1 / 39

Aristòtil, o tocar de peus a terra

Aristòtil, o tocar de peus a terra. L’ésser es diu de moltes maneres…. Context Històric / Aristòtil. Any 384: Neix Aristòtil a Estagira . Als 17 anys entra a l’Acadèmia, on hi roman fins a la mort de Plató (347 a.C). Context Històric / Aristòtil.

tala
Télécharger la présentation

Aristòtil, o tocar de peus a terra

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. Aristòtil, o tocar de peus a terra L’ésser es diu de moltes maneres… Sergi Castillo / Escola Pia Santa Anna / Filosofia II

  2. Context Històric / Aristòtil Any 384: Neix Aristòtil a Estagira. Als 17 anys entra a l’Acadèmia, on hi roman fins a la mort de Plató (347 a.C) Sergi Castillo / Escola Pia Santa Anna / Filosofia II

  3. Context Històric / Aristòtil • Any 358: inici de l’hegemonia de Macedònia, quan puja al tron Filip II, qui entra en l’escena de les tradicionals disputes entre les polis gregues • Any 347: Aristòtil marxa d’Atenes. Viatja fins a Assos i després Mitilene (illa de Lesbos). Investigacions sobre biologia. • Any 338: batalla de Queronea, en què Filip II derrota Tebes i Atenes. El seu fill, Alexandre el Gran, hi participa brillantment. • Any 336: Filip II mor assassinat pel seu general Pausànies. Comença el regnat d’Alexandre, i l’inici del gran imperi Macedònic. Aristòtil torna a Atenes, on funda el Liceu. Sergi Castillo / Escola Pia Santa Anna / Filosofia II

  4. Imperi d’Alexandre el Gran Sergi Castillo / Escola Pia Santa Anna / Filosofia II

  5. Context Històric / Aristòtil • Any 323: Mor d’Alexandre i inici de la fi de l’Imperi. Aristòtil ha de fugir d’Atenes, i se’n va a Calcídia (illa d’Eubea), on mor als 62 anys (322 a.C) Sergi Castillo / Escola Pia Santa Anna / Filosofia II

  6. Obra d’Aristòtil Ciència i Filosofia Teòrica Pràctica Poètica Metafísica Matemàtica Física Retòrica Ètica Política Teologia Pura: Aritmètica, Geometria Cosmologia Comèdia Tragèdia Zoologia Ontologia Aplicada: Astronomia Armonia Botànica Lògica Sergi Castillo / Escola Pia Santa Anna / Filosofia II

  7. Organon De la Interpretació Primers Analítics (dos llibres) Segons Analítics (dos llibres) Tòpics (vuit llibres) Refutacions de Sofismes Física (vuit llibres) Tractat del Cel (quatre llibres) De la Generació i de la Corrupció (dos llibres) Metereològics (quatre llibres) Tractat de l’Ànima (tres llibres) De la sensació De la Memòria i del Record De la interpretació dels somnis De la respiració De la Joventut i de la Vellesa De la longevitat i de la brevetat de la vida. De la Vida i de la mort Història dels Animals (deu llibres) De les parts dels animals Del moviment dels animals De la marxa dels animals De la generació dels animals (cinc llibres) Problemes (trenta-vuit llibres) Sobre Jenòfanes, Melis i Gòrgies Metafísica (catorze llibres) Ètica a Nicòmac (deu llibres) Ètica a Eudem (quatre llibres) Gran Ètica Política (vuit llibres) Econòmica (dos llibres) Retòrica (tres llibres) Poètica (falta la segona part, sobre la comèdia) La Constitució d’Atenes Obra d’Aristòtil Sergi Castillo / Escola Pia Santa Anna / Filosofia II

  8. Aristòtil: punt de partida - 1 • Monisme Ontològic no hi ha dues realitats, sinó una: el món material que podem observar i palpar. • Monisme Antropològic: l’home no està fet de dues substàncies separades (cos i ànima). L’ànima i el cos no poden existir de forma separada. El cos mor quan l’ànima s’esvaeix. • Teoria del Coneixement: Importància del coneixement sensible. Tot el que sabem comença pels sentits. La ment ordena la diversitat del món sensible i li dóna categoria de coneixement universal. La ciència és possible. • Geocentrisme: La Terra és el centre de l’Univers Sergi Castillo / Escola Pia Santa Anna / Filosofia II

  9. Aristòtil: punt de partida - 2 • Hilemorfisme: tot el que existeix és un compost de dos principis metafísics, la matèria i la forma • Teoria del canvi: el canvi és real. Tot canvia perquè tot està sotmès a dos principis metafísics: la potència i l’acte. La matèria és potència. La forma és acte. • Teoria de les 4 causes: tot el que existeix es deu a 4 causes: material, formal, eficient i final. La més important de totes és la final. L’atzar no existeix. • Lògica: és l’instrument de la raó. Sense la lògica no es pot pensar. Sergi Castillo / Escola Pia Santa Anna / Filosofia II

  10. Aristòtil: punt de partida - 3 • Teoria Ètica: La vida feliç es troba en la pràctica de les virtuts morals i en la recerca del coneixement. La virtut sempre es troba en el terme mig de totes les coses. • Teoria política: l’home és un animal polític. Només es pot viure a la polis. La polis ha de ser governada pels millors (Aristocràcia). • Teoria Estètica: l’art és imitació, perquè la imitació produeix plaer, sobretot si és imitació del que és bell. Funció catàrtica de l’art. Sergi Castillo / Escola Pia Santa Anna / Filosofia II

  11. Aristòtil: Metafísica“L’ésser es diu de moltes maneres” Metafísica (ciència de l’ésser) L’ésser suprem Categories de l’ésser Teoria de la causalitat Dinamisme de l’ésser: Teoria Hilemòrfica: Causa Material Substància + Accidents Matèria + Forma Potència + Acte Causa Formal Déu Causa Eficient Forma pura: Pensament de pensament Acte Pur: Primer motor immòbil Causa Final Sergi Castillo / Escola Pia Santa Anna / Filosofia II

  12. Aristòtil: Metafísica • Què és la realitat? La realitat és: L’ésser Però l’ésser es diu… de moltes maneres! • I què és l’ésser? Ésser és tot allò que és, el món que podem veure i tocar amb els nostres sentits (El món de les idees no existeix). • Però… Hi ha moltes maneres de “ser” • Que es poden resumir en 10, les 10 categories de l’ésser Sergi Castillo / Escola Pia Santa Anna / Filosofia II

  13. Aristòtil: Metafísica La primera categoria de l’ésser és la de… Substància La substància defineix les coses, és ella qui fa que siguin el que són i no una altra cosa. La substància és, per això, una categoria necessària. Les altres 9 categories també defineixen l’ésser, però no de forma necessària, sinó accidental Sergi Castillo / Escola Pia Santa Anna / Filosofia II

  14. Aristòtil: Metafísica Una poma és poma perquè té substància de poma. Un pomer sempre ens donarà pomes, mai peres. El que distingeix el pomer del perer és la substància En canvi, una poma vermella no és més poma que una poma groga. La seva diferència és accidental Diferent substància Mateixa substància Sergi Castillo / Escola Pia Santa Anna / Filosofia II

  15. Aristòtil: Les Categories • Relació • Lloc • Temps • Posició • Estat • Substància • Quantitat • Qualitat • Acció • Passió Sergi Castillo / Escola Pia Santa Anna / Filosofia II

  16. Aristòtil: Teoria Hilemòrfica • La substància, alhora, es divideix en dues parts: Matèria i Forma • La Matèria és el substrat real que posseeix tot ésser. La seva principal característica és que és indeterminada. • La Forma és el que determina la matèria, fent que cada cosa sigui el que és. Un gos i un dofí es diferencien per la forma, no per la matèria. • La matèria és principi d’individuació: dues taules d’igual forma són taules individuals en funció del principi material que les constitueix. Sergi Castillo / Escola Pia Santa Anna / Filosofia II

  17. Aristòtil: Teoria Hilemòrfica FORMA : determina la matèria MATÈRIA: Individualització Taula camillera Taula 1 Taula rústega Taula 2 Sergi Castillo / Escola Pia Santa Anna / Filosofia II

  18. Aristòtil: Teoria Hilemòrfica • Tot ésser és, substancialment, matèria + forma. No es poden separar una de l’altra: matèria + forma = ésser • L’ésser humà també és un compost de matèria (el cos) i forma (ànima). • La forma és principi d’intel.ligibilitat de l’ésser: vol dir que l’ànima coneix els éssers per la forma, no per la matèria. • Per Aristòtil, l’ànima és mortal, perquè no pot existir sense el cos. • Aristòtil no està d’acord amb Plató: les idees (formes) són part constitutiva dels éssers, i no poden existir fora dels éssers singulars. Sergi Castillo / Escola Pia Santa Anna / Filosofia II

  19. Metafísica de les substàncies: Substància primera i Substàncies segones • Fora de la ment només existeixen els éssers singulars, o “substàncies primeres”: Babieca, Floquet de neu, Rintintín. • La ment organitza els éssers singulars en classes i subclasses (“substàncies segones”) de caràcter universal: cavall, goril·la, gos, mamífer… • La substància segona equival a la “idea” de Plató, però a diferència d’aquesta, no pot existir sense la “substància primera”, de la qual depèn. • Els individus concrets (substància primera) estan sotmesos al canvi, però no les substàncies segones, per la qual cosa es pot fer ciència. • La “forma” es relaciona amb la “substància segona”, perquè proporciona a l’ésser singular les qualitats que el defineixen dins d’una classe universal: “Ser gos”, “ser goríl·la” … Sergi Castillo / Escola Pia Santa Anna / Filosofia II

  20. Aristòtil: Potència i Acte (el canvi) • Si el coneixement científic necessita la permanència, com definir científicament una realitat que està canviant contínuament? • Aristòtil introdueix una nova solució del problema: la Teoria de l’ésser en acte i l’ésser en potència. • Tot ésser es troba en acte, i alhora en potència d’esdevenir (canviar) cap a un altre estat: Cuc en acte, papallona en potència Papallona en acte Sergi Castillo / Escola Pia Santa Anna / Filosofia II

  21. Aristòtil: Potència i Acte • Entre l’ésser i el no ésser hi ha doncs un estadi intermedi de l’ésser: l’ésser en potència • L’esdevenir en el món és l’actualitzación constant d’allò que està en potència. • La matèria és la part de l’ésser que sempre està en potència. • La forma, en canvi, és el que actualitza l’ésser. Sergi Castillo / Escola Pia Santa Anna / Filosofia II

  22. Aristòtil: Les 4 Causes de l’ésser • L’aglà és en potència una alzina. El capgròs és en potència una granota. El marbre és en potència una estàtua … • L’aglà, el capgròs, el marbre… seran alzina, estàtua i granota en acte, quan tinguin la forma d’alzina, estàtua i arbre. • El que fa que l’ésser passi de la potència a l’acte és la causa. Segons Aristòtil, n’hi ha 4: -causa material -causa formal -causa eficient -causa final Sergi Castillo / Escola Pia Santa Anna / Filosofia II

  23. Aristòtil: Les 4 Causes Sergi Castillo / Escola Pia Santa Anna / Filosofia II

  24. Aristòtil: Les causes de l’ésser Sergi Castillo / Escola Pia Santa Anna / Filosofia II

  25. Aristòtil: Teleologia • La causa final és la més important de totes, fa que l’ésser tingui sentit, raó de ser. • La filosofia d’Aristòtil és Teleològica (telos: finalitat). Tot el que existeix tendeix cap a una finalitat. • La pluja existeix per a una finalitat: regar els camps, fer que hi hagi vida. • La finalitat de l’home és el coneixement i la vida virtuosa. Sergi Castillo / Escola Pia Santa Anna / Filosofia II

  26. Aristòtil: El Canvi. Tipus de canvi • Aristòtil entén el canvi com a un fenomen inherent als éssers, definit com el pas de la potència a l’acte. En el canvi intervenen 3 elements: Sergi Castillo / Escola Pia Santa Anna / Filosofia II

  27. Aristòtil: Tipus de canvi Sergi Castillo / Escola Pia Santa Anna / Filosofia II

  28. Matèria primera / Matèries segones • La MATÈRIA PRIMERA és el substrat que roman sota tot canvi, sigui accidental o substancial. Té aquests trets: • És intel.ligible: no es pot percebre pels sentits, només es pot captar per la intel·ligència • És matèria pura, sense cap forma, i per això és capaç d’adquirir qualsevol forma. També és, doncs, potència pura. • És ingenerable, immutable, incorruptible i indefinida • És comuna a totes les substàncies corpòries del món terrestre. Tot surt d’aquesta i tot hi torna. • A partir de la matèria primera hi ha les matèries segones, les quals sempre estan unides a formes determinades i que constitueixen els compostos substancials: un gos, un arbre, un ocell … Sergi Castillo / Escola Pia Santa Anna / Filosofia II

  29. Aristòtil: Antropologia • L’home és un compost de matèria (el cos) i forma (l’ànima) que no es poden separar. La mort d’un equival a la mort de l’altra. • En tots els éssers vius, l’ànima és un principi vital, la portadora de vida. • En l’home, a més, l’ànima és un principi intel.lectual, perquè és la seu de la raó, qualitat que ens distingeix dels altres animals. (home = animal racional) Sergi Castillo / Escola Pia Santa Anna / Filosofia II

  30. Aristòtil: Antropologia • Aristòtil distingeix tres tipus d’ànima, amb tres funcions específiques Sergi Castillo / Escola Pia Santa Anna / Filosofia II

  31. Aristòtil: Teoria del Coneixement • Quan naixem no sabem res (contra l’innatisme de Plató), la nostra ment està en blanc. Conèixer no és recordar. • A mesura que els sentits es desperten, la ment s’omple de percepcions, les quals, associades amb el sentit comú, es guarden a la memòria, la qual permet acumular experiència. • El procés del coneixement es completa quan l’enteniment rep l’experiència i crea, per mitjà de l’abstracció, els conceptes generals que seran la base de la ciència: home, mamífer, salut, malaltia, vertebrat, temperatura … Sergi Castillo / Escola Pia Santa Anna / Filosofia II

  32. Aristòtil: Teoria del Coneixement ciència Sergi Castillo / Escola Pia Santa Anna / Filosofia II

  33. Aristòtil: Cosmologia • Geocentrisme d’Aristòtil i Tolomeo (s. II d.C): • la Terra és el centre de l’univers • La Terra és esfèrica • La Terra és immòbil • Al voltant de la Terra giren esferes transparents, amb la lluna, els planetes, el sol i les estrelles Sergi Castillo / Escola Pia Santa Anna / Filosofia II

  34. Aristòtil: Ètica i Política • L’obra principal d’Aristòtil sobre ètica és la Ètica a Nicòmac • En aquesta obra, Aristòtil defineix el bé com allò que tothom desitja, no com allò que tothom hauria de desitjar. • Vol dir que la recerca del bé és quelcom natural, que ve marcat per la nostra pròpia substància o condició humana, i no és pas el compliment d’una norma o llei imposada. • Tot ésser tendeix cap a una finalitat (telos), i és aconseguint aquesta finalitat que tot ésser arriba a la seva perfecció, al seu bé. • La finalitat que tots els homes persegueixen és la felicitat • Per tant, aconseguir la felicitat (Eudemonisme) és el bé de l’home. Sergi Castillo / Escola Pia Santa Anna / Filosofia II

  35. Aristòtil: Ètica i Política • Ètica i Política estan lligades perquè el bé de l'individu i el de l'estat són inseparables (tot i que Aristòtil posa l'accent sobre l'individu). • La virtut és un tret del caràcter, la disposició a actuar d’una certa manera en determinades circumstàncies (tant bones com dolentes) • La virtut consisteix en saber escollir el terme mitjà entre dues actituds extremes, per exemple, el coratge, entre la temeritat i la covardia. • La bona vida és la vida guiada per la virtut i la raó Sergi Castillo / Escola Pia Santa Anna / Filosofia II

  36. Aristòtil: Ètica i Política • Aristòtil distingeix dos tipus de virtuts: • També distingeix la justícia distributiva de la reparadora, i introdueix el concepte d'equitat com a correctiu de la llei abstracta. Sergi Castillo / Escola Pia Santa Anna / Filosofia II

  37. Aristòtil: Ètica i Política • La vida contemplativa és la font de felicitat més durable i profunda per a l'home superior. • La Política comença criticant la concepció sofística de l'estat com a construcció convencional. • Al contrari, l’estat és una entitat natural i forma la comunitat suprema, per damunt de la família i dels altres grups particulars; per tant, tendeix cap al bé suprem de la societat. • la ciutat-estat grega és la forma més elevada possible de la vida social, perquè permet a tothom (a tots els homes lliures) de viure plenament els afers públics. Sergi Castillo / Escola Pia Santa Anna / Filosofia II

  38. Aristòtil: Ètica i Política • És un dels primers tractadistes d'economia política. Distingeix entre una manera natural d'adquisició de riqueses (agricultura, ramaderia, caça i pesca) i una manera no natural (intercanvi, on intervé el diner). • Fa la distinció entre valor d'ús i valor de canvi. Defensa la propietat privada, però corregida per l'ús comú de certs serveis. • Classifica els sistemes de govern en correctes i desviats. Els primers són: monarquia, aristocràcia i timocràcia. Les formes desviades són: tirania, oligarquia i democràcia Sergi Castillo / Escola Pia Santa Anna / Filosofia II

  39. Aristòtil va ser preceptor de Carlemany L’Acadèmia és el nom de l’escola que fundà Aristòtil La teoria hylemòrfica ens diu que tota substància consta de matèria i forma La Teleologia és la ciència que estudia la divinitat Aristòtil no creia en l’existència de l’atzar El Paradigma Geocèntric afirma que la Terra gira al voltant del sol Segons Aristòtil, la teoria de les Idees és inútil Segons Aristòtil, la matèria és acte, i la forma potència L’home és un membre de l’organisme de la polis Per Aristòtil, si les idees són les substàncies de les coses, aleshores no poden existir separades d’aquestes Aristòtil creu que el canvi no existeix. La Ciència és un coneixement necessari, universal i cert de les coses La Sil.logística és l’estratègia militar que Aristòtil dissenya per a la defensa de la polis La política és una ciència pràctica que estudia el bé de la comunitat La vida virtuosa es pot aconseguir millor a pagès que a la ciutat Les causes, segons Aristòtil, són tres: final, eficient i formal El Primer Motor és mòbil Aristòtil: test - V/F Sergi Castillo / Escola Pia Santa Anna / Filosofia II

More Related