2. EL LÈXIC ESPECÍFIC. EL LLENGUATGE D’ESPECIALITAT DE LES CIÈNCIES DE LA VIDA

1. 2. EL LÈXIC ESPECÍFIC.EL LLENGUATGE D’ESPECIALITAT DE LES CIÈNCIES DE LA VIDA 1. La terminologia 1.1 Definició 1.2 Usuaris 1.3 Una mica d’història 2. La unitat terminològica: el terme 2.1 Tipus de termes 2.2 Formació de termes 2.3 Organitzacions terminològiques. El Termcat 3. La terminografia 4. El treball terminològic

2. 1. La terminologia: introducció • Especificitat del lèxic (i ++) en els registres d’especialitat cientificotècnics • Necessitat de dominar el llenguatge d’especialitat de cada disciplina  la terminologia • Les condicions sociolingüístiques no permeten un domini segur de la terminologia en català: pressió d’altres llengües

3. 1. La terminologia: definició • el conjunt de termes d'un camp (una empresa, un art, una activitat professional...); • disciplina que estudia els llenguatges d'especialitat; • disciplina que recull els termes en materials que reben noms diversos (vocabularis, diccionaris, lèxics, glossaris, llistes de termes, obres comercials d'un organisme o una empresa...)  TERMINOGRAFIA

4. 1. La terminologia: definició • orientació lingüística general: estudia el lèxic dels llenguatges d’especialitat • orientació lingüística aplicada: cobrir necessitats socials / normalització  importància del sistema educatiu (Articles)  importància de la traducció  importància en cada ciència

5. 1. La terminologia: definició • Simplifiquem... estudiem els termes... • però... estudi complex: MATÈRIA INTERDISCIPLINÀRIA • lingüística • ciència cognitiva • teoria de la comunicació

6. 1. La terminologia: definició En resum... • Estudia els llenguatges d’especialitat ( termes) des d’una perspectiva interdisciplinar: • És una matèria lingüística (s’interessa per la denominació precisa dels conceptes) • És una matèria cognitivista (s’interessa per l’organització conceptual de la matèria especialitzada i identifica i classifica els conceptes) • És una matèria aplicada (dissenya mètodes i elabora productes que reverteixen en el desenvolupament científic i en la resolució de necessitats socials)

7. 1. La terminologia: definició. Relació amb el cognitivisme • ectoderma ‘capa externa del blastoderma –capa superficial dels blastòmers, cadascuna de les cèl·lules formades durant la divisió de l’ou fertilitzat en els primers estadis del desenvolupament embrionari– que resulta de la divisió dels ous rics en vitel·le (vitellus ‘rovell de l’ou’) destinada a formar l’epidermis, els òrgans dels sentits i el sistema nerviós’

8. 1. La terminologia: usuaris • Usuaris directes • treball in vitro • Usuaris indirectes • treball in vivo

9. 1. La terminologia: usuaris

10. 1. La terminologia: una mica d’història • Interés: segles XVIII i XIX  ordenar, encunyar i diferenciar conceptes amb els termes • Segon terç XX: noves necessitats de comunicació i informació i desenvolupament dels mitjans de comunicació

11. 2. La unitat terminològica: el terme Instruments d’òptica Entre els instruments relacionats amb l’òptica, n’hi ha exemples tant d’aquells usats per a millorar la visió humana, en objectes molt petits o situats a grans distàncies, com de diversos aparells destinats a l’anàlisi de la llum, amb finalitats didàctiques, per a usar aquests resultats per a uns altres objectius, com l’anàlisi química. Entre els instruments del primer grup, s’hi conserven peces o equips complets de telescopis i microscopis. Entre el segon grup, destaquen un espectroscopi i un polarímetre de compensació de Soleil (descrit en l’apartat “Polarímetres” de la secció següent). També s’hi conserva un banc d’òptica que permetia dur a terme diverses experiències didàctiques relacionades amb els fenòmens de reflexió i refracció de la llum, com també un joc d’espills plans, convexos i còncaus, probablement emprats amb la mateixa finalitat. Esmentarem en aquest grup un calidoscopi i un esteroscopi, dels quals s’ofereix més informació en el capítol dedicat al Museu de Geologia de la Universitat de València. També hi ha diversos aparells de projecció antiga, que usaven un arc voltaic com a font lluminosa, entre els quals destaca un projector de diapositives i un projector de cinema de gran mida. S’hi conserva també una càmera fotogràfica de gran interés.

12. 2. La unitat terminològica: el terme

13. 2. La unitat terminològica: el terme • Unitat lèxica bàsica objecte de l’estudi de la terminologia específica d’una disciplina científica o tècnica • Vessant formal: denominació • Vessant conceptual: significat DENOMINACIÓ + SIGNIFICAT = TERME

14. 2. La unitat terminològica: el terme Difícilment destriables del lèxic comú, malgrat: l’origen, la categoria gramatical i l’ús restringit

15. 2. La unitat terminològica: tipus de termes • forma • significat • categoria o funció • procedència Activitat pràctica-8

16. 2. La unitat terminològica: tipus de termes segons la forma Activitat pràctica-8

17. 2. La unitat terminològica: tipus de termes segons la forma. Les abreviacions • Sigles: DNA • Abreviatures: pròpies de cada llengua • Símbols: convencions internacionals • majúscules o minúscules i sense punts • L • -gram • kilo-: k… • guionet: kilowatt • nomenclatura química

18. 2. La unitat terminològica: tipus de terme segons el significat i la funció • objectes o entitats  substantius (magnetisme) • processos, operacions, accions  verbs (magenitzar) • propietats, estats, qualitats  adjectius (magnetitzable) • relacions  adjectius i verbs (magnetitzat)

19. 2. La unitat terminològica: tipus de termes segons la procedència Activitats pràctiques 9 i 10

20. 2. La unitat terminològica: tipus de termes segons la procedència. Els termes provinents del fons grecollatí • Incidència en el llenguatge mèdic internacional Arrels: parts de l’anatomia, líquids orgànics, secrecions o excrecions, funcions orgàniques i malalties o estats patològics. Sufixos i prefixos: estats patològics o malalties. • Tipus de combinacions: • determinativa • copulativa • mixta Activitats pràctiques 9 i 10

21. 2. La unitat terminològica: tipus de termes segons la procedència. Els termes provinents del fons grecollatí • determinativa: hiperlipohèmia: hiper (‘excés’) + lipo (‘greix’) + hem (‘sang’) + ia (‘condició’) • copulativa: frenoesplènic: fren (‘membrana’) + espleno (‘melsa’) + ic (sufix derivatiu) • mixta: gastroenterostomia [gastro (‘estómac’) + entero (‘intestí’)] + stomia (‘obertura’) Activitats pràctiques 9 i 10

22. 2. La unitat terminològica: tipus de termes segons la procedència. Els termes provinents del fons grecollatí • Fórmules d’unió de formants: enllaç, elisió i al·literació • enllaç: adip (‘greix’) +lisis (‘dissolució’) = adip(o)lisis • elisió: para (‘anomalia’)+osm (‘olor’)+ia (‘condició’) = parosmia • al·literació: in (‘negació’)+respirable (‘apte per a ser respirat’)=irrespirable Activitats pràctiques 9 i 10

23. 2. La unitat terminològica: tipus de termes segons la procedència. Els termes provinents del fons grecollatí Altres característiques a tenir presents: • Predilecció d’unes disciplines per uns formants: -clasi (grec: trencar)  ciències de la terra (litòclasi, plagiòclasi) radio- (llatí: raig lluminós)  física, química i tecnologia (radiografia, radiògena, radioimmunoassaig) -zou (grec: vivent-animal)  ciències biològiques, veterinària i ciències de la salut (protozou, esporozou, antozou) • Grans possibilitats combinatòries: fito-/-fit (grec, planta) + zoo-/-zou (grec, animal): fitozou (‘planta semblant a un animal’) / zoofit (‘animal que té aspecte de planta’) • Un mateix radical pot adoptar diferents formes flexionades. neuro- / neuri- / neur- (grec: nervi): neuroblastoma, neurilemma i neuràlgia, neurastènia • Compostos homogenis: oo- (grec: ou) / ovo- (llatí: ou) + –cit (grec: cèl·lula) / -gàmia (grec: unió) / –gènesi (grec: generació)  oòcit, oogàmia, oogènesi / *ovòcit, *ovogàmia, *ovogènesi

24. 2. La unitat terminològica: tipus de termes segons la procedència. Els termes provinents del fons grecollatí • Ús taxonòmic: -àcies (ll. –aceae)  famílies de plantes (papilionàcies, fagàcies) • Termes que comparteixen una particularitat comuna: -lisi (gr. lýsis) sufix que indica dissolució o trencament (hemòlisi, fagocitòlisi) Activitats pràctiques 9 i 10

25. 2. La unitat terminològica: tipus de termes segons la procedència. Els termes provinents del fons grecollatí • Alerta amb l’accentuació de determinats mots: és diferent de la del castellà • alvèol • atmosfera • electròlisi • medul·la • diòptria • acne • Alerta amb el canvi de gènere: • anàlisi (f.) • síndrome (f.) Activitats pràctiques 9 i 10

26. 2. La unitat terminològica: tipus de termes segons la procedència. Els termes provinents del fons grecollatí • Termes plans en català (el sufix és àton): • -cit (‘cèl·lula’) • -fit (‘vegetal’) • -lit (‘pedra’) • -ol (diminutiu) • -stat (‘equilibri’) • Termes esdrúixols en català (el sufix és àton): • -clasi (‘fissura’) • -lisi (‘dissolució’) • -ode (‘camí’) • -spora (‘espora’) • -stasi (‘posició’)

27. 2. La unitat terminològica: tipus de termes segons la procedència. Els termes provinents del fons grecollatí • Termes esdrúixols en català (el sufix és tònic): • -scòpia (‘mirar’) • -plegia (‘paràlisi’) • Termes plans en català (el sufix és tònic): • -sfera (‘esfera’)

28. 2. La unitat terminològica: tipus de termes segons la procedència. Els llatinismes Activitats pràctiques 9 i 10

29. 2. La unitat terminològica: tipus de termes segons la procedència. Els manlleus • Manlleus: provenen d’altres llengües i vénen motivats per la necessitat • Monoreferencials: hardware ‘quincalla’ / ‘maquinari’ • Possibilitat de derivació: disquet > disquetera • Refús, manteniment o adaptació • Calcs: imitació de l’esquema o significació d’un mot estranger • llançadora espacial < space shuttle • gratacel < skyscraper Són perjudicials? Activitat pràctica 11

30. 2. La unitat terminològica: tipus de termes segons la procedència. Els manlleus • adaptació dels manlleus: ortogràfica, fonètica i morfològica Activitat pràctica 11

31. 2. La unitat terminològica: tipus de termes segons la procedència. Els manlleus Sufix –ing > -atge / -ció (cloning > clonatge; electroforming > elecroformació) Activitat pràctica 11

32. 2. La unitat terminològica: la formació de termes • Les llengües segueixen un procés continu de selecció i d’adaptació a les necessitats comunicatives dels parlants  creació de paraules noves • La neologia s’ocupa dels aspectes referits als fenòmens nous que apareixen en les llengües i que es manifesten en qualsevol dels nivells de descripció  NEÒNIMS en llenguatge d’especialitat •  els experts han de conéixer els recursos de creació: correcció gramatical, adequació, coherència i harmonia

33. 2. La unitat terminològica: la formació de termes ocupa, ionqui, pin, zàping replicó, correu electrònic, emprenta genètica

34. 2. La unitat terminològica: la formació de termes

35. 2. La unitat terminològica: la formació de termes • Condicions de creació d’un neologisme • Necessitat • Ha de seguir les regles del sistema lingüístic •  planificació lingüística

36. 2. La unitat terminològica: la formació de termes • Criteris internacionals de creació de termes • actitud prescriptiva • actitud descriptiva El Comité Tècnic 37 (CT 37) d'ISO (norma R704 d'ISO, aprovada el 1968): • Adequació fònica i gràfica i poder de derivació • Economia • Terme abreujat amb síl·labes o amb lletres aïllades • Evitar la formació de termes complexos • Ús del grec o del llatí • No canviar un terme arrelat

37. 2. La unitat terminològica: organitzacions terminològiques • Recerca terminològica • Gestió dels recursos terminològics i avaluació dels processos. • Normalització de termes i estandardització. • Formació en terminologia • ISO (International Organization for Standardization) • Infoterm (Centre Internacional de Documentació i Informació sobre Terminologia creat per la Unesco) • Comissió de Terminologia de l'Associació Internacional de Lingüística Aplicada (AILA). • EURODICAUTOM • AENOR • Termesp i els col·laboradors de l'Instituto de Ciencias y Tecnología (ICYT) que depenen del Consejo Superior de Investigaciones Científicas • Euskalterm • Termcat

38. 2. La unitat terminològica: organitzacions terminològiques • Cada llengua és un sistema de signes independent i autòcton, però relacionat amb altres sistemes també lingüístics que comparteixen el fet de ser instruments de la comunitat científica • necessitat de cooperació internacional: • Creació de centres i associacions internacionals • Creació de programes de cooperació entre països de la mateixa llengua • Foment de la formació en terminologia • Normalització terminològica • Estandardització terminològica a partir d’un centre coordinador: el Termcat

39. 2. La unitat terminològica: el Termcat • El Termcat: http://www.termcat.cat • Centre de terminologia catalana fundat el 1985 • Funció: recerca terminològica (prioritats) i determinació dels criteris per a revisar i aprovar nous termes • Planifica, coordina i gestiona els recursos terminològics • Elabora treballs sistemàtics de terminologia especialitzada  normalització, avaluació, estandardització i difusió • Línies d’actuació: • Elaboració de recursos terminològics • Assessorament terminològic • Normalització de neologismes Activitat pràctica 12

40. 2. La unitat terminològica: el Termcat • Elaboració de recursos terminològics: • Diccionaris (d’especialitat, multilingües, electrònics, visuals), vocabularis multilingües, lèxics, trípics i materials de divulgació (cartells)  Assessora en bibliografia Activitat pràctica 12

42. 2. La unitat terminològica: el Termcat • Assessorament terminològic i metodològic: • criteris terminològics (internacionals) • orienta en els mètodes de recerca • creació d’un banc de dades terminològiques al qual poden accedir els professionals (traductors, professors, tècnics, científics, empreses, lexicògrafs i redactors tècnics)  termes catalans i equivalències en altres llengües (anglès, alemany, castellà, francès i italià) Activitat pràctica 12

44. 2. La unitat terminològica: el Termcat • Normalització terminològica: procés de fixació de les denominacions més adequades per als conceptes propis de cada àrea • Consell Supervisor (Termcat i IEC) • Publicació en el DOGC Activitat pràctica 12

45. 2. La unitat terminològica: el Termcat • Procés de normalització terminològica: el golf 1. reunió d’especialites (àrbitres, jugadors professionals, directors de camp, representants de les federacions Catalana i de les Balears de Golf, representants de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya, periodistes especialitzats) i lingüistes (terminòlegs) 2. termes tractats: 130, majoritàriament anglesos 3. solucions: a) manteniment del manlleu 30% (pitch & putt); b) adaptació 10 % (dropar); c) proposta catalana 60% (tallada < slice, salt de granota < flub) Activitat pràctica 12

46. 2. La unitat terminològica: el Termcat • A vegades les propostes no triomfen en la societat: reality show > xou d’impacte fast food > menjar ràpid air bag > coixí de seguretat hardware > maquinari Activitat pràctica 12

47. 2. La terminografia: els diccionaris Els termes s’organitzen en diccionaris terminològics. Diccionari: producte lingüístic que recull un conjunt seleccionat de paraules (o d'altres unitats de la llengua) i el concreta amb una sèrie d'informacions. Activitat pràctica 13

48. 2. La terminografia: els diccionaris • Selecciona els materials de diverses fonts, fonamentalment escrites. • Selecciona les entrades tenint en compte les formes més usuals. • Les entrades apareixen en la forma lexemàtica. • L'ordre que segueixen les entrades és l'alfabètic. • Cada entrada va acompanyada de les informacions següents: • categoria gramatical • definició principal • accepcions semàntiques determinades per l'àmbit d'ús o per processos de canvi de significat • exemples que n'il·lustren l'ús • La funció bàsica és la descriptiva. • El destinatari és un parlant mitjanament culte. • El diccionari espera augmentar la competència de l'usuari o resoldre vacil·lacions o llacunes lingüístiques. EXEMPLE: fumer, aadj. Que fa fum. Una brasa fumera.

49. 2. La terminografia: tipus de diccionaris • Diccionari d'autor • Diccionari temàtic • Diccionari de frases fetes • Diccionari ideològic • Diccionari etimològic • Diccionari normatiu • Diccionari escolar • Diccionari bilingüe • Diccionari enciclopèdic • Diccionari bàsic • Diccionari històric, etc.

50. 2. La terminografia: definició Diferències entre terminologia i lexicografia Ambdues s'ocupen de seleccionar unitats lèxiques o terminològiques que es concreten en reculls: els diccionaris. a. Aspectes lingüístics: l'única font material que s'utilitza és l'especialitzada, tant oral com escrita; les entrades, sempre lexemàtiques (encara que compostes d'una o més paraules), se seleccionen d'acord amb la temàtica; les informacions sobre el terme es limiten a les pertinents en terminologia i es presenten seguint al màxim la normativa internacional. b. Aspectes funcionals: l'elaboració de diccionaris condueix directament a la normalització (entesa ací com estandardització) dels termes que pertanyen a una especialitat determinada. Els termes triats, però, són les unitats preferibles. c. Metodologia: semasiologia (lexicografia) / onomasiologia (terminologia)