JORNADA: ELS MERCATS NO SEDENTARIS. CAP ON VAN? Barcelona, 28 d’octubre del 2010

1. JORNADA: ELS MERCATS NO SEDENTARIS. CAP ON VAN? Barcelona, 28 d’octubre del 2010 Ponència: Els mercats no sedentaris, des de l’òptica del comerç Docent: Josep Maria Vergés, President de la Confederació catalana d’associacions de marxants

2. CONFEDERACIO CATALANA DE ASSOCIACIONS DE MARXANTS “C O C A M” ASSOCIACIO DE MARXANTS DE LES COMARQUES GIRONINES

3. OPORTUNITATS DIRECTIVA DE SERVEIS TOP MANTA ALS MERCATS DE MARXANTS NO TENIM ILEGALS, NO VOLEM TORNAR A SER EL SECTOR QUE ABSORBEIXI LA PROBLEMÁTICA SOCIAL QUE REPRESENTA EL TOP MANTA OPORTUNITAT DE REGULAR EL SECTOR UNIO DEL SECTOR

4. UNIO DEL SECTOR La Confederació Catalana d’Associacions de Marxants (COCAM), integrada per les Associacions: Associació de marxants de les Comarques Gironines, Associació de Marxants de la Província de Tarragona, Marxants del Maresme, Asomercat, Marxants del Vallès, Associació de Marxants del Masnou, Associació de Marxants del Garraf, Associació de Marxants Sant Feliu de Llobregat, Associació de Marxants de Bellvitge, Associació de Marxants de Gavà, Associació de Marxants de Premia de Mar, Associació del Prat de Llobregat, Associació de Professionals Autònoms Mercat de L’Hospitalet, Associació de Venedors No Sedentaris de Vilafranca del Penedès, Associació de Comerciants No Sedentaris del Mercat de Sant Boi, Associaicó de Paradistes de Santa Coloma, Associació de Marxants d’Osona, Associació de Marxants de Badalona, Tarragona Associació de Marxants, Associació Los Pajaritos, Associació de Comerciants No Sedentaris Sant Josep Sant Boi de Llobregat, Associació de Venedors Mercadillo Eduard Aunos Barcelona, Associació Mercat de Castelldefels, Associació Professional d’Autònoms i Mercats i Associació de Marxants de Rubí

5. PROPOSTES DELS MARXANTS • Necessitem l’actualització del llibre Blanc del Comerç no sedentari, ja que va significar un punt d’inflexió i es va presentar com un punt de partida d’un treball conjunt entre totes les parts encaminat a la consecució d’un mercat de qualitat que doni resposta als gustos i les necessitats dels consumidors. • 2. Els mercats de marxants es duran a terme tots els dies de l’any, independentment de les festivitats.

6. 3. La manca de definició dels responsables de la gestió dels mercats de marxants per part dels ajuntaments i l’excés de particularitats i diferències entre les normatives municipals de tots els mercats de marxants dificulta tota acció col·lectiva encaminada a la professionalització del sector i, alhora, genera conflicte amb els comerciants establerts a les diferents localitats. Per tant, contemplem una proposta de gestió supramunicipal que mitjançant uns mecanismes de control, coordinació i planificació, tingui una visió d’abast superior al municipi, ajudi a l’equilibri del sector i contribueixi al desenvolupament d’un mix comercial òptim en cadascuna de les poblacions.

7. 475 municipis 572 mercats Total de parades a Catalunya 30.248 parades Total de marxants a Catalunya 5.716 marxants Total de marxants que venen alimentació 971 marxants Total de marxants que venen no alimentació 4.745 marxants Total m2 de superfície de venda d’alimentació 20.391 m2 (971 marxants x 21 m2 sup. mitja) Total m2 de superfície de venda de no alimentació 56.940 m2 (4.745 marxants x 12 m2 sup. mitja)

8. Per desenvolupar totes les recomanacions contingudes al Pla estratègic d´actuació del Llibre Blanc és necessària una coordinació adient entre les administracions locals, Autonómiques i els comerciants de l´activitat, mitjançant la creació d´un Consorci per la gestio dels Mercat de Marxants que apropi noves fórmules a l´activitat i gestió dels mercadals, Basades, entre altres, en els següents punts: TERRITORI Crear i promocionar la marca Mercats de Marxants Aplicar les recomanacions del Llibre Blanc Facilitar la modernització i augment de qualitat dels Mercats de Marxants MUNICIPIS Descarregar de la feina de gestió immediata dels Mercats de Marxants Crear i coordinar la xarxa de Mercats de Marxants Crear un sistema supra-municipal que garanteixi la responsabilitat civil propia dels mercadals.

9. CONSUMIDORS Identificació i registre d´itineraris dels marxants a disposició del consumidor Control de Qualitat Crear i mantenir el “ Mix de Mercat” que recomana el Llibre Blanc per proporcionar una oferta adient MARXANTS Garantir el tracte uniforme a tot el territori per part de les administracions i aplicar un mateix criteri per accedir a l´ activitat Garantir el futur de l´activitat mitjançant concessions a mig termini Dotar de la formació adient als marxants Unificar el criteri de desenvolupament de la activitat dins la gestió dels Mercats de Marxants a tot el territori

10. 4. La nostra activitat comporta que els nostres vehicles estiguin llargues hores sense funcionament, considerant que els desplaçaments són de distàncies curtes, creiem necessari que tant per la ITV com pel TACÒGRAF tinguem un tracte diferenciat a la resta d’activitats econòmiques del transport. 5. La posada en marxa de la foto digital dels marxants, o carnet professional, per tal d’establir un control i mantenir un equilibri en el mix del mercat. 6. Les autoritzacions per l’exercici de la venta no sedentària són personals i intransferibles. Únicament per mort, per impossibilitat física, per jubilació o cessament voluntari de l’activitat, serà revocada l’autorització i s’atorgarà una de nova a favor d’un parent, de primer o segon grau, tant per afinitat com per consanguinitat o persona que es trobi lligat per anàloga relació d’afectivitat i amb una convivència de dos anys llevat de mort, a favor d’un treballador en les tasques de venda i que porti un mínim de cinc anys treballant en el mateix lloc de venda.

11. 7. Elaborar un model de reglament general únic per a tots els municipis. 8. La necessitat de portar a terme amb freqüència estudis del sector per tal de poder donar instruments als marxants per la seva millora continua. 9. Demanem que les normatives de planejament urbanístic que portin a terme els ajuntaments facin la previsió per crear uns espais polivalents per als mercats i que aquests tinguin els mateixos tractaments de control i supervisió que qualsevol altre equipament de dintre la ciutat.

12. 10. Creiem que seria òptim una aproximació de criteris pel que fa a les taxes ja que són excessives per no contemplar la dimensió econòmica del sector, ni la nostra incidència i representativitat econòmica tant en el comerç com en altres activitats econòmiques de les poblacions.

13. VIABILITAT PROPOSTA CREACIÓ CONSORCI GIRONI PER A LA GESTIÓ DELS MERCATS DE MARXANTS INGRESSOS MARXANTS 2.129.213,00 DESPESES ALS MUNICIPIS 1,277.527,80 60% ASSENTADORS 296,000,00 ADMINISTRATIUS 30,000,00 GERENT 62,000,00 DESPESES DE GESTIO 66,000,00 DIETES 52,648,00 LOCAL CONSORCI 24.000,00 DSPESES DE CONSTITUCIO 1.500,00 AMORTITZACIO MOBILIARI 1.000,00 TOTAL DESPESES 1 1.810676,46

14. TOTAL DESPESES 1 1.810,676,46 ENS PERMETRIA UNA DESPESE DE PUBLICITAT O PROMOCIO DELS MERCATS DE MARXANTS DE LES COMARQUES GIRONINES DE: 300.000. 00 € I UN RESULTAT DE 1.835,20 €

15. 11. Donat que la nostra activitat es desenvolupa en espai públic, és un referent principal mantenir vies de comunicació i diàleg amb les diferents administracions per tal d’aconseguir els millors resultats relatius a ubicació, condicions de seguretat, i professionalitat del nostre sector. És per això que considerem necessari que els mercats disposin d’un paquet de serveis que inclogui vigilància, serveis d’emergències, agents cívics, W.C., punts de llum... 12. Fer plantejaments de sostenibilitat i de retorn de diners en les taxes, molt especialment diferenciant el tractament entre les diverses tipologies de marxants i els residus que cada un genera. 13. L’activitat comercial que genera el mercat de marxants en un municipi deriva en un dinamisme econòmic. És un element generador d’atracció, per tant, dinamitzador de les diferents zones comercials. Per aquest motiu demanem el reconeixement explícit de que el mercats de marxants som un canal de distribució propi, per tan som comerç minorista de proximitat, i un pols d’atracció turística pels municipis. Comerç pel turisme, turisme pel comerç.

16. 14. Els marxants vivim amb precarietat marcada per la durada de les llicencies i com a conseqüència d’una manca de drets. Per això, per portar a terme una dignificació de la nostra professió tenim la necessitat de que la durada de les llicències siguin indefinides. Demanem una concessió virtual permanent de les actuals que ens garanteixi el futur de les nostres inversions i famílies. Requerim que les noves autoritzacions participin en un procés de selecció previ de mèrits valorant l’experiència, la trajectòria professional, i la formació.

17. 15. Necessitat de més presència a les institucions 16. Hem de considerar que els marxants són uns consumidors dels fabricants i de les cadenes de distribució nacionals i estatals . Per tant, som uns proteccionistes de la nostra pròpia economia. 17. Entrar en debat pel reajustament d’horaris adaptats a les necessitats de cada moment i de cada mercat. 18. Demanem que en els futurs mercats es permeti donar més entrada a articles alimentaris i més diversitat a noves propostes.

18. ARA ES EL MOMENT DE ACABAR AMB LA DISCRIMINACIO QUE EM SOFERT ELS MARXANTS PERQUE SEMPRE EM ESTAT CONSIDERATS COM UNA ACTIVITAT MINORITARIA DINS EL COMERÇ. EM DE APROFITAR EL MOMENT I ENTENDRE QUE ELS MERCATS DE MARXANTS REQUEREIXEN LA SEVA ATENCIO COM CUALSEVOL ALTRE ACTIVITAT ECONOMICA SI REALMENT PERSEGUIM UNS MERCATS DE MARXANTS PROFESSIONALS, BEN DOTATS I QUE DONIN RESPOSTES COMPLINT AMB TOTES LES NORMATIVES, CAL DONAR FORÇA A UNA REGULACIO DE LA ACTIVITAT QUE GARANTEIXI UNA ORDENACIO HOMOGENEA QUE PROPORCIONI TRANSPARENCIA A LA DINAMICA DE FUNCIONAMENT DES MERCATS I CONTRIBUIEXI AL DESENVOLUPAMENT D’UN MIX COMERCIAL OPTIM A TOTS ELS MUNICIPIS.