1 / 9

UNITAT 2. EL CONTEXT SOCIOPOLÍTIC DELS ANYS POSTERIORS A LA GUERA CIVIL FINS ALS ANYS 70. LA PRODUCCIÓ NARRATIVA DE L’ÈP

UNITAT 2. EL CONTEXT SOCIOPOLÍTIC DELS ANYS POSTERIORS A LA GUERA CIVIL FINS ALS ANYS 70. LA PRODUCCIÓ NARRATIVA DE L’ÈPOCA. La censura i la LITERATURA. Ja hem parlat de les conseqüències de la postugerra : Exili dels intel·lecutals . El silenci de la censura.

judith
Télécharger la présentation

UNITAT 2. EL CONTEXT SOCIOPOLÍTIC DELS ANYS POSTERIORS A LA GUERA CIVIL FINS ALS ANYS 70. LA PRODUCCIÓ NARRATIVA DE L’ÈP

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript

  1. UNITAT 2.EL CONTEXT SOCIOPOLÍTIC DELS ANYS POSTERIORS A LA GUERA CIVIL FINS ALS ANYS 70.LA PRODUCCIÓ NARRATIVA DE L’ÈPOCA.

  2. La censura i la LITERATURA • Ja hem parlat de les conseqüències de la postugerra: • Exili dels intel·lecutals. • El silenci de la censura. • Les prohibicions lingüístiques. • Precarietat econòmica. • Desesperació. • Però a partir de la derrota de la II Guerra Mundial el 1945: • Hi hagué una tolerància en el conreu de gèneres literaris: textos caire amorós, folklòric i religiós per publicar.

  3. Els gèneres que requeriren un gran públic, com el dramàtics, van patir una prohibició i una censura despietades durant tota la postguerra. • Pel que fa a la narrativa: • Gènere més censurat, pel caire comercial. • El franquisme desmantellà la infraestructura editorial i comercial. • Recordem que: • Els novel·listes consagrats exiliaren . • S’aïllà la cultura i la crítica a Europa que provocà la paralització del procés creador. • No es creà narrativa fins la dècada dels 50.

  4. La narrativa • Hi ha una lleu liberalització quan acaba la IIGM. • Hi destaquen diverses tendències: • NOVEL·LA FANTÀSTICA • La característica principal va ser l’evasió de la realitat. • Hi destaquen Joan Perucho, amb Les històries naturals (1960), que narra un cas de vampirisme durant les guerres carlines. • L’humor, la ironia, els fons històric barrejat amb la fantasia, la presència de personatges històrics i inventats, l'erudició autèntica mesclada amb dades absolutament falses, constitueixen bases de bona part de les novel·les d’aquest autor, com ara Llibre de cavalleries (1957) o Les aventures del cavaller Kosmas (1981).

  5. Narrativa psicològica • Línia continuista de les tendències anteriors a la guerra. • Va adquirir un caràcter existencialista i catòlic en el cas de Xavier Benguerel, amb La Família Rouquier (1953); El testament (1955), Els fugitius (1956), i de • Joan Sales autor d’Incerta glòria (1956), l’obra narrativa més complexa i colpidora de la postguerra i un bon exemple del calvari de la censura franquista.

  6. Novel·la realista • Va ser un corrent narratiu que es va produir a tot Europa. • Reflexiona sobre les difícils condicions de vida de la postguerra. • Les novel·les, escrites en aquesta època, però no es publicaran fins a finals dels seixanta. • És el cas de K. L. Reich de Joaquim Amat-Piniella, (1948), que no fou autoritzada per la censura fins el 1963, i Tots tres surten per l’Ozama de Vicenç Riera-Llorca, publicada a Mèxic el 1946, i no es va publicar a casa nostra fins el 1967. • La primera narra les experiències dels catalans als camps de concentració dels nazis; la segona, l’aventura dels exiliats a la República Dominicana.

  7. Entre els autors realistes cal destacar... • Tísner, pseudònims d’Avel·lí Artís Gener, autor de 556 Brigada Mixta (1945), sobre la guerra, i • Paraules d’Oporton el Vell (1968), novel·la històrica ficció que narra la conquesta d’Europa pels asteques, abans del 1492. • Altres autors destacables són Josep Maria Espinàs (Combat de nit, 1959) i, Maria Aurèlia Company (Un lloc entre els morts, 1968) i, Manuel de Pedrolo (Totes les bèsties de càrrega, 1967), l’autor més perseguit per la censura pels temes de les seues obres: la repressió sexual i política, els conflictes socials...)

  8. La narrativa a partir dels anys 70 • Tot i els problemes d’edició i de censura inicial, la situació en aquesta dècada és diferent a la de la immediata postguerra: • El franquisme arriba a la seua fi, mor el dictador, es produeix la transició cap a la democràcia i apareixen nous autors i noves editorials: • 3 i 4, Saó o Federació d’Entitats Culturals del País Valencià) que faciliten el coneixement d’obres arreu del domini lingüístic, nous premis literaris i la restauració democràtica reconeix els drets lingüístics de les nacionalitats amb llengua pròpia.

  9. Aquests joves escriptors, nascuts entre l’acabament de la guerra i la dècada següent (1940-1955), no han viscut la guerra, però han patit les conseqüències: • Educació repressiva (moral, ideològica, lingüística i sexual). • Aprenentatge autodidacte de la llengua. • Han crescut amb la cultura dels mitjans de comunicació de masses (ràdio, tv, còmic i cinema) • La revolta juvenil dels anys seixanta i la lluita al carrer contra el franquisme. • Comencen a publicar a finals dels 60 seguint la línia realista, però amb l’exaltació del món interior del protagonista, que reconstrueix el seu passat personal.

More Related