Pla integral d’urgències de Catalunya (PIUC)

1. Pla integral d’urgències de Catalunya (PIUC) Temporada d’hivern 2008-2009

2. Procés d’elaboració • Mapa Sanitari • Entrevistes semi estructurades • Gerents i directors assistencials • Caps d’urgències • Professionals • Sindicats • Consell de la Professió Mèdica • Encàrrec de documents • Revisió sistemàtica sobre l’efectivitat de les intervencions per a reduir la pressió assistencial d’urgències • SEM • PIUC • Documents i aportacions de les patronals • Opinions dels ciutadans • ESCA • Enquesta de satisfacció

3. CUAP El territori com unitat de treball Les urgències són de les persones, no de les estructures o nivells Taules territorials de coordinació Discussió i acord de perfils clínics que es poden derivar entre dispositius assistencials > 3 milions d’urgències hospitalaries ACUT PAC

4. El territori com unitat de treball Increment de la capacitat resolutiva de l’atenció primària • CUAP en funcionament: • Cornellà de Llobregat • Sabadell • Cerdanyola-Ripollet • Lleida • Sant Andreu de la Barca-Pallejà • Manresa • Reus • Salou • Manso (Barcelona) • L’Hospitalet de Llobregat • Sant Vicenç dels Horts • Tortosa • Amposta • Les primeres dades d’avaluació indiquen que només un 2,5 - 5% dels malalts visitats són derivats a l’hospital, i d’aquests el 80% són ingressats.

5. El territori com unitat de treball Atenció continuada urgent territorial (ACUT)

6. Atendre al malalt en el centre que pugui donar la millor resposta a les seves necessitats. Triatge (I) • Objectiu: • Implantar un model de triatge únic i estandarditzat a tots els serveis que atenen demandes d’atenció urgent del sistema sanitari públic de Catalunya (Hospitals, CUAP, ...). • Els objectius del triatge són: • Prioritzar l’atenció dels pacients en funció del seu nivell d’urgència. • Augmentar el coneixement de la casuística i de la dinàmica temporal de cada servei d’urgències, de forma que pugui fer-se gestió de recursos basada en informació útil i fiable.

7. Atendre al malalt en el centre que pugui donar la millor resposta a les seves necessitats. Triatge (II) • Els 5 nivells en que s’assignen els pacients un cop valorats són els següents: • Nivell 1. Situacions que requereixen ressuscitació amb risc vital immediat (atenció immediata). • Nivell 2. Situacions molt urgents, de risc vital previsible. • Nivell 3. Situacions d’urgència, de potencial risc vital. • Nivell 4. Situacions de menor urgència, potencialment complexes,però sense risc vital. • Nivell 5. Situacions no urgents, que permeten una demora en l’atenció poden ser programades, sense risc per al pacient.

8. Atendre al malalt en el centre que pugui donar la millor resposta a les seves necessitats. • Pla d’altes hospitalàries per a malalts • Aguts: 14.831 • Subaguts: 1.510 • Sociosanitàries: 1.963 • Reforç PADES:26 (reforç entre setmana i caps de setmana) • Hospitalització a domicili (1.200 pacients) • Resposta immediata al malalt crític • Implantació de codis d’emergència al territori • Telemedicina • Reforçar el transport sanitari (12-14 unitats) • Potenciar l’atenció telefònica i el paper del SEM com a coordinador de fluxos.

9. Corresponsabilització dels centres Distribució dels episodis segons dia de la setmana Font: Estudi sobre l’activitat i l’organització dels serveis d’urgències hospitalaris en 26 hospitals de la XHUP. DGPA El nombre d’urgències varia segons el dia de la setmana. El dilluns és el dia en que s’atenen més urgències

10. Corresponsabilització dels centres Distribució dels episodis segons hora d’entrada Font: Estudi sobre l’activitat i l’organització dels serveis d’urgències hospitalaris en 26 hospitals de la XHUP. DGPA A mig matí i a mitja tarda arriben més urgències a l’hospital

11. Corresponsabilització dels centres Distribució de l’ocupació. Nombre d’episodis en cada hora Font: Estudi sobre l’activitat i l’organització dels serveis d’urgències hospitalaris en 26 hospitals de la XHUP. DGPA El moment de major densitat als serveis d’urgències és entre les 12 i les 22 amb una petita davallada a migdia

12. Corresponsabilització dels centres • Gestió centralitzada dels ingressos • Unitats pre-ingrés • Unitats de curta estada

13. Corresponsabilització del ciutadà • Eixos principals de la comunicació: • Conscienciar de la importància de la prevenció i delshàbits saludables. • Conscienciar de la importància de l’ús adequatdels recursos sanitaris • Facilitar lainformació dels centres de salutque el Departament de Salut posa a disposició de la ciutadania, i dels centres que es reforcen en les èpoques de més demanda com és l’hivern (consultoris locals, CAP i centres que ofereixen atenció continuada).

14. Corresponsabilització del ciutadà • És important vacunar-se contra la grip. • Hi ha un centre de salut obert les 24 hores al seu servei. • Hi ha altres recursos al seu abast: • Sanitat Respon 902 111 444(també per cita prèvia a molts dels centres) • 061 • Les oficines de farmàcia: 3.027 • Cal reservar les urgències hospitalàries per als casos més greus. Les accions principals que es realitzen s’adrecen a fixar, en la ciutadania el coneixement que:

15. Percentatge de pacients atesos a urgències de l’hospital que van per iniciativa pròpia

16. Corresponsabilització del ciutadà • Campanya de vacunació contra la grip. • 5.500 cartells informatius distribuïts entre els centres de salut. • Informació en el web del Departament de Salut.

17. Clip 012 sobre la campanya de vacunació antigripal. Grip zero Corresponsabilització del ciutadà

18. Corresponsabilització del ciutadà • Mesures preventives i de consell • 1.385.000vacunes contra la grip

19. Corresponsabilització del ciutadà • Informació a la ciutadania • Edició online de la Guia de centres amb la relació de tots els centres de salut i dels hospitals de la xarxa pública. • Consulta interactiva dels centres de salut amb atenció continuada a través del canalsalut del Gencat.

20. Sistemes d’Informació • Informació setmanal als professionals • Evolució dels indicadors de demanda als hospitals i a l’atenció primària: Sistema d’Informació PIUC • Evolució de l’epidèmia de grip a Catalunya: PIDIRAC • Evolució de l’epidèmia a Europa • Sistema de predicció de la demanda de serveis d’urgències: Sistema d’informació SEMSA

21. Pressupost