Dia 26 de novembre 2008 Visita a La Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya

1. Dia 26 de novembre 2008 Visita a La Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya

2. L’àrea sanitària de la Santa Creu de Barcelona • L’Acadèmia està en el recinte urbà que comprèn el edificis de l’antic Hospital de la Santa Creu, junt amb la casa de Convalescència i l’edifici de l’antic col·legi de Cirurgia. Constitueix el nucli del que ha estat el centre del passat sanitari de Barcelona durant més de cinc-cents anys, de començaments del segle XV fins ben entrat el segle XX. • L’Hospital de la Santa Creu fou creat l’any 1401, reunint en una sola institució el que fins aleshores era una assistència esparsa en diferents hospitals de la ciutat de Barcelona. S’alçà en terrenys del antic Hospital del Canonge Colom que ja devia tenir uns dos-cents any d’antiguitat. La butlla de fundació fou emesa per Benet XIII, des d’ Avinyó, el 9 de setembre de 1401. En principi l’Hospital ocupava la banda de mar de l’actual recinte, la que dóna al carrer de l’Hospital. • Al cap d’un segle, el 1509, s’hagué d’ampliar i es van bastir altres naus. Les dues escalinates monumentals daten de l’any 1585. Durant el segle XVI tenia capacitat per entre quatre i cinc-cents llits. • En el segle XVII es va bastir l’edifici de la Casa de Convalescència que permetia que els malalts tinguessin un període de recuperació quan eren donats d’alta abans de tornar a casa seva o a viure al carrer. El tercer gran edifici fou el Col·legi de Cirurgia que es construí a la segona meitat del segle XVIII i és una de les restes més importants del neoclàssic de Barcelona. • Resum cronològic. • Segle XV: Creació de l’Hospital de la Santa Creu i de l’Estudi de Medicina i Arts en temps del rei Martí (1401). • Segle XVI: Ampliació de l’Hospital amb noves naus. Dues escalinates monumentals (1585). • Segle XVII: Casa de Convalescència (1629 – 1680). • Segle XVIII: Creació del Col·legi de Cirurgia amb un edifici nou (1760). Inauguració el 1764. • Segle XIX: Facultat de Ciències Mèdiques (1843). Santiago Ramón i Cajal és catedràtic de la facultat de medicina (1887 – 1892). • Segle XX: Trasllat de la facultat i de l’Hospital. Mor encara a la Santa Creu Antoni Gaudí (juny de 1926). Noves utilitzacions. • La Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya • Fou creada l’any 1770 amb el nom d’Acadèmia Mèdic Pràctica. El 1785 rebé el títol de Reial. Des de la primera Acadèmia hi hagué algunes variacions en el nom. El més clàssic ha estat el de Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona. El Ple de 10 de desembre de 1991 va acordar canviar aquest vell nom pel de Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya.

5. COL·LEGI DE CIRURGIA, Carme 4 - Barcelona Actualment és la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya De l’edifici destaca l’amfiteatre anatòmic, gran sala circular que té al centre una taula de dissecció de marbre blanc, al centre hi ha un forat on s’escolaven la sang dels cossos que es disseminaven. Antigament es considerava que els cirurgians no eren metges ja que la seva feina era més manual i allunyada de ser una veritable ciència. S’ els anomenava cirurgians - barbers perquè tant retallaven barbes com cosien ferides i sempre seguint les ordres del metge Pere Virgili fou impulsor de la unió entre cirurgians i metges i va dictar les característiques que havia de tenir aquesta obra científica. El Col·legi fou un element clau en el progrés d’aquesta ciència al nostre país. Actualment és la seu del Institut d’Estudis Catalans

6. Actual seu de l’Institut d’Estudis Catalans

7. Sala de l’antic amfiteatre Vista de l’antic amfiteatre anatòmic del Reial Col·legi de Cirurgia de Barcelona cap al tombant del segle XX, aleshores seu de la Facultat de Medicina de Barcelona. La fotografia té un doble interès històric: per una banda és la imatge més antiga que es conserva fins a l’actualitat de la sala Gimbernat i per l’altre, el seu autor és Cèsar Comas i Llaberia, introductor de la radiologia al país i un dels primers metges fotògrafs de Catalunya. (Fotografia: AIHSC - Fons RAMC) La data 1770 és la de fundació de l’Acadèmia, que ara ja té 237 anys. La imatge és la mateixa que hi ha a la primera plana del pendíptic que s’utilitza en la presentació de l’Acadèmia als seus visitants. Cal dir que aquest amfiteatre anatòmic és un dels millors d’Europa, i probablement el millor de la seva època finals del XVII; en que els amfiteatres de fusta anteriors, es van substituir per l’obra de pedra.

8. Edifici de la Reial Academia

9. Encara que la seva construcció data de la segona meitat del segle XVIII, se'l pot considerar com el primer edifici neoclàssic, amb una façana austera, només trencada per fornícules buides. L’espai més interessant es troba a l'interior, amb el saló circular, Sala Gimbernat, antic amfiteatre anatòmic, amb la taula de marbre per fer-hi disseccions al centre. A la part baixa hi trobem cadires molt recarregades i a la part superior una gelosia amb barana forjada. Un bust de Pere Virgili presideix la sala. Tot i que, com ja hem dit, la inauguració es produeix al segle XVIII, la Reial Acadèmia de Medicina té un caràcter contemporani molt marcat. La seva construcció es deu a la persistència del gran cirurgià Pere Virgili. Així, el 1843 es crearà la Facultat de Ciències Mèdiques i Santiago Ramón y Cajal serà catedràtic de la Facultat de Medicina (1887-1892). Al llarg del segle XX, tant l'Hospital com la Facultat traslladaran la seva seu, tot i que el 1926 encara morirà a la Santa Creu Antoni Gaudí.

11. História Antigament les professions de metge i de cirurgià eren diferents, i la de cirurgià es considerava d'inferior categoria, derivada de la dels barbers, sagnadors i arrencaqueixals. L'anatomia i la cirurgia eren molt deficients perquè fins al s. XIII només es basava en la dissecció d'animals però no en la de persones. A partir del Renaixement les seccions de dissecció eren seguides per artistes de renom com el mateix Micchelangelo, tant perquè aquests estaven interessats en la pràctica del dibuix del cos humà per a la seva obra artística, com també perquè, a manca de la fotografia, els seus dibuixos eren particularment útils als cirurgians i metges. Belisario va veure errors als textos clàssics i això va dur a la unificació de les dues disciplines. La medecina i la cirurgia van progressar molt a causa dels conflictes bèl·lics de l'època i entre 1764 i 1770 es va construir l'amfiteatre per a disseccions al Col·legi de Cirurgia. Ens explica el guia el trasllat de la facultat de medecina a Cervera a partir de 1714. En aquest amfiteatre, a més de les fileres per als estudiants i metges hi ha unes llotges superiors tancades amb gelosia per a les personalitats visitants i per a les monges de l'hospital. La facultat va tornar a Barcelona i va ser l'epicentre de la recerca al s. XVIII. Són remarcables les figures de Pere Virgili, Antoni Gimbernat i Arboç i de Francesc Salvà i Campillo. El Reial Col·legi de Cirurgia va ser instituït en temps del rei Carlos III i el rei Alfons XIII va integrar la Reial Acadèmia de Medicina al mateix edifici, per això tots dos reis tenen un bust a l'esmentat amfiteatre. Pere Virgili (Vilallonga del Camp 1699 - Barcelona 1776). Cirurgià. Va començar com a barber-sagnador i va estudiar a Montpeller i París. Va exercir com a cirurgià militar a Tarragona, València i Cadis. El 1743 va tornar a París. El 1748 tenia el càrrec de cirurgià major de la marina, i va fundar el Col·legi de Cirurgia de Cadis. El 1758 va ser nomenat cirurgià de la cort. Va crear el Col·legi de Cirurgia de Barcelona el 1760, que va dirigir fins a la seva mort. Els seus deixebles van exercir la primacia en la cirurgia espanyola del s. XVIII. Antoni de Gimbernat i Arboç (Cambrils 1734 - Madrid 1816). Cirurgià. Va ser deixeble de Virgili al Col·legi de Cadis i el 1763 passà a Barcelona. Fou catedràtic d'anatomia de l'Hospital de la Santa Creu. El govern espanyol el va enviar a París, Londres, Edimburg i Amsterdam. El 1778 va organitzar el Col·legi de Cirurgia de Madrid i el 1790 va tornar a Barcelona. Va perfeccionar la tècnica de diverses intervencions que van dur el seu nom. Carles IV el va nomenar cirurgià de la cort i va deixar molta obra escrita. Francesc Salvà i Campillo (Barcelona 1751 - Barcelona 1828). Metge. Lluità contra rutines i supersticions i anà a favor de la inoculació antivariòlica, la lactància i la salut dels treballadors. Fou nomenat metge de prínceps i príncep de metges, i tot i això va tenir una constant dedicació a l'Hospital dels Pobres. També va investigar sobre temes tan diversos com aerostàtica i electricitat, conservació dels aliments, millores tècniques per a la indústria i va ser un capdavanter en l'estudi de la meteorologia.

14. Al vestíbul hi ha una estàtua del déu grec Escolapi, que és una reproducció de la que es va trobar a Empúries.

15. Vista general de l'amfiteatre per a disseccions

17. Explicacions del guia per al nostre grup

20. Pere Virgili

21. Gimbernat

22. En aquest amfiteatre, a més de les fileres per als estudiants i metges hi ha unes llotges superiors tancades amb gelosia per a les personalitats visitants i per a les monges de l'hospital

31. Video explicantiu de la história de Reial Academia de Medicina

33. Desembre 2008 / MRD