1 / 25

SAGRADA FAMÍLIA . FAÇANA DE LA PASSIÓ. DESCRIPCIÓ I SIMBOLISME

ADOREC SINDICAT DE DOCENTS DE RELIGIÓ CATÒLICA DE TARRAGONA. «Si hubiese empezado construyendo esta fachada, la gente se habría retraído, en contraste con la del Nacimiento, decorada, ornamentada, turgente, la de la Muerte es dura, pelada, como hecha de huesos» Antoni Gaudí. JUNTS

keiki
Télécharger la présentation

SAGRADA FAMÍLIA . FAÇANA DE LA PASSIÓ. DESCRIPCIÓ I SIMBOLISME

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. ADOREC SINDICAT DE DOCENTS DE RELIGIÓ CATÒLICA DE TARRAGONA «Si hubiese empezado construyendo esta fachada, la gente se habría retraído, en contraste con la del Nacimiento, decorada, ornamentada, turgente, la de la Muerte es dura, pelada, como hecha de huesos» Antoni Gaudí. JUNTS SINDICAT DE DOCENTS DE RELIGIÓ DE PRIMÀRIA I SECUNDÀRIA DE CATALUNYA «Es posible que alguien encuentre demasiado extravagante esta fachada; pero a mi me gustaría que llegara a dar miedo y para conseguirlo no escatimaré todo aquello que resulte más tétricamente efectista» Antoni Gaudí SAGRADA FAMÍLIA . FAÇANA DE LA PASSIÓ. DESCRIPCIÓ I SIMBOLISME

  2. ADOREC ASSOCIACIÓ DE DOCENTS DE RELIGIÓ CATÒLICA DE TARRAGONA Benvolguts companys/es Després de l‘ interès que va despertar el curs de formació sobre la Sagrada Família celebrat el dia 1 i 2 de juliol de 2013, hem cregut convenient oferir també als assistents material per poder treballar a l’aula . Aquest pps sobre la façana de la passió, està pensat com una eina del professor. Ell serà qui decidirà a quin nivell i de quina manera es treballarà. El podem relacionar molt bé amb l’estudi de la Setmana Santa a tots els nivells: evangèlic, estudi de tradicions, rituals religiosos... Algunes cites bíbliques estan escrites, d’altres només citades amb la doble intenció de, que els alumnes busquin al NT i llegeixin en veu alta i per altra banda facilitar la comparació del mateix relat explicat per un altre evangelista. També serà decisió del professor el tipus d’activitats que formaran part de l’aprenentatge. Nosaltres proposem unes quantes que de ben segur serviran per suggerir-ne de noves. El nivell al qual han d’anar adreçades tampoc està indicat. Qui millor coneix el nivell es cada professor. L’activitat “Animals de la façana 2” és llarga en explicació perquè l’objectiu és saber relacionar tres idees que normalment s’estudien per separat: El sacrifici d’Isaac, el concepte teològic de la redempció i el ritual de la Missa. De la mateixa manera que a nivell de vivència de la fe no es pot separar l’Antic del Nou Testament, a nivell cultural encara és més necessari saber-los relacionar per poder entendre d’on venim, i el per què de les nostres tradicions. També hem inclòs plantilles per fer la maqueta d’una església. Creiem que el disseny és adequat per a cicle Superior de Primària i primer cicle de l’ESO. JUNTS SINDICAT DE DOCENTS DE RELIGIÓ DE PRIMÀRIA I SECUNDÀRIA DE CATALUNYA

  3. FAÇANA DE LA PASSIÓ. Distribució: 46- Sant Sopar. 47- L’orella de Malco. 48- Quadrat màgic. 49- Traïció de Judes. 50- Flagel·lació. 51- Alfa – Omega 52- Negacions de Pere. 53- Laberint . 54- Corona d’espines. 55- Jesús davant Pilat. 56- Camí del Calvari . 57- La Verònica. 58- Longino, el centurió. 59- Jugant-se les vestidures. 60- Cricifixió . 61- El sepulcre . 62- L’enterrament. Per seguir les escenes en ordre cronològic, s’han de mirar seguint una Straçada de baix a dalt.

  4. PORTA DE LA CARITAT O DE L’EVANGELI Els textos evangèlics que trobem en aquesta porta de dos fulles són de l’evangeli de Joan. Obrir aquestes portes és obrir l’evangeli. Simbòlicament, entrar al temple i llegir els textos sagrats resulten una mateixa cosa

  5. PORTA DE LA FE Dedicada a la pregària de Jesús a l’hort de les oliveres, també dit «hort de Getsemaní» S'avançà un tros enllà, es prosternà amb el front a terra i pregava dient: --Pare meu, si és possible, que aquesta copa s'allunyi de mi. Però que no es faci com jo vull, sinó com tu vols. Mt 26, 39 Deixebles dormint Quan Mateo ens diu que els deixebles dormien no ens està parlant del fet literal de dormir sinó de que no son conscients del que estan vivint. JUNTS SINDICAT DE DOCENTS DE RELIGIÓ DE PRIMÀRIA I SECUNDÀRIA DE CATALUNYA ADOREC SINDICAT DE DOCENTS DE RELIGIÓ CATÒLICA DE TARRAGONA

  6. PORTA DE L’ESPERANÇA Els soldats van teixir una corona d’espines, li posaren al cap i el revestiren d’un mantell de porpra i deien: «Salve, rei dels jueus!» i li pegaven bufetades. Joan 19,2 CORONACIÓ D’ESPINES JESÚS CONDUIT DAVANT HERODES I PILAT Poema del Salvador Espriu A vegades és necessari i forçós que un home mori per un poble, però mai no ha de morir tot un poble per un home sol: recorda sempre això, Sepharad. Fes que siguin segurs els ponts del diàleg i mira de comprendre i estimar les raons i les parles diverses dels teus fills. Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats i l'aire passi com una estesa mà suau i molt benigna damunt els amples camps. Que Sepharad visqui eternament en l'ordre i en la pau, en el treball, en la difícil i merescuda llibertat. (La pell de brau) «El meu desig ha d’acabar en aquest meravellós i angèlic temple a on els únics límits son l’amor i la llum». Divina Comèdia. Paradis XXVIII, 52-54

  7. ENTRADA TRIUNFAL DE JESÚS EN JERUSALEM Els deixebles hi anaren i feren el que Jesús els havia manat:  portaren la somera i el pollí, van posar els mantells al seu damunt, i ell hi va muntar.  Molta gent va començar a estendre els seus mantells pel camí; d'altres tallaven branques dels arbres i encatifaven el terra. La gent que anava davant d'ell i els qui seguien darrere cridaven: -- Hosanna al Fill de David! Beneït el qui ve en nom del Senyor! Hosanna a dalt del cel! Mt 21, 6-9 Baix-relleu situat al terra en l'interior del portal de la Passió. Fet amb marbre travertí. És obra de Domènech Fita

  8. EL SANT SOPAR Mt,26,26-30 Els cristians consideren el Sant Sopar com el moment en que Jesús instaura l’Eucaristia que és el sagrament cabdal de la seva religió. Aquesta litúrgia eucarística es coneix amb el nom de Santa Missa. Respon al mandat que Jesús va fer en aquest sopar: «feu això que és el meu memorial» Lc 29, 19 L’Església considera que a cada Eucaristia es reprodueix la mort i resurrecció de Jesús. El pa i el vi signifiquen el cos i la sang de Jesús vesada per redimir la humanitat

  9. El gos Situat sota la ma de Judes. (es pot veure en la diapositiva 1). És el símbol de la fidelitat Altres observadors veuen un gos pastor que guarda i guia el ramat que és el poble de Crist. Judes Iscariot. Detall de la ma tancada amagant les 30 monedes Apòstol Joan EL SANT SOPAR. DETALLS

  10. JUNTS SINDICAT DE DOCENTS DE RELIGIÓ DE PRIMÀRIA I SECUNDÀRIA DE CATALUNYA ADOREC SINDICAT DE DOCENTS DE RELIGIÓ CATÒLICA DE TARRAGONA L’ORELLA DEL SOLDAT Els qui eren al voltant de Jesús, en veure el que estava a punt de passar, digueren: --Senyor, ¿ataquem amb l’espasa? I un d'ells va donar un cop d'espasa al criat del gran sacerdot i li tallà l'orella dreta. Però Jesús va dir: --Deixeu-los fer! I tocant-li l'orella, el va guarir. Lc 22, 50-51 Els cascos dels soldats son iguals que els remats de les xemeneies de la Pedrera

  11. TRAICIÓ DE JUDES  Immediatament, quan encara Jesús parlava, es presenta Judes, un dels Dotze. L’acompanyava un grup de gent armada amb espases i garrots, que venia de part dels grans sacerdots, dels mestres de la Llei i dels notables.  El qui el traïa els havia donat aquesta contrasenya: --És el qui jo besaré: deteniu-lo i emporteu-vos-el ben custodiat.  Tot seguit se li va acostar i li digué: --Rabí! I el besà.  Ells s’abraonaren sobre Jesús i el detingueren.  Però un dels presents desembeinà l’espasa i, d’un cop, tallà l’orella al criat del gran sacerdot. Mc 14, 43-47

  12. LA FLAGELACIÓ Des del punt de vista del poder establert és lògic i natural que Jesús fos fuetejat. En aquell temps tenia un caràcter públic per accentuar l’efecte exemplificador a nivell social ALFA I OMEGA Primera i última lletra de l’alfabet grec . El que hi ha entremig des d’un punt de vista simbòlic és l’Univers en la seva totalitat. Totalitat a la qual només Déu pot accedir. «Jo sóc l'Alfa i l'Omega, diu el Senyor Déu, el qui és, el qui era i el qui ve, el Déu de l'univers. « Ap. 1,8 Columna trencada. Simbolitza l’enfonsament del món antic amb l’arribada de Jesucrist Nus Simbolitza el martiri físic Descripció: Dos triangles emmarcats en un rectangle. Una lletra en positiu i l’altre en negatiu. Si es doblega el rectangle per la meitat, les dues lletres encaixen en una figura sola, Si l’Omega la baixem fins a la meitat de l’Alfa tindrem l’estrella de David el símbol més emblemàtic de la tradició hebrea Canya Simbolitza el martiri moral Tres esgraons Simbolitzen els tres dies fins la resurrecció

  13. ECCE HOMO. Els soldats se'l van endur a l'interior del palau, és a dir, al pretori, i convocaren tota la cohort.  Llavors el vestiren de porpra, li cenyiren al cap una corona d'espines que havien trenat  i l'anaven saludant: --Salve, rei dels jueus!  Li pegaven al cap amb una canya, li escopien i s'agenollaven per fer-li homenatge.  Acabada la burla, li tragueren la porpra, li posaren els seus vestits i se l'endugueren fora per crucificar-lo. Mt 15, 16-20 Les mans son el símbol de l’acció racional de l’ésser humà en la realitat que l’envolta. Rentar-se-les significa la puresa i la integritat de les obres que es porten a terme amb les mans netes. En el cas de Pilat el que està representant és que nocomparteix la voluntat dels grans sacerdots i no vol ser responsable de la crucifixió de Jesús. No vol embrutar-se les mans participant en un acte injust.

  14. LES NEGACIONS DE PERE Mt 26,69-75

  15. NEGACIONS DE PERE. DETALLS EL CANT DEL GALL El gall és símbol de vigilància. És l’animal solar per excel·lència símbol de renovació i resurrecció. En les creences primitives el cant del gall anunciava la resurrecció del déu Sol. Quan el gall canta després de les negacions de Pere, està anunciant que, malgrat la condemna i la mort, Jesucrist com el Sol ressuscitarà. En un terreny simbòlic podríem afirmar que Pere representa la posta de sol i el cant del gall l’albada Rostre avergonyit de Pere després de negar tres vegades que coneixia Jesús Rostre d’una de les tres dones que simbolitzen les tres vegades que Pere va negar que coneixia Jesús Pere actua com a prototip dels éssers humans. Podem dir que Pere és el delegat dels deixebles i per extensió de la resta dels humans. El que representa Pere amb les tres negacions és una actitud molt humana derivada de la inseguretat i el temor.

  16. LA VERÓNICA EIXUGA EL ROSTRE DE JESÚS CAMÍ DEL CALVARI JESÚS CAU TRES VEGADES L’escultor s’inspira en Gaudí per fer aquest evangelista que pren nota del que està passant. No hi ha referències d’aquests fets en els evangelis canònics però sí que n’hi ha als apòcrifs. A la tradició catòlica es venera la Verònica com la dona que es va enfrontar als soldats mostrant la seva compassió per Jesús netejant la suor i la sang del seu rostre. En agraïment, Jesús deixà estampada la seva cara al tovalló

  17. El rostre de Jesucrist estampat al tovalló de la Verònica. Per un efecte òptic mira sempre a l’observador. La dona apareix sense rostre. Degut a que aquest personatge no surt als evangelis canònics. Homenatge de l’escultor Subirachs a Gaudí

  18. SIMÓ DE CIRENE AJUDA JESÚS A PORTAR LA CREU Lc 23, 26-27

  19. L A C R U C I F I X I Ó Jn 19, 16-19 Subirachs basa la seva composició escultòrica en el costum medieval de representar la dualitat còsmica. La dualitat de la creu es veu reforçada per la presència de parelles de contraris: el sol i la lluna, la Verge Maria i Sant Joan, el lladre bo i el lladre dolent, el cel i la terra... La creu és el punt de confluència de tots els contraris, la síntesi que en clau teològica vol dir que Jesús mor en la creu per la salvació de la humanitat.

  20. Jn 19,23-24 Els soldats es juguen els vestits de Jesús. La taula on juguen és una gran taba (os del peu del corder, també dit astràgal). Aquest joc era molt popular entre els soldats romans. Es jugava com si fossin daus . Cada jugador apostava de quina cara quedarien les tabes després de llançar-les. Entre els soldats les apostes eren de molts diners. També es feien servir en tècniques d’adivinació. JUGANT-SE LES VESTIDURES A LES TABES Els objectes i vestits que han estat propietat d’una persona, son portadores de l’energia d’aquella persona. Aquesta és la justificació de les relíquies.

  21. EL CENTURIÓ que amb la seva llança travessà Jesús en el costat dret. En aquest grup escultòric el soldat va a cavall i amb la llança travessà la façana de l’edifici D’aquesta ferida va sortir sang i aigua. Aquesta acció simbolitza el naixement de l’església cristiana ja que l’aigua i la sang representen dos sagraments bàsics: Baptisme i Eucaristia. Jn 19, 33-34 Una curiositat: Aquest soldat es deia Longino i es creu que era originari de la Tarraconense. Era costum que els governadors de les províncies tinguessin una guàrdia personal de màxima confiança i fidelitat que els acompanyava a tots els destins. El primer destí de Ponç Pilar va ser la Tarraconense

  22. Arribat ja el capvespre, com que era el dia de preparació, el dia abans del repòs del dissabte, Josep d'Arimatea, membre distingit del Sanedrí, que esperava també l'arribada del Regne de Déu, va gosar entrar a veure Pilat per demanar-li el cos de Jesús.  Pilat es va estranyar que ja fos mort i féu cridar el centurió per preguntar-li si això era cert.  Informat pel centurió, va permetre a Josep que s'endugués el cadàver. Josep va comprar un llençol, va baixar Jesús de la creu, l'embolcallà amb el llençol i el va dipositar en un sepulcre que havia estat tallat a la roca. Després va fer rodolar una pedra davant l'entrada del sepulcre.  Maria Magdalena i Maria, mare de Josep, miraven on el posaven. Mc 15, 42-47 EL SANT ENTERRAMENT

  23. L’OU que es trenca el dia de Pasqua és el sepulcre que s’obre i permet la resurrecció de Jesucrist. És l’ou que es converteix en el germen de la nova vida. És al mateix temps tomba i bressol . L’ou situat a dalt de l’entrada al sepulcre anuncia o prefigura aquest doble simbolisme. Pintors famosos com el Piero de la Francesca i Salvador Dalí també han utilitzat l’ou com a símbol de la resurrecció. Jesús com a ésser humà devia participar del ritual de l’enterrament però com a divinitat estava cridat a deixar enrere la seva aparença humana ressuscitant al tercer dia. EL SANT ENTERRAMENT. Detalls Detall de Nicodem de gran semblança amb J. M. Subirachs

  24. La missió de Jesús home ja ha acabat; per tant cal abandonar la seva condició humana per tornar a la seva condició original i eterna,la condició divina. És en el sepulcre a on d’una manera simbòlica Jesús realitza el viatge de tornada. . LA RESURRECCIÓ Jn 16, 1-8

  25. ADOREC ASSOCIACIÓ DE DOCENTS DE RELIGIÓ CATÒLICA DE TARRAGONA CRÈDITS. ORGANITZACIÓ: JUNTS-ADOREC Muntatge: delegats sindicals d’ADOREC Fotografies: Pere Vivas, Ricard Pla i Biel Puig PROJECTE: Curs de formació sobre la Sagrada Família 1i 2 de juliol de 2013 ÀMBIT: Mestres i professors de religió i humanitats. ADREÇAT A: Cicle superior de Primària i primer cicle de l’ESO. EDITAT: Setembre de 2013 JUNTS SINDICAT DE DOCENTS DE RELIGIÓ DE PRIMÀRIA I SECUNDÀRIA DE CATALUNYA

More Related