - que no tinguin res a veureamb el menjar. • - Comprometre’lambl’automonitorització de la conducta alimentaria i amb la revisiód’aquesta cada setmanaamb el terapeuta. • - Complementar el plabàsicambexercici i educació nutricional.

  15. ESTRATÈGIES EN LA MODIFICACIÓ DE CONDUCTA. • No anar a comprar amb l’estómac vuit. • Respectar la llista de la compra que s’ha estructurat a casa. • Servir el plat des de la cuina. • Mastegar el menjar a poc a poc. Deixar els coberts a la taula mentre es mastega. • No menjar de peu, sempre assentat en una taula ( cuina o menjador ). • No menjar mentre es realitza una altre activitat. • Portar un control de quan, com i perquè es menja fora dels menjars de casa. • Tenir sempre a mà un “ tentenpié “ baix en calories.

  16. Quan es troba davant d’un menjar molt atractiu, intentar conformar-se amb un tros petit. • Si en algun moment es trenca la dieta, no utilitzar-ho com a motiu per trencar-la del tot. • RECOMPENSAR LA PÉRDUA DE PES, amb algun estímul que no sigui de tipus alimentari.

  17. EDUCACIÓ NUTRICIONAL I EXERCICI.Tractament de l’obesitat • Part crucial de qualsevolprocès de reducció de pes. • S’had’educar sobre la nutrició en general: • - tipusd’aliments, metabolismedelsaliments • - ha d’aprendre el valor calòricdelsaliments • Aixòésessencial per modificar elshàbitsalimentaris. • - per seleccionar elsaliments que engreixinmenys • L’educació nutricional permet al pacient participar activament en el tractament.

  18. L’exercici crema calories i augmenta l’autoestima. • - redueix l’ansietat i la depressió • - el pla d’exercici ha de ser realista amb les ocupacions i la vida social del pacient

  19. FARMACOTERAPIA. • S’utilitzen alguns agents anorexígens com la Fenfluramina, a partir que es va deixar d’utilitzar les amfetamines. • Els antidepressius ( sobretot tipus ISRS ) poden ajudar en els símptomes bulímics. • La fenotoina pot ajudar en el “ Síndrome del banquet nocturn “

  20. Però de fet es recomana no utilitzar cap medicació en el tractament general de l’obesitat. • 1. Els agents farmacològics poden crear hàbit. • 2. La ingestió de drogues estimula la substitució d’un tipus de trastorn de l’ingesta per un altre. • 3. L’ús de drogues situa al pacient en una posició passiva que disminueix la seva capacitat de control de pes pel futur. • 4. Hi ha un alt índex de fracàs. • 5. Es poden descriure situacions d’abús de les substàncies. • 6. Provoquen efectes secundaris adversos. • 7. Es pot donar un ús inapropiat.

  21. Tractament Quirúrgic • La cirurgia intestinal es recomana només en l’obesitat greu. • Tots els candidats han de ser seleccionats psiquiàtricament: • - No indicat en psicótics, ni en depressius majors ( esperar la remissió dels símptomes afectius ). • - No indicat en pacients amb trastorns en el control dels impulsos. • - La sobreingesta pot provocar dany en la correcció anatòmica quirúrgica.

  22. La dieta • Es imprescindible en qualsevol tractament de reducció de pes. • L’objectiu es establir hàbits dietètics per a tota la vida. • S’ha de controlar l’estat d’irritabilitat, el son i la depressió secundària a la dieta. • Ocasionalment poden aparéixer brots psicótics o descompensacions depressives majors.

  23. Tractament Psicoterapèutic • 1. Psicoterapia psicoanalítica i el psicoanàlisi. • - S’han utilitzat amb algún èxit durant anys. • - Un pacient motivat que té capacitat per demorar la gratificació ( pèrdua de pes ). • - Si té conflictes específics. • - També hi ha una consciència d’aquests conflictes • Pot beneficiar-se d’aquest tipus de psicoteràpia. • 2. Teràpia Cognitiva. • - Bàsicament es realitza una reestructuració cognitiva. • - Es fonamenta en millorar els conceptes negatius que els pacients tenen sobre ells mateixos i els seus cossos.

  24. 3. Teràpia Constructivista. • - Serà, bàsicament, una evolució de les teràpies de tipus cognitiu. • 4. Hipnoterapia. • - S’utilitza molt per tractar l’obesitat. • - No hi ha estudis controlats de la seva eficàcia terapèutica. • - Si hi ha un trastorn psiquiàtric major i es hipnotitzable és interessant intentar-ho. • 5. Grups experiencials o d’autoajuda. • - Els grups d’autoajuda no professional són molt pràctics i tenen una alta eficàcia. • - Ofereixen un complement als règims dietètics • - Monitoritzen el control de pes, fan educació nutricional, apliquen dietes realistes. • - Hi ha molts abandonaments però desprès el pacient sol retornar.

  25. 6. Intervenció familiar • - Treballa en relació a les dinàmiques familiars que han servit com a variables provocadores i mantenidores de la problemàtica. • - La inclusió de la família en tot el programa és sempre beneficiosa.

  26. LA PREVENCIÓ EN L’OBESITAT. • EL MILLOR TRACTAMENT PER L’OBESITAT ÉS LA SEVA PREVENCIÓ QUE HA DE COMENÇAR DES DE LA INFÀNCIA. • L’OBJECTIU PRIORITARI ÉS CONSUMIR UNA DIETA EQUILIBRADA I VARIADA, ADAPTADA AL RITME DE CREIXEMENT i PES IDEAL I D’UNA SALUT ÓPTIMA EN TOTES LES EDATS. • EN LA PREVENCIÓ DE L’OBESITAT ESTAN IMPLICATS ASPECTES TANT D’EDUCACIÓ, COM D’INVESTIGACIÓ, COM D’INTERVENCIÓ.

  27. PREVENCIÓ DE L’OBESITAT DES D’UN PUNT DE VISTA CONDUCTUAL. • LACTANTS: • Educar a la mare durant la gestació i lactància sobre l’alimentació del lactant. • Reforçar la lactància materna. • Alimentar en la demanda. • Iniciar l’alimentació complementària desprès dels 4 mesos. • Evitar la sobrealimentació.

  28. NENS DE PREESCOLAR: • Alimentació equilibrada i planificada. Ensenyar bons hàbits alimentaris. • Evitar l’oferta d’aliments com a premi. • Utilitzar l’aigua com a beguda, en lloc d’altres begudes. • Reforçar la realització d’exercici físic. • Evitar menjar veient la televisió. • NENS ESCOLARS I ADOLESCENTS: • Alimentació equilibrada i planificada. Practicar bons hàbits alimentaris. • Augmentar el consum de llegums, fruites, verdures. • Limitar els menjars entre hores. • Promocionar l’exercici regular.

  29. ASPECTES PSICOLÒGICS RELACIONATS AMB L’ETIOLOGIA DE L’OBESITAT. • La perspectiva biopsicosocial identifica un seguit de models explicatius referents al comportament de la sobreingesta que trobem en molts obesos. • Idea bàsica: Les alteracions psicopatológiques tenen un caràcter nuclear en aquesta patologia, tant en relació a la etiopatogenia, com factor mantenidor y com a complicació derivada de la patologia. • Des de diferents paradigmes psicològics s’ha intentat presentar models explicatius.

  30. PARADIGMA PSICOANALÍTIC: • Les alteracions psicopatogèniques de base estarien relacionades amb trastorns de la personalitat que mostrarien molts pacients obesos. • Les persones obeses presentarien una personalitat estructurada d’una forma específica. • L’explicació d’aquests trastorns de la personalitat es trobaria en l’alteració de la fase oral. El pacient presenta una fixació en aquesta fase del desenvolupament degut a una hiperestimulació o hipoestimulació oral. ( Rascovsky y cols,1950 )

  31. “ La sobreingesta seria un intent maladaptatiu per reduir experiències afectives doloroses i restaurar la sensació de benestar, utilitzant el menjar com a representació simbólica de la funció maternal de cura i tranquilització “ • ( Sánchez Planell, 1998 ) • Causes psicològiques de la sobreingesta ( Hamburger, 1951 ): • - Ingesta com a resposta a tensions emocionals inespecífiques. • - Sobrealimentació com sustitut gratificant en situacions vitals intolerables. • - Ingesta com a símptoma de malaltia mental primària. • - Adicció al menjar.

  32. Revisió de 12 pacients obesos: ( Castelnuovo-Tedesco y Schiebel, 1975 ) • - El 83% dels pacients patien un Trastorn de la personalitat, essent el més freqüent el passiu-agressiu i el passiu-depenent. • Evaluaciópsicopatológica de 88 pacients: • ( Black y Cols, 1989 ) • - El 23% pacients subjectes sans. • - El 21,7% trastorns de la personalitat • - El 50% diagnosticables de més d’un trastorn • de l’eix II ( tipus histrionic, antisocial o límit ).

  33. PARADIGMA COGNITIU-CONDUCTUAL( HIPOTESI PSICOSOMÀTICA ): • INTENTEN ACLARIR LA RELACIÓ ENTRE ELS ESTATS DISFÒRICS, D’ESTRÈS O ANSIETAT I LA CONDUCTA DE LA SOBREINGESTA. • La sobreingesta com una conducta apresa pel subjecte i utilitzada com a mecanisme per reduir l’ansietat, tindria finalitats ansiolítiques al reduir l’activació secundària dels estats emocionals interns. • ( Kaplan y Kaplan, 1967 ). • Els subjectes obesos confonen els indicadors d’estats emocionals amb els indicadors de gana, això produeix una ingesta inadequada quan existeix una activació emocional. ( Bruch, 1973 )

  34. Revisió metaanalítica ( Slochower, Kaplan y Mann, 1981 ): • - Els obesos mostren un increment de la ingesta quan no poden identificar la causa de la seva activació, essent aquest descontrol en la ingesta directament proporcional al augment de l’ansietat. • - Els subjectes normopes presenten un patró diferent, mostren un descens en la ingesta en condicions d’activació emocional. • Aquests resultats confirmen que la sobreingesta és la conseqüència d’un estat emocional, però no permeten concloure si la sobreingesta és un mecanisme de reducció de l’ansietat.

  35. Conclusions sobre la relació entre sobreingesta i activació emocional. • La sobreingesta està provocada per estats d’ansietat i estrès, tot i que no està clar si actua com reductor dels estats emocionals. • Els subjectes obesos produeixen un major número de respostes d’ingesta emocional que els subjectes de pes normal ( no s’ha aclarit si també existeixen diferencies entre els diferents graus d’obesitat ).

  36. REPERCUSIONS PSICOLÒGIQUES DE L’OBESITAT. • Resulta molt difícil aclarir quines conseqüències psicològiques pot comportar l’obesitat en l’individu. • Diferents aportacions: • Bruch (1973), atribueix més problemes de personalitat entre els obesos en variables com: depressió, neuroticisme, autoestima i autoconcepte. • Els estudis de Moore y Cols (1962), Simon(1963 ), Silverstone ( 1968 ), els obesos són més inmadurs, menys depressius i amb nivells de neuroticisme semblants als de les persones amb normopes.

  37. Un altre grup d’estudis: Presenta als obesos com a més vergonyosos, passius, tímits, amb baixa autoestima, amb una imatge corporal distorsionada i un major nombre de malalties psíquiques. • Brownell (1982), exposa “ el doble sufriment del obès “,per un costat per la seva propia condició i per altre, per la discriminació que pateixen per part de la societat que el culpabilitza de la seva obesitat. • Conseqüències: Rebuig del propi cos, del seu pes i també problemes familiars i socials. • Bell ( 1986 ), descriu els obesos amb major tristesa, passivitat i amb sentiments d’incompetència i inefectivitat.

  38. L’estudi de personalitat de Scott i Baroffio (1986): • - Avaluació de la personalitat d’un grup de pacients amb trastorns de l’alimentació ( Obesos, bulímics i Anorèxics ) • - A partir del test psicomètric MMPI ( Minnesotta Multiaxial Personality Inventary ). • Conclusions de l’estudi: • - Els resultats no mostren diferències significatives entre els tres grups, però si respecte a un grup sense trastorns de l’alimentació. • - Els tres grups amb trastorns presenten una puntuació més elevada en Hipocondria, Depressió i desviació psicopàtica.

  39. CONCLUSIONS: • Hi ha una gran heterogeneïtat de trets de personalitat entre els subjectes amb obesitat. • ( Webb i cols, 1990 ) • No hi ha un perfil de personalitat que caracteritzi els obesos mòrbids, ni tampoc presenten alteracions psicopatològiques específiques diferents a las de la població general. • ( Stunkard i Wadden, 1992 ) • Els obesos mostren una escasa repercusió psicopatològica en proporció a la intensa pressió social, incapacitat física, laboral i social de que són objecte. • ( Sánchez Planell, 1991 )

  40. ASPECTES PSICOSOCIALS DE L’OBESITAT. • En l’actualitat les persones obeses son sotmeses a una pressió social important per motiu del seu sobrepès. • Tot això repercuteix en molts problemes de caire psicosocial. • Por un costat: • - L’obès es catalogat pels altres com: deixat, amb falta d’autocontrol, de baixa cultura, amb problemes psicològics i fracassat. • Per un altre costat: • L’entorn fa culpable els obesos dels seus propis problemes i li atribueix certes característiques negatives.

  41. L’obesitat és una de les poques formes de marginació i perjudici social que encara són acceptades. (Connotacions marginals, negatives i de rebuig social) • - Això provoca alteracions en les relacions interpersonals. • - D’especial intensitat en la etapa adolescent. • (Stunkard i Sobal, 1994). • L’estigmatització social de l’obès provoca: • - Preocupació pel pes. • - Evitació del contacta social. • - Imatge corporal i autoestima negativa. • ( Grilo i Cols, 1994 )

  42. Estudi longitudinal ( 7 anys ) de joves amb sobrepes ( Gortmarket i Cols, 1993): • Conclusions: • - Menor nivell d’adaptació social. • - Menys probabilitats de trobar parella. • - Menys probabilitats d’ ésser acceptats en institucions de prestigi. • - Més subjectes a la discriminació laboral. • “ Els prejudicis socials patits pels obesos, que afecta a totes les àrees de la vida d’aquestes persones (educacional, afectiva, laboral i familiar), els situa en posició de patir desavantatges i alteracions psicològiques molt importants” • (Jiménez Múrcia, 1997).

  43. L’obesitat des d’un punt de vista dinàmico-familiar. • DES D’UN PUNT DE VISTA DINÀMICO-FAMILIAR, LA FAMÍLIA TÉ UN PES IMPORTANT TANT EN L’ETIOLOGIA COM EN EL POSTERIOR TRACTAMENT. • Beck i Terry (1985), estudi comparatiu de 8 famílies amb nens obesos amb un grup control. • Conclusions: • - Famílies menys cohesionades. • - Falta d’interès per activitats socials i culturals. • - Famílies menys organitzades ( en relació als rols ). • - Famílies amb poca independència entre membres.

  44. Valtolina i Ragazzoni (1985), característiques de les famílies amb membres obesos: • - El rol de “poder” atribuït a la figura materna. • - Fills es mantenen en una posició d’inferioritat i dependència. • - Falta de jerarquització ( no es produeix una diferenciació generacional entre els sistemes familiars ). • - Dependència simbiòtica en la diada Fill-Mare. • - En les famílies amb fills obesos, es dona més importància a la relació de suport que a les relacions més comunicatives. • - Relacions de tipus averbal, s’evita la resolució dels conflictes.

  45. IMPORTÀNCIA DE LA RELACIÓ SIMBIÒTICA DE “SUPORT”. • IMPORTÀNCIA A L’HORA DEL COMPLIMENT TERAPÈUTIC D’UNA DIETA. • Moltes mares obeses adopten una posició ambivalent davant la cura de l’obesitat del seu fill: • - Per un costat, normativitzarien per poder realitzar la dieta. • - Per un altre costat, es poden mostrar indiferents o poc participatives en la millora del fill. • Moltes mares haurien fracassat prèviament en el seu intent d’aprimar-se projectant en el fill, excessives expectatives en la dieta o una falta de expectatives total, la qual cosa portaria al fracàs terapèutic.

  46. LA MARE NO POT PERMETRE QUE EL FILL ABANDONI LA RELACIÓ DE “DEPENDÈNCIA” I LA DEIXI SOLA DAVANT LA SEVA SIMPTOMATOLOGIA.

  47. PSICOPATOLOGIA DE L’OBESITAT. • NO HI HA CRITERIS DSM PEL DIAGNÒSTIC PSICOPATOLÒGIC DE L’OBESITAT. • AIXÒ ESTÀ EN DISCUSSIÓ ACTUALMENT. • ES PODEN PLANTEJAR TRASTORNS PSICOPATOLÒGICS TÍPICAMENT RELACIONATS AMB L’OBESITAT. • TRASTORNS D’ANSIETAT. • TRASTORNS DEPRESSIUS. • TRASTORNS DE PERSONALITAT.

  48. ELS TRASTORNS D’ANSIETAT. • CARACTERÍSTIQUES CLÍNIQUES: • ESTAT D’ACTIVACIÓ NEUROFISIOLÒGICA CARACTERITZAT PER UN ALT GRAU DE NERVIOSISME I D’APRENSIÓ. • LES MANIFESTACIONS ESPECÍFIQUES D’ANSIETAT VARIEN D’UN SUBJECTE A UN ALTRE PERÒ GENERALMENT EXISTEIXEN SIGNES DE TENSIÓ MOTORA, HIPERACTIVITAT VEGETATIVA, EXPECTACIÓ APRENSIVA I UN ESTAT DE VIGILÀNCIA I ESCRUTINI. • SON FREQÜENTS ELS SÍMPTOMES DEPRESSIUS LLEUGERS ASSOCIATS.

  49. SIMPTOMATOLOGIA MÉS FREQÜENT: • - TENSIÓ MOTORA: Entreels signes més freqüents destaquen els estremeciments, els espasmes, els moviments bruscos, la tensió, dolors musculars, fatigabilitat i l’incapacitat per relaxar-se, inquietud, intranquilitat i respiració suspirosa, malestar precordial. • - HIPERACTIVITAT VEGETATIVA: Pot existir sudoració, palpitacions, taquicardia, boca seca, mareig, parestesies, sensació de pes o dolor a l’estómac, nus a la gola. • - EXPECTACIÓ APRENSIVA: El subjecte es sent constantment ansiós, està preocupat, dona voltes a les coses i anticipa que alguna cosa li ha de passar a ell o als altres. • - VIGILÀNCIA I ESCRUTINI: Pot donar-se un estat de hiperatenció, impaciència o irritabilitat. El pacient es pot queixar de falta de concentració, distractibilitat i insomni.

  50. ELS TRASTORNS DEPRESSIUS. • CARACTERÍSTIQUES CLÍNIQUES: • El concepte depressió es podria definir com un estat on hi ha un descens de l’humor que acaba éssent trist. • Acostuma a anar unit a una inhibició de les activitats mentals i físiques, una reducció del camp de consciència i dels interessos. • Un dolor moral caracteritzat per una autodespreciació, una autopunició i forts sentiments de culpa.

More Related