Parcs naturals de Catalunya

1. Parcs naturals de Catalunya Optativa de quart d’eso Grup :3 Integrants: Diego Lopez ,Lahcen El Ghazi

2. Parc sobre el qual hem investigat DELTA DE L’EBRE

3. Diferencia entre parc nacional i parc natural Parc Nacional: Espai natural protegit que consisteix generalment en un territori extens que presenta sistemes naturals de particular interès científic, educatiu i recreatiu, gens o poc transformats per l’explotació i l’ocupació humanes Parc Natural: Espai natural protegit que consisteix generalment en un territori d’una certa extensió i poc o molt habitat i explotat que presenta valors naturals de particular interès científic, educatiu i recreatiu i te cura de les especies animals i vegetals i al mateix temps treure’ns profit dels recursos naturals es a dir comptabilitzar les activitats humanes amb el medi aquest territori es espai natural pel decret del govern el qual es responsable de la seva protecció.

4. Delta de l’ebro té una superfície total de 7.736 ha. Conformen les llacunes de les 011as, el Canal Vell, el Garxal, l'Alfacada, la Platjola, el Tancament i l'Encanyissada, les illes de Buda, Sant Antoni i Sapinya, les penínsules de la Punta de la Banya (els Alfacs) i del Fangar , els ullals de Baltasar i els erms de Casablanca.En el paisatge del delta trobem terres totalment planes que li donen un aspecte peculiar i únic a Catalunya. A l'interior trobem els extensos arrossars, canviants segons les estacions (terrosos a l'hivern, inundats d'aigua a la primavera, verds a l'estiu). Al litoral trobem un dels paisatges lacustres més atractiu de la Mediterrània, grans estanys vorejats per canyissars i Jonqueres. A la perifèria, sols salins amb cirialeres, joncs marins i encara les llargues i desertes platges arenoses, amb dunes i altres mostres de vegetació, ben adaptada al medi.

5. SITUACIÓ DEL PARC • El Delta de l’Ebre és la major zona humida de Catalunya, amb una superfície de 320 km2. Constitueix un dels hàbitats aquàtics més importants del Mediterrani occidental. • L’equilibri entre la seva riquesa natural i l’explotació per part de l’home no ha estat mai fàcil, per això, l’any 1983, la Generalitat de Catalunya va aprovar la creació del Parc Natural del Delta de l’Ebre, que ocupa les comarques del Montsià (hemidelta dret) i del Baix Ebre (hemidelta esquerre). • De les poblacions que en formen part de l’hemidelta dret, destaquem Amposta, que juntament amb les seves pedanies (Balada i Poblenou del Delta), té una major representació d’habitants. El centre d’interpretació de les llacunes del Parc Natural del Delta de l’Ebre és troba a la Bassa de l’Encanyissada. • De l’hemidelta esquerre, destaquem la població de Deltebre, on trobem la seu del Parc Natural del Delta de l’Ebre.

6. Factors ambientals • El clima, en ser el delta una llengua de terra envoltada pel mar, l'oscil · lació tèrmica és baixa i la humitat, elevada. Les fortes ràfegues de vent que originen les depressions atlàntiques a través de la vall de l'Ebre són especialment freqüents en els mesos de novembre a abril, són de direcció NW, a ratxes, temperades i poc humides, i les hi coneix al delta per «vent de dalt ». La resta de l'any són característics els vents per «marinats» produïts pel major caldejament de la terra respecte al mar. El vent humit, responsable en bona mesura de les pluges del delta, és el de llevant. Les precipitacions són molt variables segons els anys. La mitjana dels anys 1880-1979 és de 536 mm. anuals, repartits molt irregularment. Generalment hi ha dues èpoques. la de setembre a novembre i la d'abril a juny, amb fortes pluges. La resta de l'any és absolutament sec.

8. Fauna delta de l’Ebre Els diversos hàbitats i el clima humit i temperat són factors que afavoreixen l'aparició de nombrosos invertebrats. En temps sangoneres eren tan abundants que en els arrossars calia portar les cames ben cobertes i s'exportaven per centenars de milers cada any. Algunes espècies han desaparegut com l'hemípter Naucoris maculatus, conegut al delta com cutimanya d'aigua, i estan apareixent noves espècies de la mà de l'home com el cranc de riu americà (Procambarus sp) que a poc a poc s'està convertint en una plaga . Els mosquits, els insectes més característics del delta, han portat, des de 1917, a emprendre una lluita sistemàtica contra el paludisme, avui en dia gairebé eradicat, solucionat en part per les contínues fumigacions de les larves d'aquest insecte. Dins dels lepidòpters hi ha infinitat d'espècies que ataquen els conreus, algunes interessants des del punt de vista zoogeográfico, com Chilo supressalis, Borbons zelleri o l'excepcional presència de diverses espècies de Danaus sp. En els arrossars es troben nombroses espècies de petits i interessants crustacis, com el Apus cangriformis. Amb una fauna entomològica tan extensa, els predadors hi són ben representats: araneidos com Argiope lobata o nombrosos odonats (Libèl.lula sp, Calopterix sp, etc.). En els capvespres d'estiu, nuvolades d'efímeres (Polymitarcis virgo) es precipiten sobre els punts de llum.

9. Llocs d’interès LA CASA DE FUSTA Construcció emblemàtica al Delta, actualment és una instal·lació del Parc Natural que acull un centre d'informació i un museu ornitològic on es mostra una col·lecció molt completa de les espècies més representatives de la fauna deltaica.

10. SERVEIS DE QUE DISPOSA A l'interior: Servei d'informació: situat a la mateixa entrada de la Casa, aconsella als visitants dels diferents itineraris i possibilitats que es poden realitzar. A més, disposa de tot un seguit de publicacions i materials d’interès sobre la zona. Col·lecció ornitològica: a l'interior trobem l'exposició d'aus que consta de 182 exemplars de 1 34 espècies diferents, representatives de cadascun dels ambients deltaics. Cal constatar que aquesta col·lecció fou iniciada per l'avi Martí, membre de la família que, al llarg de tres generacions, ha estat l'encarregada del manteniment vigilància de l'indret. Per tal que es conservés i es pugués mostrar al públic van fer la donació al Parc Natural. A l'exterior: Al costat de la Casa de Fusta hi ha un petit alberg, que s'utilitza escènicament per personal que realitza treballs de recerca prèvia sol·licitud. Al davant hi ha un edifici que consta d'una sala de projeccions i dues aules de natura. Fora del recinte de la Casa just enfront, hi ha una torre d'observació des d'on es pot apreciar una ampla perspectiva de la llacuna de l'Encanyissada. Aquest punt marca l'inici d'un itinerari interpretatiu (900 m), des d'on es pot anar a peu o en bicicleta, que voreja una part de la bassa i acaba en un petit "hide" per observar més de prop els ocells. Per conèixer millor l'ecosistema de la llacuna, podem utilitzar el mirador ubicat al Pont del Traves, anant en direcció a Poble Nou del Delta. També hi ha altres llocs d’interès com :-L’ECOMUSEU -MUSEU DEL MONTSIA -LES OLLES -EL FANGAR -EL CANAL VELL -DESENBOCADURA -RIU DE MIGJONRN -LA TANCADA -LA BANYA -L’ENCANYISSADA -ELS ULLALS

11. Vegetació El poblament vegetal del delta de l'Ebre, per les seves peculiars característiques, és únic a les terres catalanes, no tant per la raresa de les seves comunitats vegetals sinó pel seu potencial quantitatiu (els darrers catàlegs donen 515 espècies). Els salobrarsososars, amb plantes molt adaptades per la sosa concentrada als seus teixits que els permet de mantenir una elevada pressió osmotica per evitar la dessecació, es troben sobretot als punts de contacte del delta amb la mar, a causa de la salinització produïda per l'acció directa de la mar i per la salinitat de la capa freatica. En aquests salobrars apareixen sovint dunes, anomenades toresi muntells, més o menys fixades per la vegetació. En una primera etapa s'hi troba el borró (Ammophila arenaria) i la lletera marina (Euphorbiaparalias),després es va diversificant el poblament, amb un primer anell de Sporolobuspungens,per dalt els lliris de mar (Pancratiummaritimum) i a les zones més elevades i madures, Ononisnatrix, Thymelaea hirsuta, Erianthusravennae, i, a la zona deltaica septentrional, apareix a la darrera etapa la rara Limoniastrummonopetalum. Els canyissars es troben en bona part de la superfície deltaica, on hi ha una capa freatica molt elevada sovint coberta per l'aigua, amb plantes molt característiques: el senill (Phragmitescommunis) i la canya vana (Phragmitescommunisisiacus), acompanyats per algunes corretjoles (Convolvulussepium). Als llocs amb aigua més profunda i estable apareixen les sisques bordes (Claudiummariscus), boves (Typha sp) i sisques (Carexsp).Aquestes dues darreres plantes han estat objecte d'explotació (per fabricar seients de cadires, estores, cistells, etc.) Els boscs de ribera, única comunitat forestal deltaica, apareixen a les vores de l'Ebre, on el terreny és més enlairat i la presencia de l'aigua, constant. L'albereda ocupa els llocs més alts i a les zones més baixes apareix el salzerar(Salix alba), però sovintegen els verns, els freixes, els oms, les vimeneres (o vimeteres) i altres arbres de caràcter subspontani, com els pollancres, els eucaliptus, les robínies, els plàtans i espècies d’interès com el lligabosc de riu (Lonicera biflora). A la banda d’influència més marina el bosc es va empobrint i queden els baladres i els tamarits. Els arrossars comporten també un tipus de vegetació espontània. Als ullals (petits llacs d'aigua dolça) s'hi fan nenúfars com la nimfea blanca (Nymphaea alba), llengües d'oca (Potamogeton sp), les quals creen greus problemes a l'agricultura per tal com envaeixen els canals i fins els mateixos arrossars. De fet, els arrossars es comporten com a petites basses bona part de l'any, i, a més de les plantes esmentades. hi trobem la bova, el llaponet de pato (Lemna sp), la utricularia i altres que han estat considerats els vegetals adventicis més notables d'aquesta flora: la presseguera (Ammaniacoccinea), l'aufàbiga (Bergiaaquatica) i l'aufabigueta(Linderniadubia).

13. Com es pot arribar? A l’encreuament de la N-340 i la C-235 seguirem en direcció l’Ampolla. Un cop passat l’hostal Quimet i des del carrer de l’estació creuarem la via, del ferrocarril on s’inicia la carretera que ens durà fins a l’antic nucli de l’Aldea (2 Km).

14. Allotjaments Guia d'Allotjaments del Delta de l'Ebre:

15. Activitats del parc: Vela Piragüisme Barranquisme Creuer Perxar Passeig pel delta en bici Multiaventura Coves de Benifallet Parc Eòlic Centre Astrofísic Iniciació a la hípica Vídeo Iniciació a la hípica Paintball Experiència Agrícola + Fongoterápia Bicicleta per via verda Senderisme Taller d'Arts de Pesca Observació del Delta en Autocar Erms Salats Port aventura Visita Tarragona romana Visita Gaudiniana Reus Visita Barcelona Visita Tortosa

16. Mitjans de transports per arribar a delta de l’ebre En cotxe Carretera N-340 km1080 Autopista AP-7 Sortida 41 En autobús HIFE: Parada de bus Amposta HIFE: Parada de bus Estació de tren L'Aldea – Amposta Tel. (+34) 902 11 98 14 En taxi Taxis Amposta 24h. (+34) 689 28 59 98 RENFE: Estació de tren L'Aldea – Amposta Tel. (+34) 902 24 02 02 Aeroport de Reus (AENA) Situació: a 80km d'Amposta Autovia Tarragona - Reus (T-11) Reus Aeroport de Barcelona (AENA) Situació: a 180km d'Amposta Autovia Barcelona - Castelldefels (C-31) El Prat de Llobregat Aeroport de València (AENA) Situació: a 180km d'Amposta N-220 Manises

17. Pobles cerca’ns a delta de l’Ebre Sant Jaume L’Ampolla Camarles L’Aldea

18. mapa del parc delta de l’ebre i llocsamb el que limita

19. Problemas ambientals En Aquesta Fotografia Es Pot observar de la Gran sensibilitat de la zona. Hi ha Possible Inundació

20. Pagines web on en trobat l’informacio http://www.deltaebro.com/ http://www.deltadelebro.org/ http://ebre.info/delta/index2.htm