1 / 10

De què va la lògica?”

Bloc 3: El saber teòric Unitat 6. Lògica forma i lògica informal Apartat 1. La lògica i el seu objecte. De què va la lògica?”. Lògica. Sentit popular: s’identifica amb el natural, el sentit comú.

lorand
Télécharger la présentation

De què va la lògica?”

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. Bloc 3: El saber teòric Unitat 6. Lògica forma i lògica informal Apartat 1. La lògica i el seu objecte De què va la lògica?” Lògica. Sentit popular: s’identifica amb el natural, el sentit comú. Lògica. Sentit estricte: la disciplina que estudia la correcció o validesa dels raonaments o inferències. 6.1 La lògica i el seu objecte Del greclogos( = paraula, pensament, discurs, raó, intel·ligència) Què és un raonament o inferència? Un procés mental que partint de dades conegudes (premisses) s’arriba a altres dades (conclusió) La lògica analitza la validesa o correcció dels raonament; no la veritat o falsedat dels enunciats o proposicions. Analitza el següent raonament? (Què premisses, què conclusió, vàlid?) “En Pere és a casa o és a fora. És a casa. Aleshores no és a fora.” ? Edebé’08, pàg 117, final text

  2. “En Pere és a casa o és a fora. És a casa. Aleshores no és a fora.” “Plou o no plou. Plou. Aleshores no plou.” Raonaments o inferències - 1 6.1 La lògica i el seu objecte Estructura dels raonaments: Premissa, Ja que... Premissa, Atès que... Premissa, Perquè... . . . . . . . . ConclusióPer tant... / Aleshores... En conseqüència... PaC o PaF PaC -(PaF) P o -P P -P

  3. Raonaments o inferències - 2 ? Analitza el següent raonament? (Què premisses, què conclusió, vàlid?) “El lladre del formatge és un gat o un ratolí. Les petjades demostren que no és un ratolí. El lladre del formatge és un gat.” 6.1 La lògica i el seu objecte LLfG o LLfR -(LLfR) LLfG p v q -q p ? “Mai no seré fulminat perquè jo sempre esquivo els raigs; si els esquives, aleshores no seràs fulminat.” “Atès que tots els ocells són ovípars i el ratpenat no pon ous, el ratpenat no és un ocell pròpiament dit.” ?

  4. Raonaments o inferències - 3 ? “Mai no seré fulminat perquè jo sempre esquivo els raigs; si els esquives, aleshores no seràs fulminat.” 6.1 La lògica i el seu objecte Si (esqLL), aleshores –(Ful) esqLL -(Full) p  -q p -q ? “Atès que tots els ocells són ovípars i el ratpenat no pon ous, el ratpenat no és un ocell pròpiament dit.”

  5. Deducció i inducció Tipus de raonaments Deducció. Raonament en el qual a partir de premisses generals es passa a una conclusió menys generals. S'aplica: el que és vàlid per tots, és vàlid per alguns. La conclusió té necessitat lògica. Inducció. Raonament en el qual s'arriba a una conclusió general a partir d'informacions menys generals o particulars que es donen en les premisses. La conclusió no és deriva necessàriament, només certa probabilitat. 6.1 La lògica i el seu objecte

  6. Validesa dels raonaments Les premisses poden ser vertaderes o falses. No els raonaments, que són correctes o no correctes, vàlids o invàlids. Així, una bona conclusió requereix partir de premisses vertaderes i aplicant un raonament vàlid. Si algunes de les dues coses falla, pot haver-hi veritat, però només per casualitat, no per lògica! 6.1 La lògica i el seu objecte

  7. Les paradoxes lògiques Les paradoxes són contradiccions que generen inquietud perquè ataquen el sentit comú. Històricament, han estimulat la recerca i han donat peu a nous coneixements. 6.1 La lògica i el seu objecte • Paradoxa del mentider o d’Epimènides • “Aquest enunciat és fals” • Cervantes: La paradoxa del penjat • Impredicables

  8. Llenguatge natural El llenguatge quotidià, per comunicar idees, emocions, desigs... Es diu natural, però és un llenguatge artificial. Problemes:  Paradoxes lògiques  Imprecisions semàntiques (“Prendre el sol”, “En Pere ha llogat una casa”, “Lleó”, “Cap”, “o”)  Deficiències semàntiques (“No sé res!”) Del llenguatge natural al formal 6.1 La lògica i el seu objecte Llenguatge formal Llenguatge que elimina tot contingut examinant només l’estructura lògica. Un llenguatge sense deficiències, precís. Distingeix nivells o jerarquia entre llenguatge objecte i metallenguates, evitant auto-referència. Quina diferència veus entre les dues següents proposicions? a) Desmai és un arbre b) Desmai és un mot català ?

  9. Quina diferència veus entre les dues següents proposicions? a) Desmai és un arbre b) Desmai és un mot català Nivells de llenguatge ? 6.1 La lògica i el seu objecte a) Desmai és un arbre Llenguatge L o Llenguatge objecte b) “Desmai” és un mot català Llenguatge L+1 o Metallenguatge Ll. L+2 o Metametallenguatge c) L’oració «“Desmai” és un mot català» conté cinc paraules d) “L’oració «“Desmai” és un mot català» conté cinc paraules” és veritat

  10. Escher. Mans que dibuixen Nivells de llenguatge. Escher 6.1 La lògica i el seu objecte Doble paradoxa: a) mà autoreferent, que es dibuixa a si mateixa i b) bidimensional la representació i tridimensional el representat

More Related