La Gerència del Centre Històric de Terrassa

1. La Gerència del Centre Històric de Terrassa Ajuntament de Terrassa Regidoria de Comerç, Mercats i Fires comerciants@terrassa.org

2. La Salut del nostre Centre Històric 1a part

3. Pla Integral del Centre Històric: 3.250 metres lineals de carrers per a vianants i semi-vianals. 24.000 m² de places i parcs

5. Modernització de més del 45 % dels comerços i augment d’un 25 %d’ establiments del sector serveis

6. Limitacions d’ús en planta baixa

7. Creació de1.460 places d’aparcament

8. Increment del valor del sòl en un 400 %

9. Increment dels visitants del C. H. en un 30 %

10. Resultats: actuacions 1992 – 2002 Pla Integral del Centre Històric: • 3.250 metres lineals de carrers per vianants. • 24.000 m² de places i parcs • Modernització de més del 45 % dels comerços en el C.H. + increment d’un 25 % del nombre d’establiments del sector serveis • 1.460 places d’ aparcament • Augment dels visitants del C. H. en un 30 % • Augment del valor del sòl en un 400 %

11. Objectius assolits • Un Centre Històric vianalitzat, on s’ha renovat la seva imatge amb nou mobiliari, enllumenat, senyalètica i arbrat. • El comerç també s’ha revitalitza. • S’ha assegurat la seva accessibilitat gràcies a la construcció d’aparcaments subterranis i millores en el transport públic. CTC permet que el transport i l’aparcament sigui gratuït per als clients. • Hi ha una forta activitat lúdica que vincula el comerç amb la cultura i la ciutat.

12. L’anàlisi dels resultats... Els grups de R+D Consensuar propostes Nous reptes

13. Grup Comerç R+D • Eina de comunicació. • Reunió periòdica amb comerciants destacats. • Debat i propostes sobre projectes de la Regidoria. Afavoreix l’intercanvi cultural i les relacions entre comerciants i institucions. Venç la resistència al canvi.

14. Grup Comerç R+D

15. Comerç R + D. Treball conjunt Punts forts del Centre Històric • Diversitat del comerç existent • Característiques diferenciades: marques i franquícies que no coincideixen amb els Centres “estándar” • Centre per a vianants, és agradable passejar-hi • Els dissabtes a la tarda les botigues estan obertes • Bona oferta d’aparcaments • Augment dels visitants gràcies a les inversions realitzades

16. Comerç R + D. Treball conjunt Punts febles del Centre Històric • Manquen comerços amb gran capacitat d’atracció que exerceixin de locomotores i generin fluxes de vianants • Poca oferta en determinats sectors comercials: Mix comercial i de serveis poc equilibrat. • Poca oferta de restauració i d’oci diürn i nocturn. • Poca cohesió entre el sector comercial • Preu de compra i/o lloguer de locals massa elevat

17. n = 415 n = 207 n = 1215 Valoració del Centre de Terrassa VALORACIÓ MITJA DELS ASPECTES DEL CENTRE DE TERRASSA Professionals Mitja Empreses = 6,6 Residents Mitja Residents = 6,7 Visitants Mitja Visitants =6,31

18. El sistema actual ha tocat sostre • Les accions de les associacions de comerciants queden limitades per la voluntat dels socis. Cal un major grau de professionalització i un sistema de finançament propi. • Les accions de l’administració Pública queden limitades pels recursos disponibles i la necessitat de redistribució de la riquesa Calen noves fórmules de gestió per al Centre Històric seguint les tendències actuals.

19. La proposta La creació de la gerència “terrassacentre”

20. Concepte Què és la Gerència? Un organisme públic - privat que possibilitarà la gestió integral del Centre Històric de la ciutat i que suposa la col·laboració d’ambdues parts al 50%

21. Objectius de la Gerència • Augmentar l’atractiu del Centre Històric gràcies a la provisió addicional de serveis. Assegurar serveis d’excel·lencia • Atraure nous clients, llogaters i oportunitats de negoci. • Convertir Terrassa en destinació comercial

22. La proposta Els integrants de la Gerència

23. Els integrants Grup Consultiu Grup Impulsor Gerència Ajuntament Grup Comerç R + D Diputació de Barcelona Generalitat de Catalunya Comerç Terrassa Centre CECOT Cambra de Comerç Associacions de Veïns Altres associacions de caràcter cultural, esportiu, social, etc.

24. Estructura i rol del Gerenti del seu equip de treball El Gerent ha d’afavorir: • El desenvolupament de vincles entre iniciatives del sector públic i del sector privat. • L’obtenció del consens entre diferents agents. • Una reflexió sobre la visió del centre a llarg termini • Estratègies d’accions a curt termini

25. Serveis

26. Els serveis  Millora de la imatge del Centre Històric: • seguretat • neteja de carrers • manteniment de la zona • zones verdes, jardins i arbrat • il·luminació • mobiliari urbà • retirada de graffitis

27. Els serveis  Promoció del Centre Històric: Imatge corporativa del centre Programes de màrqueting y promoció de la zona Atenció al visitant Edició de guies informatives sobre comerços, serveis, festes i actes

28. Els serveis •  Promoció econòmica del Centre Històric: • Assistència als agents econòmics membres de la Gerència: • Pla de formació, bossa de treball • Recerca de nous operadores que millorin el mix comercial i de serveis de la zona

29. Els serveis Diàleg entre Administració i Activitats Econòmiques sobre temes de: Planejament y pràctica urbanística Transport públic individual i col·lectiu Xarxa de transport privat Promoció comercial

30. Els serveis Prioritats definides pel grup R+D • Gestió de la cartera dels locals comercials disponibles • Neteja, manteniment i seguretat dels carrers • Promoció i publicitat de la zona com a centre comercial i de lleure • Establir criteris unificats: Horaris comercials i festius d'obertura permesa, aparcament i transport públic gratuït • Suport directe als comerciants i a la resta d’activitats econòmiques.

31. EL NOU MODEL DE GESTIÓ PER A LES ÁREES URBANES AMB DENSITAT COMERCIAL I D’ACTIVITAT ECONÒMICA EN GENERAL 2a part

32. Forma jurídica

33. Forma jurídica • Consorci • Empresa mixta • Agrupació Interès Econòmic • Oficina Municipal • Cooperativa de serveis

34. El Consorci És una entitat pública de caràcter associatiu que poden constituir els ens locals juntament amb d’altres administracions públiques i/o amb entitats privades sense ànim de lucre que tinguin finalitats d’interès públic concurrents amb la dels ens públics

35. Forma jurídica TERRASSA APOSTA PER LA CONSTITUCIÓ D’UN CONSORCI INTEGRAT PER: • CTC • AJUNTAMENT DE TERRASSA • GENERALITAT DE CATALUNYA

36. El Consorci • Perquè tindrà caràcter d’ens local • Perquè en poden formar part entitats privades sense ànim de lucre i amb interessos concurrents • Perquè pot establir taxes i contribucions especials

37. Finançament

38. Finançament • Recerca d’una font de finançament estable • No subjecte al voluntarisme ni a les subvencions • Que permeti finançar serveis extraordinaris per a una zona concreta del territori

39. Finançament. Fórmules • De naturalesa tributària • De naturalesa voluntària

40. Finançament. La Quota • Regulació estatutària • No és obligatòria, és voluntària • Aplicable en una zona en concreto segons Estatuts • No es exigible por via executiva • Proporcional o lineal segons Estatuts • Només alguns col·laboren, però molts se’n beneficien

41. Finançament INGRESSOS DE NATURALESA TRIBUTÀRIA • Impost d'Activitats Econòmiques • Impost sobre Bens Immobles • Preu Públic • Taxa Municipal • Taxa Autonòmica • Contribucions Especials

42. Finançament. Esquema Plus de serveis Ajuntament Titulars activitats econòmiques al C.H. GERÈNCIA Traspàs Finançament Normativa Estàndard de serveis

43. Ingressos del consorci • Un tribut obligatori • Ingressos per serveis prestats pel consorci a tercers • Interessos • Ajuts o subvencions administracions públiques • Aportacions d’entitats privades

44. Finançament. L’impost • Regulació estatal • Finalitat: redistribució de la riquesa • Obligatorietat en el pagament • Aplicació supramunicipal. • Exigible por via executiva • Proporcional • No hi ha relació directa entre el valor del impost i la prestació de serveis públics

45. Finançament. La taxa Municipal • Regulada per Ordenança municipal • Obligatorietat en el pagament • Aplicable a una zona en concret de la ciutat • Exigible por via executiva • Proporcional • Contra-prestació de serveis públics

46. Finançament La taxa municipal

47. La taxa municipal • Obligatorietat en el pagament Al ser un tribut municipal, neix la obligació tributària per als subjectes passius ( els beneficiaris dels serveis) i així evitem la figura “del que es beneficia sense pagar” pròpia de les Associacions.

48. La taxa municipal • Aplicable a una zona concreta de la ciutat El fet imposable de la taxa es basa en la titularitat d’una activitat econòmica dins l’àrea d’actuació de la Gerència.

49. La taxa municipal • Proporcional S’estableixen criteris de proporcionalitat segons superfície, tipus d’activitat, ubicació, metres de façana, altres a determinar

50. La taxa municipal • Possibilitat d’establir convenis de col·laboració La taxa la crea l’Ajuntament via Ordenança fiscal i aquest pot cedir la seva gestió i recaptació al Consorci mitjançant convenis de col·laboració.