1 / 17

Demència: Alzheimer

Demència: Alzheimer. Albert Coca Lluc Montull. Descripció trastorn, tipus, símptomes. És una de les demències més comunes. És incurable,degenerativa de les cèl·lules cerebrals i terminal d’aquestes. Va ser descrita per primer cop pel psiquiatre i neuròleg alemany Alois Alzheimer l'any 1906.

indra
Télécharger la présentation

Demència: Alzheimer

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. Demència: Alzheimer Albert Coca Lluc Montull

  2. Descripció trastorn, tipus, símptomes • És una de les demències més comunes. És incurable,degenerativa de les cèl·lules cerebrals i terminal d’aquestes. Va ser descrita per primer cop pel psiquiatre i neuròleg alemany Alois Alzheimer l'any 1906. • Malgrat que la causa i la progressió d'aquesta malaltia és diferent per a cada cas, hi ha forces símptomes comuns. Els primers a manifestar-se solen ser confosos per simples efectes de l'edat o causes de l'estrès. En aquestes primeres etapes, el símptoma més comú que es detecta és la pèrdua de memòria, així com la dificultat per recordar coses apreses recentment. • A mesura que la malaltia avança, apareixen símptomes com la confusió, la irritabilitat i l'agressivitat, canvis d'humor, pèrdua de memòria, i a llarg termini de sensibilitat. Finalment arribant a la mort cerebral. http://www.youtube.com/watch?v=3NUg-gYl3oE

  3. Epidemiologia • En els països desenvolupats, aquesta patologia és una de les més costoses per a la societat. En general es diagnostica en persones majors de 65 anys, malgrat que hi ha casos d'aparició precoç. • La mitjana de vida una vegada diagnosticat és aproximadament de set anys. L'esperança de vida dels pacients és reduïda; d'uns 16 anys aproximadament per als que segueixen un diagnòstic pautat i correcte. Menys del 3% dels malalts viuen més de 14 anys. • Com més jove es manifesta la malaltia més anys es poden sobreviure. En els estudis epidemiològics s'utilitzen, bàsicament, dues mesures: la incidència i la prevalença.

  4. Incidència Un factor de risc primari seria l'edat; cada cinc anys després dels 65, el risc de manifestar la demència pràcticament es dobla, creixent des del 3 fins al 69 per mil persones en un any. Un altre factor de risc és que les dones tenen un major risc de desenvolupar l'Alzheimer particularment quan superen els 85.

  5. Prevalença La prevalença de l'Alzheimer en les poblacions depèn de diferents factors com la inferència i la supervivència. Per tant, com que la incidència incrementa amb l'edat, és particularment important el fet indicant de la mitjana d'edat de la població estudiada. Aproximadament, es calcula que al setembre de 2009 al món hi havia més de 35 milions de casos registrats. Segons sembla, la prevalença d'aquesta malaltia podria assolir els 107 milions de persones al 2050.

  6. Cormobilitat Malalties o trastorns associats a l’Alzheimer, per exemple: • Discapacitats cognitives • Alteracions neurològiques • Debilitat del ossos • Inestabilitat del metabolisme • Trastorns cardiovasculars • Degeneració macular

  7. Gènesi, manteniment Podem dividir les fases en tres: • Primeres dificultats de memòria. • Reducció de les activitats diàries. • Grans modificacions en el comportament. Finalment pot arribar a la mort amb la pèrdua de les funcions corporals. El pronòstic individual és difícil d'assegurar, ja que la durada de les etapes és molt variable. L'Alzheimer, per altra banda, presenta un període indeterminat de temps mentre es desenvolupa, abans d'esdevenir del tot evident. Per això, és possible que progressi sense diagnosticar durant forces anys.

  8. Tractament psicològic • L'Alzheimer es tracta d'una malaltia incurable i degenerativa, és essencial saber portar els pacients. Per tant, el cuidador ha de ser pròxim el pacient. • La intervenció psicològica es fa en una habitació dissenyada específicament per a teràpies d'integració sensorial. • La intervenció psicològica s'utilitza com a complement del tractament farmacèutic, es pot classificar segons si va destinada al comportament, al sentiment, a la cognició o a l'estimulació.

  9. Orientada al comportament Les intervencions psicològiques referides al comportament pretenen identificar i reduir els antecedents i les conseqüències dels problemes d'actitud. Tot i que aquesta teràpia no sembla tenir una utilitat massa transcendent en la millora del funcionament general, pot ajudar a reduir alguns problemes específics de comportament, com ara la incontinència.

  10. Orientada al sentiment Sota aquesta teràpia s'inclouen varis mètodes, tot i que és difícil donar suport a la seva utilitat com a conjunt. En són exemples: • Psicoteràpia de suport: Busca que els pacients s'acostumin a la malaltia. • Teràpia de reminiscència (RT): Involucra la discussió de experiències passades, es creu que beneficia la cognició i la disposició del malalt. • Teràpia de la presència estimulada (STP): Es basa en teories accessòries i implica que el malalt escolti gravacions de veus de familiars propers,aquest mètode podria reduir els comportaments desafiadors. • Teràpia de validació: Implica l'acceptació de la realitat de l'experiència d'algun altre. • Teràpia d'integració sensorial: Comprèn exercicis que tenen l'objectiu d'estimular els sentits i les capacitats sensorials.

  11. Orientada a la cognició A través de l'entrenament de les capacitats cognitives, aquesta tècnica pretén reduir els dèficits cognitius causats per la malaltia. Pretén l’orientació en la seva realitat. Per altra banda, l'entrenament de la cognició també intenta de millorar les capacitats perdudes a través d'exercicis que estimulen les habilitats mentals, ni que també pot tenir un empitjorament en el pacient.

  12. Orientada a l’estimulació En aquesta teràpia s'hi inclou art, música, animals de companyia, exercicis i altres activitats recreatives. Pel que fa als efectes, ofereix un suport en la millora del comportament, la disposició i, a menor extensió, la funcionalitat. El principal suport, per això, són els canvis en la rutina del pacient.

  13. Tractament psiquiàtric, farmacològic • Els estudis indiquen que la malaltia està associada a les plaques senils i cabdells neurofibrilars en el cervell. • Tractaments que s'utilitzen actualment per tractar-la causen petits beneficis simptomàtics (inhibidors de colinesterasa, memantina, selegilina, vitamina E,...); però encara no hi ha tractament per detenir la malaltia. • Per prevenir la malaltia, s'acostumen a recomanar hàbits no invasius o estils de vida, però només són recomanacions per prevenir l’Alzheimer. • Les proves més usuals pels pacients de l’Alzheimer són: les determinacions de sang i orina, tomografies, ressonàncies, puncions lumbars, electrocardiogrames, radiologies, electroencefalogrames, escàners cerebrals, tests cognitius, entre de molts altres.

  14. Perspectives tractament És una demència pel moment com sabem incurable i progressiva amb el temps. Per tant les perspectives de tractament depèn del pacient i de la seva situació amb la malaltia, ni que com sabem, de moment, no es pot curar totalment la malaltia, sinó simplement millorar i prevenir la situació amb la malaltia del pacient.

  15. Anàlisi d’un cas Concha Cortés. Morí als 84 anys després del descobriment de la seva demència en l’Alzheimer. Amb la progressió de la malaltia va passar per fases com la desorientació, la depressió, l’ansietat, la pèrdua de memòria,... Després començà a oblidar-se on vivia i d’algunes persones conegudes. Finalment, perdé les funcions corporals i també s’oblidà completament de les persones properes a ella, com familiars. La malalta era totalment dependent a altres persones. Les persones properes a la malalta també van patir durant aquests anys de malaltia. Al cap de set anys del diagnòstic del trastorn arribà la seva mort.

  16. Associacions • Fundació Pascual Maragall. • Fundació Reina Sofía • CEAFA : “Confederación española de asociaciones de familiares de personas con Alzheimer y otras demencias”. • Fundació Alzheimer Catalunya. • Associació de familiars i amics de malalts d’Alzheimer. • Obra social fundació “La Caixa”. • Alzheimer’s Association.

  17. Conclusions • La demència de l’Alzheimer és una malaltia degenerativa de les cèl·lules cerebrals, i que els seus símptomes es van desenvolupant progressivament fins la mort cerebral. • És un trastorn força usual en tots els països, on normalment es comença a detectar en persones d’edat elevada (més o menys 65), és un trastorn que cada cop serà més freqüent entre la població. • Els pacients malalts no se’ls hi pot curar la malaltia, ja que és incurable (de moment), però hi ha diferents tractaments que poden servir per alleujar i prevenir la malaltia, com el psicològic, el psiquiàtric i el farmacològic. • Tots aquests tractaments no permet la cura total de la malaltia, ja que encara s’està investigant aquesta solució per aquesta demència: l’Alzheimer.

More Related