1 / 44

PEDAGOGIA SISTÈMICA Educar des de les arrels Mercè Traveset Vílaginés mercetraveset

PEDAGOGIA SISTÈMICA Educar des de les arrels Mercè Traveset Vílaginés www.mercetraveset.com. Només si estimem les nostres arrels podrà crèixer l’arbre de l’amor i de la vida. ( Mayor Zaragoza ). Paradigmes.

teenie
Télécharger la présentation

PEDAGOGIA SISTÈMICA Educar des de les arrels Mercè Traveset Vílaginés mercetraveset

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. PEDAGOGIA SISTÈMICA Educar des de les arrelsMercè Traveset Vílaginés www.mercetraveset.com • Només si estimem les nostres arrels podrà crèixer l’arbre de l’amor i de la vida. • (Mayor Zaragoza)

  2. Paradigmes • Els paradigmes són inconscients instauren les relacions, els axiomes, els conceptes, imposen els discursos. • Paradigma actual en educació ve de l´època industrial segle XIX i XX. • Uniformització, poblar la ment dels coneixements necessaris per ser un bon operari o un bon empresari etc.

  3. El nostre món actual • Els fenòmens del món són complexes. • Múltiples interaccions. • Dinamisme constant. • Injusticia social i grans desequilibris. • Insostenibilitat ecològica. • Augment de la diversitat

  4. Primers compassos del tercer mil·lenni: Globalització • Moviment de capitals • Moviment de persones • Moviment d´informació. • Moviment de cultures

  5. Ara l´escola per a què? què

  6. Modernitat líquida Zygmunt Bauman(2007), que és uno de los sociologos más relevantes de nuestra contemporaneidad, ha acuñado el termino de “modernidad liquida” Zygmunt Bauman, que és un dels sociòlegs més rellevants de la nostra contemporaneïtat, ha acunyat el terme de “modernitat líquida”. Ens parla de la gran fragilitat dels víncles, desarrelament i desdibuixament dels referents.

  7. Quin és el nostre paper?

  8. Què és essencial? ara?

  9. Els nostres reptes • Construcció col.lectiva de noves formes de mirar, pensar,valorar, sentir i actuar. www.mercetraveset.com

  10. Què ens impedeix avançar? • Quedar-se encallats en el passat i maneres de fer obsoletes. • La por al canvi, cal recobrar la competència per educar. • La uniformització de respostes i currículums • La victimització, la impotència i la desesperança. • El judici i la culpa, cercar fora els responsables de tot el que passa. • El món està molt malament, la culpa la té la família etc. • La protecció excessiva, el món es perillós, manca d'autonomia, això ens debilita. • Les actuacions aïllades i la manca de projecte comú d'equip. • La desconfiança i l'arrogància “jo sóc millor que els altres”.

  11. Actituds que ens ajuden a avançar i estar en sintonia amb el camp que ens toca viure • La família té el primer lloc en l'educació i els educadors estem al seu servei. • Cadascú en el seu lloc • Confiança • Reconeixement de les aportacions de cadascú, • De les seves competències i de les seves necessitats. • Agraïment • Col·laboració i interdependència de tots els implicats. • L'escola ha de vetllar perquè sigui protegida la Identitat de tots els seus alumnes i les seves, • així com la del professorat.

  12. Competències per la vida segle XXI • Saber conviure amb persones de llocs molt diferents i treballar en equip. • Ser capaços d'entendre punts de vista molt diferents. • Capacitat de prendre decisions i escollir metes adequades. • Discernir entre el gra i la palla de tanta informació. • Desenvolupar una gran capacitat d'adaptació al canvi, creativitat, imaginació i capacitat de síntesi. • Capacitat de resiliència per travessar les dificultats. • Saber crear Xarxes de coneixement, formació curricular molt funcional.

  13. LA MIRADA SISTÈMICA • Ampliar la mirada, contemplant a tots els elements implicats en el sistema escolar. Tenir en compte el sistema familiar, la generació a la que es pertany, la diversitat cultural... ja que tot això conforma diferents maneres de veure i actuar en el món.

  14. La nostra mirada • Ve condicionada pel nostre sistema. Hi ha uns estils propis de comunicació, creences i tot un camp d'informació també emocional que afectarà a com ens relacionem i mirem el món. • Com mirem allò diferent? • Què passa quan ens mirem malament? • Què és mirar amb bons ulls? • Efecte que això produeix en les relacions • On tenim la mirada? • On mira el nostre alumne? I la seva família? • Bona consciencia, mala consciencia

  15. LA MIRADA SISTÈMICA Contemplar la realitat de la persona des de diferents dimensions: • Transgeneracional • Intergeneracional • Intrageneracional • Intrapsíquica

  16. APRENENTATGE ALUMNE PARES ESCOLA AVANTPASSATS ON MIREM ?

  17. Què ens ofereix la sistèmica per atendre la diversitat? • Una mirada amplia de la diversitat. • Una major comprensió dels alumnes i els adults. • Establir lligams de connexió amb l’alumne. • Eines per enfocar la mirada a la solució: mirar plegats cap a l’aprenentatge. • Gestió més efectiva i emocionalment més ecològica de la nostra tasca docent.

  18. LA MIRADA SISTÈMICA • Visió sistèmica • A la relació de la persona amb el seu context • Dinàmiques relacionals, ordres i desordres del sistema • En el conjunt del sistema • Respecte, acceptació mirant el que està disponible per la solució. Visió lineal • A la persona que té el problema • Característiques individuals i conductes de la persona • En la persona individual • Judici: bons/dolents bé/malament • A qui mirem? • Què mirem? • On intervenim? • Com mirem?

  19. ORDRES EN ELS SISTEMES HUMANSBert Hellinger 1- El dret a la pertinença 2- L'equilibri entre donar i rebre 3- Ordre segons el temps de pertinença, jerarquies.

  20. Vincles i emocions • Tots nosaltres hem establert un entramat de vincles amb els sistemes als que pertanyem i això ens construeix, ens donen sentit de pertinença, ens donen un lloc i sovint governen la direcció i el destí de les nostres accions. • Els vincles són les grans arteries per on transiten les emocions, pensaments, idees i tota la història de la nostra família, els ordres i desordres. • El món emocional no es pot estudiar aïllat del seu context.

  21. Canvi profund d'actituds • Assentir al destí dels alumnes i de les famílies. • Aprendre a mirar amb bons ulls. • Mirar i escoltar més enllà del que es veu. • Ordenar la nostra mirada. • Contextualitzar els processos d'ensenyament-aprenentatge i el currículum des de la perspectiva sistèmica-fenomenològica. • Reconèixer els vincles que ens mantenen units i fidels a les generacions.

  22. Vincles a considerar en el sistema escolar • Escola-família • Institució, mestres, personal no docent • Institució i serveis educatius externs, ajuntament, etc. • Institució-alumnes • Mestres-pares • Alumnes-alumnes • Mestres- alumnes • Mestres-mestres • Mestres-currículum • Alumne-currículum • Vincles entre el currículum

  23. Dimensió transgeneracional • Vol dir rescatar les nostres arrels i una informació emocional preciosa per saber qui som. • Significa restablir la cadena que ens lliga a les generacions, les nostres lleillats i fidelitats. • Ens dóna un del sentiments més profunds com a éssers humans que és el sentit de pertinença a una família i a la comunitat d'éssers vius. • És la base de la nostra autoestima. • Sentiments de pertinença i agraïment per construir la Identitat. • Només un cor agraït pot aprendre

  24. La dimensió intergeneracional • Ens situa en la relació entre pares i fills. • El lloc que ocupo i com l'ocupo. • Ens parla de jerarquies, qui va abans i qui va després. • Ens parla d'autoritat i límits. • Ens parla de sostenir a les noves generacions. • Els sentiments primaris en aquesta dimensió són: la seguretat i la confiança.

  25. La dimensió intrageneracional • Pertànyer a la mateixa generació, suposa unes lleialtats i condiciona les respostes emocionals. • Són miralls del context històric per a construir la identitat. • Som iguals i diferents. • Suposa la complicitat de sentir-se acompanyat, sentiments d'amistat, de parella etc. • Aprenentatge bàsic de tolerar la mala consciència, obrir-se allò diferent, exercici de sociabilització. • Cada generació té la seva funció i la seva tasca (Angelica Olvera)

  26. La dimensió intrapsíquica • Quin és el color del meu món? • On estic? • Etapa evolutiva. • Quines són les meves necessitats i els meus somnis? • Projectes personals i orientació. Lleialtats sistèmiques i la seva transcendència. Eta

  27. Eines i Estratègies • Aplicació dels Ordres de l'amor i de l'ajuda a tots els àmbits del sistema educatiu. • Moviments sistèmics que ens permeten veure els desordres. • Creació d'imatges que solucionen i ordenen.

  28. Aplicació curricular d'aquesta metodologia sistèmica • Contextualització dels processos d'aprenentatge des de la perspectiva sistèmica fenomenològica. • Mostrarem programacions i activitats per fer amb els alumnes.

  29. Recursos didàctics • El meu nom • Joc dels escuts • El meu arbre • Genograma • Fotograma • Tots venim d'una història d'amor. • Carta d'agraïment als pares. • Exemplificacions

  30. Programació llengua castellana Llengua Viva: El nostre nom :Qui ets? Contenidos Conceptuales: Nombres PROPIOS, etimología de las palabras Contenidos Procedimentales: Habilidades comunicativas orales y escritas, lectura y léxico. Habilidades sociales y artísticas. Habilidades para buscar información en internet. Contenidos Actitudinales: Valores de agradecimiento, enraizamiento con sus familias, autoestima, identidad. Dinámica de grupos para conocerse. Desarrollo de las actividades: EXPRESIÓN ORAL Y ESCRITA • Presentación, ¿Cómo nos llamamos? ¿Quién escogió este nombre para nosotros? ¿Quién se llamaba así en nuestra familia? ¿Cómo nos llevamos con nuestro nombre? ¿Qué sentimientos nos produce nuestro nombre? Fuerza, ternura etc. a qué lo asociamos? • (HD) En una hoja de la libreta vamos a dibujar nuestro nombre en grande y lo vamos a decorar en grande, nuestro nombre es nuestro primer sello de identidad. Nos dejaremos llevar a pintar lo que nos siguiere. • (HI) Después escribiremos la historia de nuestro nombre, lo que hemos averiguado, lo que nos han contado y daremos las gracias por ese nombre que por ese nombre que nos diferencia de los demás, por sus letras, su música, los sentimientos que nos provoca y como nos hace sentir llamarnos así.

  31. El treball amb el nom • Mis padres me pusieron ese nombre en honor a un gran rey, al cual mi madre adoraba por su fuerza y valor y ella deseaba que yo tuviera esas cualidades.

  32. Noms carregats d'amor i d'història • Mi nombre me lo puso mi madre porque decía que tenía que ser diferente a los otros y en el colegio la única Yara sería yo. • Es de origen cubano, es el nombre de un poblado que fue escenario en 1868 del primer combate por la independencia.

  33. Els nostres cognoms i els adjectius • Se les pide que escriban talentos y cualidades de la familia de su padre y la de su madre y luego que dibujen un escudo para cada uno de ellos y también el suyo.

  34. El meu arbre i els noms abstractes Mi árbol es duro porque mis raíces se rompieron. Es alegre y da frutos y está en el bosque con muchos árboles. Tiene un enorme agujero, también se murieron algunas raíces, pero cuando le das alegría alrededor de su tronco le salen flores. Las hojas son con la punta redonda y sin protección y algún día se caerán.

  35. José i els seus interessos culinaris

  36. Els escuts del pare i de la mare

  37. El meu escut

  38. El meu arbre

  39. El meu arbre i jo • Yordi, es un niño adoptado, su familia no explica, claramente sus orígenes, hay algún secreto, TDH medicado.

  40. Mi árbol a veces es alegre y otras triste, por qué no lo sé. Cuando yo estoy contento mi padre está contento porque congeniamos mejor y mi madre más con mi madre. En estas raíces falta una raíz, la de mi abuelo de Marruecos al que solo vi una vez cuando tenía 5 años. Me cuesta entender su idioma pero en el fondo de mi corazón sigue ahí.

  41. Carta d'agraïment als pares Amados padres: El motivo por el cual os escribo esta carta es que os agradezco que me hayáis mostrado tanto amor, y que hayamos pasado tantos momentos juntos, tanto buenos como malos. Quiero expresaros que os quiero y que por más lejos que estéis nunca dejaré de quereros, y que intento estudiar y aprovechar el sacrificio que hacéis por mi. Besitos……

  42. Un poema L'autèntica màgia és aquella capaç d'educar cors lliures, i projectar rajos d'esperança i llum més enllà de la foscor, aquella capaç de mirar a la solució i posar en contacte a les persones, amb la seva força amorosa, el seu destí i les seves potencialitats. Mercè Traveset

  43. Bibliografia • Revista Cuadernos de pedagogía nº 360 sep 2006 Monográfico Pedagogía sistémica. • Revista Aula nº 158 enero 2007 Monográfico P. Sistémica. • .”Eres uno de nosotros “Marianne Franke E. Alma Lepik. • “Pedagogía sistémica, fundamentos y práctica” Mercè Traveset Ed. Graó 2007

  44. Webs relacionades • www.institutgestalt.com • www. xtec.es/~cparella • www.mercetraveset.com • www.centrocolibri.es • www.domuscudec.edu.mx • www.berthellinger.com

More Related