L’inici de la decadència de la tragèdia i l’aparició del socratisme.

1. Pàgina 393 2. La crítica de la tradició occidental: la filosofia del martell2.1. El problema del coneixement: la crítica de la raó • L’inici de la decadència de la tragèdia i l’aparició del socratisme. • El primer símptoma de la il·lustració grega, de la “malaltia de la raó”: la tragèdia en Eurípides.

2. Pàgina 394 2. La crítica de la tradició occidental: la filosofia del martell2.1. El problema del coneixement: la crítica de la raó • El personatge central i protagonista de la decadència del sentit tràgic: Sòcrates. • Representa: • L’aparició de l’home teòric: no basta amb sentir, s’ha de saber. • L’optimisme racionalista: la raó és l’únic camí, tot, per ser bell, ha de ser racional. • Una actitud contranatural (inversió, degeneració) que nega: • Els aspectes obscurs i terribles de la vida. • El coneixement de la unitat entre la vida i la mort. • La tensió entre el que és individual i el fons vital primordial. • Quina és la causa d’aquesta forma de pensar, valorar i procedir (punt de vista axiològic)? • La falta total de seguretat instintiva porta a Sòcrates a inventar un nou ideal (l’home teòric) que sedueix als joves i els fa oblidar la saviesa tràgica. • El pensament científic i socràtic amaga dues fal·làcies: • Una il·lusió metafísica: creure que és possible conèixer l’Ésser mitjançant la raó. • Una il·lusió moral: Creure que és possible corregir-lo. • La causa última que hi ha al darrera d’aquest instint de convertir-lo tot en quelcom pensable i lògic és la por a la mort .

3. Pàgina 393 2. La crítica de la tradició occidental: la filosofia del martell2.1. El problema del coneixement: la crítica de la raó • Dues formes de ser al món: l’home artístic (intuïtiu) i l’home teòric (racional). Text pàgina 395

4. Pàgina 396 2. La crítica de la tradició occidental: la filosofia del martell2.1. El problema del coneixement: la crítica de la raó • La reflexió sobre els usos del llenguatge: la intuïció i el concepte. • L’arrel profunda del socratisme està en una sobrevaloració de la raó que se sustenta en un determinat ús del llenguatge i el valor que es dona a les paraules. • Nova polaritat: la forma intuïtiva i la forma conceptual de la comprensió de la realitat. • Quina de les dues és capaç de captar i expressar de manera més fidel i integra la vida?: • L’error del socratisme ha estat substituir la forma intuïtiva de comprensió de la vida (tragèdia grega) per la conceptual (discurs racional, abstracte, teòric i lògic). Genealogia: • Sòcrates considera que allò que les coses tenen en comú (essència) és allò més real. • Plató ho objectiva, li atorga existència separada i s’oblida que ha estat ell mateix el que ha creat aquests conceptes (que no són més que paraules). Quadre pàgina 397 Text pàgina 397

5. Pàgina 396 2. La crítica de la tradició occidental: la filosofia del martell2.1. El problema del coneixement: la crítica de la raó • Al darrera d’aquest gir gnoseològic hi ha un gir ontològic: • El que és real: • Deixa de ser el que és individual i concret (ara es considerarà només aparença). • Passa a ser el que és comú (l’essència). Conseqüència: D’aquesta manera s’esquematitza la vida i es buida de contingut. • Els conceptes passen a ser considerats l’autèntica realitat quan que només són invencions humanes, productes convencionals, creats amb la finalitat de poder preveure o poder comunicar-nos. José Vidal González Barredo